Criteris de solució - PAC 4 ENUNCIAT I

Criteris de solució - PAC 4
ENUNCIAT I
Llegeix atentament aquest text procedent del jurista Gaius:
“ L'obligació verbal és contreu mitjançant una pregunta i una resposta, com per exemple: Promets
donar? , prometo". donarà s?, donaré". Et compromets? em comprometo". Garanteixes? Garanteixo".
Afiances? Afianço". Però aquesta fórmula d'obligació verbal: Promets? (Spondees?), prometo (spondeo)
és peculiar dels ciutadans romans, la resta han d'acudir al ius gentium".
Qüestions:
1. - Pots dir a quin contracte s'està referint aquest text i quines caracterÃ−stiques tenia aquest contracte.
2. - Pots posar un exemple de contracte o obligació que respongui a cada una de les preguntes que és fa en
el text (prometre, donar, fer, garantir, a...).
3. - Explica breument l'última frase del text (Però aquesta fórmula...) i per fer-ho tingues en compte el que
varem estudiar en el primer mòdul de l'assignatura respecte dels diferents estrats jurÃ−dics i la complexitat
de l'ordenament jurÃ−dic romà .
1. Clarament es tracta de la stipulatio o estipulació, que és el contracte verbal per excel·lència, encara
que no l'únic, i a més un dels més utilitzats en el dret romà per la seva practicitat i senzillesa, dins de
la solemnitat que el caracteritza. L'estipulació a més de ser verbal, el requisit imprescindible, és la
formalitat, de manera que ha de respondre sempre a la mateixa estructura. Es a dir és un sistema de
pregunta- resposta en el que s'ha d'utilitzar necessà riament el verb spondere que significa prometre, però
que en llatÃ− a més té un significat solemne. Els elements subjectius del contracte són el estipulant
(que és el que fa la pregunta) i el promitent (que serà el que quedi obligat un cop ha donat la resposta).
Sens dubte perquè la promesa sigui và lida ha de dur-se a terme entre persones amb capacitat per obligar-se.
El contracte és unilateral, ja que sol resulta obligada una de les parts: el promissor o promitent, i és de
dret estricte, ja que l'acció que serveix per protegir l'estipulació és stricti iuris, (es tracta de la condictio).
A més se sol dir que és un contracte abstracte, això és, en la pregunta no s'ha d'expressar la causa del
contracte ( el perquè s'obliga el promitent o la finalitat econòmic-social a què es vincula aquesta
estipulació). Encara que no resulti necessari expressar la causa del contracte, pot fer-se, si aixÃ− es desitja, i
sempre podrà ser útil sobretot a efectes de prova.
En principi no és necessà ria la presència de testimonis, o la documentació de l'estipulació, encara que
poc a poc es va anar estenent l'esmentada prà ctica a fi d'acreditar l'existència de l'acord.
D'altra banda sempre és necessà ria la presència dels contractants, no admetent-se l'actuació a través
de representants, i sempre ha d'existir coherència entre el preguntat i el respost i unitat d'acte: la pregunta i la
resposta han de ser realitzades en el mateix acte.
Atesa la seva practicitat i la seva aplicació a Roma, encara que al principi sol era accessible als ciutadans
romans, posteriorment i a través d'altres verbs va ser utilitzada pels estrangers.
1
2.<A[consolidar|fiançar]> Més que exemples concrets, explico el seu possible contingut en el qual caben
multitud d'exemples. El contingut bà sic de tota obligació respon fonamentalment a tres possibles
continguts: dare, facere o praestare..
Dare: seria obligació de dare qualsevol prestació que consistÃ−s que el deutor traspassés la propietat
d'una cosa al creditor o constituÃ−s un dret real sobre ella.
Facere: inclou un contingut molt més ampli, fins i tot podria quedar inclòs el dare, ja que inclouria totes
les obligacions positives i les de no fer. En sentit estricte suposa totes aquelles obligacions que impliquin
observar un determinat comportament per part del deutor, incloent el deure d'abstenció i el tornar una cosa al
seu propietari.
Praestare: es tracta d'un terme bastant imprecÃ−s quant al seu significat. Significa respondre d'alguna cosa o
garantir. Per exemple hi ha obligacions derivades normalment d'arrendament, en les que el deutor s'obliga a
custodiam praestare, això és, a respondre de la custòdia de l'objecte tornar-lo al creditor. Per exemple
constituir una fiança, també encaixaria en el concepte de praestare.
