Dades bibliogràfiques • Diccionari per a ociosos Autor: Joan Fuster

• Dades bibliogràfiques
Títol: Diccionari per a ociosos
Autor: Joan Fuster
Editorial: El cangur _ Edicions 62 (Barcelona)
1ª edició publicada en 1964
1ª edició dins la editorial Cangur 1978
Tretzena edició setembre 2001
Disseny de Coberta: Pep Trujillo
Il.lustració de la coberta: Pintura de Paul Gézanne Els jugadors de cartes
• Dades sobre l'autor
Joan Fuster (Sueca 1922−1992). Assagista valencià extraordinari, és autor d'obres que han esdevingut
bàsiques en la nostra cultura: El descrèdit de la realitat, Figures de temps, Nosaltres, els valents, d'enorme
impacte social, Poetes, moriscos i capellans, Les originalitats, Diccionari per ociosos,Causar−se d'esperar,
L'Home, mesura de totes les coses, Consells, proverbis i insolències, Examen de consciència, entre d'altres. És
autor del manual Literatura catalana contemporànea. També dugué a terme una tasca de divulgació literària i
historicista.
• Parts del text
Diccionari per a ociosos com ja ens diu el seu títol, és un llibre en forma de diccionari. Conté seixanta una
paraules que l'autor ha col.locat per ordre alfabètic i les ha definides amb un criteri molt personal i sobretot
subjectiu.
Al començament del llibre trobam el pròleg, en el que Joan Fuster es dirigeix a nosaltres per desenganyar−nos
sobre l'obra. La pretensió de l'autor no ha estat confeccionar un diccionari, sinó que és un recull d'escrits
organitzats alfabèticament
Finalment, al final de l'obra trobam un sumari on aparèixen totes les paraules que han sortit i a quina pàgina es
troben.
Les parts externes de l'obra serien cada una de les paraules, catalogables dins la lletra de l'alfabet a la que
correspon.
Exemple: Justícia
Aquesta paraula que comença amb jota quedaria introduïda dins l'apartat de la J.
Per tant l'estructura interna coincideix amb l'externa.
• Tipus de text
1
L'obra, és un recull d'escrits diversos en el tema i d'extensió desigual que són catalogables dins el gènere de
l'assaig. L'objectiu d'aquesta obra és plantejar una opinió subjectiva sobre els temes que l'autor tracta en
aquesta: amor, cadira, justícia...
• Tema de l'obra
Diccionari per a ociosos es tracta d'una obra molt personal i subjectiva. L'obra és una recopilació de paraules
que l'autor, ja ho hem dit, ha definit amb les seves pròpies paraules i pensaments i després les ha organitzades
de forma alfabètica.
Són seixanta una paraules que entre totes fan que aquest llibre en ocasions sigui amable, altres irònic,
compassiu, esgarripaire En relaitat, són les reflexions de l'autor de temes molt diversos.
Els textos que es presenten al llibre daten d'èpoques molt disperses.
Per explicar el tema de l'obra més profundament haurem d'anar paraula per paraula, així que m'he prés la
llibertat d'ometre algunes de les paraules.
A
Amor
Segons l'autor és una paraula molt utilitzada però que manca de sentit al nostre món.
Té el seu orígen al segle XII amb la poesia dels trobadors. Aquest amor és un sentiment específic, l'amor no es
dóna sinó rarament: els grans enamorats com Romeo i Julieta són excepcionals i únics.
L'amor ha arrivat al seu últim estadi, el de l'extinció, per això s'ha d'inventar un altre amor.
Avarícia
En aquest terme, ens parla de l'avarícia dels diners, encara que ell no ens ho diu per experiència ja que es no
considera dominat per la concupiscència dels béns materials.
B
Bellesa
Al definir aquesta paraula critica a un doctrinari antic que deia que la bellesa per contemplar−la s'havia de fer
sense concupiscència. I la concupiscència és la vida!
C
Cadira
L'autor ens compara la cadira amb l'ou de Colom i per una altra banda diu que per a que una cadira sigui
perfecta no depén del material sinó de l'arquitectura.
Còmplice
Còmplice és el qie ens ajuda a ser com som
2
Covardia
Si ens comparam uns als altres, tots arrivam a ser covars
D
Diners
Fuster no entés com hi ha gent que menyspreen els diners quan costen tant de guanyar.
E
Egoisme
Segons el seu criteri el que no és egosita és beneit.
Escepticisme
Per descriure aquest terme ho fa amb sis aspecetes diferents:
• l'aspecte intel.lectual: persones raonables
• l'aspecte moral: pràctica del sarcasme com a forma de caritat
• l'aspecte social: no serà mai ni un assassí ni un heroi
• l'aspecte polític: no fan les revolucions, només les preparen
• l'aspecte tècnic: és sensible al temps, a la història
• l'aspecte literari: l'escepticisme és incompatible amb la poesia literaria,
F
Fatuïtat
Parla del luxe, de la vanitat, de sentir−nos i ser importantsa allà on anem.
Fer
Sempre estem fent alguna cosa distinta de la que estem obligats a fer
G
Gent
Quan parlam de la gent mai volem al.ludir−nos a nosaltres mateixos.
Guerra
Ens diu que quan comença la guerra és una gran vacança, durant la guerra tot està permés. La guerra en si, és
una categoria al.lucinant.
