PSICOLOGIA EVOLUTIVA
Desenvolupament cognitiu
Segons Piaget, el nen de 7 a 12 anys, es troba en el periode de les operacions concretes.
En aquesta etapa el xiquet arriba a comprendre diverses formes de conservació, i també la classificació i el
raonament de relacions. El xiquet assoleix les limitacions de l'anterior periode preoperatori, on s'inclouen
l'egocentrisme i la centració.
El xiquet compren la combinació, la possibilitat d'associació d'elements en conjunts més amplis. Parlem
aleshores de l'inici de formació de conceptes. A pareix la reversibilitat del pensament. També la capacitat de
seriació, d'ordenació d'elements. El xiquet ja té la noció de conservació del número, massa, longitut, superficie
i pes (més endavant el volum). Apareix la comprensió de la casualitat, desapareix tanmateix el sincretisme i la
iuxtaposició.
Podem dir que entre els 8 i 10 anys, que és l'etapa en la que se centra aquesta unitat didàctica, els xiquets
assumeixen papers autorreflexius. Els nens saben que les visions de la resta es basen en els seus propis
propòsits o quadres de valors. Poden avançar−se al judici d'una altra persona sobre les seves accions.
Tanmateix, encara no poden considerar la seva pròpia visió i la de l'altre al mateix temps.
El xiquet ja pot tindre un pensament reversible, és a dir, pot imaginar sense necessitat d'experimentar
fisicament que una operació es pot realitzar en sentit invers.
Els xiquets en aquesta etapa ja estan descentrats, atenen a diverses caracteristiques a la vegada, no a una sola.
Són conscients que les transformacions són solament alteracions de la percepció, el que canvia és com les
percibim.
Tenen capacitat d'elaborar teories respecte al món, refleixonen sobre el que ocorrerà, ho prevé d'una manera
lògica, fent conjectures, tractant de provar−les.
Encara no formula hipòtesis sobre conceptes abstractes. Cada vegada van adquirint més habilitats per entendre
altres punts de vista i això els capacita per comunicar−se d'una manera més efectiva. Durant aquest periode
arriba a dominar les operacions lògico−matemàtiques, com són la classificació, la seriació, conservació i
nímeros.
Són capaços de distingir la fantasia de la realitat.
Adquireixen en aquesta etapa la noció de conservació que és l'habilitat de reconéixer que dues quantitas iguals
de matèria romanen iguals en substància, pes i volum mentre no se'ls lleve o afegesca quelcom.
OBJECTIUS GENERALS DE L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
• Comprendre i produir missatges orals i escrits en valencià i castellà, atenen a diferents intencions i
contextos de comunicació, així com comprendre i elaborar missatges orals i escrits senzills contextualitzats,
en una llengua extrangera.
• Comunicar−se a través de mitjans d'expressió verbal, corporal visual, plàstica, musical i matemàtica,
desenvoluoant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per gaudir de les obres i manifetacions
artístiques.
• Emprar en la ressolució de problemes senzills els processaments adequats per obtindre la informació
1
pertinent i representar−la mitjançant codis, tenint en compte les condicions necessàries per a la seva
solució.
• Identificar i plantejar interrogants i problemes a partir de l'experiència diària, emprant tots els coneixements
i els recursos materials disponibles com la col.laboració d'altres persones per resoldre−los de forma
creativa.
• Actuar amb autonomia en les activitats habituals i en les relacions de grup desenvolupant les possibilitats
de prendre iniciatives i d'establir relacions afectives.
• Col.laborar en la planificació i realització d'activitats de grup, acceptar les normes i les regles que
democràticament s'establesquen, articular els objectius i interessos propis amb els de la resta de membres
del grup, respectant punts de vista distints i assumint les responsabilitats que corresponguen.
• Establir relacions equilibrades i constructives amb les persones en situacions socials conegudes,
comportar−se de manera solidària, rebutjant discriminacions basades en diferències de sexe, classe social,
creències, races i altres caracteristiques individuals, socials i culturals.
• Apreciar la importància de valors bàsics que regeixen la vida i la convivència humana i obrar d'acord amb
ells.
• Comprendre i establir relacions entre fets i fenòmens de l'entorn natural i social i contribuir activament en
tot el possible, a la defensa, conservació i millora del medi ambient.
• Conèixer el patrimoni cultural, participar en la seva conservació i millora i respectar la diversitat lingüística
