Diccionari Per a Ociosos Joan Fuster

Diccionari
Per a
Ociosos
Joan Fuster
Fitxa tècnica
Informació tèncica
Nom: Diccionari per a ociosos
Autor: Joan Fuster
Edició: 13ª edició
Editorial: Edicions 62
Autor
Joan Fuster va nà ixer a Sueca (comarca de la Ribera Baixa), el 23 de novembre de 1922. La seva famÃ−lia
era de procedència pagesa. Joan Fuster no va ser un home de lletres per tradició familiar. Aquest
parà metres cronològics, geogrà fics i familiars són revellants a la llum de la seva obra posterior i el
singularitzaren en el migrat panorama assagÃ−stic de les darreres èpoques.
El 1943 va començar els estudis de Dret a la Universitat de València i a combinar els estudis amb la
formació autodidacta que l'encaminarà cap a la via de crÃ−tic i columnista d'ofici. Un any després va
publicar a l'almanac de “Las Provincias” el primer article escrit en català : “Vint-i-cinc anys de poesia
valenciana”.
A partir del 47, que es llicencià en Dret, i durant uns anys, va exercir d'advocat a la seva vil·la nadiua, on
va residir sempre. Paral·lelament feia col·laboracions periòdiques a la premsa, una de les facetes més
constants de la seva producció: “València”, “Levante”, i també al setmanari barcelonÃ− “Destino” i en
algunes revistes catalanes que veien la llum a l'estranger. Els seus primers llibres van ser de poemes. La
poesia fusteriana, que va recollir després en el volum “Set llibres de versos” (1987), s'insereix en una
lÃ−nia existencialista i reflecteix les preocupacions del moment històric.
El 1954 el filòleg i editor Francesc de Borja Moll li editava a Mallorca l'assaig d'estètica “El descrèdit de
la realitat”, amb el qual inicia una brillant carrera d'assagista de vasta amplitud temà tica, servida per un estil
incisiu, d'adjectivació hà bil i precisa. Un altre aspecte de la seua va ser el de l'erudició, la història i la
crÃ−tica literà ria, que va alternar amb antologies de prosa. Fuster entra aixÃ− en un procés personal de
professionalització al mateix temps que es produïa tot un procés de comprensió de la realitat
valenciana.
Una part molt considerable de l'obra de Fuster tracta de temes sobre el PaÃ−s València i, més
concretament, amb les peculiaritats socials, polÃ−tiques i culturals. Ã s un conjunt d'escrits que neixen de la
posició moral i polÃ−tica compromesa de l'escriptor amb la seva terra i amb el seu temps. Al llarg de la seva
trajectòria intel·lectual va haver de vèncer diverses adversitats: censura, hostilitat oficial, atemptats... Als
1
anys seixanta la seva obra va esdevenir més incisiva i polèmica, que el van convertir en un intel·lectual
d'incidència frondosa i eficaç.
Joan Fuster va morir el 13 de Setembre de l'any 1997.
Localització
El génere de l'assaig naix en el Renaixement de la ploma del francés Michel de Montaigne. Per tant, si
tenim en compte que, per raons polÃ−tiques, socials, culturals..., en aquest perÃ−ode i fins al XIX la nostra
llegua i cultura van retrocedir més que no avançar, sebretot pel que fa a l'expressió culta, comprendrem
que, en la nostra literalura, aquest gènere no tinga una presència digna d'estudi fins al segle XX.
Però, com ara veurem, el fet de no haver estat conreat pels nostres clà ssics no ha impedit que l'assaig haja
assolit qualitat i ressò, haja estat en consonà ncia amb la resta de gèneres -en sintonia amb els diversos
moviments esètics tractats en les Unitats 11, 12 i 13- i haja vehiculat l'evolució de l'expressió del
pensament de les ments preocupades per la nostra societat.
Lògicament, si parlem de ressò -dins i fora del nostre à mbit lingüÃ−stic- i de consolidació del
gènere, haurem de dedicar una atenció especial a Joan Fuster, l'autor d'aquest llibre. AixÃ− comprendrem
per què és una figura cabdal an l'aspecte literari, sociològic, cultural i polÃ−tic, i per què les seues
idees i la seua actitud, des del principi dels seixanta, estimules la reflexió i la maduresa col·lectiva i
literà ria.
Cal afegir que relacionem l'evolució de l'assaig amb la d'altres expressions en prosa no narrativa, en auge al
segle XX, perquè solen compartir alguns correadors, recursos, canal, formes expressives... Ens referim a la
literatura tesimonial o del jo.
El nostre assagista més important i l'autor d'aquesta obra, Joan Fuster, té un concepte de l'assaig com una
proposta de dià leg sobre qualsevol tema: artÃ−stic, polÃ−tic o humanÃ−stic. La seua intenció no és
donar respostes definitives, sinó aportar-hi la seua opinió, discutible i provisional, plantejar preguntes i
suggerir nous camps d'estudi. A fi d'aconseguir el seu objectiu, Fuster comença per desmuntar esquemes
preconcebuts i falses creences, i empra un estil “conversacional” i irònic.
