Documento 1926461

Índex
Índex
Carta del President
1
2
Govern Corporatiu I 05
Informe d’Activitat i Entorn de Mercat I 19
Gestió Econòmico-Financera I 25
3
3a Finançament I 26
3b Gestió de riscs financers I 28
3c Tipus de canvi i gestió de tresoreria I 29
3d Comentaris sobre el balanç consolidat I 31
3e Comentaris sobre el compte de resultats consolidat I 33
3f Comentaris sobre l’estat consolidat de fluxos d’efectiu I 36
Borsa i Accionistes I 37
4
4a Evolució de l’acció I 39
4b Accionariat I 41
4c Dividends I 41
4d Relacions amb inversors I 42
Informe de Responsabilitat Social Corporativa I 43
5
5a Cultura corporativa I 45
5b Fundación Renta I 52
5c Índex de continguts i indicadors de la GRI (G3) I 54
Informe Anual 08 I 1
Carta del President
Senyores i senyors accionistes,
L’any 2008 ha estat difícil degut a la greu crisi financera internacional que
encara vivim i que ha afectat tots els països en els que opera Renta Corporación. El resultat net de l’exercici 2008 ha estat negatiu en 111,5 milions
d’euros degut a diversos factors: als gairebé 40 milions d’euros de pèrdues
d’activitat ordinària, cal afegir-hi la provisió per depreciació d’existències per
un import de 63,8 milions d’euros, ajustant les existències als preus de mercat. A més, s’han realitzat altres ajustos de caràcter extraordinari, com la
pèrdua d’opcions per 24,5 milions d’euros i les despeses de reestructuració
organitzativa.
No obstant això, s’han dut a terme més de 50 transaccions que registren unes vendes de 244
milions d’euros, i altres ingressos, principalment lloguers, de 19,7 milions d’euros, que fa pujar
la xifra d’ingressos totals a 263,9 milions d’euros. A més, hem adoptat les mesures necessàries
per afrontar aquest moment difícil: hem refinançat el deute amb èxit i hem dut a terme una forta
reducció de costos generals.
El mes de febrer de 2009 vam arribar a un acord amb un conjunt d’entitats financeres que
l’any 2007 van subscriure el crèdit sindicat per un import de 500 milions d’euros. Amb aquest
acord, la companyia ha aconseguit refinançar a llarg termini la totalitat del seu deute amb noves
condicions adaptades a les circumstàncies actuals de mercat. També s’ha acordat la venda
d’actius als bancs per un import de 380 milions d’euros, el que ens ha permès rebaixar la xifra
d’endeutament aproximadament a la meitat.
Pel que fa a la reducció de costos, la companyia ha dut a terme un esforç considerable per
adaptar-se a un nou context marcat per una gran austeritat. S’han reduït els costos generals
i s’han pres decisions molt dures i difícils, com realitzar una important retallada de plantilla
i del propi equip directiu, que ha disminuït i ha esdevingut més executiu i horitzontal. S’han
realitzat canvis importants al Consell d’Administració: el Sr. David Vila Balta, és el nou Vicepresident i el Sr. Juan Velayos Lluis, el nou Conseller Delegat. A més, s’han incorporat al Consell
d’Administració el Sr. Ramchand Wadhumal Bhavnani i el Sr. Blas Herrero Fernández, com a
consellers dominicals. El Sr. Javier Carrasco Brugada, Director General Corporatiu, actua també
com a Secretari del Consell.
El nostre equip sempre ha estat, i segueix essent, el major actiu de Renta Corporación, però
davant la situació actual hem hagut d’ajustar els recursos humans a la nova realitat. Aquest fet
ha donat lloc a una nova estructura, amb un equip més reduït i igualment cohesionat, amb el
que continuarem treballant amb la màxima eficàcia, il·lusió i professionalitat.
Totes aquestes mesures ens permeten afrontar l’any 2009 amb l’estabilitat necessària per a
tornar, tan ràpidament com sigui possible, a l’obtenció de beneficis.
