L'ordenament jurídic El concepte de dret i d'ordenament jurídic • ♦

• L'ordenament jurídic
• El concepte de dret i d'ordenament jurídic
Definició de dret:
♦ Dret particular, subjuntiu o individual: jo tinc dret a...
♦ Dret objectiu: conjunt de normes o regles que regulen el nostre comportament o les nostres
relacions personals. Aquest dret va lligat a l'evolució de la societat.
Classificacions:
♦ Dret natural: dret innat, lligat a la raó humana (dret a la vida)
♦ Dret positiu: dret establert que es pot canviar.
◊ Dret públic: normes amb característiques obligatòries, adreçades a la col·lectivitat i,
que persegueixen interessos generals. Les parts no estan en una situació d'igualtat.
⋅ Dret administratiu: recursos, instàncies, ...
⋅ Dret penal: normes que regulen un conjunt de delictes o faltes.
⋅ Dret internacional: tractats, convenis. Regulen la convivència d'un Estat amb
un altre.
⋅ Dret tributari o fiscal: impostos, tributs.
⋅ Dret polític o constitucional: sistema d'organització dels diferents Estats.
⋅ Dret processal: regula el procediment judicial.
⋅ Dret canònic: normes que afecten a la comunitat de l'església catòlica.
◊ Dret privat: és dispositiu, afecta a les relacions entre particulars. Les parts estan en
igualtat. Exemple: contracte de compra − venta d'immoble.
⋅ Dret civil: va néixer a partir del Codi de Comerç (1.885) El Codi de Comerç
eren les normes dels comerciants, en el temps dels romans cidites. El dret
civil són els drets dels ciutadans reunits en el Codi Civil (l'Espanyol va ser
inspirat a partir del Francés) 1.889. El constitueixen normes de dret civil i
l'integren 1.976 articles distribuïts en els següents apartats:
• Dret sobre la personalitat.
• Dret de família.
• Dret d'associacions.
• Dret patrimonial.
• Dret de successió hereditària.
A Espanya va ser aprovat el Codi Civil però amb algunes excepcions pel País Basc, Catalunya (Autonomia
legislativa: Recopilació de normes catalanes), Aragó i Balears.
La recopilació de les normes catalanes tenen els següents apartats:
• La família: descendència.
♦ Filiació: Catalunya va ser la comunitat capdavantera en les
relacions estables de parelles.
♦ Adopció.
♦ Regim econòmic matrimonial: a Catalunya tenim la
1
separació de béns i a la resta d'Espanya hi ha el sistema de
guany
Voluntàriament es pot considerar veïnatge civil català (afecten normes del Dret civil de Catalunya) a partir de
2 anys residint a Catalunya. Si es porten més de 10 anys residint a Catalunya o s'ha nascut a Catalunya és
obligatori aplicar les normes de Dret Civil de Catalunya.
•
• Successions: en Catalunya perquè hi hagi testament és necessari que
hi hagi un mínim d'un institució d'hereu. També hi ha una legitima
d'¼ dels teus béns; mentre que, a la resta d'Espanya és de 1/3. També
pots decidir després de la mort: pots deixar estipulat que aquell bé
vols que vagi passant de pares a fills per exemple.
• Reals.
• Obligacions i contractes:
♦ Explotacions ramaderes i agrícoles.
♦ Rescissió per lesió (no cal pactar−la): possibilitat d'un
comprador que surt perjudicat en una compra de rescindir el
seu contracte.
♦ Compra − venta carta de gràcia: el venedor pot recuperar la
venda durant 30 anys. Exemple: una persona A ven un
immoble a una altre persona anomenada B; si es pacta, quan
la persona B volguí vendre l'immoble primer ha de preguntar
a la persona A si el vol comprar.
Nota: Avui en dia, el Codi Civil s'ha quedat obsolet i és insuficient, per això, han creat articles a part.
Exemple: Llei d'arrendaments urbans (1994)
⋅ Dret mercantil: dret professional i privat adreçat als comerços; gira entorn a:
• Empresari: persona que desenvolupa una activitat econòmica
d'empresa.
• Empresa: exercici d'una activitat econòmica.
• Establiment mercantil: conjunt d'eines necessàries per assolir
l'activitat de l'empresa.
