Despesa pública en prestacions per desocupació # Gasto público en prestaciones por desempleo

INTRODUCCIÓ.........................................................................................................3
Primera part: anàlisi de la despes pública en prestacions per desocupació a Espanya
I.1.−El mercat de treball a Espanya i l´atur.........................................5
I.2.−Anàlisi de l´actual sistema de prestacions per desocupació
I.2.1.− Sistema institucional.................................................................................7
I.2.1.1.− Nivell contributiu.......................................................................8
I.2.1.2.− Nivell assistencial.......................................................................9
I.2.2.− Beneficiaris de prestacions per desocupació............................................10
I.3.− Despesa pública en prestacions per desocupació......................12
I.3.1.− Nombre de perceptors............................................................................12
I.3.2.− Taxa de generositat................................................................................13
I.3.3.− Taxa d´inflació.......................................................................................13
I.4.−Nivell de protecció de les prestacions per desocupació......14
I.4.1− Taxa de cobertura...................................................................................14
I.4.2.− Taxa de reposició...................................................................................15
I.5.− Finançament de les prestacions per desocupació....................16
sEGONA PART: ANÀLISI DE LA DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ
A LA uNIÓ eUROPEA
II.1.− EL MERCAT DE TREBALL.............................................................................17
II.2.− DESCRIPCIÓ INSTITUCIONAL DELS SISTEMES DE PRESTACIONS PER
DESOCUPACIÓ.........................................................................................................18
II.2.1.− Règim existent......................................................................................18
II.2.2.− Camp d´aplicació .................................................................................19
II.2.3.− Requisits per tenir accés........................................................................19
II.2.4.− Període de mancança.............................................................................19
II.2.5.− Control dels beneficiaris........................................................................19
1
II.2.6.− Duració màxima de les prestacions........................................................20
II.2.7.− Salari regulador....................................................................................20
II.2.8.− Quantia de la prestació..........................................................................21
II.3.−TRACTAMENT FISCAL DE LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ.......21
ii.4.− despesa pública en prestacions pre desocupació....................22
ii.5.− eVOLUCIÓ DE LA DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER
DESOCUPACIÓ.........................................................................................................22
ii.5.1.− Bèlgica.................................................................................................23
ii.5.2.− alemanya..............................................................................................23
II.5.3.− França...................................................................................................24
II.5.4.− Irlanda..................................................................................................25
II.5.5.− Itàlia.....................................................................................................25
II.5.6.− Països Baixos........................................................................................26
II.5.7.− Portugal................................................................................................26
II.5.8.− Regne Unit...........................................................................................27
II.6.− NIVELL DE PROTECCIÓ DELS ATURATS....................................................29
II.6.1.− Taxa de cobertura.................................................................................29
II.6.2.− Taxa de reposició..................................................................................30
II.7.− FINANÇAMENT DE LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ...................31
TERCERA PART: REFLEXIÓ I CONCLUSIONS
III.1.− REFLEXIÓ SOBRE LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ...................33
III.2.− CONCLUSIONS...............................................................................................36
QUARTA PART: BIBLIOGRAFIA
IV.1.− BIBLIOGRAFIA UTILITZADA.......................................................................38
IV.2.− BIBLIOGRAFIA CONSULTADA....................................................................40
CINQUENA PART: ANNEXOS
INTRODUCCIÓ
2
L´objectiu fonamental d´aquest treball és l´anàlisi de la despesa pública en prestacions per desocupació a
Espanya i a la UE així com la seua evolució a la present dècada
En conseqüència la primera part del present estudi tracta de la despesa en aquest tipus de prestacions a
Espanya. En primer lloc analitzem el mercat de treball, a continuació decrivim l´actual sistema de prestacions
per desocupació, tot seguit estudiem la corresponent despesa pública, el nivell de protecció d´aquestes
prestacions i, per acabar aquesta part, mostrem l´actual sistema de finançament.
Quant a la segona, pretenem analitzar la despesa pública en prestacions per desocupació a la UE i la seua
evolució. Per realitzar aquest estudi serà necessari en primer lloc descriure el mercat de treball a la UE i els
sistemes de prestacions per desocupació així com el seu tractament fiscal.
Per conéixer l´evolució de la despesa pública en presatcions per desocupació a la UE analitzarem vuit
països:Bèlgica, Alemanya, França, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Portugal i Regne Unit. El motiu pel qual
hem elegit aquestos Estats membres i no altres és, simplement, la disponibilitat de dades i, malgrat això, per a
la majoria de quadres i gràfics hem hagut d´aportar una gran dosi d´elaboració pròpia, en conseqüència, i
degut a la combinació de diferents fonts per tal d´aconseguir les dades desitjades, considerem que les xifres
exposades són més rellevants quant a la seua evolució que pel que fa al seu valor aïllat.
No seriem sincers del tot si no confessarem que el cas concret de Luxemburg no ha entrat en l´anàlisi de
l´evolució de la despesa pública en prestacions per desocupació, no per no tindre suficients dades, sinó perquè
hem considerat a aquest país com una mostra massa petita per ser comparable amb la resta de la UE.
Altre punt que no podiem deixar sense analitzar és el nivell de protecció dels aturats als països de la UE, per
realitzar l´estudi hem comparat les diferents a taxes de cobertura i de reposició a Europa.
Així mateix també fem una breu descripció dels sistemes de finançament de les prestacions per desocupació.
Finalment, realitzem una reflexió sobre els actuals sistemes de prestacions per desocupació a Espanya i a
Europa. I, per acabar, exposem les conclusions a les que hem arribat arran d´aquest estudi.
I.1.− EL MERCAT DE TREBALL A ESPANYA I L´ATUR
En Espanya s'han registrat en els últims anys unes taxes d'atur molt més elevades que en la resta d'Europa,
arribant a ser registrada com a tal una quarta part de la població activa. Per analitzar estes quantitats ens
podem referir a dos tipus de mesures, una referida a la gent registrada en el Instituto Nacional de empleo i un
altra referida a la Enquesta de Població Activa, on en la primera es donen nivells menors d'atur que en la
segona.
Analizant el període referit a 1990−1996 (Quadre I.1) podem comprovar nivells elevats d'atur, sobre tot en
l'any 1994, on mitjançant la Enquesta de Població Activa podem trobar 3.7 milions d'aturats i mitjançant el
Instituto Nacional de Empleo hi trobarem 2.6 milions de persones registrades, que representaven el 24.2 % i el
17.3 % de la població activa respectivament. Per tant aquestes xifres representen més del doble de les taxes
registrades en la resta de països de la Unió Europea.
La resta dels anys podem trobar encara nivells elevats d'atur, però amb dades inferiors.
Baix les dades de l'EPA, podem veure com en 1990 l'atur estava en 2.441.200 persones i com aquest va
creixent al llarg dels anys següents tinguent una forta creixcuda entre les dades de 1992 i les de 1993,
produint−se un creixement de prop de 700.000 aturats, ja en el 1995 les xifres tenen un menut descens, a
l'igual que en el any següent quan les dades són més poc significants, reduïnt−se en tan sols 43.000 la xifra
d'aturats, i quedan−se així la taxa d'atur en un 22.2 %.
3
Dins d'aquestes dades podem trobar altres molt significatives, com per exemple el nombre d'aturats de llarga
duració, que segons la EPA arriba fins a un 56.9 % del total d´aturats en l'any 1995 i els aturats de molt llarga
duració, referits a aquells que estan 2 o més anys buscant feina, que arriben en 1995 a un 37.5 % dels aturats. I
dintre d'aquest grup és molt significatiu el referit a les persones que no han treballat anteriorment, sobre tot
joves i persones majors de 45 anys.
També hem de destacar l'edat i el sexe, ja que trobem importants diferències.En 1995, la taxa d'aturats en una
edat compresa entre 16 i 19 anys era del 50.6% i entre 20 i 24 anys era de 39.8 %. En canvi els majors de 55
anys tenen una xifra de 11.4 %. Per tant els joves tenen una major dificultat per a trobar feina, sobre tot en el
cas del primer lloc de treball.
A més, el cas de les dones es més greu perquè respecte les xifres de 1994, on com ja hem dit trobem un 24.2
% d'aturats, elles representen un 31.4 % del total, en canvi els homes representen un 19.8 %.
Hi podem destacar d'igual manera la concentració geogràfica que podem trobar sobre tot en el cas d'Andalucia
o d'Extremadura que superen el 30% de la taxa d'atur de l'EPA en el 94 i el 96(Quadres I.2 i I.3). Aquesta
concentració s'accentua en 1994 on s'arriben a nivells molt elevats en quasi la totalitat de les Comunitats
Autònomes i sobretot en les comunitats com Andalucia (894.100), Catalunya (552.400), Madrid (407.800) i el
País Valencià (394.300), els quals representen el 60.158 % de la població total aturada espanyola.