Estem convençuts que el nostre model de negoci tradicional basat en la compra, transformació
i venda, segueix essent l’idoni per afrontar aquest nou cicle de mercat, centrant-nos en actius
immobiliaris més petits, des d’una actitud més prudent i sòbria. Hem de captar les millors
finques als nous preus de mercat, afegir-hi valor mitjançant la transformació, i vendre-les, per
unitats o en la seva totalitat, a la demanda que ben segur seguirà existint d’una o altra forma.
Durant tot aquest any, el Consell d’Administració, l’equip i la majoria de les persones i entitats
relacionades amb la companyia ens ha fet costat i, per aquesta raó, vull acabar aquesta carta
expressant el meu profund agraïment a tots ells.
Ben atentament,
Luis Hernández de Cabanyes
President Executiu
Informe Anual 08 I 3
1
Govern
Corporatiu
1. Govern Corporatiu
1
Govern
Corporatiu
Renta Corporación posa especial atenció a tot el que fa referència al seu govern corporatiu, amb la
finalitat d’ajustar-se a les millors pràctiques nacionals i internacionals.
Els reglaments interns de la companyia i l’adaptació al Codi Unificat de Bon Govern queden recollits en
els Estatuts Socials, en el Reglament de la Junta General d’Accionistes, en el Reglament del Consell
d’Administració, en el Reglament Intern de Conducta dels mercats de valors i en el Codi de Conducta.
L’objectiu d’aquestes normes no és cap altre que continuar treballant per una organització forta, amb
capacitat d’incrementar valor i generar confiança en el mercat, especialment als nostres accionistes.
Òrgans de govern (a 31 de desembre de 2008)
Consell d’Administració
Nom
Luis Hernández de Cabanyes
David Vila Balta
Juan Velayos Lluis
Esther Giménez Arribas
Carlos Solchaga Catalán
Carlos Tusquets Trías de Bes
Juan Gallostra Isern
Ramchand Wadhumal Bhavnani
Blas Herrero Fernández
Pedro Nueno Iniesta
César A. Gibernau Ausió
Elena Hernández de Cabanyes
Javier Carrasco Brugada
Càrrec
President
Vicepresident
Conseller delegat
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Secretari no conseller
Naturalesa del càrrec
Executiu
Executiu
Executiu
Executiu
Extern independent
Extern independent
Extern independent
Dominical
Dominical
Un altre conseller extern
Un altre conseller extern
Un altre conseller extern
Durant l’any 2008 s’ha fet efectiva la incorporació de Ramchand Wadhumal Bhavnani (escollit per la Junta General
d’Accionistes de 2008), Blas Herrero Fernández, David Vila Balta i Juan Velayos Lluis (en substitució d’Enric Venancio
Fillat, Anna M. Birulés Bertran i César Bardají Vivancos, respectivament), a més de Javier Carrasco Brugada (en substitució de Juan Velayos Lluis com a secretari no conseller).
Comissió de Nomenaments i Retribucions
Comitè d’Auditoria
César A. Gibernau Ausió
Juan Velayos Lluis
Carlos Tusquets Trías de Bes
César A. Gibernau Ausió
Juan Velayos Lluis
Carlos Tusquets Trías de Bes
President
Vocal
Secretari
President
Vocal
Secretari
D’altra banda, durant l’exercici 2008, Noelia Ortiz García ha ocupat el lloc d’auditora interna i, per tant, d’alta directiva,
a l’efecte del Codi Unificat de Bon Govern.
Informe Anual 08 I 6
1. Govern Corporatiu
Alta Direcció
Formada per 5 professionals de trajectòria contrastada que cobreixen els diferents perfils necessaris per a adaptar-se a la realitat dels
mercats i entorns en què opera la companyia.
Luis Hernández de Cabanyes
President executiu
David Vila Balta
Vicepresident executiu i
Director General d’Operacions
Juan Velayos Lluis
Conseller delegat
Esther Giménez Arribas
Directora de Recursos Humans
Consellera executiva
Javier Carrasco Brugada
Director General Corporatiu
Informe Anual 08 I 7
1. Govern Corporatiu
Perfil dels consellers de Renta Corporación
Luis Hernández de Cabanyes
President executiu
Fundador i president del Consell d’Administració de Renta Corporación, a més de ser fundador i president de la Fundación Renta. Després d’iniciar la seva activitat professional a PricewaterhouseCoopers, ha dedicat la seva carrera a l’activitat empresarial i ha fundat i gestionat
fins a la seva consolidació diverses companyies entre les que cal destacar Second House i
Mixta África. Va ser president executiu d’aquesta última fins a finals del 2007 i, actualment,
n’és vocal del Consell d’Administració. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials
per la Universitat Autònoma de Barcelona i PADE per l’IESE, institució de la que també ocupa
el càrrec de vocal del Comitè Executiu de l’Agrupació de Membres de l’IESE.