⋅ Dret laboral:
• Constitució Espanyola: norma bàsica més important que dedica
l'article 3 al dret al treball.
♦ L'article 35 de la Constitució preveu el dret a treballar: es té
dret a una lliure elecció del treball, s'estableix una promoció
del treball (augment de categoria professional), s'estableix
una retribució mínima que cobreixi les necessitats bàsiques
(SMI −Salari Mínim Interprofessional−), dret a la negociació
col·lectiva i drets col·lectius (dret de vaga i drets sindicatius)
• Estatut dels treballadors: desenvolupa els principis constitucionals
i regula els drets i deures dels treballadors.
• Convenis col·lectius:
♦ Concrets: pròpies d'una determinada empresa.
♦ Generals del seu sector.
Tots estan inspirats en la protecció al treballador (pro − operari: principis rectors). Els drets dels treballadors
són irrenunciables.
2
• El sistema de fonts del dret
• La norma jurídica en general: estructura i classes
Norma jurídica: conjunt de regles que intenten donar solució a diversos conflictes socials, no obstant, té
aquestes condicions:
♦ Obligatòries.
♦ Coecibilitat: poden ser imposades per la força.
Característiques pròpies
♦ Normes generals: adreçades a la població.
♦ Abstractes: imposen aspectes genèrics.
♦ Coercitives: es poden imposar per la força.
Estructura
♦ Supòsit de fet: descripció d'una situació o circumstància que es subjecte de regulació.
♦ Conseqüència jurídica: atribueix un dret imposant una obligació valorant l'interès a resoldre.
Classes
♦ Normes de dret comú: afecten a la majoria de ciutadans.
♦ Normes de dret especial: afecten a certs col·lectius.
♦ Normes de dret general: afecten a l'Estat Espanyol.
♦ Normes de dret particular: referides a les diferents Comunitats Autònomes.
♦ Normes de dret imperatiu: són d'obligat compliment.
♦ Normes de dret dispositiu: regulen circumstàncies que poden ser substituïdes per les
persones (supletòries)
• Les fonts del dret
Article 1 del Codi Civil: Les fonts de l'ordenament jurídic són: la llei (La Constitució), el costum i els
principis generals.
La Constitució
La Constitució és la llei màxima que tenim va ser creada a l'any 1.978 i es diu que és la llei de lleis.
La Constitució és el conjunt de principis fonamentals que serveixen de suport per l'ordenament jurídic
i, per tant, està per sobre de qualsevol altre norma.
Està caracteritzada per:
◊ Imprecisa però comprensible.
◊ Ambigua (permet diferents interpretacions): atenent al context al que es va crear.
◊ Conté:
⋅ Normes rígides: costa molt poder−les modificar (Exemple: Modalitat de vot
a estrangers sense nacionalitat espanyola)
⋅ Normes flexibles: son senzilles de modificar.
⋅ Les modificacions menys transcendentals es poden fer amb 3/5 dels
parlamentaris un 60% del total.
⋅ Les modificacions de tota o una part important de la Constitució: es necessita
un 70% del congrés de diputats i dels senadors, un cop aprovat, les cambres
3
s'han de dissoldre i es convoquen unes noves eleccions i les noves eleccions
també han d'aprovar un 70%. També s'ha de convocar un referèndum i l'han
d'aprovar la majoria dels ciutadans.
La llei: concepte i classes
◊ Lleis orgàniques: tot allò relatiu a drets fonamentals i llibertats públiques. Exemples:
⋅ Aprovació d'Estatuts d'Autonomia.
⋅ Registre electoral.
⋅ Competències financeres de les Comunitats Autònomes.
⋅ Tractats internacionals.
Per modificar−les fa falta la majoria absoluta (50 + 1)
◊ Lleis ordinàries: les que no són orgàniques. No fa falta la majoria absoluta, només
cal la majoria simple.
⋅ Decret legislatiu: es una degació (cedeixin) del parlament en el govern.
Norma que prové del govern.
• Text refós: adjuntar, recopilar una matèria.
• Text articulat: dotar d'articles un text ! desenvolupar una llei.