També hem de tenir en compte les enormes diferències que podem trobar entre distintes comunitats, com per
exemple la diferència d'aturats entre Andalucia (875.300 en 1996) o Catalunya (504.400) i La Rioja (14.400)
o Navarra (24.300). Molt més significativa és aquesta diferència segons la EPA en 1996 a Andalucia (32.4 %)
o Extremadura ( 30.1 %) i Navarra (11.3 %) o Balears (13.5 %).
Per últim, hem de remarcar que al contrari del que passa en moltes comunitats, l'atur no deixa de créixer en
1994, sinó que continua elevant−se a Cantàbria (46.400−47.000), Castella la Manxa (117.300−120.000),
Ceuta i Melilla (12.900−14.700) i el cas més significatiu, el de Madrid (407.800−441.300).
En el cas del País Valencià hi trobem un important augment entre el 90 i el 93, ja que passa de 214.400 aturats
a 374.600. Pujant l'any següent a 394.300 aturats i baixant en el 96 a 359.800. Representant en este últim any
un 21.8 % dels aturats. En el 96 el País Valencià representava el 10.16 % dels aturats espanyols.
I.2.− ANàLISI DE L'ACTUAL SISTEMA DE PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ
I.2.1.− Sistema institucional
Com ja hem vist la situació d'Espanya en el cas de la desocupació es bastant preocupant degut a les enormes
taxes registrades. Aquestes vingeren produïdes sobretot després de la democràcia, degut als augments dels
salaris, els plans de reconversió de grans indústries, la major entrada de la dona en el mercat de treball,
l'augment de treballadors per una major entrada dels emigrants espanyols en l'exili i pel propi procés
demogràfic que responia al boom dels seixanta, i per la crisi internacional produïda en el 73 i en el 79.
Així la taxa d'atur augmentà d'un 11.5 % en 1980, al 21.9 % en 1984, per la qual cosa es plantejava la
necessitat de dur una forta reforma per a produir una modificació del sistema de prestacions per a la
desocupació. Així en 1985 es va aprovar el Real Decret 625/1985, que desenvolupava el que estava establert
en la Llei 31/1984 de Protecció per a la Desocupació.
En elles s'ampliava la duració màxima de les prestacions per desocupació, s'extenien les prestacions,
s'establien topalls mínims i s'extenien els subsidis als desocupats, entre moltes altres modificacions tant a
nivell contributiu com a nivell assistencial. A més, s'aplicaven subsidis per desocupació per a determinats
col.lectius(representants de comerç i torers entre altres).
4
També s'establí el sistema de pagament únic, després modificat en 1992, en que l'INE abonaria el valor actual
de l'import de la prestació de nivell contributiu en una sola vegada. La seua finalitat era la de propiciar la
iniciativa de l'autocupació facilitant la creació del propi treball o mitjançant socis com a societats laborals o
cooperatives de treball.
Igualment en 1984 es va introduir un sistema integrat de protecció per desocupació per als treballadors
eventuals agraris per a les C. Autònomes d'Andalucia i d'Extremadura.
Però malgrat aquestes mesures hi hagué a una evolució negativa de la taxa de cobertura entre el 85 i el 88. Per
a millorar el procés es promulgaren noves mesures de caràcter social, baix la Llei 3/1989, per a millorar la
situació dels aturats de llarga duració i dels majors de 45 anys i dels que tenen càrregues familiars.
A partir d'aquest moment, les mesures començaren a ser contràries al que fins ara s'havien donat, ja que
començàren a endurir els requisits d'accés, acurtar els períodes de percepció i reduir les quantitats a rebre.
Seria el que en termes més populars s'anomenaria el decretazo, ja que es durien a terme mitjançant un Real
Decret Llei de 3 d'abril de 1992 i que es convertiria en Llei en Juliol del mateix any.
Doncs així i baix el Plà de Convergència amb la Comunitat Europea per al període 92−96, es recollia la
necessitat de reformar el sistema de prestacions tant en la gestió com en la cobertura. En ell es buscava la
restauració de l'equilibri dels desocupats i la creació d'estimuls per a la busqueda de treball, a més de millorar
la situació de l'INE sense augmentar els impostos.
Dues noves normes portaren importants innovacions en el sistema:
La Llei 21/1993 dels PGE per a 1994 i la Llei 22/1993 de mesures fiscals i de reforma del règim jurídic de la
funció pública i de la protecció per desocupació.
Açò va portar a l´aprovació del text de la Llei de la Seguretat Social en Juny de 1994 que expliquem a
continuació en les seues característiques més particulars.
Este sistema condiciona el comportament de la Despesa Pública de les Prestacions per Desocupació. Estes les
dividirem en dos nivells: El contributiu i el assistencial
I.2.1.1.− El nivell contributiu.
En aquest cas es necessària la prèvia cotització en la Seguretat Social i la seua prestació integra :
− Una prestació económica per desocupació total o parcial en què l'import ve determinat en funció de les
cotitzacions de la Seguretat Social en els 180 dies precedents, existint uns nivells màxims i mínims de
percepció.
− L'abonament per l'INEM de la cotització a la Seguretat Social, durant la percepció de la prestació per
desocupació del l00 % de l'aportació empresarial i del 35% de la cuota del treballador.
Seran beneficiaris de les prestacions contributives qui trobant−se en la situació legal de desocupació, haja
cotitzat un periòde mínim de 12 mesos dintre dels 6 anys anteriors a la situació legal d'atur.
La duració de la prestació contributiva es fixarà en funció del temps d'ocupació cotitzat en els 6 anys
precedents a la situació legal de desocupació o al moment en que va cessar l'obligació de cotitzar o des del
naixement del dret a la prestació per desocupació anterior
La quantitat estarà en funció d'una base reguladora i calculat d'aquesta manera tindrà dos topalls, un mínim
5
que no podrà ser inferior a la quantitat que en el moment del naixement del dret tinga el salari mínim
interprofessional (SMI) incrementat en 1/6 si l´aturat no té fills al seu càrrec i al 100 % del SMI incrementat
en 1/6 quan el treballador tinga al seu càrrec al menys un fill i un màxim ni superior al 170 %, 195 % o 220 %
del SMI incrementat en 1/6, en funció del nombre de fills al càrrec del treballador aturat.
El pagament de les prestacions contributives es realitzarà per mesos transcorreguts, encara que existix la
possibilitat de rebre la prestació per pagament únic en certs supostos.
A més, a les quantitats assenyalades es procedirà a realitzar certes retencions.
I.2.1.2.− El nivell assistencial.
En aquest cas el podrem integrar en dos subsistemes:
1.− El subsidi per desocupació per a col.lectius que han esgotat la prestació contributiva, així com aquells que
han cobert el període mínim de cotització necessari per accedir a la prestació del nivell contributiu, emigrants
retornats, ex−presidiaris i treballadors que siguen declarats incapacitats o invàlids parcials com a
consequència d'un expedient de revisió de la seua invalidesa.
Este subsidi consta d'una prestació econòmica i del abonament a la Seguretat Social de la cotizació a alguna
de les seues prestacions.
La seua duració, quantitat i cotizació a la Seguretat Social està en funció de la modalitat del subsidi
contemplant tres supostos:
a) subsidi per desocupació
b) subsidi per desocupació per a majors de 52 anys
c) subsidi especial per a treballadors majors de 45 anys que esgotaren la prestació per desocupació de 24
mesos.
Però en general la duració de la prestació es de 6 mesos prorrogables per semestres fins un màxim de 18
mesos i la quantitat serà del 75 % del SMI amb l'excepció dels treballadors majors de 45 anys que variarà en
la duració i en la quantitat en el 100 % del SMI segons les càrreges familiars.
2.−Altra modalitat és el subsidi per desocupació per a treballadors eventuals, inclosos en REASS (Règim
Especial Agrari de la Seguretat Social), amb residència en Andalucia o Extremadura.
En este cas la duració es variable segons l'edat, les responsabilitats familiars i el període d'ocupació cotitzat a
la Seguretat Social, però es necessari tindre cobert un mínim de jornades cotitzades.
La quantitat del subsidi per desocupació es del 75 % del SMI diari vigent que corresponga amb l'edat.
I.2.2.− Beneficiaris de les prestacions per desocupació
De quina manera van afectar aquestes últimes mesures per a la disminució de les prestacions en els
beneficiaris d'estes?
Donat el període 90−96 el nombre de beneficiaris va passar de 1.5 milions de persones en 1990 a 1.3 milions,
siguent l'any 93 el que tingué un màxim de perceptors amb 1.9 milions de persones (Gràfic I.1).
6
Com podem veure el creixement que es dóna es realitza en les mateixes circumstàncies que el creixement del
nombre d'aturarts, tant els de la EPA com els registrats, encara que en cap dels dos casos arriba a cobrir−los
en la seua totalitat.