David Vila Balta
Vicepresident i
Director General d’Operacions
Es va incorporar a Renta Corporación l’any 2000. És conseller de Mixta África. Entre el 1994
i el 1997 va treballar de director de fàbrica a Rochelis. Del 1997 al 1998 fou adjunt al director
de compres d’Outokumpu Rawmet. Entre el 1998 i el 2000 va exercir el càrrec de director de
vendes nacional a LOCSA. És llicenciat en Enginyeria Industrial per l’Escola Tècnica Superior
d’Enginyers Industrials de Barcelona i PDG per l’IESE.
Juan Velayos Lluis
Conseller delegat
Es va incorporar a Renta Corporación com a secretari general i secretari no conseller del Consell d’Administració el mes de juny del 2007. L’any 1996 va passar a ser membre del bufet Uría
Menéndez, per al qual va prestar els seus serveis a Madrid (1997-2000), Mèxic (2000-2003)
i Barcelona (2003-2007). Quan es va incorporar a Renta Corporación, era soci del bufet i codirector del Departament Mercantil de Barcelona. Ha centrat la seva pràctica professional en
l’àrea mercantil de societats, fusions i adquisicions, mercat de valors i bancari. Ha participat en
múltiples seminaris i conferències, a més d’impartir diversos cursos acadèmics. És llicenciat
en Dret per la Universitat Abat Oliba i Executive MBA per l’IESE.
Esther Giménez Arribas
Consellera executiva
Directora de Recursos Humans
Fundadora de Renta Corporación i Fundación Renta. Era directora del Departament Jurídic i
de Recursos Humans de la companyia, fins que l’any 2006 en va esdevenir secretària general.
L’any 2007 es va incorporar a la Fundación Renta, de la qual ja era patrona, com a directora
general. Ha impulsat diverses iniciatives empresarials de caire social. En l’actualitat és directora de Recursos Humans de Renta Corporación. És llicenciada en Dret per la Universitat de
Barcelona i PADE per l’IESE.
Carlos Solchaga Catalán
Conseller independent
Conseller de Renta Corporación des de febrer del 2006 i consultor internacional a Solchaga &
Recio Asociados des del 1999. Actualment presideix la Fundació Euroamericana i és el vicepresident del Real Patronat del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Del 1976 al 1979
fou director del Servei d’Estudis Econòmics del Banco de Vizcaya. Entre el 1979 i el 1980
fou conseller de comerç del Consell General Basc. Entre 1980 i 1994 fou diputat al Congrés,
va presidir el Grup Parlamentari Socialista entre el 1993 i el 1994. Entre el 1982 i el 1985 fou
Ministre d’Indústria i Energia, i, del 1985 al 1993, Ministre d’Economia i Hisenda. Així mateix,
va presidir el comitè intern de l’FMI entre el 1991 i el 1993. Actualment és membre de diversos
consells assessors i d’administració. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per
la Universitat Complutense de Madrid i té un postgrau de l’Alfred P. Sloan School del Massachussets Institute of Technology (MIT).
Carlos Tusquets Trías de Bes
Conseller independent
Conseller de Renta Corporación des del 2004. És president del Grup FIBANC -MEDIOLANUM i conseller de Banca Mediolanum (Itàlia). És president d’Inverco Catalunya i vicepresident
d’Inverco Nacional. President del Comitè d’Organització del Saló del Diner, la Borsa i altres
mercats financers BORSADINER. President de l’EFPA España (European Financial Planner
Association). El 1971 s’incorpora a la Gestora de Patrimonis del Grup Banca Catalana, de la
que fou subdirector general. El 1977 es va incorporar a BANKUNION, on va desenvolupar el
Departament de Mercat de Capitals. El 1983 promou la creació del Grup FIBANC, del qual
avui és president. Així mateix, és conseller de 3i Advisory Board (una de les societats més
grans de capital d’inversió d’Europa). És doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat
de Barcelona.