3. Té a veure amb la solemnitat especial que tradicionalment se li adjudica al verb spondere, que és el
que necessà riament ha de ser utilitzat en la stipulatio. La stipulatio prové del ius civile i per tant i en
principi, sol resulta accessible a cives o ciutadà romà . No se sap exactament l'origen etimològic del verb
spondere però si és conegut el seu carà cter quasi mà gic i ritual, i no estada permès el seu ús als
estrangers.
La impossibilitat “ formal" d'utilitzar la stipulatio per a crear obligacions entre estrangers, xoca amb el
carácter prà ctic del contracte i la seva senzillés. AixÃ− que els llatins sense ius commercium, i peregrini,
van començar a utilitzar contractes verbals, de la mateixa estructura que l'estipulació, amb un mateix
sistema de pregunta i resposta, en les quals en lloc d'utilitzar el verb spondere s'utilitzaven altres verbs que
també significaven prometre: promittere, fideipromiterre, iubere, fideiubere... i aquest tipus de promeses
s'accepten amb eficà cia jurÃ−dica a través del 'ius gentium.
ENUNCIAT II
Estableix si les següents afirmacions són veritables o falses i explica la raó de la teva elecció.
1. - La fiança és un tipus de contracte real
2. - El deutor en cas de retard en el compliment de l'obligació respon per força major.
3. - La hipoteca i la sponsio són garanties reals.
4. - En les obligacions solidà ries existeix objecte únic i pluralitat de subjectes.
5. - Les obligacions naturals no són susceptibles de novació.
6. - En les obligacions facultatives el deutor pot pagar complint amb una altra prestació diferent.
7. - El pagament extingeix l'obligació ope exceptionis.
1. - La fiança és un tipus de contracte real
FALS. La fiança és un tipus de garantia, i en concret es tracta d'una garantia personal i en cap cas real. La
fiança com a garantia que és, implica un reforç en tota obligació, i sempre resulta accessòria a
2
aquesta. De manera que l'afecten totes les circumstà ncies que afectin l'obligació garantida. A més se li
assigna la caracterÃ−stica de la subsidiarietat ja que l'obligat inicialment és el deutor principal, i si aquest
no respon és quan el fiador ha de respondre, en la seva qualitat de deutor accessori.
A Roma els diferents tipus de fiança es realitzaven sempre sota estipulació o contracte verbal, de manera
que el deutor accessori o fiador, es comprometia verbalment a complir amb l'obligació contreta pel deutor
principal si aquest no ho feia. Els principals tipus de fiança són la sponsio, la fideipromissio i la fideiussio.
2.- El deutor en cas de retard en el compliment de l'obligació respon de força major.
FALS. Mai, la mora<A[mora|móra]> debitoris o retard en el compliment de l'obligació per part del deutor
d'aquesta no té, lògicament una sèrie de conseqüències, entre les quals se situa la del seu increment
de responsabilitat, que implica respondre de cas fortuït en cas de pèrdua de l'objecte però mai de força
major. A més la mora<A[mora|móra]> debitoris produeix altres efectes com la perpetuatio obligationis o
l'obligació del pagament d'interessos.
3.- La hipoteca i la sponsio són garanties reals.
FALS. La hipoteca i la sponsio coincideixen que ambdues són garanties d'obligacions, però mentre que la
hipoteca és una garantia real, es constitueix sobre un objecte, la sponsio, tal com hem vist en la resposta a),
es tracta d'un tipus de fiança, o el que és el mateix una garantia personal. La hipoteca, es tracta d'una
garantia que s'estableix sobre un objecte, sense desplaçar la possessió del mateix fins al moment de
l'incompliment de l'obligació, mentre que la sponsio és una garantia personal, realitzada mitjançant
estipulació que serveix per assegurar o consolidar<A[consolidar|fiançar]> una obligació també sorgida
d'estipulació, i en la qual un deutor accessori o fiador es compromet davant el creditor a complir l'obligació
del deutor principal si aquest no ho fa.
4.- En les obligacions solidà ries existeix objecte únic i pluralitat de subjectes.