H
Humiliació
3
Diu que tot hom se sent humiliat per una cosa o per unes coses distintes
I
Idees
Tota concidència entre les meves idees i les teves és això: pura coincidència
Infern
L'autor opina que ja donam per fet que l'infern és un lloc on sempre hi ha dolor, càstig i que a vegades ja
enviam a algú a l'infern suposant que d'alguna manera existeix.
J
Justícia
Per explicar−lo dóna com a exemple el que es va publicaren els diaris a la segona quinzena de gener de 1963.
Ober i Knochen ( dos criminalistes) has estat alliberatsper dur−los al seu país, Alemanya. L'autor a més ens
dóna uns exemples on podem notar que no està d'acord.
L
Lectura
Joan Fuster sent que hi ha una por actual a agafar un llibre , un temor a afonar−se en el remolí quotidià de les
sorpresesi ñles tragèdies i que la causa deu ser una neurosi.
També crituca aquella gent que considerem culta i que defuig dels llibres recents amb l'excusa de que per
entendre la literatura actual han d'haver comprés la literatura del passat.
LLegir no és fugir, es ñllegeix per comprendre's un mateix i als altres,per comprendre el nostre temps i també
el passat.
M
Malícia
Ho troba còmic perquèdiu que sempre som menys malvats del que ens pensam ser.
Mediterrani
Veu el Mediterrani no tan sols com a mar, sinó com un company de sentiments, com a una persona de la que
se sent orgullós.
Morir
Morir−se és sempre un error, tant si ets jove com vell. El mateix és plicable al fet de viure.
P
Penediment
4
Penedint−nos−en no arrivam en lloc.
Pensament
Tot pensament és un mal pensament.
Politica
Compara la politica amb el fet de convencer a algú de ser conseqüentamb ell mateix i ambla seva dignitat
d'home.
Q
Quixotisme
Ens parla de DonQuixot, una persona sempre destinada a sortir perdent. Explica la historia de Quixot i
Ulisses.
R
Rellotge
Compara el rellotge actual amb el rellorge de sol, amb les iscripcions que hi havia en els rellotges antics, Diu
que l'home sempre ha fe el mateix amb el temps, aprofitar−lo, perdrer'l
S
Sexe
Fuster fa una gran reflexió sobre aquest tema, no només ens parla del sexe físic, sinó de l'oral, de les
converses desvergonyides. Compara de certa manera l'home de la dona, amb el comportament animal
Silenci
Afirma que callar és mentir.
T
Temps
Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps.
U
Uxoricidi
Segons ell, és una consequència del matrimoni.
V
Venjança
5
La venjança és el recurs del dèbil. A la història i la literatura també trobam casos de venjança, però adornats
pels prestigis excelsos de l'honor, l'amistat o la pàtria.
X
Xarlatà
El xarlatà és aquell que té llibertat.
Xenofòbia
L'odi a l'estranger. Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, ja que tots som estrangers per a algú.
Z
Zero
El numero zero per l'autorés una tonteria que es van inventar els matemàtics.
• Llengua. Registre
Diccionari per a ociosos es tracta d'un assaig escrit amb un registre formal i literari amb un tó que incita a
la familiaritat o a l'estàndard. Això es deu a que en moltes ocasions escriu en primera persona perquè ens
transmet les seves reflexions, els seus pensaments i això, fa que a vegades el tó de formalitat vagi canviant.
Per tant, l'autor utilitza un llenguatge clar i fàcil d'entendre amb un ús de la subordinació lleugera.
• Estil
Com podem llegir a la introducció , Joan Fuster ens diu que en Figueres de temps i en Indagacions possibles
va utilitzar el sistema de presentar els seus escrits en unaordenació cronològica, com a fulls de dietari, que de
fet eren; En Judicis finals va articualr una petita col.lecció de residus aforísticsen unes poques seccions Els
textos que es recullen en Diccionari per a ociosos daten d'èpoques disperses, per això, a fi de mantenir unes
aparences de regularitat, es va decidir d'encapçalar cada nota amb una paraula clau, i disposar−les segons la
gradació alfabètica d'aquestes paraules.
• Judici crític
Segons Joan Fuster la literatura que cultiva −subalterna, marginal, d'anar per casa− no tenen aspiracions de
particular petulància. I si, de vegades, presenten algun aspecte ampul.lós o doctrinari és sense mala intenció.
De fet tracten problemes de cada dia. Així és Diccionari per ociosos, l'autor ens confessa les seves reflexions
que en un dia qualsevol va tenir i les va escriure així va arrivar a tenir un munt d'escrits sobre termes diversos.
Almenys és la impressió que ens dóna quan acabem de llegir l'obra.
• Valoració
La lectura d'aquesta obra ha estat entretinguda a la mateixa vegada que s'ha fet curta degut al canvi continuu
dels termes. Per jo aquesta manera és la millor ja que s'evita la monotomia. Els termes que defineix, la majoria
diuen la veritat i res més que la varitat, en canvi, i encara que respecto tot el que diu, hi ha algunes coses en
les que no estic d'acord, me parèixen fora de lloc o simplement no tenen res a veure (crec) amb el terme real
Un exemple és el terme fer: Sempre fem −estem fent− alguna cosa distinta de la que estàvem obligats a fer.
Això, no és aplicable a tots els casos; altre exemple és temps: mentre dormiu us creix la barba: això és el
temps. A tot hom li creix la barba? a qui es dirigeix? Així és com ell veu el temps?
6
Es clar que l'autor ho defineix tot segons el seu punt de vista, són els seus pensaments per tant tot s'ha de
veure amb molta subjectivitat ja que no es tracta de un diccionari objectiu i coherent.
7