Informe Anual 08 I 8
1. Govern Corporatiu
Juan Gallostra Isern
Conseller independent
Conseller de Renta Corporación des de febrer del 2006. També és conseller delegat i director
general de Grupo JG Ingenieros Consultores de Proyectos, S.A. des del 2001, on abans havia
ocupat el càrrec de director gerent, entre el 1995 i el 2000. És conseller d’Hospitecnia, S.L. i
de la companyia britànica First Q Ltd. Fou membre del Departament de R+D de la companyia
britànica Ove Arup & Partners del 1988 al 1989. L’any 1989 va fundar TEST, S.A. i en va ser
el director gerent fins al 1995. Entre el 1997 i el 2005 fou professor associat del Departament d’Enginyeria de la Construcció de la Universitat Politècnica de Catalunya. Així mateix, és
membre del Comitè Directiu de la Càtedra d’Empresa UPC-Grupo JG per a la sostenibilitat
en l’enginyeria d’edificació (càtedra dotada pel Grupo JG). És ponent i professor en seminaris
i cursos sobre Enginyeria de l’edificació i ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades. Pertany a la Junta Directiva del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i
és president de la Comissió Professional. És enginyer industrial per la Universitat Politècnica
de Catalunya i PDG per l’IESE.
Ramchand Wadhumal Bhavnani
Conseller dominical
Conseller de Renta Corporación des d’abril del 2008. Va iniciar la seva carrera professional
a Hong Kong i es va traslladar a Santa Cruz de Tenerife l’any 1966, on es va fer càrrec de la
gestió de Casa Kishoo, S.A., de la que avui és conseller delegat. Així mateix, és conseller de
la societat Mirador de La Gomera, S.L. i president del consell y conseller de Hanuman Investment, S.A. Durant els anys 2001 al 2003 fou conseller dominical del Banco Zaragozano i,
durant els anys 2004 al 2007, fou conseller dominical de Bankinter. En l’actualitat és president
del consell i conseller de Hanuman Investment, S.A., conseller de Mirador de La Gomera, S.L.
i assessor del Consell d’Administració del Club Deportivo Tenerife, S.A.
Blas Herrero Fernández
Conseller dominical
Conseller de Renta Corporación des del mes de juny del 2008. Empresari vinculat a diversos
sectors, com el de l’alimentació, l’audiovisual, l’immobiliari i el de l’automoció, entre altres.
És president i propietari de Sual-Lácteas Reunidas i del Grupo Radio Blanca, que gestiona
Kiss FM, la tercera cadena musical del país, i Kiss Televisió, amb llicències de TDT a Madrid,
Aranjuez i Extremadura. A través de la seva societat HVB CASAS desenvolupa projectes
immobiliaris en tot el territori nacional. L’any 2006 va fundar la Sociedad de Capital Riesgo
Kiss Capital Group SCR de Régimen Simplificado, S.A. que presideix i a través de la qual
participa en societats dels sectors de mitjans de comunicació, operadors de mòbils i de producció cinematogràfica i de televisió. Des del 1997 és també conseller econòmic i social de la
Universitat Politècnica de Madrid.
Pedro Nueno Iniesta
Conseller extern
Conseller de Renta Corporación des del 2004. És professor titular de la càtedra Fundación
Bertrán de Iniciativa Empresarial de l’IESE i Chengwei Ventures Chair Professor of Entrepreneurship, CEIBS. És vicepresident de International Academy of Management, i president executiu de CEIBS (China Europe International Business School) de Xangai. Membre del Consell
de la Harvard Business School, i també fundador i president de FINAVES, societat de capital
risc que impulsa empreses innovadores. A més a més, és autor de nombrosos articles i llibres.
És doctor de Business Administration per la Universitat de Harvard i Enginyer industrial per la
Universitat Politècnica de Barcelona.