VERDADER. - AixÃ− és, existeixen obligacions que tenint un únic objecte poden establir-se diversos
creditors davant un deutor, diversos deutors davant un creditor, o diversos creditors davant diversos deutors.
Encara que la prestació és única, quan es produeix aquesta situació sol produir-se també el
repartiment de la prestació, però no necessà riament ha de ser aixÃ−.
5. - Les obligacions naturals no són susceptibles de novació.
FALS. Les obligacions naturals són aquelles obligacions a les que falta l'acció per fer-les efectives, per la
qual cosa en principi, no tenen la consideració d'obligacions jurÃ−diques pròpiament dites, però tot i
aixÃ−, produeixen alguns efectes jurÃ−dics: són susceptibles de solutio retentio i poden ser susceptibles de
novació.
6.- En les obligacions facultatives el deutor pot pagar complint amb una altra prestació diferent.
VERDADER. Les obligacions facultatives són aquelles que tenen objecte únic o prestació única però
en el moment del pagament ( no abans) al deudor se li permet “ pagar"-cumplir amb una altra prestació
diferent.
7. - El pagament extingeix l'obligació ope excepcionis.
FALS. El pagament és una de les formes d'extinció de l'obligació ipso iure, això és
automà ticament, literalment. Una vegada pagada (= complerta ) l'obligació aquesta queda automà ticament
extingida sense cap possibilitat de reclamar-se.
3
ENUNCIAT III
Llegeix atentament les relacions contractuals que se citen a continuació:
1. L'acord d'intercanviar cosa per preu.
2. La transmissió de la propietat d'una quantitat de diners que A fa a B i que aquest ha de retornar
transcorregut el termini convingut.
3. L'acord pel qual A s'obliga a posar a disposició de B una determinada cosa a fi que B la pugui utilitzar
durant un temps a canvi d'una contraprestació que B pagarà a A.
4. La promesa solemne que A fa a B de realitzar una prestació al seu favor (a favor de B).
Identifica cada un dels diferents contractes. En cada un d'ells digues, quan és perfecciona, quines són les
parts que intervenen i per a quina d'aquestes parts és generen obligacions, especificant, per tant, si es tracta
d'un contracte unilateral o bilateral. (4 lÃ−nies per pregunta).
1.L'acord d'intercanviar cosa per preu.
Es tracta d'un contracte de compravenda. Ã s un contracte consensual, bilateral perfecte, de bona fe, i
onerós. Es perfecciona en el moment en què venedor i comprador arriben a un acord sobre cosa i preu.
2.La transmissió de la propietat d'una quantitat de diners que A fa a B i que aquest ha de tornar transcorregut
el termini convingut.
Es tracta del contracte mutu o préstec de consum. às un contracte real, de dret estricte, unilateral,
gratuït. Es perfecciona amb el lliurament (datio) en propietat dels diners en el mutuari.
3.L'acord pel qual A s'obliga a posar a disposició de B una determinada cosa a fi que B la pugui utilitzar
durant un temps a canvi d'una contraprestació que B pagarà a A.
Es tracta d'un arrendament de cosa, o locatio-conductio rei. Ã s un contracte consensual, bilateral perfecte, de
bona fe i onerós. Es perfecciona pel mer consentiment o acord de voluntat entre les parts.
4 La promesa solemne que A fa en B de realitzar una prestació al seu favor (a favor de B).
Es tracta d'una estipulació. Contracte verbal, unilateral, de dret estricte i abstracte. Para el perfeccionament
del contracte, com es tracta d'un contracte formal, resulta imprescindible elcumplimiento de la forma
preestablerta: pronunciació de paraules concretes, sistema de pregunta i resposta, oralitat i presència de
parts
Recordeu que el moment de perfecció d'un contracte fa referència al moment en el qual el contracte
comença a generar obligacions per a una de les parts, llavors el contracte és unilateral com el mutu
o la stipulatio, o per a ambdues parts, llavors el contracte és bilateral (pot ser bilateral perfecte, si
sempre genera obligacions ara per ambdues parts, com la compravenda o l'arrendament, o bilateral
imperfecte, si normalment genera obligacions per a un de les parts del contracte, tanmateix,
ocasionalment, pot generar per a les dues parts, com en el cas de la comodat o préstec.