i cultural com dret dels pobles i individus, desenvolupant una actitut d'interés i respecte cap a l'exercisi
d'aquest dret.
• Conèixer i apreciar el propi cos i contribuir al seu desenvolupament, adoptant hàbits de salut i benestar i
valorant les repercussions de determinades conductes sobre la salut i la qualitat de vida.
OBJECTIUS GENERALS DE L'ÀREA DE MATEMÀTIQUES
• Utilitzar el coneixement matemàtic per interpretar, valorar i produir informacions i missatges sobre
fenòmens coneguts.
• Reconèixer situacions del seu medi habitual en les quals existesquen problemes per al tractament dels quals
es requeresquen operacions elementals de càlcul, formular−los mitjançant formes senzilles d'expressió
matemàtica i resoldre utilitzant els algoritmes corresponents.
• Utilizar instruments senzills de càlcul i mesura decidint, en cada cas, sobre la possible pertinença i els
avantatges que implica el seu ús i sotmetent els resultats a una revisió sistemàtica.
• Elaborar i utilitzar estratègies personals d'estimació, càlcul mental i representació espacial per a la
ressolució de problemes senzills, modificant−les si fos necessari.
• Identificar formes geomètriques en el seu entorn immediat, utilizant els coneixement dels seus elements i
propietats per incrementar la seva compossició i desenvolupar noves activitats d'acció en l'esmentat entorn.
• Utilitzat tècniques elementals de recollida de dades per obtenir informació sobre fenòmens i situacions del
seu entorn; representar−la de forma gràfica i numèrica i formar−se un judici sobre aquesta.
• Apreciar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana, fruir amb el seu ús i reconèixer el valor
d'actituds com l'exploració de distintes alternatives, la conveniència de la precissió o la perseverança en la
recerca de solucions.
• Identificar en la vida quotidiana situacions i problemes susceptibles d'ésser analitzats amb l'ajuda de codis i
sistemes de numeració, utilitzant les propietats i característiques d'aquests per assolir una millor comprensió
i ressolució dels esmentats problemes.
DESENVOLUPAMENT
UNITAT DIDÀCTICA
ELS DINERS
CONTEXTUALITZACIÓ DEL CENTRE
2
Ens trobem al front d'una escola pública, amb uns 900 alumnes i amb 30 professors. Té dues unitats
d'educació infantil i dues d'ESO.
Aquesta escola es troba situada en una zona industrial a uns 50 Km de València. La població en la que es
troba es bilingüe i ha patit una transformació agricola en industrial.
Porta funcionant 15 anys i els director acaba de ser nomenat després dels cursos d'acreditació. L'equip directiu
és recent.
La ratio per classe és de 25 alumnes i el centre disposa de noves tecnologies.
BLOC TEMÀTIC: ELS DINERS
Tercer curs de primària
Podem dir que els continguts s'identifiquen en gran mesura amb els nombres i les operacions i molt
especialment amb l'ensenyança dels algoritmes tradicionals.
Allò que espere amb els desenvolupament d'aquesta unitat temàtica és que l'alumne comprenga
conceptualment i pràcticament fenòmens naturals, tècnics i/o socials. Les matemàtiques l'ajudaran a
desenvolupar capacitats de caràcter molt general.
En aquest tema, com és el dels diners, espere fer veure a l'alumnat que és una eina molt antiga però que encara
s'empra en la vida quotidiana de les persones.
CONCEPTES:
• El sistema monetari:què és i per a què serveix.
• Tipus de monedes al nostre país i al món.
• Procés de fabricació i comercialització dels productes.
• Les divises. Breu introducció al que és la Borsa. La relació de la nostra moneda amb les divises.
L'EURO, la nova moneda a la CEE.
• La contabilitat:concepte d'ingressos, saldo i despeses.
• El pressupost:què és i com es fa.
PROCEDIMENTS
• Recull de monedes de diversos valors així com monedes d'altres països.
• Relació del valor de les divises en monedes espanyoles.
• Dades estadistiques per comprovar l'augment dels preus.
• Elaboració d'un pressupost per a un determinat assumpte.
• Familiarització amb l'EURO. Assaig de compres amb aquesta moneda.
• Unió teoria−pràctica.
ACTITUDS
• Respecte per les divises del país així com la resta de països.
• Conscienciació dels diners com a instrument de la vida quotidiana diària.
• Diferenciació valor de les coses. Apreciació del procés d'elaboració dels productes i la relació
qualitat−preu. Valoració possitiva del procés intrinsec d'elaboració d'un producte.
DESENVOLUPAMENT DE LA UNITAT DIDÀCTICA
3
Temporalització: aquesta unitat està pensada per a 9 sessions lectives d'1hora cadasquna. Ara bé propose per
al desé dia una eixida per la zona industrial per tal que els alumnes vinculen allò estudiat amb la realitat.
