Destrucció de la atmósfera

ELS ENEMICS DE L'ATMOSFERA
Quadre
explicatiu
Què s'hi
por fer?
Què hi
faries tu?
FONTS
CONTAMINANT
NATURALS
EFECTES SOBRE LA
FONTS
SALUT
ANTRÒPIQUES
PERSONES VEGETALS
Incendis forestals
Monòxid de
carboni (CO)
Incendis
forestals
Oceans
Boscos
Tranport
Indústria
Centrals
tèrmiques
Incineradores de
residus (RSU)
Combustió de
carbó i petroli
(calefacció)
Volcans
Diòxid de sofre
(SO2)
Transport
Centrals
Descomposició
tèrmiques
orgànica
Cimenteres
QUANTITAT
EMESA (*)
PROBLEMÀTI
NATURAL
GLOBAL
/HOME
Increment de
l'efecte hivernac
(**)
Disminueix el
transport
d'oxigen a la
No és
sang
significatiu en 300
els vegetals
Pot causar la
mort en altes
concentracions
Irritació del
sistema
respiratori i
dels teixits
conjuntius
(ulls)
Decoloració
de les fulles
en els
vegetals
Més de
3.000
Canvi climàtic
Contaminació de
l'aire urbà
Contaminació
acústica
Pluja àcida
6 − 12 146
Contaminació de
l'aire urbà
Aturada de
creixement
Contaminació
acústica
Decoloració
de les fulles
en els
vegetals
Pluja àcida
Refineries de
petroli
Indústria química
Irritació del
sistema
respiratori i
Activitat
dels teixits
biològica dels Depuració
conjuntius
pantans
d'aigües residuals
(ulls)
Volcans
Àcid sulfhídric
(H2S)
Òxids de nitrogen Activitat
Fabricació de
paper
Refineries
Transport
Afeccions del
30 −
100
3
Aturada de
creixement
Taques i
Contaminació de
l'aire urbà
Contaminació
acústica
60 −
50
Destrucció de la
1
(NOx)
bacteriana del Centrals
sòl
tèrmiques
sistema
respiratori
Combustió de
carbó i petroli
(calefacció)
caigudes de
fulles en
vegetals
2.770
Retard del
creixement
capa d'ozó
Contaminació de
l'aire urbà
Contaminació
acústica
Incineradores
Pluja àcida
Cimenteres
Canvi climàtic
Fàbriques de
vidre
Refineries
No és emès per
cap focus en
concret.
Ozó troposfèric
(O3)
Hidrocarburs
Es forma per
l'acció de la llum
solar i en
presència d'òxids
de nitrogen i
hidrocarburs
Transport
Irritació del
sistema
respiratori i de
Aturada del
les mucoses
creixement
Els de cadena
lineal no tenen
efectes
Fabricació de
En els
significatius
pintures
vegetals,
300 −
Descomposició
88
Els de cadena despreniment
Refineries
1.600
d'éssers vius
d'alguna de
cíclica
les seves parts
Indústria química provoquen
afecció de
mucoses i
Depuradores
d'aigües residuals càncers
Centrals
tèrmiques
Volcans
Partícules
Decoloració
de fulles en
els vegetals
Sals dels
oceans
Vent (pols)
Incendis
forestals
Incineradores
d'RSU
Algunes
indústries
Transport
Irritació del
sistema
respiratori i
dels teixits
conjuntius
(ulls)
Cimenteres
Contaminació de
l'aire urbà
Increment de
l'efecte hivernac
(**)
Contaminació de
l'aire urbà
Contaminació
acústica
Canvi climàtic
Increment de
l'efecte hivernac
(**)
Retard en el 2.000
Canvi climàtic
creixement
−
275−500
dels vegetals 3.400
Contaminació de
l'aire urbà
Contaminació
acústica
Refineries
(*) Les emissions estan expressades en milions de tones per any.
2
(**) El CO2 i altres gasos, que no són pròpiament contaminants, produeixen l'efecte hivernacle encara més
que aquestes substàncies.
Cal considerar, també, que encara que les emissions de les fonts naturals són majors que les causades per
l'home, aquestes darreres solen estar concentrades en zones concretes (zones industrials, ciutats), per tant, els
seus efectes són encara més forts i problemàtics.
La contaminació atmosfèrica
Les substàncies que, per sobre de determinades concentracions a l'aire, impliquen risc o molèstia per a la salut
i el benestar dels homes, animals i plantes s'anomenen contaminants. A més, hi ha altres substàncies que,
malgrat que no són nocives en si mateixes (no són contaminants), poden produir alteracions en el medi
ambient quan la seva concentració atmosfèrica s'altera significativament i poden afectar, així, indirectament,
els éssers vius.