ENUNCIAT IV
Llegeix atentament el següent supòsit:
4
Marc, gran terratinent romà , va cedir a Luci la finca Lucerna a canvi de 1000 sestercis anuals, perquè la
dediqués al cultiu del blat durant cinc anys.Al passar els cinc anys i establir la possible renovació de
l'acord, Marc i Luci van estar parlant sobre la possibilitat que Marc vengués la finca a Luci. Van acordar
que el preu donada la mesura i ubicació de la finca Lucerna havien de ser 50.000 sestercis. El dia assenyalat
Luci es va presentar a casa de Marc per fer-li lliurament dels diners. Quan havien passat més de dos anys de
l'adquisició de la finca, Luci es va adonar, ja que la finca realment no tènia la mesura que li havia assegurat
Marc, que el preu que havia pagat per ella, havia estat excessiu. Luci va decidir demandar a Marc.
Qüestions:
1. - Segons el que has llegit en la primera frase del text: quina relació jurÃ−dica van establir Marc i Luci?.
Enumera les seves caracterÃ−stiques.
2. - En quin moment va quedar perfeccionada la compravenda la finca i per què?
3. - Una vegada que Luci va pagar el preu de la finca a Marc, podem considerar Luci nou propietari de la
mateixa?. Raona bé la teva resposta i tingues en compte el que hem estudiat en el mòdul anterior sobre
transmisssió de la propietat.
4. - Quan Luci es va adonar que la mesura de la finca no era la que suposadament li havia afirmat Marc, podia
demandar a Marc, per què? i amb quin recurs processal?
1.Inicialment Marc i Luci van realitzar un arrendament de cosa, això és, una locatio conductio rei. Es
tracta d'un contracte consensual, onerós, de bona fe i bilateral perfecte en el que el locator s'obliga a posar a
disposició del conductor una cosa a canvi d'una renda.
2.- En quin moment va quedar perfeccionada la compravenda la finca i per què?
La compravenda és un contracte també consensual, igual com l'arrendament, pel qual lògicament en el
moment en què van arribar a l'acord el contracte va quedar perfeccionat, sense necessitat que es fes
lliurament en aquell mateix moment dels diners o de l'objecte ( en aquest cas la finca). En aquest cas, la
relació inicial era d'arrendament i quan aquesta conclou, mantenint Luci la tinença de l'objecte, i previ
acord es converteix en compravenda, després de l'acord sobre el preu i de la finca i les seves
caracterÃ−stiques.
3. - Una vegada que Luci va pagar el preu de la finca a Marc Podem considerar Luci nou propietari de la
mateixa?. Raona bé la teva resposta i tingues en compte l'estudiat en el mòdul anterior.
No de forma automà tica ni immediata, ja que en aquest cas, com ja s'ha dit en la resposta anterior, el
comprador ja era posseïdor de la finca, el que ocorre és que ara passa a detenir-la en virtut d'un altre
tÃ−tol, ( abans era llogater i ara propietari).
Cal fixar-se que la finca és una res mancipi, i encara que la compravenda és justa causa perquè a
través d'ella s'operi una transmissió de propietat, el que ocorre és que s'hauria d'haver realitzat una
mancipatio o una in iure cessio perquè Luci es convertÃ−s en nou propietari quiritari. En realitat en el text
s'ha produït simplement una traditio, i més en concret, una traditio brevi manu, és a dir,
l'adquirent<A[adquirent|adquiridor]>, Luci, en el moment de la compravenda ja detenia la finca, el que ocorre
és que en consensuar-se la compravenda passa a detenir-la en virtut d'un altre tÃ−tol. El nou tÃ−tol de
possessió, la compravenda, justifica (= és justa causa) que pugui arribar a ser propietari de la finca
mitjançant l'usucapió, és a dir, pel pas del temps. De moment sol pot considerar-se propietari bonitari,
fins que passin dos anys de possessió continuada sobre la finca, que el convertiran en propietari quiritari.
5
4. - Quan Luci es va adonar que la mida de la finca no era la que suposadament li havia afirmat Marc, podia
demandar a Marc, per què i amb quin mitjà <A[mitjà |medi]>?.
Abans de res, caldria comprovar que es tracta d'un cas de vici ocult o material, i després hauria de
comprovar-se si les accions han caducat o no a causa del temps transcorregut entre la compravenda i la
possible reclamació.