⋅ Decret llei: llei que prové del govern ! són normes provisionals en casos
urgents i d'extraordinària necessitat (norma provisional de 30 dies), després
de dictar−la ha de passar pel parlament.
Els reglaments
◊ Reglament: normes dictades per l'administració pública que concreten o redifineixen
les lleis existents.
Requisits perquè les lleis entrin en vigor
⋅ S'han de publicar al BOE o al DOGC.
⋅ Si no diu quan entra en vigor entrarà en vigor desprès de 20 dies des de la
seva publicació. Es derogaran quan una norma superior les derogui
expressament.
⋅ Les normes erectroactives: no tenen efectes anteriors.
⋅ Les normes retroactives: normes penals que son millorades per les persones
processades.
El costum i els usos normatius
El costum són normes que provenen de la societat: actituds i conductes de forma sistemàtica que
s'acaben imposant obligatòriament.
Elements necessaris:
⋅ Reiteració (repetició) de comportament o conducta.
⋅ Donar el rang de norma en aquella conducte reiterada.
És aplicable el costum en defecte de llei. Qui l'aleja ha de demostrar que existeix aquest costum.
Rang de costum: hàbits (conductes reiterades) o usos jurídics (sistemes judicials)
Si no hi ha costum s'han d'aplicar els principis generals del dret.
Els principis generals del dret
Els principis generals del dret són principis ètics − socials, principis de dret natural, principis lògics
4
(de sentit comú)
Article 1.7 del Codi Civil: qualsevol demanda ha de ser resolta pel Jutge en base al sistema de fonts
del dret.
• Dret comunitari: Fonts i institucions
La Unió Europea està formada per 15 països que al 2.007 es té previst que siguin 25.
Esta regulada per:
◊ La Comissió
La comissió té la seva seu a Brussel·les i està formada per 20 persones (comissaris) que actuen amb
independència dels seus Estats (Governs), doncs busquen uns interessos comuns. Els membres són
anomenats pels governs de cada Estat i, aquests nomenaments, tenen una durada de 5 anys; 2 dels 20
comissaris europeus són espanyols. La comissió es totalment independent.
Funcions:
◊
⋅ Vetllar pels compliments dels tractats, perseguint les inflacions.
⋅ Té un poder d'iniciativa legislativa: possibilitat de fer propostes al consell de
determinats acords.
Exemple: Fer una nova legislació d'una nova matèria.
◊ El consell
El consell està composat per un representant de cada Estat membre, aquests representants han de ser
membres dels governs de cada Estat (Ministres) La composició varia depenent del tema a tractar. El
president del consell es qui coordina les diferenciacions i el seu mandat dura 6 mesos. El president del
govern és el president del consell.
Funcions:
El consell és el principal òrgan decisori (té poder legislatiu)
⋅ Normatives: adopta les principals decisions i regula les normes a aplicar.
⋅ Tributàries: controla el pressupost i harmonitza els interessos nacionals amb
els interessos comunitaris.
◊ L'assemblea o parlament
El parlament té la seva seu a Estrasburg; l'integren 626 parlamentaris dels quals 64 són de l'Estat
Espanyol, aquests són escollits, cada 5 anys, per sufragi universal directe dels ciutadans. S'agrupen
per patits polítics.
Funcions:
El parlament no té funcions ni normatives ni legislatives.
⋅ Controlar la comissió.
⋅ Competències consultives.
◊ El tribunal de justícia.
El tribunal de justícia té la seva seu a Luxemburg, té la funció d'assegurar el respecte del dret
comunitari i el compliment dels tractats. Està composat per 13 jutges i 6 advocats generals nomenats
5
de mutu acord amb els Estats membres (pels governs) Els jutges han de tenir una certa capacitat
qualificada i un cert prestigi. Els advocats tenen les funcions com si fossin fiscals. Es competent en
recursos davant de qualsevol infracció del dret comunitari.
Normes jurídiques comunitàries:
Característiques:
⋅ Està íntimament lligat el dret de cada Estat amb els drets de la Unió Europea.
⋅ Té institucions pròpies pel seu desenvolupament i té tribunals propis pel seu
compliment.
⋅ La Unió Econòmica Europea té competències sobiranes per poder legislar per
la secció que han fet cada un dels 15 Estats.