PRIMER DIA
Durant aquesta primera sessió es farà abans que res una breu avaluació inicial, preguntant als alumnes el que
sàpiguen sobre els diners. Es proposen preguntes com
• Sabeu per a que serveixen els diners?
• Per què tenen la figura del rei i un escut?
• Per què a França tenen francs, a Itàlia lliures i als EUA dòlars?
• etc.
El sistema monetari com a sistema de mesura s'assembla i es diferencia amb altres:
• Els diners és esencialment discret. La pesseta al nostre país, es distribueix, com? (preguntar als
alumnes). Monedes de 1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 ptes i en bitllets de 1000, 2000, 5000 i 10.000
ptes.
• El valor dels diners és una decissió presa per les persones.
• És diferent a cada país. Quines monedes coneixeu?. Tots els dies varia.
• S'empra en la vida qutidiana.
En l'antiguetat es feien intercanvis d'objectes. Pel temps va apareixer quelcom que substituí els objectes i tenia
el mateix valor:era la moneda.Ha tingut moltes formes i dissenys i ara és circular i els bitllets són de paper i
rectangulars. Els materials canviaven segons el seu valor:hi havia de plata, platí, or...Les monedes actuals són
d'un metall dur i tenen un tamany més o menys petit.Tenen la figura del nostre Rei:Joan Carles I i l'escut del
país. Això es així per fer veure el poder qui el té. Segons l'època hi ha un personatge:Franco, Alfons
XIII,emperadors romans.....
Anem a fer un reconeixement de les monedes.Ací teniu monedes diferents i bitllets.Observeu com són.Ara
sabrieu dir quantes de 25ptes són una de 100 ptes?.Feu l'operació a la llibreta o calculeu−ho mentalment.
Solució:4 monedes.
Activitats proposades:
• Vaig a comprar el diari. Val 175 ptes.Combina les monedes.Quantes menys millor.
• Mon pare m'ha donat onze duros i ma mare m'ha donat 60 ptes.Quants diners tinc ara?.Recordeu que
un duro són 5 ptes.
• Vull comprar una moto.Tinc 15.000 ptes, però la moto val 54.000.Quants diners em falten? Com els
distribuiries en bitllets.
Curiositats:fa uns anys al nostre país hi havia monedes de menys valor que la pesseta:eren els cèntims.Ara
quan utilizem l'EURO també tornarem a aquesta manera de pagar.Els articles podran valdre per exemple
3.89EUROS.
SEGON DIA
Parlarem avui de com arriben els productes a les nostres mans.Preguntem als alumnes:
*Algú ha anat mai a una fàbrica?Què fan?Com ho fan?
A les fàbriques arriba la matèria prima que és el material amb el qual s'ha de fer l'objecte o instrument. Per
4
exemple les cadires, quina seria la matèria prima? podria ser la fusta o el ferro o el plàstic...Això val uns
diners ja que s'ha de arreplegar i els homes han fet feina fent−la.Pot ser natural com la fusta o feta com és el
ferro que s'ha d'extraure de les mines.La fusta després s'ha de tallar, polir. Tot això, que és el que fan els
homes amb les mans o amb ajuda de les màquines es diu mà d'obra.
Com a activitat proposem fer el procés d'elaboració d'una taula, com la farieu?..Anem a valorar cada pas i
després pensem com arriba als comerços. El preu de venda és diferent al preu de magatzem Això es fa per
traure beneficis. Així si una cadira val 3500 ptes en la tenda, podem suposar que ha costat al magatzem unes
2000 en total. Ara penseu el que han guanyat els de la tenda si ells l'han comprada a 2000ptes i l'han venuda a
3500ptes?
Hi ha uns materials més cars que altres i això és perquè són més dificils d'aconseguir, hi ha pocs o són de
millor qualitat. Normalment els mobles més cars són de millor qualitat i perque el seu procés ha estat més
delicat.
Quan anem a la fàbrica de mobles d'ací propo podreu veure com fan els mobles i preguntarem tot allò que
vulgueu.
ACTIVITATS:
• La fusta de les cadires de ma casa val 700ptes en total. Amb les màquines i amb l'ajuda dels homes el
valor ascendeix a 1800 ptes.Quan ha costat la mà d'obra?
• Un moble es ven en un magatzem a 32000ptes. A la tenda el preu és de 40000ptes.Quants diners
guanyen venent−ho així?I si ho venen a 38000ptes, quant guanyen?
• Anem a suposar que volem que ens facen una prestageria per als llibres.El fuster ens diu:"La fusta val
12.500ptes i nosaltres per la nostra feina cobrem a 1000ptes l'hora".Quant ens costarà la prestatgeria si
els fusters han estat 4hores treballant−la?
Solució: 1000ptes l'hora X 4hores que treballen= 4000 ptes de mà d'obra
12.500 que val la fusta = +12500val la fusta
−−−−−−−−−−−−−−−−
16500 valdrà la prestatgeria
* Com que possiblement sobra temps, manarem les sumes següents:
• 25duros+ 34ptes= quantes pessetes són
• 34ptes+16ptes
• 3duros+12duros
• 10.000duros+20.000ptes
TERCER DIA