César A. Gibernau Ausió
Conseller extern
Es va incorporar al Consell d’Administració de Renta Corporación com a secretari no conseller el 2003. Dos anys més tard fou nomenat conseller. Des del 1980, és soci fundador del
despatx professional d’assessorament i consultoria Gibernau y Asociados. Ha estat professor
d’Impostos directes a la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha publicat diversos articles en
revistes professionals. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat
de Barcelona i actuari per la mateixa institució. És també Auditor i Censor Jurat de Comptes
per l’Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España i PADE per l’IESE.
Elena Hernández de Cabanyes
Consellera externa
Membre del Consell d’Administració de Renta Corporación des de l’any 2000. Fundadora de
Second House, actualment n’és la presidenta. És fundadora i patrona de la Fundación Renta
i de la Fundació Soñar Despierto, a més de ser administradora solidària d’Iglú Verde, S.L. És
llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona
i PDG per l’IESE.
Javier Carrasco Brugada
Secretari no conseller i
director general corporatiu
Es va incorporar a Renta Corporación al maig del 2007. Entre el 1990 i el 1996 va treballar
al Banc Sabadell, com a director de l’Àrea Tècnica de la divisió de Banca Corporativa. Del
1996 al 1998 va dirigir el departament de Banca Corporativa per a Catalunya del Grup HSBC
Midland Bank PLC. Entre el 1998 i el 2001 fou adjunt del director financer de Gas Natural
SDG, S.A. L’any 2001 es va incorporar al Grup Uniland, com a director financer, fins que,
cinc anys més tard, el van nomenar director general financer corporatiu de Vueling Airlines.
Fou professor de Banca d’inversió a ESADE entre el 1999 i el 2003. És llicenciat en Ciències
Empresarials, màster MBA per ESADE i llicenciat en Dret per la UNED.
Informe Anual 08 I 9
1. Govern Corporatiu
Prevenció de blanqueig de capitals
Renta Corporación disposa d’un sistema de prevenció de blanqueig de capitals que consisteix en la identificació del
client, la determinació del perfil de risc i l’anàlisi de les operacions per a determinar si poden tenir una naturalesa sospitosa. En aquest cas, la informació és enviada a la Secretaria General per a ser avaluada i, en cas de confirmar-se les
sospites, es comunica a l’òrgan competent.
L’últim any no hi ha hagut cap incidència ni incompliment.
Política de control intern i sistema de gestió de riscs
Renta Corporación està exposada a riscs d’estratègia, negoci, financers i operacionals.
La política i estratègia de la gestió de riscs és responsabilitat del Consell d’Administració, ajudat en la definició i la implantació per l’Alta Direcció. No obstant això, tots els membres de l’organització són partícips i responsables d’assegurar
l’èxit del sistema de gestió de riscs.
El Comitè d’Auditoria, com a òrgan especialitzat del Consell d’Administració, té les competències de supervisar la política de control i gestió de riscs a fi de proporcionar una seguretat raonable per aconseguir els objectius corporatius i, per
tant, és l’òrgan que revisa i aprova el Mapa de Riscs de Renta Corporación i el Sistema de Gestió de Riscs.
Raymond Poincaré. París
Pel que es refereix a les funcions de supervisió, el comitè rep l’ajuda de l’Auditoria Interna que, en dependència funcional
de l’esmentat òrgan, s’encarrega de revisar i avaluar contínuament l’efectivitat del funcionament del sistema de gestió
de riscs i control intern, fet que també contribueix a la seva millora.
Informe Anual 08 I 10
1. Govern Corporatiu
Així mateix, existeixen altres òrgans que participen en la supervisió i control de riscs:
• L’ Alta Direcció, el president, el vicepresident i director general d’operacions, el conseller delegat, el director general
corporatiu i la directora de recursos humans són els membres que integren aquesta primera línia executiva. Exerceix la
gestió dels riscs associats amb la seva àrea de responsabilitat mitjançant la seva identificació i avaluació, l’establiment
de polítiques i plans per a la gestió i el seguiment i supervisió de les actuacions realitzades pels diferents departaments
i filials.
L’Alta Direcció respon davant el Consell d’Administració de les decisions adoptades i els resultats obtinguts, especialment d’aquelles que puguin afectar o comprometre el compliment de l’estratègia i objectius corporatius.