Ja mirant els beneficiaris de les prestacions per desocupació, podem veure que el nivell contributiu es menor
que el nivell assistencial, siguent el subsidi molt paregut en xifres al contributiu i molt superior al REASS.
Els nivells màxims del nivell contributiu vénen donats pels anys 93 i 94, i el mínim en l'any 90.
D'igual manera en el cas dels subsidis els màxims vénen donats en els anys 93 i 94 i el mínim en el 90.
Però en el cas de REASS trobem dades diferents, ja que el màxim ve donat en l'any 90 i el mínim en el 96, i
endemés té una continuada reducció de les seues xifres, menys en l'any 93 en que augmenta.
Per Comunitats Autònomes, podem veure que en l'any 93 es quan es donen les majors xifres tan a nivell
assistencial com a nivell contributiu, encara que podem destacar una clara excepció donada en el País
Valencià, en què a nivell assistencial en l'any 93 les seues xifres són molt menors que a la de la resta dels anys
.
D'especial manera destaquem la forta concentració dels beneficiaris (Quadre I.4), entre ells Andalucia (28.48
%), Catalunya (14.41 %), Madrid (11.26 %) i València (9.25 %), davant altres comunitats que reben molt poc
i entre les que destaquem La Rioja (0.39 %) o Navarra (0.93 %), que com recordem són les Comunitats amb
més i menys taxes d'atur d'Espanya respectivament
Apareix a majors nivells la diferència si ens dirigim al nivell assistencial on a dades de 1996 Andalucia
representa un 40 %, degut a ser beneficiaris del REASS.
D'igual manera hem de dir que en dades de 1996, el nivell assistencial es major al nivell contributiu en 10
Comunitats Autònomes.
Així doncs, i a manera de conclusió d'aquest punt, expresem que els criteris restrictius establerts en 1992, així
com la major rotació i precarietat dels contractes de treball, determinen una duració mitjana de la prestació i
un nivell de protecció inferior que en els anys anteriors del període.
I.3− LA DESPESA PÚBLICA EN LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ EN ESPANYA.
Com ja hem assenyalat s'han produït una sèrie de reformes en el sistema de prestacions per desocupació, tant
de manera legal, com en l'augment de la població aturada. Anem a vore ara com han quedat les xifres de
l'Estat degut a estes modificacions.
Les dades següents vénen donades per la Intervención General de la Administración del Estado(IGAE), el
Instituto Nacional de Empleo(INEM) i el Banco de España(BE).
En elles es poden observar que la Despesa Pública en prestacions per Desocupació de l'exercici de 1993 són
les més elevades en totes les fonts consultades, inclós en el percentatge del PIB(3.5 %). A més aquest any fa
de punt d'inflexió, ja que a partir d'aquest any hi ha un decreixement fins el 96 i abans d'ell hi havia un fort
creixement.
Per a poder observar el que ha passat en realitat ens tindrem que basar en varies coses, una d'elles dirigida a
les normes legals o a la taxa de protecció o generositat de l'Estat, l'altra dirigida al nombre de perceptors de les
prestacions i l'altra dirigida a la taxa d'inflació.
7
I.3.1.− Nombre de perceptors
• Quan ens referim al nombre de perceptors ens estem referint als que reben les prestacions i per tant estan
considerats com atur protegit, ja que aquestos són els que determinen la Despesa Pública per prestacions a
la desocupació.
• Al gràfic I.1 vegem que el nombre de perceptors arribava a nivells màxims en l'any 93, amb 1.9 milions de
persones, molt per baix de les taxes anunciades per la EPA i l'INEM, en què la major taxa d'aturats es dóna
en l'any 94 amb 3.7 milions de persones i 2.6 milions respectivament.
•
I.3.2.− Taxa de generositat
• Aquesta vindrà donada per la quantitat i la duració de la prestació i la seua incidència vindrà donada per els
tipus de prestació, ja siguen a nivell contributiu o a nivell assistencial (subsidi o REASS) i pel montant de
les prestacions directes i indirectes.
• Desglossant les dades globals (Quadre I.5) podem vore que el nivell contributiu és el que representa un
major percentatge respecte del total amb taxes majors del 65 % del total, encara que ha tingut una important
reducció a favor del subsidi i de les despeses del REASS que han augmentat les seues prestacions fins a un
33.32 % del total en l'any 96.
• Hem d'assenyalar que la modificació de l'any 92 del pagament únic o capitalizació,donà lloc a una pèrdua
d´importància del mateix a partir d'aquest any, fins i tot de l'anterior en que els seus beneficiaris baixen de
80.716 en el 91, fins a 7.934 en l'any 95 (Quadre I.6).
• A nivell general, en Espanya, el predomini del nombre de beneficiaris del nivell assistencial respecte del
contributiu, la disminució del periòde mitjà de percepció de les prestacions del nivell contributiu i la baixa
actuació de la quantitat seran els factors més rellevants.
•
I.3.3.− Taxa d'inflació
Aquesta taxa distorsiona de manera considerable totes les dades exposades anteriorment ja que en realitat
resalta de manera considerable el primer període de creixement de la Despesa Pública i dóna a entendre uns
nivells més elevats en el segon.
Diferenciant la Despesa Pública en prestacions en pessetes corrents i en pessetes constants descobrim certs
factors (Quadre I.7).
Tal com hem indicat es produïx un fort augment en el 93, tant en pessetes corrents com en pessetes constants,
però podem vore que el creixement arriba fins a un 63.4 % en pessetes corrents en l'any 93 i en pts constants
tan sols arriba a un 39.3 %. Endemés en l'any 96 en pts corrents continua un creixement respecte l'any 90 del
21.4 %, en canvi en pessetes constants hi ha una reducció respecte l'any 90 de 8.9 %.
Per tant hem de tindre en compte la taxa d'inflació ja que ès un important distorsionador de la realitat.
I.4.− NIVELL DE PROTECCIÓ DE LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ
El nivell de protecció de la contingència de l´atur pot ser estimat en funció de diversos indicadors, que en tot
cas han de referir−se al nombre d´aturats protegits, a les exigències per a l´accés al sistema de protecció, a la
duració del dret de la prestació, a la natura d´aquesta, a la quantia mitjana de les prestacions rebudes i a la
relació de la prestació amb el salari perdut, tots ells en relació amb el sistema institucional vigent, en cada
país, de protecció per desocupació.
Ací anem a referir−nos a dos indicadors entre els que es consideren més significatius o rellevants per a
l´anàlisi del nivell de contingència de l´atur:
8
− La taxa de cobertura.
− La taxa de reposició.
I.4.1− Taxa de cobertura
La taxa de cobertura indica, en general, la proporció d´aturats protegits, és a dir, la proporció d´aturats que
reben prestacions del sistema de protecció per desocupació.
Aquesta taxa expressa el percentatge que representen els beneficiaris de prestacions econòmiques per
desocupació total respecte a l´atur registrat 3.
L´evolució de la taxa de cobertura al període 1990−1996 és la que apareix al quadre I.8
_____________________
3. Concretament ens estem referint a la taxa de cobertura bruta que és diferència de la neta en què aquesta
última es referix a: (perceptors de prestacions econòmiques ( excluït desocupació parcial i subsidi especial
d´eventuals agraris) menys beneficiaris treballadors agrícoles) dividit per l´atur registrat en indústria, serveis i
construcció.
Hem elegit realitzar l´estudi amb la taxa bruta per ser més fàcil de comparar amb les taxes dels altres països.
En base a aquestes dades observem que:
− En correspondència amb l´evolució del sistema de protecció per desocupació durant els anys 90 la taxa de
cobertura diferència dos períodes de creixement i decreixement que tenen en seu màxim al 93.
− El valor més elevat de la taxa és el 67,21% al 93. Prenint com a referència sols la cobertura el valor és de
156.
− La taxa del darrer exercici (1996) es situa en valors intermedis entre els de 1990 i 1991.
I.4.2.− Taxa de reposició
La taxa de reposició d´una prestació s´identifica amb el percentatge en què l´esmentada prestació concedida a
una persona o família, en una determinada contingència o risc, sustituïx els seus ingressos regulars perduts
degut a la citada situació.
Quadre I. 9
El que vertaderament importa del quadre no són tant els valors obtinguts com el que expressa la relació entre
ells i la seua evolució.
Segons la taxa de reposició mitjana que publica l´INEM a les seues memòries anuals:
−Aquesta descendeix entre 1990 i 1995 en tots els supostos considerats. Cosa que és un clar reflex de la
reducció del nivell de protecció de les prestacions per desocupació.
La taxa de reposició disminueix a mesura que s´allarga la permenència en l´atur de l´individu com a
beneficiari. Cosa que hauria de ser un incentiu per buscar amb major ànsia treball.
9
− També hem de destacar que la taxa de reposició calculada per l´INEM es basa en la prestació contributiva.