L'atmosfera rep emissions de substàncies contaminants i potencialment alteradores del medi ambient que
provenen dels éssers vius (plantes, animals) i de la natura (incendis forestals espontanis, oceans, erupcions
volcàniques, etc.
L'home, des que va descobrir el foc, va començar a contaminar l'aire, però aquest procés es va accelerar a
partir de la industrialització. És a partir d'aquest moment que les múltiples activitats humanes (indústria,
transport, etc.) han emès grans quantitats de substàncies contaminants i potencialment alteradores del medi
ambient a l'atmosfera. Bona part d'aquestes substàncies emeses no poden ser assimilades pels cicles naturals i
s'acumulen a l'atmosfera, es transformen, es desplacen i es dispersen.
Els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut són variables i depenen dels tipus de substàncies
contaminants, de la quantitat i del temps que estan en contacte amb els éssers vius.
A les Illes Balears també tenim problemes de contaminació, no tan sols pel que nosaltres contaminam, sinó
també pel que ens arriba d'altres indrets llunyans: s'han detectat contaminants puntuals d'origen humà
procedents del centre i l'est d'Europa i de Sicília, i aportacions naturals molt importants i regulars de pols del
Sàhara.
Pluja àcida
Causes:
Quan l'aigua de pluja (que de natural ja és una mica àcida, per dissolució del CO2) es posa en contacte amb
substàncies com els òxids de sofre i nitrogen, es torna encara més àcida. Les substàncies contaminants arriben
a l'aire quan es cremen combustibles fòssils a les indústries i en els mitjans de transport.
Efectes:
La pluja àcida és mortal per a moltes espècies de plantes i animals, altera
l'equilibri dels llacs i és molt perjudicial per a les persones. La seva acció
també fa malbé les pedres del nostre patrimoni arquitectònic.
Remeis:
Cal posar filtres a les xemeneies de les indústries i reduir les emissions de fums a l'atmosfera. Nosaltres
3
podem emprar més el transport públic, compartir el cotxe particular amb amics, veïns, companys, etc., i
caminar o anar amb bicicleta per fer recorreguts curts. Quan comprem un vehicle, cal tenir−ne en compte el
consum i les emissions.
Destrucció de la capa d'ozó
El 1985 es va ratificar i acceptar
l'existència del primer forat de la capa
d'ozó a l'Antàrtida. Més tard es va
saber que també es forma un forat a
l'hemisferi nord.
Se'ls ha anomenat forats, però es tracta
d'una forta disminució, any rere any,
del màxim anual natural (primaveral)
de concentració de l'ozó estratosfèric a
les regions polars. El mínim natural
tardorenc no s'hi veu gaire afectat. La
disminució d'ozó estratosfèric s'aprecia
lleugerament a tota la zona temperada.
Causes:
Es va pensar que podien ser dues les causes dels forats: els gasos produïts pels avions supersònics i els
clorofluorocarbonis (CFC), que són gasos emprats en productes com els esprais i el refrigerant dels frigorífics
i dels aparells de l'aire condicionat.
L'ozó és una molècula constituïda per tres àtoms d'oxigen, la presència de clor, alliberat dels compostos de
CFC per les radiacions ultraviolades, provoca que aquests tres àtoms se separin i, per tant, que no puguem
parlar ja d'ozó.
Un sol àtom de clor pot destruir unes 100.000 molècules d'ozó!
A Espanya, en els darrers anys, el gruix de la capa d'ozó s'ha reduït en un 8%.
Efectes:
La disminució d'ozó estratosfèric fa que pugui arribar a terra més radiació UV. Els raigs ultraviolats (UV)
provoquen en els éssers vius moltes malalties: càncer de pell, afeccions a la vista (irritació de la còrnia,
cataractes, ceguesa) o al sistema immunitari (disminució de defenses), envelliment accelerat... Els raigs
ultraviolats fan malbé els teixits vius.
Remeis:
Cal posar fi a la producció dels CFC. Malgrat tot s'ha de tenir en compte que la destrucció de la capa d'ozó és
un procés molt lent, perquè el clor torba de 70 a 100 anys a arribar a la capa d'ozó. En adquirir frigorífics o
aparells d'aire condicionat, podem tenir en compte que no tinguin CFC al refrigerant o vigilar, si ja els tenim,
que no hi hagi fuites.
L'evidència del canvi climàtic
Les primeres evidències del canvi climàtic són un augment de poc més de mig grau de la temperatura mitjana
de l'atmosfera en els darrers cent anys. Les previsions basades en models apunten a un increment del ritme de
4
pujada per al proper segle.