• La Direcció econòmico-financera, responsable de l’elaboració i seguiment dels plans de negoci, el control pressupostari, la liquiditat i capacitat financera, el manteniment d’una estructura de capital adequada i les polítiques de control
de riscs de tipus d’interès i tipus de canvi.
• Direcció de departaments i filials (Comitè de Direcció), que gestiona el risc operacional d’acord amb les polítiques i
metodologies de gestió de riscs determinades per l’Alta Direcció.
• La Secretaria General, responsable del compliment de la legislació mercantil, les obligacions i recomanacions del Bon
Govern, la legislació del mercat de valors, el blanqueig de capitals i la protecció de dades de caràcter personal.
D’altra banda, i quant al control intern, cal destacar que Renta Corporación compta amb un Codi de Conducta per als
empleats i persones que formen part dels seus òrgans de govern i disposa d’un canal de denúncies per incompliment
del mateix.
Renta Corporación ha desenvolupat una metodologia per a la gestió dels riscs basada en el Marc Integrat de Gestió de
Riscs Corporatius proposat per COSO (Committee of Sponsoring Organizations of the Treadway Commission), a fi de
proporcionar una seguretat raonable de que s’aconsegueixin els objectius marcats i es detecti qualsevol desviament
produït durant la seva consecució. Els objectius de l’organització s’emmarquen en les següents categories:
1. Estratègics: aprofundir les diverses opcions de transformació de la cartera d’immobles creant major valor i millorant el
posicionament, optimitzar les opcions de compra sobre immobles i obrir noves línies de negoci en la gestió d’actius
per a tercers, tot mantenint la vocació internacional de la companyia.
2. Operatius: les operacions han de ser àgils, eficaces i eficients, de manera que generin valor i liquiditat.
3. Informació i report: els sistemes d’informació han de ser adequats, suficients i fiables.
4. Compliment: cal respectar la normativa general, sectorial i interna de la companyia.
La metodologia seguida per Renta Corporación per a la gestió dels riscs és la següent:
1. Establiment d’objectius en el grup Renta Corporación.
2. Identificació dels riscs potencials que puguin afectar els objectius definits i identificats dels controls existents.
3. Valoració dels riscs, d’acord amb la seva importància, probabilitat d’ocurrència i considerant el grau de gestió o
preparació necessària per donar-los resposta.
4. Definició de plans d’acció, prioritzats segons la valoració efectuada, de manera que l’exposició se situï al nivell de risc
acceptat per Renta Corporación.
5. Informació i comunicació a la Direcció i Comitè d’Auditoria.
6. Seguiment i revisió del Sistema de Gestió de Riscs.
7. Actualització del Mapa de Riscs.
Informe Anual 08 I 11
1. Govern Corporatiu
Durant aquest exercici, Renta Corporación ha formalitzat un Mapa de Processos per a tot el grup i ha elaborat una
matriu de riscs i processos, s’han identificat les activitats amb una major exposició a riscs i que constitueixen àrees
d’actuació prioritàries.
El Mapa de Riscs és l’instrument mitjançant el qual s’identifiquen i avaluen els riscs detectats en cada un dels processos, d’acord amb el treball col·lectiu de l’Alta Direcció i dels responsables dels diversos departaments corporatius i de
negoci, partícips tots ells de la seva realització.
Tant el Mapa de Riscs com la matriu de riscs/processos es revisen anualment per valorar el nivell d’exposició als riscs
que tenim i definir el pla d’acció que permeti gestionar-los. Així mateix, el resultat és comunicat a l’Alta Direcció i al
Comitè d’Auditoria.
Part dels riscs identificats poden afectar la capacitat de Renta Corporación per complir amb la seva estratègia, per
aquesta raó l’Alta Direcció, com a òrgan responsable, haurà de redefinir-la (incloent els plans per a la seva consecució)
en cas de necessitat. En última instància, l’estratègia de la companyia és aprovada pel Consell d’Administració, que
també s’encarrega de supervisar i controlar el compliment del objectius marcats.