Resum
Abans de tot, l'autor fa una petita introducció d'aquest llibre, explicant que la seva intenció no era fer un
“diccionari”, ja que és una mica pretenciós, i per això li afegeix al tÃ−tol “per a ociosos”.
Amor : Defineix aquest sentiment com una “invenció del segle XII”, posant exemples de diversos
perÃ−odes de temps en què l'amor estava vist d'una altra manera: la submissió de la dona d'aquest amor fa
impossible la seva vella concepció, donat lemancipació d'aquesta.
Atzar : Explica l'actuació de l'atzar en la història mitjançant exemples com el de la importà ncia de la
bellesa de Cleopatra per als esdeveniments que li van seguir. AixÃ−, l'atzar al cap i a la fi juga un paper
secundari, ja que la história seguieix el seu curs imperturbable.
AvarÃ−cia : Tracta de no confondre aquesta definició amb altres com l'avarÃ−cia que provoca el
capitalisme. L'avar és una persona a la que els diners li provoquen un fenesÃ−, un plaer, un feixisme per a
la materialitat de l'or i plata de que estava fet abans.
Bellesa : Presenta la relació entre la bellesa i la concupiscència, una relació que per a ell és molt
estreta.
2
Bestiesa : Identifica aquesta paraula amb “flaquesa”, que hem que perdonar-nos els uns als altes per a la
convivència.
Cadira : Parla de la comoditat d'aquest objecte, poc evolucionat fins ara, com a l'evolució en el pensament
de les persones de la concepció de la vida: d'un sacrifici fins al plaer de viure,
Caracterologia : En algún moment, tots imitem a algú ridÃ−culament.
Cinisme : Per a ell, el cinisme és una cosa remarcable, una oposició al “fariseu”.
Cómplice : L'importà ncia d'algú que ajuda al desenvolupament de la persona.
Convicció : Parla de la convicció com a una gà bia de la nostra llibertat, ja que forma prejudicis.
Covardia : Per a ell és un sentiment comú, del que no hi ha que avergonyir-se ni tractar de encobrir.
Defecte : Originà riament entés com un dèficit, l'exposa com a « pecat » junt amb l'excés, el
contrari.
Diners : Són en realitat el fruit del treball, per tant, no hi ha que menysprear-lo.
Egoisme : Qui no és egoista és un beneit.
Epitafi : Posa un exemple prou satÃ−ric d'aquesta definició.
Esepticisme : Fa una descripció d'aquesta paraula desde diferents termes: l'intelectual, el moral, el polÃ−tic,
el tècnic i el literari.
à tica : Fa una descripció partint de tot el que envolta l'ésser humà i ha creat ell mateix.
Fatuïtat : às la forma que hem trobat per a poder passar el temps de manera agradable, amb el luxe i la
vanitat.
Fer : Segons ell, sempre estem fent coses distintes de la que està vem obligats.
Flâner : A través d'un dià leg amb el seu amic, aquest tracta de explicar-li aquesta paraula diguent-li que
és com passejar, però sols es dóna a ParÃ−s.
Gent : Mai ens referim a nosaltres mateixos quan utilitzem aquesta paraula.
Guerra : Diu que la guerra és una categoria al·lucinant, ja que està tot permés.
Home : Fuster critica aquells que diuen que la vida és una passió inútil, per qué deixa de ser-ho quan
ho pensem.
Humiliació : Tots ens sentim humiliats per coses que de vegades no tenen importà ncia, com el de no
parèixer-nos a un cà non concret.
Idees : Diu que tota coincidència de les seves idees i les teves es precisament pura coincidència.
Indignació : Per a ell, aquesta paraula no s'ha de confondre amb la ira, per qué és en realitat l'explosió
d'algú davant d'algú indignant.
3
Infern : Suposant que l'infern és un lloc de dolor, de vegades enviem algú allà .
Intel·lectual : Segons ell, l'intel·lectualisme està de decadència.
Interés : às un sentiment que ens mou a tdre una atenció especial cap alguna cosa.
JustÃ−cia : L'autor posa diversos exemples pels que mostra que no està d'acord amb la concepció
d'aquesta paraula, massa relativa.
Lectura : Llegir no és fugir, com alguna gent ho entén, sinó comprendre als altres i a sÃ− mateix, el
present i el passat.
Llibertat : às un bé poc valorat, ja que no ens donem compre del que comporta fins que la perdem en
una dictadura.
MalÃ−cia : Troba que exagerem la concepció de la nostra poròpia malÃ−cia per què ho som menys del
que ho pensem.
Mediterrani : Veu aquest mar com un amic del que es sent orgullós, amb un cert patriotisme.