Per tant exclou als beneficiaris per nivell assistencial amb prestacions de quantia molt inferiors al nivell
contributiu.
I.5.− FINANÇAMENT DE LA DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ EN
ESPANYA.
Al període que estudiem, 1990−1996, la finançació de la Despesa Pública en Prestacions per Desocupació
queda regulada per l´establert a la Llei de Pressupostos Generals de l´Estat per a 1998.
En la seua disposició addicional quinzena, que modificà el règim de finançament previst en la Llei de
Protecció per Desocupació de 1984, s´establí que l´acció protectora per desocupació es finançaria mitjançant
la cotització d´empresaris i treballadors l´aportació de l´Estat. La quantia de l´aportació de l´Estat serà cada
any al fixada als PGE.
Aquest sistema de finançament vigent en l´actualitat, quedà recollit al Text Refundit de la Lei General de
Seguretat Social de 1994.
Per altra part, fins 1994 durant el període de percepció de la Prestació per desocupació, corresponia a l´entitat
gestora, l´INEM, efectuar les cotitzacions dels aturats al règim corresponent de la Seguretat Social. Aquestes
cotitzacions a càrrec de l´INEM, comprenien tant l´aportació de l´empresa com la del treballador. Des de 1994
l´INEM sols ha de finançar la quota corresponent a l´empresa. Com sabem a partir d´aquesta llei es considera
a les prestacions per desocupació com a rendes del treball personal i per tant subjectes al IRPF.
De les dades del Quadre I.10 Podem observar:
− Disminució de la finançació total als darrers exercicis, en lògica correlació amb la reducció de la despesa
pública total en prestacions per desocupació.
− Important disminució, en valors absoluts i relatius de l´aportació de l´Estat per a la desocupació. Les
transferències de l´Estat significaven el 36,4% en 1990 i el 31,4% en les xifres liquidades de 1995.
− En simultanitat, augmenta la importància relativa i absoluta de les quotes per desocupació que passen de
representar el 63,6% en 1990 al 68,6 en les xifres liquidades de 1995
− Creix el rati cotització per quota d´atur/transferències de l´Estat per a la desocupació que passa del valor
1,75 en 1990 al valor 2,19 en 1995.
SEGONA PART: ANÀLISI DE LA DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ
A LA UNIÓ EUROPEA
II.1.− EL MERCAT DE TREBALL A LA UE
El volum de despesa pública en prestacions per desocupació que es produeix en una economia està
condicionat bàsicament per dos elements: el nombre d´aturats i el sistema institucional vigent.
La intensitat de la crisi econòmica registrada entre 1974 i 1982 afectà molt negativament a l´evolució general
de l´ocupació als principals països industrialitzats i deixà un saldo d´elevats nivells d´atur a la majoria d´ells.
La recuperació del ritme de creixement econòmic als esmentats països a partir de 1983 permeté,
nogensmenys, una milloria lenta dels mercats de treball, que es va prolongar fins a finals de la dècada
passada. D´aquesta forma, les economies dels països menbres de la UE pogueren elevar progressivament els
10
seus nivells d´ocupació i a partir de 1986, registraren de mode quasi general, una disminució de les seues
taxes d´atur al llarg d´un període que concluï aproximadament en 1991, moment en què s´inicia de nou un fort
creixement del nombre d´aturats.
Com pot observar−se al quadre II.1 existeixen diferències apreciables als nivells d´atur dels diferents països
de la UE. Podem comprovar que entre el país que té la major taxa d´atur, que és Espanya i el que manté la
taxa més reduïda, Luxemburg, hi ha una diferència de gairebé 19 punts percentuals.
Si observem les dades d´atuarts en valors absoluts, i per tant beneficiaris potencials de les prestacions per
desocupació, també existeixen aquestes diferències, les quals són encara més acusades, tal i com podem
observar al quadre II.1, sent Espanya el que abasta el major nombre d´aturats en termes absoluts, de forma
que en dades de 1996 el 22% dels aturats de la UE pertanyen a la població espanyola, i per tant, són almenys
potencials beneficiaris del sistema de prestacions per desocupació.
Aquest col.leciu social ha de ser atés per l´Estat quant a prestacions econòmiques es refereix per lograr
almenys la substitució parcial de les rendes que es deixen de percebre. Per això tots els països de la UE
compten amb sistemes específics de prestacions als aturats. Però aquestos sistemes varien significativament
d´un país a un altre. Aquestes diferències unides a les divergències nacionals als nivells d´atur donen lloc a
nivells i estructures de despesa pública en prestacions per desocupació molt variades.
Degut a l´hetereogenitat dels sistemes de protecció per desocupació als països de la UE es fa complicat el seu
estudi, per tant, als tres apartats següents es repleguen de manera sintètica els aspectes més destacables del
mateixos.
II.2.− DESCRIPCIÓ INSTITUCIONAL DEL SISTEMES DE PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ
A LA UE
II.2.1.− Règim existent.
Com ja hem vist a la primera part, hi han dos principis que poden ser pressos de referència per establir les
prestacions per desocupació:
− Principi contibutiu: el qual relaciona els pagaments amb el salari anterior, és a dir, en aquest cas, les
prestacions que es reben es fixen normalment com un percentatge de la renda rebuda al període d´ocupació,
independentment de les necessitats del beneficiari, exigint en qualsevol cas la cotització prèvia del beneficiari.
− Principi assistencial: que garantitza un nivell mínim de renda. En aquest cas, la prestació no guarda cap
relació amb les cotitzacions pagades anteriorment i les prestacions no estan relacionades amb el salari anterior
sinó que solen fer−se prèvia comprovació dels recursos del beneficiari i en alguns casos per període il.limitat.
De vegades, aquest principi assistencial s´establix per a situacions en què el beneficiari ha esgotat ja la
prestació contributiva, i manca de rendes, és a dir, l´accés al nivell assistencial té lloc a la major part del casos
quan s´ha esgotat el nivell contributiu, per tant apareix com una extensió d´aquest, tal i com ocòrre a Espanya,
però cal tenir en compte que les quanties d´aquestes prestacions són prou reduïdes.
Quadre II.2
II.2.2.− Camp d´aplicació.
El camp d´aplicació avarca als treballadors assalariats, a la totalitat del països de la UE. Tanmateix és
rellevant que en varis d´ells s´han pres mesures especials per als jóvens (quadre II.3). Per exemple, els jóvens
que busquen el seu primer treball poden percebre prestacions, encara que no hagen cotitzat previament, al cas
de Grècia i Luxemburg.
11
II.2.3.− Reqisits per tenir accés
Als 15 països les condicions requerides per ser beneficiari d´aquestes prestacions són com a mínim, l´atur
motivat per circunstàncies alienes a la voluntad del treballador i la inscripció d´aquest a l´oficina de
col.locació. A aquestos requisits s´afegeix la necessitat d´haver abonat les cotitzacions exigides a cada país
com ens mostra el quadre II.4, on podem comprovar com existeixen diferències apreciables entre uns i altres
països variant entre els 75 dies exigits als darrers 10 mesos al cas de Bèlgica i les 52 setmanes de cotització
durant els dos últims anys al cas d´Itàlia. Així mateix vegem que Espanya té una exigència quant a nombre de
dies previs de cotització elevada.
II.2.4.− Període de mancança
A alguns països existeix un període de carència de varis dies abans de poder reclamar les prestacions per
desocupació, com és el cas de Grècia, França, Irlanda, Finlàdia, Suècia i Regne Unit. Com ens mostra el
quadre II.5 aquest període va des dels 3 dies del Regne Unit fins als 8 dies mínim a França.
En general un període mínim de mancança ajuda a reduir el cost d´administrar les prestacions alhora que
elimina els incentius per utilitzar les prestacions per desocupació com a compensacions per els dies no
treballats en suspensions d´ocupació recurrents.
II.2.5.−Control dels beneficiaris
En relació amb l´eficacia en la gestió de les prestacions per desocupació està el control dels beneficiaris per
part de l´institució gestora de les prestacions. Segons MARTÍ, MARTÍN, 1996 quant més freqüents són els
contactes amb els aturats, menor és la duració de l´atur, i menor le duració de les prestacions per desocupació.
Aquells països amb major freqüència en la revisió de les condicions en què l´aturat reb la prestació són Irlanda
(setmanalment), Bèlgica ( dues vegades al mes), Països Baixos i Regne Unit ( un cop al mes). Espanya junt
amb el Regne Unit, Dinamarca i Alemanya eren al 1992 els països que tenien un contacte menys freqüent amb
els perceptors de prestacions per desocupació.
II.2.6.− Duració màxima de les prestacions
El topall màxim de la duració de les prestacions del règim contributiu permet ordenar als països de la UE en
ordre decrixent, tal i com podem observar als quadres, on vegem com Espanya no és un del països que
ofereixca un període més llarg de percepció si es compara amb la resta. Al cas de Bèlgica, les prestacions per
desocupació son il.limitades en el temps.