Els riscs identificats es classifiquen en les següents categories:
Riscs estratègics
S’origina per l’exposició de pèrdues d’oportunitats i de valor com a conseqüència d’una definició estratègica inadequada a l’entorn, l’evolució del negoci o per una concentració de riscs, i també errors en la seva implantació o seguiment
inapropiat.
Renta Corporación realitza un seguiment de les principals variables de la seva activitat i del conjunt dels riscs de negoci,
financers i operatius que poden afectar la seva situació actual i futura. En funció d’aquest anàlisi, la companyia defineix,
adapta o modifica la seva estratègia de negoci i es concentra en una planificació estratègica i econòmica sobre la que
es du a terme un seguiment permanent.
Riscs de negoci
El grup Renta Corporación està exposat a riscs vinculats al sector immobiliari que poden amenaçar el desenvolupament
del negoci i la consecució dels objectius estratègics. En aquesta categoria s’identifiquen els riscs associats a:
• L’entorn, com a conseqüència de factors externs adversos (p. ex., la situació financera internacional, la situació dels
mercats on opera, la caiguda dels preus del mercat i l’excés d’oferta),
• El marc regulatori (p. ex., l’impacte per canvis de la normativa que regula el sòl),
• La imatge i reputació per la pèrdua, perjudici o percepció errònia dels diversos grups d’interès,
• La competència (p.ex., l’entrada de nous competidors),
• La cartera de productes (p.ex., la concentració en determinats productes o mercats, valoració incorrecta o rendibilitat
que no arriba a les expectatives).
A fi de reduir l’exposició a aquests riscs i considerant l’impacte que poden ocasionar en l’estratègia de Renta Corporación, es realitza un seguiment de totes i cadascuna d’aquestes variables, redefinint, en el seu cas, l’estratègia i
elaborant els corresponents plans d’actuació.
• L’exposició al risc de l’entorn s’analitza a partir del seguiment de cada mercat on Renta Corporación opera i de
l’impacte que puguin tenir determinades variables en l’evolució dels esmentats mercats. La internacionalització, la
diversificació de productes i el tipus de negoci centrat en l’adquisició i transformació d’immobles en grans ciutats i
zones prime constitueixen elements mitigadors del risc.
• El risc de regulació és conseqüència de canvis en la normativa que legisla el sector immobiliari (p.ex., la Llei del Sòl).
Renta Corporación disposa d’un Departament d’Urbanisme amb experts en la matèria, responsables d’assessorar
sobre les mesures que s’han d’adoptar.
Informe Anual 08 I 12
1. Govern Corporatiu
• L’exposició al risc d’imatge i reputació per pèrdua, perjudici o percepció errònia dels diferents grups d’interès pot
ser conseqüència d’actuacions no ètiques per part dels òrgans de govern, direcció i empleats; per conductes poc
transparents envers els clients, administracions públiques i inversors; per incompliment de la normativa de Govern
Corporatiu o per factors externs que desacrediten o perjudiquen la imatge del sector immobiliari.
Per a mitigar l’exposició a aquest risc, Renta Corporación du a terme una política de selecció de personal que involucra i implica l’organització, i disposa d’un Codi de Conducta per a tots els empleats i membres d’òrgans de govern, i
també disposa de canals de denúncia sobre qualsevol incompliment. Compta amb un Departament de Comunicació
encarregat de gestionar les relacions amb els mitjans de comunicació i de vetllar per la comunicació exacta, fiable
i transparent envers ells; disposa d’un Departament de Relacions amb l’inversor encarregat de les relacions amb
aquest grup i d’una Secretaria General encarregada de les relacions amb la CNMV i de vetllar pel compliment de les
obligacions de les societats cotitzades en matèria de Bon Govern.
• Quant al risc de competència, cal destacar que el negoci de Renta Corporación correspon a l’adquisició i transformació jurídica, física i tècnica o urbanística d’immobles en zones prime de grans ciutats. Per tant, no competeix amb
grans constructores i promotores de sòl. Històricament, el risc de competència ha tingut un impacte principal en la
fase d’adquisicions, per la qual cosa el desenvolupament de processos àgils i d’una estructura adequada per a la
ràpida presa de decisions havien mitigat el seu impacte. En el context actual, l’impacte d’aquest risc es concentra
en les vendes, fet pel qual s’han desenvolupat equips especialitzats en vendes d’immobles a tot tipus de clients i en
tots els mercats d’interès.