Avui com que tenim menys temps, anem a dedicar−lo al càlcul mental.Després farem jocs amb les monedes i
llistes de preus.
La sessió d'avui anirà dirigida a fomentar el càlcul i les operacions mentals.
Proposem les següents sumes:
5
340+350 3400ptes−20duros
30ptes+40ptes 2500 ptes+1500ptes
400ptes+5duros 20duros+5duros+30ptes
12.000ptes+2000ptes+100duros 400ptes+30duros
A continuació anem a fabricar monedes pròpies. Cadasqu dissenyarà les monedes i els bitllets. Això servirà
per fer les sumes pràcticament i per jugar amb els diners.
Proposem els segúents models de monedes.Es deixa llibertat per pintar−les i posar el text que més s'estimen.
QUART DIA
Avui anem a parlar una mica més de les divises. Necessitarem un mapa d'Europa per indicar els països de la
CEE.
Seria interessant tenir exemplars d'altres monedes per tal que el nen experimentara amb aquestes monedes o
divises.
Cal dir que les divises canvien tots els dies. La relació amb la pesseta varia també;unes vegades estan més
cares i altres més barates.Per als exercisis treballarem amb la següent equivalència:
MARC(Alemanya)
FRANC(França)
LLIURA(Anglaterra)
FRANC BELGA(Bèlgica)
ESCUT
FLORINS
LLIURA
IRLANDESA(Irlanda)
MARC FINLANDÉS
XELIN AUSTRIAC
CORONA DANESA
85
25
8
41
82
75
DÒLAR EUA
LLIURA ESTERLINA
CORONA DANESA
DRACMA
DOLAR CANADIENSE
FRANC SUIS
154
252
22
51
105
103
211
100 IENS
128
27
12
22
CORONA SUECA
CORONA NORUEGA
LLIURA CHIPRIOTA
18
20
287
Cal dir cada moneda de quin país és.
CINQUÈ DIA
Anem a continuar amb la tasca del dia anterior que no va quedar finalitzada. Avui després d'un breu repàs a
les divises, anirem a fer conversió de monedes.
Activitats:
• Un francés té 35 francs. Quantes pessetes té? Solució: si un franc són 25ptes, aleshores 35 francs
seran 35 x 25=875ptes
• Si tinc 4francs i 3marcs, quantes pessetes tinc? Solució: 4 X 25=100 ptes 3 X 85= 255ptes 255ptes +
100ptes= 355ptes
6
La següent activitat consisiteix en un petit viatge per Europa, per tal de saber quina és la divisa de cada
país.Sortim d'Espanya, on la moneda és la pesseta, a continuació anem a França, on la moneda és el franc,
després anem a Alemanya on la moneda és el marc. Per finalitzar el nostre viatge, marxarem cap a Irlanda. Per
a casa anem a proposar que esbrinen d'on són les següents monedes:escuts, florins,corona i dracma.
Avui introduirem la nova moneda:l'EURO.L'Euro és la moneda que tindrem tots els països que pertanyem a la
Comunitat Econòmica Europea (CEE).Es va proposar aquesta idea per tal d'evitar el canvi de divises a l'hora
de viatjar a un altre pais. Amb aquesta moneda podrem pagar sense necessitat de canvi de divisa. Els EUROS
arribaran a les nostres mans al 2001, i tindran un valor aproximat de 160ptes.Ara ja en totes les etiqutes dels
productes trobeu el preu en EUROS. Per això anem a fer una activitat:
)−Anem a jugar a venedors del futur.Anem a dibuixar els productes que mes ens agraden i posarem el preu en
EUROS. Primer que res que heu de fer? Poseu un preu en ptes i després entre tots els passarem a
EUROS.Podeu dibuixar fruites, mobles, joguines, menjar, roba.....
També dibuixareu els vostres propis bitllets, en aquest cas EUROS. Recordeu que heu de fer cèntims
d'EURO, de manera que els preus podran ser, per exemple, de 2'34E o bé de 32'5E.
)−Ara anem afer una petita eixida al mercat.Allí anotareu el preu dels productes que més s'estimeu.Anem a
partir amb 2500ptes.Anem a veure com s'organitzeu els diners, de manera que encara us en sobren 200ptes.
Quan tornem a classe ho passarem a EUROS.
SISÉ DIA
Avui anem a passar a EUROS el preu dels productes d'ahir. Digueu en veu alta el preu, uns darrere els altres i
ho apuntarem a la pissarra. Per a passar−ho a EUROS cal divisir per 160. Com que encara no sabeu ho farem
en la calculadora
Anem a fer càlcul mental:
3+12 4+13 12+9 10+12 14−12 12+6 17+8 12+8 17−9 10−7 15+15 17+13 25+5
Ahir recordeu que vam dir que teniem 2500ptes cadasqu per gastar i que ens havien de sobrar 200.El que vam
fer va ser un pressupost. Com diu la paraula és un pressupost perque abans de comprar ens marquem un limit
de diners i fem un càlcul aproximat d'aquestos diners.Això ho fan en quasi totes les empreses o
associacions.Així diuen :tenim un pressupost de .....diners per a la festa de final de curs., volen dir que no es
poden gastar més de la quantitat marcada en total.Anem a fer nosaltres un pressupost per a la setmana.Jo vos
dic que teniu 1500ptes per als 7dies de la setmana.Anem a veure com els gastarieu, per a que el diumenge
encaran tingau diners.Ací heu d'incloure totes les despeses, que es totes les compres que feu, i heu d'anar