Quadre II.6
Pel que es refereix a les prestacions assistencials, aquestes són: il.limitades al cas de: Alemanya, França,
Aústria i Finlandia, limitades en: Espanya amb una duració màxima de 18 mesos, en Suècia fins als 450 dies i
en Portugal amb un màxim de 15 mesos. Normalment quan el treballdor ha abastat els 52 anys es prolonga la
prestació fins assolir l´edat de jubilació.
Quadre II.7
II.2.7.− Salari regulador
En relació al salari que serveix de referència per establir la quantia de les prestacions per desocupació, en
gairebé tots els països, s´utilitza, com a tal, el salari mitjà dels mesos anteriors a la situació d´atur, variant el
període elegit per a la determinació del mateix tal i com es replega al quadre II.8. Tanmateix podem destacar
l´existència d´alguns països on l´esmentat salari tan sols s´utilitza per calcular algun complement, com per
12
exemple el cas d´Irlanda on sols s´utilitza per al suplement proporcional als ingressos.
II.2.8.− Quantia de la prestació
La quantia de la prestació es calcula d´acord a fórmules molt diverses. La fórmula utilitzada més a sovint és la
que s´utilitza a Alemanya, Grècia, Luxemburg, Dinamarca, Països Baixos, Aústria i Suècia. Aquest
percentatge oscil.la entre un 90% del salari de referència al cas de Dinamarca i un 40% al cas de Grècia tal i
com pot comprovar−se al quadre II.9 .
A la major part del països la quantia de les prestacions del nivell assistencial o bé és independent de tot índex
de referència i consisteix en una quantia determinada, per exemple França, Irlanda i Regne Unit, o està
relacionda amb la quantia del salari que cobrava l´aturat, per exemple a Alemanya. A Espanya el subsidi
assistencial abasta en general la quantia del 75% del SMI com ja s´ha assenyalat anteriorment.
II.3.− TRACTAMENT FISCAL DE LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ A LA UE
Una comprovació rigurosa de les despeses en prestacions per desocupació a més d´un coneixement del
sistema institucional de prestacions existent exigeix un coneixement del tractament fiscal que tenen aquestes
prestacions socials, ja que de vegades els impostos sobre les prestacions socials poden falsejar les
comparacions. Tampoc als països de la UE és homogeni el tractament fiscal d´aquestes prestacions, puix a
alguns països les prestacions per desocupació estan sotmeses a tributació i en altres no; igualment les
esmentades prestacions estan sotmeses a cotitzacions a la Seguretat Social sols a alguns països de la UE
(quadre II.10).
II.4.− DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ A LA UE
Per conéixer la despesa destinada a aquest tipus de prestacions socials podem utilitzar varis indicadors
(quadre II.11):
En primer lloc es replega la suma global de despesa destinada a prestacions per desocupació mesurada en
ecus. Aquest indicador ens mostra importants diferències entre els estats menbres, amb una banda que oscil.la
entre els 38 milions d´ecus en Luxemburg fins els 19.027,3 milions de França. Espanya és, després de
Dinamarca, el país que destina un major volum d´ecus a aquestes prestacions socials. Tanmateix és també el
país que té una taxa d´atur més elevada. Si observem el volum d´ecus per aturat registrat podem veure com la
posició d´Espanya canvia d´una manera considerable situant−se en una posicio intermèdia respecte a la resta
de països considerats amb 3.705,4 ecus per aturat. Als extrems es situen Dinamarca amb 13.373 (a l´any 92
(1)) i Itàlia amb 1.585.
Altre indicador de despesa replegat al quadre II.11 és el volum de despesa en prestacions per desocupació
expresat en percentatge de PIB, l´esmentada relació és molt diferent per països. En alguns casos l´escàs volum
de despesa destinada a aquestes prestacions, en termes percentuals del PIB, s´explica per la baixa taxa d´atur
existent, com és per exemple el cas de Luxemburg; pel contrari, els països on el nivell de despesa és més
elevat són els que tenen unes taxes d´atur més altes (per exemple Irlanda o Espanya).
II.5.− EVOLUCIÓ DE LA DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ A LA UE
per al període 90−95
Per realitzar aquest estudi anem a analitzar l´evolució de: la despesa pública total en prestacions per
desocupació així com el seu percentatge de participació al PIB, la quantitat d´aturats i la quantia de prestació
per desocupació per aturat o el que és el mateix, el total de prestacions per desocupació dividit pel total
d´aturats.
13
Respecte a l´ambit de l´estudi, malauradament, no hem pogut disposar dels esmentats indicadors per a tots els
països de la UE. Però, malgrat això, considerem que amb els vuit països analitzats al present apartat més els
cas d´Espanya, vist a la primera part d´aquest treball, podem conéixer la tendència general de l´evolució de les
prestacions per desocupació als països de la UE.
__________
1.Pel que fa a Dinamarca sols tenim dades de l´any 92, però com no hi ha hagut cap canvi en la legislació
quant a prestacions per desocupació, creguem que en l´actualitat aquest país deu contim¡nuar amb la mateixa
tendència,.
II.5.1.− Bèlgica
Al cas de Bèlgica podem observar que:
Per al període estudiat el total de prestacions per desocupació mostra una funció creixent, encara que a l´any
94 hi ha una petita disminució de la despesa en aquest tipus de prestacions socials.
El nombre d´aturats s´incrementa de l´any 90 al 93 i es manté constant els anys 94 i 95.
Pel que fa a les prestacions per desocupació per aturat augmenten els anys 90 i 91, però decreixen per als anys
92−95, registrant−se la mínima quantia a l´any 94.
L´increment de les prestacions de lany 90 al 91 és degut a un augment del nombre de beneficiaris 2.
Quant al decreixement del període 92−95, nosaltres interpretem que és degut a l´aplicació d´una nova ordre
ministerial del 25 de gener del 92 (3), la qual, segons sembla,
té com a objectiu racionalitzar la despesa pública en prestacions per desocupació. .
Quadre II.12
II.5.2.− Alemanya
Pel que fa a Alemanya:
El total de prestacions per desocupació i el total d´aturats es comporten de manera semblant, és a dir,
decreixen bruscament l´any 91, es recuperen l´any 92, es mantenen constants l´any 93 i continuen decreixent
els anys 94 i 95.
Al analitzar aquestes dades crida l´atenció la gran disminucó del total de prestacions per desocupació i el
nombre d´aturats a l´any 91 respecte al 92. Aquest canvi és degut a la reunificació alemanya, que com tots
sabem fou al 90 (4). Quant a les prestacions per desocupació per aturat tenen una tendència creixent de l´any
90 al 92 i decreixent del 93 al 95 amb un mínim a l´any 94.Aquestes variacions poden ser
_____________________
2. Concretament segons MARTí; MARTíN,1996, pàg. 54 passen de 347.931 a 410.682.
3. EUROPEAN COMMISSION (1996): Social protection in the Members States... pàg.348.
4. No ens amagem que ens resulta sorprenent que hi haja una disminució del nombre d´aturats en 531.000,
14
però eixes són les dades que hem obtingut de EUROSTAT Anuario 97.
explicades per canvis en els ratios beneficaris /no beneficiaris i beneficiaris de prestacions contributives/
beneficiaris de prestaciona assistencials.
Quadre II.14
II.5.3.− França
Al analitzar el cas francès ens adonem de què:
El total de prestacions per desocupació creix de l´any 90 al 93 i decreix els anys 94 i 95. De manera semblant
es comporta la participació de les prestacions per desocupació sobre el total del PIB.
El nombre d´aturats també creix del 90 al 93, però segix augmentant al 94 i, finalment, decreix al 95.
Pel que fa a les prestacions per desocupació per aturat podem veure com creixen als anys 90 i 91, puix el total
de prestacions per desocupació ha augmentat cada any comparativament més que la quantitat d´aturats.
Per al període 92−94 les prestacions per desocupació per aturat decreixen. Concretament ala anys 92 i 93 hi
hagué un augment dels aturats i malgrat que el total de despesa pública en prestacions per desocupació
augmentà no fou suficient per evitar que en termes per aturat disminuira.
L´any 94 encara que augmentà el nombre de desocupats disminuí el total de prestacions per desocupació la
qual cosa provocà el brusc decreixement de les prestacions per desocupació per aturat de l´esmentat any.
I, finalment , l´any 95 disminuí l´atur i la despesa en prestacions per desocupació, però aquestes últimes ho
feren menys cosa que explica el repunt de les prestacions per desocupació per aturat de l´any 95.
Un factor que pot explicar la gran variança de les dades al cas francés és el fet de què en aquest país l´u de
gener de cada any es realitza un conveni sobre la despesa en prestacions per desocupació 5.