Causa: L'efecte hivernacle natural es veu potenciat per les emissions de gasos resultants de la producció i
consum d'energies no renovables, com són el carbó, el petroli i el gas natural, així com dels residus gasosos
dels distints processos industrials.
Contribució a l'efecte hivernacle
(excepte el vapor d'aigua):
CO2 = 55%
CFC = 24%
CH4 = 15%
Els gasos atmosfèrics que produeixen l'efecte hivernacle són: el vapor
d'aigua, el diòxid de carboni (CO2) i el metà (CH4). L'activitat
humana −industrial i agrària− és responsable que la concentració de
CO2 i CH4 augmenti. Altres gasos també d'efecte hivernacle provenen
majoritàriament de l'activitat humana i, encara que són presents a
l'atmosfera en menys quantitat, són més actius i, per tant, també molt
efectius: òxid nitrós, composts hidrofluorocarbonats (HFC), composts
perfluorocarbonats (PFC) i hexafluorur de sofre.
N2O = 6%
Efectes:
L'escalfament del Planeta, el CANVI CLIMÀTIC, duu associat una gran quantitat de conseqüències que
encara no es coneixen amb precisió, però molts de científics fan feina per poder esbrinar què passarà i què
hem de fer per poder evitar−ho.
Es preveu que es desencadenin importants modificacions meteorològiques i del clima global que:
• Afectaran el procés d'evaporació.
• Afectaran el ritme de creixement dels vegetals.
• Produiran alteracions en els ecosistemes.
• Pot ser que en alguns llocs produeixin situacions meteorològiques extremes (sequera, inundacions, etc.)
amb major freqüència i intensitat.
• La desaparició de moltes illes sense relleu del Pacífic. El desglaç del gel dels pols amb la consegüent
pujada del nivell de la mar ja ha produït una pujada de 10 a 25 cm en els darrers 100 anys.
• Produiran alteracions socioambientals molt serioses.
A les Illes Balears és possible que augmentin els períodes de sequera i el perill d'inundacions a causa de
pluges torrencials, a part que l'augment de temperatura ens afecta i ens afectarà.
Remeis:
S'han de reduir les emissions de CO2 i CH4 sense oblidar els NOx. El problema és que aconseguir aquesta
reducció d'emissió afecta el nucli del funcionament dels sistema, que es basa en el consum massiu d'energia.
Hi ha molts d'interessos econòmics en joc. Per tal d'alleugerir aquest procés, podem recomanar les mateixes
coses que per al cas de la pluja àcida i fer tot el que està en les nostres mans per consumir menys i evitar la
deforestació: racionalitzar la construcció i la producció (cal tornar a la compra de productes del nostre entorn i
de temporada), sembrar arbres i crear espais verds a les ciutats, a les escoles, al balcó de ca nostra...
La contaminació atmosfèrica
Quan el so es torna molest, l'anomenam renou, aquest és capaç de produir trastorns físics i psicològics no
desitjats.
5
És tan important com qualsevol altre tipus de contaminació, fins i tot, el 1972, a la Conferència sobre Medi
Ambient, a Estocolm, el declararen agent contaminant.
El problema és que els renous se sumen i el conjunt resultant és difícil de tractar de forma senzilla.
Els problemes dels renous afecten especialment la població urbana. No afecta d'igual manera tots els
individus, però, quan s'arriba a algunes xifres, es considera intolerable. Un informe de l'OCDE assegura que
Espanya és el segon país més sorollós.
Efectes fisiològics que pot produir el renou:
• Disminució de la capacitat auditiva
• Alteració del son
• Estat nerviós, fins i tot, trastorns mentals en homes i animals
L'excés de renou redueix la qualitat de vida.
Vivim envoltats de renous, fins i tot quan no ens n'adonam. L'oïda humana té una propietat que es diu
masking, que elimina els renous de l'ambient i només deixa els que ens interessen. (aïllant i atenuant)
El so més baix que podem escoltar es troba al voltant dels 10 dB.
El trànsit intens es troba per sobre dels 35−40 dB.
El telèfon, 80 dB.
La discoteca, 120 dB.
Un concert de rock, 140dB.
Un Jet en enlairar−se, 150 dB.
Per sobre dels 100 dB, es poden tenir problemes de salut.
Què s'hi pot fer?
Cal lluitar contra l'origen del renou i reduir−ne les emissions (hi
hauria d'haver subvencions, informació i s'hi haurien d'aplicar
mesures legals adequades).
Cal separar geogràficament les zones de renou de les zones
residencials.
Cal utilitzar les mesures de protecció passiva: barreres contra el
renou, aïllants, millora dels paviments...
6