Per una part, i en el moment de comprovar el problema, el fet d'haver passat més de dos anys des de la
compravenda consolida la situació del comprador ja que ja ha passat el perÃ−ode d'usucapió i per tant cal
considerar-lo propietari quiritari.
Entenc que efectivament ens trobem davant d'un cas bastant clar de vici material, doncs el venedor havia
assegurat al comprador que la finca tenia una certa mida i a més el preu de la compravenda s'havia fixat en
funció de la mida de la mateixa ( a més d'altres qüestions).
Si amb la compravenda s'hagués realitzat mancipatio, en el dret més antic
s'explicava<A[explicava|comptava]> amb l'actio de manera agri, que en aquest supòsit cal, descartar de
forma automà tica ja que no s'ha realitzat cap mancipatio.
Acudint a les accions derivades de la compravenda i sobretot situant-nos en el temps a partir del segle I aC,
existien ja les anomenades accions edilÃ−cies, l'actio redhibitòria i l'actio quanti minoris, a fi de fer
respondre al venedor bé produint-se la resolució del contracte o bé la reducció del preu. Però
aquestes accions, que a més i en principi s'utilitzaven per a casos de venda d'esclaus i animals, tenien temps
limitat d'exercici: un any o sis mesos. No resultaria aplicable al supòsit present.
Tanmateix l'actio empti, l'acció derivada del propi contracte de compravenda no presenta un limiti temporal
al seu exercici i a més és una acció de bona fe, per la qual el jutge podria apreciar totes aquelles
circumstà ncies que envoltaven al cas, i establir una condemna que satisfés al comprador.
No era estrany, encara que no es planteja en el supòsit present, que entre venedor i comprador es realitzés
una estipulació que obligués el venedor d'aquestes situacions.
ENUNCIAT V
Caius va demanar 500 sestercis al seu amic Mevi, el qual va afirmar que li lliuraria aquesta quantitat sempre
que li retornés al cap de 7 dies. L'endemà , ambdós amics és van trobar al fòrum i Mevi va fer
lliurament dels 500 sestercis a Caius. El dia acordat per a la devolució dels diners, Caius no es va presentar a
la cita.
1. -Quin tipus de contracte van realitzar Caius i Mevi? Quan va quedar perfeccionat?
2. - Explica li caracterÃ−stiques del contracte anterior.
3. - Es transmet la propietat dels diners que li deixa Mevi a Caius? Per què?
4. - Quina acció podria utilitzar Mevi contra Caius per exigir-li els diners?
1. - Quin tipus de contracte van realitzar Caius i Mevi? Quan va quedar perfeccionat?
Caius i Mevi van realitzar un contracte de mutu. Com el mutu és un contracte real, va quedar perfeccionat
des del moment en què Mevi va lliurar els 500 sextercios a Caius.
6
2. - Explica les caracterÃ−stiques del contracte anterior.
- El mutu és un contracte real, ja que, com ja hem dit, es perfecciona amb el lliurament de la cosa objecte
de préstec.
- às un contracte unilateral, ja que només genera obligacions per a una de les parts contractuals, el
mutuari. Aquesta obligació consisteix en tornar el tantundem.
- às transmissible de domini, doncs, en tractar-se d'un préstec de diners o d'altres coses fungibles, amb el
lliurament es transmet la propietat de la cosa a l'adquirent<A[adquirent|adquiridor]>.
- às gratuït, ja que procura un avantatge i a canvi no es rep cap compensació, encara que mitjançant
una stipulatio es podia pactar el pagament d'interessos.
3. - Es transmet la propietat dels diners que li deixa Mevi a Caius? Per què?Por|Para
Si, ja que els diners són un dels béns fungibles per excel·lència : en utilitzar-los es destrueixen
jurÃ−dicament. Com l'adquirent<A[adquirent|adquiridor]> pot destruir fins i tot allò que se li ha lliurat, se'l
considera propietari d'aquesta cosa, i, en finalitzar el mutu, només podrà tornar el tantundem - no la
mateixa cosa que s'ha destruït en fer ús d'ella.
4. - Quina acció podria utilitzar Mevi contra Caius per exigir-li els diners?
L'actio certae creditae pecuniae
Dret roma
Criteris solució - PAC 4
6
03.002 - Dret romÃ
Semestre febrer' 08- juliol'08
Criteris de solució - PAC 4
Módulo 5
7