Mentir : à s un art difÃ−cil de dominar, i la gent retira la seva confiança amb les persones que saven que
ho fan.
MetafÃ−sica : La metafÃ−sica es troba en tots els aspectes de l'irracionalisme, i entre nosaltres.
Morir : às en realitat un error, i aquesta definició es podria aplicar també a viure.
Nacionalisme : Segons ell, hui en dia ser nacionalista és un anacronisme.
Novel·la : La novel·la ha de transmetre sentiment i sensació al lector.
Ordre : Entre la injustÃ−cia i l'desordre, hi ha que de decantar-se pel primer, ja que un ordre injust semre
serà millor que el caos.
Orgull : Tots necessiten sentir-nos orgullosos, és a dir, superiors als demés, per a sentir-nos millor.
Penediment : às un sentiment inútil, ja que no s'arriba a cap lloc amb ell.
Pensament : Tota originalitat, tota mostra de inteligéncia està mal vista.
Perdó : Com a moltres altres coses, per a ell el perdó està en decadència, ja que sols s'utilitza en els
jutjats, que el autèntic apareix darrede d'un insult important, una ofensa.
Plagi : El menyspreu actual contra el plagi no està bé, per que es necessita talent.
PolÃ−tica : à s ni més ni menys que l'art de convéncer.
Quixotisme : Parla de l'història de Don Quixot i d'Ulises: mentre que el primer estava destinat a perdre,
aquest últim ho estava per a guanyar sempre.
Rellotge : Després de fer una comparació amb altres tipus de rellotges al llarg del temps, diu que el temps
és una invenció de l'home, controlat per ell.
4
Salvatges : El salvatge està al nivell més baix respecte a la civilització, però son inofensius: els
veritables salvatges sóm nosaltres, els occidentals.
Ser : La concepció distinta de nosaltres mateixos per poder aguantar-nos.
Servilisme : Tot servilisme té un interés amagat.
Sexe : Reflexiona el tema à mpliament, passant per tots els seus aspectes, i compara el comportament humÃ
amb el animal en aquest sentit.
Silenci : às de vegades també la mentida.
Temprança : às un tipus de conducta encertat, però també és inofensiu una mica d'excés de
tant en tant.
Temps : El temps és envellir.
Uxordici : El provoca el matrimoni.
Venjança : à s el recurs del dèbil, amb elements més psicológics que fÃ−sics.
Vici : El nostre comportament, els nostres vicis, no han canviat al llarg de la història.
Xarlatà  : Per als mediterranis és una prova de la nostra llibertat.
Xenofòbia : à s un sentiment d'adversió que durarà sempre, ja que tots sóm “estrangers” (és a dir,
desconeguts) per a tots.
Zero : Critica als matemà tics per haver inventat la nul·litat com a número, com a quantitat.
Referències estilÃ−stiques
La nostra prosa d'idees era, des del 1939, un retrat de la desoladora realitat social, ja que la rÃ−gida censura
polÃ−tica i la manca de diaris i revistes en català imposibilità la creació d'estats d'oió. L'article de diari,
“forma lavada de l'assaig », segons Fuster, fou inaccesible als lectors en català . Aquests nomé tenien
un cert contrapés positiu en les publicacions de l'exili. AixÃ− i tot, el 1956 nasqué el primer premi de
gènere, el Josep Ixart i els anys seixanta s'inicià la recuperació. Aparegueren col·leccions i premis: el
Joan Fuster, el Xarxa, lEiximenis, el Josep Pla...
La reflexió sobre el paÃ−s hi fou capdavantera: Gaziel, Josep Ferrater Mora, Jaume Vicens Vices (NotÃ−cia
de Catalunya), Joan Fuster (Nosaltres els valencians), Josep Melià (Els mallorquins), Josep Pla i Maurici
Serrahima... donaven testimoni d'un temps i d'un món minoritzat, amb la intenció de fer-lo conéixer.
Després, aniria ampliant-se el ventall temà tic: literatura, antropologia, sociolingüÃ−stica, ecologia...
A poc a poc, anava diferenciant-s'hi la prosa literà ria d'idees d'aquella més testimonial. L'assaig català ,
en sentit ampli, reprenia el camÃ− de la desitjada normalitat.
Opinió personal
Vaig agafar aquest llibre pensat que no serÃ−a massa pesat, però crec que em vaig equivocar.
às cert que era fà cil treure el tema d'algunes paraules encara que tinguessin una deifinició molt llarga,
5
però hi havia d'altres que m'han costat prou, ja que em pareixia veure en moltes un missaatge amagat. à l
que sÃ− m'ha cridat l'atenció es el que l'autor ha fet amb el concepte de diccionari: l'ha convertit
completament d'unes definicions objectives a unes completament subjectives ( i crec que a la definició d'
“idees” ens ho deixa molt clar), és a dir: pots estar d'acord amb ell o no.
6