⋅ La prioritat del dret comunitari del de cadascun dels Estats.
Ordenament jurídic comunitari (afecta a tots els Estats):
⋅ Originari: Tractats constitucions on es fan constar els objectius de la
comunitat, les institucions que organitzen la Unió Econòmica Europea, la
seva composició i les seves finalitats. Son adherits (acceptats) pels diferents
estats.
⋅ Derivatiu:
• Reglaments: tracten temes generals que són d'aplicació a tots els
estats i són directament aplicables.
• Directives: són normes que estableixen objectius i obliguen a cada
Estat a adaptar i adequar la seva normativa per assolir aquests
objectius. Exemple: la inflació.
• Decisions: Tenen un destinatari concret que tant pot ser un particular,
un país o un col·lectiu.
• Dictàmens i reclamacions: no són obligatoris són consells.
♦ Dictàmens: expressen l'opinió sobre una determinada
qüestió.
♦ Recomanacions: consells, suggerencies per adoptar un
determinat comportament.
♦
♦ Aplicació i eficàcia de les normes jurídiques
♦ Els criteris d'interpretació de les normes jurídiques
Article 3 del Codi Civil: Hi han 4 sistemes d `interpretació:
♦ La interpretació literal: amb el sentit propi de la paraula.
♦ La interpretació sistemàtica: tenint en compte el context on
està aquella norma.
♦ La interpretació històrica: normes que han nascut dins d'un
context determinat. Tenint en compte el context dels
avantprojectes.
♦ La interpretació sociològica: tenint en compte el moment
social de la publicació de la norma.
♦ La integració de les normes jurídiques: analogia i equitat
La integració es donar−li més aplicació a un fet no regulat.
6
⋅ La analogia consisteix en aplicar una norma
semblant pensada per un altre supòsit.
Exemple: aplicar a parelles de fet normes del
matrimoni.
Requisits:
• Absència d'una norma expressa.
• Quan existeix una entitat de raó
entre la norma que pretenem aplicar
i el fet mancat de norma.
⋅ Equitat: aplicar el sentit comú o racionalitat
en les normes (resoldre un problema en base
a l'ètica).
El valor de la jurisprudència
⋅ Jurisprudència: doctrina reiterada que
estableix el Tribunal Suprem al interpretar o
aplicar les normes (sentències del Tribunal
Suprem).
⋅ Valor que té la jurisprudència: només
comprendrà l'ordenament (article 6 del codi
civil) en teoria però a la pràctica no es així.
◊ Infracció de les normes jurídiques: i la seva sanció
La ignorància del dret no es motiu d'exorar
responsabilitat.
La infracció porta a:
• Imposició d'una multa a sanció:
Obligació d'indemnitzar o reparar el
perjudici o dany causat.
• Anular o neutralitzar el acte contrari
a la llei (infringint dues normes.
Exemple: signem un contracte per
perjudicar a una tercera persona,
conscientment, per tant, s'anul·laria
el contracte que feia perjudicar a una
tercera persona).
⋅ La renuncia del dret aplicable i el frau de
llei
Renuncia del dret aplicable: hi ha normes
que són dispositives (no obligatòries) poden
no ser exercitades.
Article 6.2 del Codi Civil: podem renunciar
a un dret quan no perjudiquen a terceres
persones i quan no vagin en contra del
interessos de l'ordre públic ni dels interessos
generals (Exemple: reclamar un crèdit
d'arrendaments, espot renunciar si es vol (el
7
propietari) al dret de cobrament, però si
aquest té deutes que estan esperant que cobri
l'arrendament no es podria renunciar).
Actes en frau de llei (no és exactament una
norma): actes realitzats a l'empara d'una
norma però que persegueix una acte prohibit
o contrari a l'ordenament (Exemple:
matrimoni de conveniència per tenir la
nacionalitat; donacions de patrimoni que
tributen en un 30% mes o menys, si el vens
només tributa al 17%). La sanció d'aquest és
aplicar la norma que s'ha intentat eludir. (En
el cas del matrimoni per conveniència
quedaria nul, i en el cas de la donació s'haurà
de liquidar el 30%)
⋅ La persona
⋅ La persona física
Persona: subjecte de drets i obligacions des
del moment del seu naixement. La té tothom
per igual.