restant.
Activitat .:
Joan viu a València en un pis de lloguer.Paga tots els mesos 40.000ptes del lloguer del pis.Cada setmana té
aquestes despeses:
Menjar
Altres despeses(viatge, eixides,fotocòpies)
1800ptes
1500ptes
)−Calcula quants diners es gasta Joan en un mes:(un mes de quatre setmanes)
Solució 40.00ptes del lloguer
7
+ 1800 X 4 del menjar
+ 1500 X 4 de les altres despeses
−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−
40.000+7200+6000= 53200 en total
)−Si Joan té un pressupost mensual de 55000ptes, quants diners ha estalviat en dos mesos si sols es gasta
53200ptes al mes.
Solució: en un mes estalvia 55000−53200=1800 ptes
en dos mesos estalviarà 1800X2= 3600ptes
SETE DIA
Avui anem a explicar molt breument els conceptes d'ingressos, despeses i saldo. Els ingressos són totes
aquelles quantitats de diners que una empresa o una persona reb dels seus negocis o treballs.Aixi si una
empresa ven en un mes 500 cadires a 300ptes cdasquna, direma que ha tingut uns ingressos de 150000ptes, i
si una persona per exemple cobra al mes 30000ptes i guanya a la loteria 20000mes en un mes, aquest mes
haurà tingut uns ingressos de 30.000+20000ptes que són ? 50000ptes. Vosaltres quins ingressos teniu al
mes?els vostres avis o els vostres pares us donen diners?Calculeu quants diners teniu en un mes.
Les despeses són aquelles quantitats que s'han de restar del que es té, que és el saldo. Dir d'una altra manera
les despeses és tot allò que et gastes i que inverteixes en un altra cosa. Per exemple l'empresa anterior ha de
pagar el desplaçament dels seus treballadors que són 20.000ptes tots els mesos. Doncs s'ha de restar al total de
diners que té ella. També ho podem fer en la persona:si aquesta persona gasta tots els mesos 2300ptes en
material d'oficina direm que h tingut unes despeses de 2300ptes mensuals.
Per tant qui sap dir−me que és el saldo? El saldo és tot el que et queda restant−li les despeses.
Hi ha dos saldos, que é l'inicial i el final, el final és el que hem estat parlant mentre que l'inicial és aquell que
encara no ha tingut ni ingressos ni despeses alguna.
SALDO INICIAL
50.000PTES
2000PTES
INGRESSOS
54000PTES
15000PTES
DESPESES
3000PTES
500PTES
SALDO FINAL
102000PTES
3000PTES
Ara anem a calcular el vostre saldo. Heu de sumar−vos els ingressos i les despeses que teniu.
Açò serveix per portar la contabilitat de les empreses o de les persones i tindre els diners al lloc i no gastar
més dels qu ees té, perque que passaria si vulguerem comprar una nina de 3000ptes si sols tenim
2500ptes?Efectivament faltarien 500ptes.
Amb aquestes taules planifiquem l'economia de les persones i veiem si estalviem bé opel contrari gastem
massa.
VUITÉ DIA
Anem a recordar les divises. Avui solucionarem d'on és cada divisa.
8
Després farem un mural entre tots per a la classe on posarem cada pais amb la seva moneda. Pintareu el pais i
escriureu la moneda al costat. Primer ho fareu en la vostra llibreta i després farem un entre tots .
NOVÉ DIA
Com que el proper dia anirem a la fàbrica de mobles, recordarem el procés d'elaboració dels productes. Entre
tots elaborarem unes preguntes per a dir−los als encarregats: com per exemple
Qui compra els vostres productes?
D'on extraieu la matèria prima?
Al final de la classe farem unes poques sumes i restes de monedes.
DESÉ DIA
Eixida cap a la fàbrica de mobles a les 10:00 del matí. Esmorzar a la plaça del poble. Arribada a la fàbrica cap
a les 12:00 del matí. Visita de les instalacions de l'empresa.A la 13.00 dinar a la plaça del poligon industrial
fins a les 16:00lliure per la zona de jocs. A les 16:00 visita a tota la resta del poligon industrial observant les
empreses que hi ha i els comerços. A les 16:20, eixida cap a l'escola. Arribada a l'escola cap a les 17:15.
RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES
Àrea de llenguatge:redactar el procés d'elaboraciódel productes.Us de conectors temporals:abans i després
Àrea de plàstica: dibuixar monedes i formes geomètriques.
Àrea de coneixement del medi:història de la moneda, geografia d'Europa i de les monedes. Coneixement del
medi i entorn de la casa.
AVALUACIÓ
Avaluarem com l'alumne guanya en coneixements i els procediments per adquirir−los. Deixarem llibertat
alhora de les combinacions amb les monedes.
Caldrà això si:
• Comprovar que sap fer les operacions bàsics: sumar i restar i multiplicacions.
• Progressa amb les mateixes.
L'alumne haurà de tindre una noció global del que és els diners i del seu ús. Que hi ha diferents monedes a la
geografia europea i el canvi a l'EURO.
9
Descargar