Quadre II.14
_____________________
5. EUROPEAN COMMISSION (1996): Social protection ...
II.5.4.− Irlanda
Quant a Irlanda, les dades ens mostren que per als anys del 90 al 95:
El comportament del total de prestacions per desocupació és creixent, però no ocórre així amb la participació
de les prestacions per desocupació al PIB perquè malgrat que dels anys 90 al 93 augmenta, el 94 −últim any
que tenim dades− disminuïx.
El total de desocupats augmenta de l´any 90 al 93 i decreix a l´any 94.
El fet que les prestacions per desocupació per aturat segueixquen una funció creixquent es causat per haver
augmentat el total de prestacions per desocupació cada any més que el nombre de desocupats. I, l´any 94 és el
que major prestacions per desocupació per aturat té, puix la despesa pública en aquest tipus de protecció social
ha creiscut encara que haja disminuït el nombre d´aturats i la seua participació al PIB.
15
Quadre II.15
II.5.5.− Itàlia
Respecte a Itàlia al període 90−95 podem observar:
El total de prestacions per desocupació augmenta del 90 al 93 i decreix al 94 i 95, al igual que la seua
participació al PIB.
El total d´aturats decreix a l´any 91 i, a continuació, augmenta fins al 95.
Pel que fa a les prestacions per desocupació per aturat presenten una tendència creixent en principi i
decreixent després estant el màxim a l´any 93.
El fet que per al´any 91 disminuïsca el total d´aturats però augmente la despesa pública en prestacions per
desocupació provoca un augment de les prestacions per desocupació per aturat a l´esmentat any. Aquest
creixement sols por ser interpretat com un decreixement del nombre d´aturats sense dret a prestacions per
desocupació i una no disminució del nombre de beneficiaris.
També observem com el total d´aturats creix els anys 92 i 93 al igual que la despesa pública en prestacions per
desocupació i com que el total d´aquest tipus de prestacions creix relativament més que el total de desocupats,
les prestacions per desocupació per aturat augmenten per als dos anys. Creguem que açò és explicat per un
augment de la taxa de cobertura, ja que hi hagué un canvi en la legislació a l´any 91(6).
Quant als anys 94 i 95, encara que augmenta l´atur no ho fa el total de prestacions per desocupació la qual
cosa té com a conseqüència immediata un decreixement de les prestacions per desocupació per aturat.
Quadre II.16
II.5.6.− Països Baixos
Al cas dels Països Baixos cal tenir en compte:
El total de prestacions per desocupació augmenta de l´any 90 al 94 i decreix al 95. Comportant−se de manera
semblant la seua participació en el PIB.
Quant al total de desocupats en comparació amb la quantia total de prestacions per desocupació podem dividir
l´anàlisi en dos períodes, del 90 al 92 on ni hi ha correlació entre les dues funcions i del 93 al 95 on si estan
correlacionades.
Al primer període vegem com va disminuïnt el total de desocupats però, en canvi va augmentant el total de
prestacions per desocupació, la qual cosa fa que també augmenten les prestacions per desocupació per aturat
durant aquestos anys, probablement degut a una disminució dels aturats sense dret a aquest tipus de
prestacions i una no disminució dels beneficiaris.
Durant el segon període el total de prestacions per desocupació es comporta d´una manera idèntica a
l´evolució del total d´aturats −és a dir, incrementen al 93 i disminueixen del 94 al 95−, cosa que dóna lloc a
què les prestacions per desocupació per aturat es mantinguen constants. Per tant la reducció del total de
prestacions per desocupació a l´any 95 ha segut causada per una reducció del nombre de beneficiaris.
Quadre II.17
16
II.5.7.− Portugal
Respecte a Portugal per al període d´anàlisi cal remarcar:
El total de prestacions per desocupació presenta una tendència creixent de l´any 90 al 95. De manera similar
es comporta la seua participació al PIB, però val a dir que els dos últims anys s´ha mantingut constant en lloc
de decréixer.
Per la seua part el total d´aturats es reduïx de 90 al 91 però descriu una sèrie incremental des del 92 fins al 95.
Quant a les prestacions per desocupació per aturat creixen fins l´any 93 i a partir d´aleshores decreixen.
Observem que l´any 91 ha disminuït el total de desocupats i en canvi ha augmentat la despesa en proteccions
per desocupació, en conseqüència tenim un relativament gran increment de les prestacions per desocupació
per aturat per a l´any 91.
Quelcom semblant ocórre als anys 92 i 93 sols que en aquest cas la causa de l´increment de les prestacions per
desocupació per aturat és que el total d´aquestes prestacions per a cada any ha augmentat comparativament
més que el total d´aturats.
El motiu pel qual creixen les prestacions per desocupació per aturat del 90 al 93 és una disminució del nombre
de persones sense dret a aquest tipus de prestacions i una no reducció del total de beneficiaris per al´any 91.
Per als altres dos anys la causa ha estat un major increment del nombre de beneficiaris que de no beneficiaris
6.
Als anys 94 i 95, malgrat que l´increment del total de desocupats siga contrarestat amb un increment del total
de prestacions per desocupació el ratio d´aquest tipus de prestacions / total de desocupats decreix.
Quadre II.18
II.5.8.− Regne Unit
Pel que fa a Regne Unit:
Es comporten de manera molt pareguda tant el total de prestacions per desocupació com el total d´aturats, així
com la participació de les prestacions per desocupació al PIB.
_____________________
6. Al respecte sols tenim xifres per als anys 90 i 92 durant els quals el nombre de beneficiaris ha passat de
67.100 a 91.500 sent la taxa de cobertura d´aquest darrer any el 31,6% (MARTÍ, MARTÍN, 1996).
Segons nosaltres el fet que la taxa de cobertura siga relativament petita i aquesta tendència creixent del
nombre de beneficiaris de l´any 90 al 92 reforça la nostra hipòtesi d´un augment del nombre de beneficiaris
major que dels aturats sense dret a prestacions per desocupació per al´any 93
Aquestes dades segueixen una funció creixent en principi i decreixent després tingent el punt d´inflexió a
l´any 93.
Per altra part les prestacions per desocupació per aturat no es mostren correlacionades amb les dades adés
esmentades.
17
Podem observar en el ratio despesa en prestacions per desocupació/nombre d´aturats un gran creixement del
90 al 91 possiblement explicada per un increment del nombre de beneficiaris superior al de no perceptors
d´aquest tipus de prestacions.
Aquesta afirmació es veu reforçada pel fet que del 90 al 92 haja augmentat el nombre de beneficiaris en un
60% i per tenir el Regne Unit una taxa de cobertura del 25% (MARTÍ, MARTÍN, 1996)7.
L´any 92 decreixen les prestacions per desocupació per aturat, puix han augmentat comparativament més els
desocupats que el total de prestacions per desocupació. Aquest decreixement pot ser explicat per haver
augmentat més el nombre de desocupats sense dret a prestacions per desocupació que el de beneficiaris .
Quant a l´any 93 les prestacions per desocupació per aturat creixen lleugerament respecte al 92, però no
arriben a ser de la quantia de les del 91. Aquest augment pot ser degut a un increment del ratio beneficiaris /
no beneficiaris.
L´augment de les prestacions per desocupació per aturat de l´any 94, pot ser degut a una disminució del
nombre de beneficiaris major que la disminució de la quantia de persones aturades que no rebien prestacions
per desocupació.
Finalment, l´any 95 decreixen tant el total de despesa en prestacions per desocupació com el nombre d´aturats,
i al decréixer relativament més la despesa pública que l´atur les prestacions per desocupació per aturat també
decreixen.
Quadre II.19
__________
7. No cabria per al Regne Unit la hipòtesi de canvis en el ratio beneficaris de prestacions per desocupació
contributiva/ no contributiva perquè com en vist a un dels anteriors apartats a aquest país sols hi han
prestacions per desocupació contributives.
II.6.− NIVELL DE PROTECCIÓ DELS ATURATS
Com ja hem vist a la primera part, el nivell de protecció dels aturats pot ser descrit de dues formes: en funció
de la taxa de cobertura, és a dir, de la proporció de desocupats que reben prestacions d´atur; i en funció de la
taxa de reposició (taxa de reemplaçament o de sustitució) o siga, del nivell de les prestacions per desocupació
en relació amb els ingressos mitjans que els aturats podrien rebre al mercat actiu de treball.
II.6.1.− Taxa de cobertura
En la pràctica la taxa de cobertura varia notablement d´uns Estats membres a altres. Segons López López, 94,
a la Comunitat Europea la proporció de persones que sol.liciten prestacions del total de les que es troben en
atur almenys una hora a la setmana, que estan buscant ocupació i estan disponibles per treballar, oscil.la entre
la taxa molt reduïda de Grècia i l´extrem oposat per a Dinamarca, o siga, que segons el país pot haver certa
quantitat d´aturats amb dret a rebre prestacions per desocupació i que no les sol.liciten. En conseqüència les
xifres de què disposem han de ser interpretades com simples indicadors de la posició relativa de cadascun del
Estats membres.