Requisits del naixement:
♦ Figura humana.
♦ Es superin les 24 hores de
vida independent.
El naixement és l'inici i s'extingeix amb la
mort o declaració de mort.
♦ Les persones desaparegudes
o exempts s'apliquen la seva
mort quan han passat 10
anys des que han
desaparegut o des que s'ha
tingut la última notícia.
♦ En el cas d'una persona
major de 75 anys quan han
passat 5 anys.
♦ En el cas d'una persona
desapareguda en motiu d'un
sinistre o acció bèrica quan
han passat 2 anys.
S'instà un expedient alejant aquestes
circumstàncies i es declaren mortes. Les
persones que hereten han d'esperar 5 anys
per poder−los concedir gratuïtament.
8
Si apareix se l'hi ha de retornar els béns en la
situació en que es trobin. Si apareix i estava
casat s'hauria de donar per nul el segon
vincle (en una aplicació literal) se l'hi ha de
tornar a la situació abans de la desaparició
excepte el matrimoni.
Capacitat d'obrar: podem exercitar els drets i
les obligacions a partir dels 18 anys.
Excepcions:
♦ Es pot avançar mitjançant
l'emancipació:
◊ A partir de 16 anys
excepte per
matrimoni que es
pot contraure a
partir dels 14 anys.
◊ La cessió voluntària
dels pares o tutors
als seus fills.
◊ Petició dels 16"18
anys quan hi ha
desavinences amb
els pares o tutors
(sobretot en pares
separats)
Limitacions:
◊ No poden demanar
préstecs.
◊ No poden hipotecar,
gravar ni vendre
béns immobles.
♦ Persones incapaces:
◊ Per mitjà de la
incapacitació una
persona no pot obrar
per si mateixa quan
té una malaltia o
deficiència
persistent de
caràcter físic o
psíquic que
l'impedeixen
regir−se per si
mateixa.
◊ Incapacitat parcial o
total de les activitats
d'una persona.
◊ Prodigalitat o
9
◊
declaració de
pròdig: ve donat
quan una persona de
forma habitual
malgasta els seus
ingressos (problema
d'administrar els
seus béns). Se li
inhabilita per
exercitar tots els
seus actes
patrimonials.
S'acaba quan es
guareix de la
malaltia. o quan
deixen d'haver
persones al seu
càrrec.
◊ Representació
Representació:
substituir una
persona per una
altre en l'exercici
dels drets i
obligacions.
Tipus:
• Representaci
legal
o
obligatòria:
Pares
pels
menors
d'edat,
tutors
pels
incapacitats
o
curadors
pels
pròdigs.
• Representaci
voluntària:
Cedir
drets
a
una
10
altre
persona
(Exemple:
l'acte
de
matrimoni
per
poders)
♦ Exce
♦ Tipu
11
CABC
12
CAB
Per actuar com a
representant cal
tenir l'autorització
(un poder) de la
persona que vol ser
representada.
Aquest poder es
plasma en un
document notarial
en el qual es faculta
a una altre persona a
unes determinades
situacions en les
quals el pot
representar.
◊ La persona
jurídica: tipus
Article 35 del Codi
Civil:
• Corporacions
entitats
de
dret
públic
que
estan
subjectes
al
13
dret
administratiu
ajuntaments,
administracio
públiques,...
• Associacions
Reunió
de 2
o
més
persones
que
tenen
uns
interessos
o
unes
finalitats
comunes.
♦ Tipu
14
15
• Fundacions:
dotació
patrimonial
escrit
o
adreçat
a
una
finalitat.
♦ Requ
16
17
♦
♦ Òrga
de
gove
18
19
Les dotacions
patrimonials estan
gairebé exemptes
d'impostos. La
fundació ha de
conservar aquest
patrimoni, així com
també les
aportacions futures
(donacions,
subvencions, ...)
Extinció de les
persones
jurídiques
• Causes:
♦ Have
assol
les
final
que
tenia
♦ Have
expir
el
term
legal
per
func
(hi
ha
assoc
amb
data
de
final
♦ Impo
d'ass
les
seve
final
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164