Desenvolupament cognitiu

ActitudsUnitat didácticaPsicología evolutiva # PiagetL'educació primáriaConeixement matemàticEls dinersRealitatContesxtualització
(CD) Davant darrere 3ª p.p.: els ; les −los/'ls ;−les

(CD) Davant darrere 3ª p.p.: els ; les −los/'ls ;−les

Pred verbalLengua catalanaPronomGramática

CONTROL DE SOCIALS Estructuració.

CONTROL DE SOCIALS Estructuració.

Intervención españolaGuerra de los treinta añosPintura de VelázquezTransformaciones de la Europa del Siglo XVIICrisisEscultura barrocaMonarquía autoritaria

Descolonització en la Segunda Guerra Mundial

Descolonització en la Segunda Guerra Mundial

Descolonització en AsiaSiglo XXHistoria Universal contemporánea

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Literatura española de la Edad MediaPoesía y lírica medieval trovadoresca

Contratos y modificación de condiciones

Contratos y modificación de condiciones

Condiciones laboralesDerecho LaboralNormativaContratación de trabajadores

Art Islàmic

Art Islàmic

Mesquita de CórdobaAlhambra de GranadaHistoria del Arte Islámico # Edificis

Desconsol; Josep Llimona i Bruguera

Desconsol; Josep Llimona i Bruguera

ArteModernismoPinturaAnálisisInterpretaciónSimbolismoEstilismo

Amazònia

Amazònia

Selva tropicalEspécies animals i vegetalsIngigenaBoscosProblemes principals

Capitans intrèpids; Rudyard Kipling

Capitans intrèpids; Rudyard Kipling

PersonajesArgumentoEstiloLiteratura universal siglo XIXPescadores en alta marNovela de aventuras