Tanmateix, malgrat aquestes cauteles les diferències en les taxes de cobertura dels Estats membres de la Unió
són apreciables i molt significatives, sobre tot si tenim en compte la duració de la desocupació, situant−se
Espanya en una posició no molt favorable. Les diferències entre les taxes de cobertura segons la duració de la
desocupació ens manifesten altra interessant diferència entre entre els sistemes de prestacions per desocupació
18
a Europa. Si separem la taxa de cobertura entre la que corespon als aturats que estan sense feina de 3 a 12
mesos i la dels aturats a llarg termini observem que a Alemanya, França i Espanya, per exemple, les taxes de
cobertura dels aturats de llarga duració són menors que les dels aturats que ho estan de 3 a 12 mesos. Pel
contrari en països com Dinamarca, Bèlgica, Països Baixos, Regne Unit i Irlanda, les taxes de cobertura són
més elevades per als aturats de llarga duració que per als desocupats durant menys d´un any. Açò significa
que al cas d´Espanya i d´altres règims exclouen del sistema als aturats d´alt risc, és a dir, de llarga duració,
mentre que els altres països els deixen al sistema encara que rebent una renda mínima, per tant podem deduir
que hi han països on els aturats deixen de rebre prestacions per desocupació no per haver trobat feina sinó per
haver estat expulsats del sistema de protecció social per atur.
Gràfic II.1
II.6.2.− Taxa de reposició
Com ja sabem, la taxa de reposició d´una prestació és, genèricament, el percentatge en què l´esmentada
prestació concedida a una persona (o família) en una determinada contingència o risc sustituïx als seus
ingressos regulars. Aquesta relació entre prestació per desocupació i salari perdut potencial, al mercat actiu de
treball és, per tant, individual i diferent per a cada aturat protegit.
Per a 1993 la taxa de reposició −o la renda disponible que es perceb en prestacions i assistència quan hom està
en atur en relació amb el que es perceb quan es treballa− d´un treballador de 35 anys sense família al seu
càrrec que s´ha quedat sense ocupació i que percibia el salari mitjà quan treballava, amb un historial laboral de
10 ays i 6 mesos de desocupació 8, anava des de el 85% en Luxemburg, aproximadament el 80% a França i
quelcom menys a Portugal fins al 48% a Grècia, el 44% a Irlanda i sols un poc més del 41% a Regne Unit.
Gràfic II.2 Gràfic II.3
Pel que fa a la resta d´Estats membres en 1993, en tres casos −Dinamarca, Països Baixos i Espanya−, l´import
net rebut per la persona en qüestió quan està 6 mesos en atur ascendia a més del 70% de la renda disponible
quan treballava, a Bèlgica i Alemanya a més del 60% i a Itàlia el 55%.
A tots els Estats membres la quantitat rebuda en forma de prestacions per desocupació segueix sent la mateixa
almenys durant els 6 primers mesos i a tots, menys a Espanya, es manté al mateix nivell almenys durant el
primer any.
A Espanya la quantitat disminuia al cap de 180 dies en un 10% respecte als ingressos precedents, per
mantindre´s en aquesta taxa reduida durant altres 18 mesos. _____________________
8.Lògicament aquesta persona no pot ser representativa de l´aturat mitjà d´espanya, tanmateix si prenguerem
altres dades, és a dir, casat,casat amb fills al seu càrrec, la tendència de la taxa de reposició seria similar.
Nogensmenys, al cap d´un any, quan les prestacions contributives solen començar a esgotar−se, la quantitat
rebuda es reduïx en la mitat dels països, però es manté igual que al principi en Dinamarca, França, Països
Baixos i en Portugal, així com a Irlanda i al Regne Unit, aleshores a la resta de països les prestacions
assistencials són inferiors a les contributives.
Al cap de dos anys de desocupació, per al cas d´una persona que rebera el salari mitjà quan estava treballant,
l´ajuda neta rebuda en concepte de manteniment dels ingressos era inferior a la meitat de la renda disponible
que rebia quan treballava en set Estats membres, encara que superior al 40% en tots excepte a Grècia i a Itàlia,
i entre el 55% i el 60% a altres tres: Alemanya, Països Baixos i Espanya. En canvi, a dos països, Dinamarca i
França, es mantenia per damunt del 70% de la renda disponible fins i tot després d´aquest període de temps.
19
Després de més de dos anys de desocupació, la taxa de sustitució de França es reduia al 64%, seguida d´altra
reducció fins el 55% al cap d´altres quatre mesos, mentre que a Espanya, la persona en qüestió havia
d´acollir−se a plans autonòmics d´assistència social, la qual cosa implicaba una disminució important de la
quantitat rebuda (al País Valencià, pres com a exemple d´anàlisi, la taxa de sustitució es reduia a sols el 23%
en aquest cas (López, Melguizo, (1997): Geo...)). A Portugal, on no existeixen uns ingressos mínims garantits
per als que no tenen ocupació, la taxa caia fins a zero.
En general podem concloure, que la taxa de sustitució és menor conforme augmenta el príode d´atur.
Respecte a les càrreges familiars hem de dir que en el cas de que existeixquen responsabilitats familiars, la
tendència de la taxa de sustitució és la mateixa, sent més petita per als solters que per als casats amb persones
al seu càrrec.
II.7.−FinanÇAMENT DEL SISTEMA DE PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ
El sistema de finançament de les prestacions per desocupació als països de la UE, exepte Portugal i Regne
Unit, es nodrix, de transferències específiques de l´Estat i de les aportacions de treballadors i empresaris.
Dinamarca, Itàlia i Països Baixos reben, per eixe ordre d´importància, fortes subvencions públiques. Segons
MARTÍ, MARTÍN, 1996 a Espanya la participació de l´Estat és inferior a la corresponent al conjunt de
cotitzacions, al contrari que en Dinamarca, Països Baixos, Irlanda i França, on no existeixen transferències
explícites de l´Estat per finançar les prestacions per desocupació, l´esmentada aportació s´utilitza per cobrir el
dèficit.
La participació de l´empresari és sempre superior a la del treballador ( excepte en Alemanya i en Dinamarca
on la seua participació és el 50% per a ambdós agents). Espanya té la relació més alta entre els tipus de
l´empresari i del treballador (5,6 vegades), li segueixen, quant a major participacióde l´empresari: Irlanda (2,5
cops), Portugal (2,2 vegades) i França (1,6 cops).
TERCERA PART: REFEXIÓ I CONCLUSIONS
III.1.−REFEXIÓ SOBRE LA DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ
En relació a aquest tema ens pareix interessant detindre´s un moment en els efectes econòmics que tenen les
prestacions per desocupació com incentiu o desincentiu a treballar per part dels que les reben. Se sol dir que
quant més reb un aturat, més temps romandrà voluntariament a l´atur. Açò no és del tot cert, ja que no sols cal
considerar el que reb, sinó per quant de temps ho reb, quina formació té eixe aturat, en quines condicions està
el mercat de treball al qual ha d´accedir etc. En definitiva, els efectes de les prestacions per desocupació en el
funcionament del mercat de treball, no són gens clars. Segons López 1 encara que els sistemes de prestacions
que garanteixen un nivell relativament alt de renda almenys a curt termini tendeixen quasi amb tota seguretat
a augmentar la probabilitat de que una persona passe de l´ocupació a l´atur i a incrementar el temps que
probablement passen fora del mercat de treball, la magnitud d´eixe efecte i els seus efectes per al
funcionament del mercat de treball són molt incerts puix haurien de tenir−se en compte altres molts efectes
com per exemple la participació en la població activa.
Des d´una perspectiva macroeconòmica un sistema eficaç de protecció de la renda dels aturats estabilitza el
poder adquisitiu; des d´una perspectiva social, reduïx les divisions de la societat i ofereix alguna forma de
jusícia als que perden el seu lloc de treball sense cap culpa. Un sistema de prestacions que funcione té així
mateix una importància fonamental per mantenir bones relacions laborals, i una major disposició dels
treballadors a acceptar la flexibilitat en el mercat de treball, el reciclatge i els nous llocs de treball que pugen
implicar un major risc de desocupació, com seria el cas del treball estacional, si els treballadors poden rebre
prestacions per desocupació acceptables. En aquest sentit seguint a la professora López 2 un generós sistema
20
de prestacions per desocupació pot considerar−se com una inversió en un mercat més
___________________
1. LOPEZ LOPEZ, Mª T. (1994): Las prestaciones..., pàg.102
2. LOPEZ LOPEZ, Mª T. (1994): Las prestaciones..., pàg.103.
flexible i eficient de treball. Així ocórre especialment quan es combinen mesures adequades
De fet la Recomanació del Consell de juny de 1992(3) convidava a tots els Estats membres a combinar les
polítiques d´integració en la societat i en el mercat de treball amb mesures de protecció social materialitzades
en ajudes de recursos als aturats. És a dir es tracta d´establir un equilibri entre ambdues.
Dos són, d´una manera molt general, els tipus de mesures que poden prendre´s en relació al mercat de treball:
les mesures actives , que tenen com objectiu reintgrar a les
persones en el mercat de treball; i les mesures passives, que són prestacions als aturats per assegurar−los un
nivell de renda adequat mentre es troben fora del mercat de treball.
A la UE,l´objectiu de les mesures de política de mercat de treball. al llarg dels últims anys ha estat, sobre tot,
proporcionar rendes als aturats que havien estat expulsats del mercat de treball. És a dir, s´engeguen sobre tot
mesures passives. Pel contrari la despesa en mesures actives, per exemple per a la formació professional, ha
segut relativament escassa.
Segons les dades disponibles (quadre III.1), en 1992 sols tres Estats membres
de la UE −Alemanya, Portugal i Itàlia− han dedicat a mesures actives més d´un terç del
total de despeses dedicades al mercat de treball. Cinc Estats −Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Luxemburg i
Regne Unit− han dedicat una quarta part dels seus recursos com a molt.
Amb aquestes dades podem observar que mentre que la despesa en mesures passives de manteniment de les
rendes guarda una relació direcat amb el nombre d´aturats, en el cas de les mesures actives de mercat de
treball varia en funció inversa amb l´atur, és a dir, quant més elevada és la taxa d´atur, menor és la despesa
relativa de la polítca activa.
Açò pot ser causat perquè la despesa en manteniment de la renda sol tenir prioritat sobre la polítca activa. Per
això, al augmentar l´atur, la despesa passiva tendeix a expulsar la despesa activa. A més quant més elevat és el
nivell de desocupació, menys
_____________________
3. COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS (1999): INFORME DE LA COMISIÓN AL...
eficaces són probablement les mesures acives com part de sol.lució al problema i més pertinent és la política
macroeconòmica.
III.2.− CONCLUSIONS
De l´anàlisi dels sistemes de prestacions per desocupació dels països de la UE es pot concloure que no existeix
un model europeu de protecció per desocupació. L´heterogenitat observada en la reguació del règim de
21
protecció, del camp d´aplicació, del període de mancança, de la duració de la prestació, del salari regulador i
de la quantia de les prestacions, és característica comú dels sistemes de protecció per desocupació vigents als
Estats menbres de la UE.
Cal remarcar que l´eficàcia en la gestió de les prestacions per desocupació en Espanya pot ser millorada
augmentant el contol dels perceptors. Espanya es troba entre els països de la UE que més gasta, més aturats
cobrix i menys controla. Encara que, en part, açò és degut al gran nombre d´aturats que suporta.
Quant a l´anàlisi de la descripció institucional dels sistemes de prestacions per desocupació crida l´atenció el
fet que a Espanya, el període de cotització mínim requerit per rebre prestacions contributives es troba entre els
més alts del països estudiats.
També hem de dir que la no existència a Espanya d´un període de carència per ser beneficiari de la prestació
combinat amb la indemnització per acomiadament pot provocar desmotivació a l´aturat per buscar feina
durant l´etapa inicial de la nova situació d´aturat.
Respecte a l´evolució de la despesa pública en prestacions per desocupació a la UE:
Als primers anys del període estudiat es dóna un augment de la despesa pública destinada a prestacions per
desocupació a la majoria dels països analitzats, així com un increment de l´atur, sent l´augment de la despesa
pública comparativament major que l´augment de l´atur la qual cosa té com a conseqüència un increment de
les prestacions per desocupació per aturat per als anys 90−93.
Als darrers anys −94 i 95− a la major part dels països estudiats hi ha una contenció de la despesa pública en
prestacions per desocupació, però no una disminució de l´atur, en termes generals, cosa que dóna lloc a una
reducció de les prestacions per desocupació per aturat per a aquestos anys.
Aquesta disminució pot ser explicada per la disminució en la taxa de reposició que experimenten els aturats a
mesura que passa el temps en què són perceptors de prestacions per desocupació.
Altre factor que pot ser motiu de l´esmentada disminució és una aplicació de criteris més restrictius per ser
beneficiari, i continuar sent−ho, per part dels països estudiats amb la intenció de racionalitzar la despesa
pública per reduir el dèficit, i amb això acomplir els criteris de Maastricht per tal de formar part de la UEM.
Un tret característic de la majoria dels països de la UE és el fet de dedicar un percentatge molt més elevat de
la despesa pública a les mesures passives que a les actives. Nosaltres considerem al respecte que haurien
d´incrementar−se les mesures actives ja que aquestes són les que estan directament destinades a crear
ocupació
Quant al sistema de finançament de les prestacions per desocupació, l´espanyol es troba en línia amb la resta
de països estudiats, i destaca la menor participació de l´Estat respecte a la contribució conjunta de l´empresari
i del treballador.
Comparant el nivell de protecció per desocupació d´Espanya amb el de la resta de països estudiats podem
concloure que el nivell de protecció per desocupació en Espanya és similar a la mitjana dels Estats membres
de la UE, malgrat ser la seua taxa d´atur superior.
QUARTA PART: BIBLIOGRAFIA
IV.1.− BIBLIOGRAFIA UTILITZADA
BAREA, J. i GONZÁLEZ−PÁRAMO, J.M. (1996): PENSIONES Y PRESTACIONES POR
22
DESEMPLEO. Fundación BBV, Bilbao
COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS (1999): INFORME DE LA COMISIÓN AL
CONSEJO, AL PARLAMENTO EUROPEO, AL COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL Y AL COMITÉ DE
LAS REGIONES SOBRE LA APLICACIÓN DE LA RECOMENDACIÓN 92/441/CEE.Comunidades
Europeas, Brusel.les.
COMISIÓN EUROPEA (1996): EUROPA. LA PROTECCIÓN SOCIAL.Dirección General de Empleo,
Relaciones Industriales y Asuntos Sociales, Luxemburg.
GARCÍA PEREA, P. i MARTÍN, M.J. (1996): Situación actual de las prestaciones por desempleo en España
en Papeles de Economia Española, núm 69, pàgs. 86−92.
EUROPEAN COMMISSION (1996): Social protection in the Members States of the European Union.
Situation on July 1996 and evolution. MISSOC. Brusel.les.
EUROSTAT (1998): ANUARIO ´97 . Comunidades Europeas, Luxemburg.
EUROSTAT (1998): CIFRAS DE PRESENTACIÓN. EL ANUARIO EUROSTAT A SIMPLE VISTA.
Comunidades Europeas, Luxemburg
LÓPEZ LÓPEZ, M. T. i MELGUIZO SÁNCHEZ, A. (1997a): EL GASTO PÚBLICO EN
PRESTACIONES POR DESEMPLEO EN ESPANA, 1990 − 1997.Cuadernos de trabajo UCM, Madrid.
LÓPEZ LÓPEZ, M. T. i MELGUIZO SÁNCHEZ, A. (1997a): GEOGRAFÍA DEL GASTO PÚBLICO EN
PRESTACIONES POR DESEMPLEO EN ESPAÑA.Cuadernos de trabajo UCM, Madrid.
LÓPEZ LÓPEZ, Mª T.(1994): Las prestaciones por desempleo en los paises de la Unión Europea en
Cuadernos Europeos de Deusto,11/1994. Pàgs. 71−105.
MARTÍ, F. i MARTÍN, Mª J. (1996): LAS PRESTACIONES POR DESEMPLEO EN ESPAÑA. Fundación
BBV, Bilbao
IV.2.− BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS (1997): MODERNIZACIÓN Y MEJORA DE LA
PROTECCIÓN SOCIAL EN LA UNION EUROPEA. Comunidades Europeas, Brusel.les.
EUROPEAN COMMISSION (1998): FIGHTING LONG−TERM UNEMPOYMENT. Directorate General
for Employment, Industrial Relations and Social Affairs, Luxemburg.
EUROPEAN COMMISION (1994): The composision of unemployment from an economic perspective en
European Economy, 59. Pàgs.129−145.
ELMESKOV, J. (1998): The unemployment problem in Europe: Lessons from implementing the OCDE Jobs
Strategy en EIB Papers, vol.3, núm. 1. Pàgs. 29−52.
VIÑALS, J. i JIMENO, J.F. (1998): The impact of European unemployment en EIB Papers, vol. 3, núm. 1.
Pàgs. 83−97.
http://europa.eu.int/eurostat.html
23
http://www.ucm.es/BUCM/cee/050501.htm
24