Boxhagener Straße. Berlín
• Quant al risc de cartera de productes, Renta Corporación du a terme un seguiment constant de:
- La composició de la cartera quant a mercats i tipologia de producte i de l’interès del mercat per a adquirir o transformar els immobles.
- La valoració dels actius adquirits, que es pot veure minvada per factors externs. A fi de mantenir un adequat valor
comptable dels actius i actualitzar-los, es realitza periòdicament una valoració duta a terme per experts independents.
- Anàlisi exhaustiu de les opcions de transformació i de rendibilitat futura segons diversos escenaris, selecció de
l’estratègia de transformació idònia que determini la rendibilitat esperada, elaboració de comptes de resultats pressupostats i seguiment continu de l’execució dels plans de transformació i els possibles desviaments.
Informe Anual 08 I 13
De Beauvoir Crescent. Londres
1. Govern Corporatiu
Riscs financers
Són els relacionats amb la liquiditat i capacitat financera, el capital, el crèdit i les variacions en el tipus de canvi o tipus
d’interès. Renta Corporación du a terme un monitoratge permanent dels seus riscs financers.
Risc de liquiditat i capacitat financera
El risc de liquiditat s’associa a la capacitat d’atendre els compromisos de pagament a curt termini i a l’adequada gestió
d’excedents. El risc en la capacitat financera fa referència a la situació financera de Renta Corporación per afrontar
els compromisos de pagament a mig i llarg termini, i aportar els recursos econòmics necessaris per al compliment de
l’estratègia. Ambdós riscs són gestionats des de la Direcció econòmico-financera mitjançant:
• Planificació i seguiment de les entrades i sortides de caixa, tant diàries en un horitzó bimensual com mensuals en el
context d’un any.
• Seguiment constant de la capacitat de finançament per a complir amb els compromisos de pagament a mig i llarg
termini, i també continuar amb el curs normal de les operacions i l’estratègia definida.
• Seguiment del compliment de covenants i altres obligacions associades al deute contret.
• Cerca de línies de finançament en les millors condicions per al grup.
• Adaptar l’estructura i volum d’endeutament a l’evolució i condicions actuals del negoci.
Renta Corporación finança l’adquisició de béns immobles i les seves activitats de transformació mitjançant l’obtenció
del deute extern. Com a conseqüència, el grup està subjecte als riscs normalment associats al finançament mitjançant
deute, inclòs el risc que el flux de caixa derivat de la venda dels béns immobles sigui insuficient per a reemborsar el
finançament obtingut, encara que la qualitat dels actius constitueixen una bona garantia del deute.
Risc de capital
El capital es calcula com el patrimoni net més el deute net.
L’exposició al risc de capital es determina segons la dificultat de salvaguardar la capacitat del capital per a continuar
com a empresa en funcionament per a generar un rendiment pels accionistes, i també beneficis per altres tenidors
d’instruments de patrimoni net, i mantenir una estructura òptima de capital i contenir o reduir el seu cost.
El grup fa un seguiment continu de l’estructura de capital d’acord amb l’índex de palanquejament, en línia amb la
pràctica del sector.
Per tal de poder mantenir o acomodar l’estructura de capital, el grup podria ajustar l’import dels dividends a pagar als
accionistes, reemborsar capital als accionistes, emetre noves accions o vendre actius per tal de reduir el deute.
Risc de crèdit de clients
El risc de crèdit de clients és gestionat a partir de la política de vendes definida, segons la qual la transacció dels
immobles es realitza mitjançant cobraments en efectiu en la transmissió del títol de propietat. En cas d’ajornament del
cobrament, el deute haurà d’estar garantit com a regla general per mitjà d’una garantia bancària o mitjançant un pacte
de reserva de domini o fórmules similars de garantia real que permetin al grup recuperar la propietat de l’immoble en
cas d’impagament del seu preu.
Risc de tipus de canvi i tipus d’interès
El risc de tipus de canvi és conseqüència directa de l’activitat o presència en països diferents de la zona Euro, com és
el cas dels Estats Units o el Regne Unit, i pel finançament d’aquestes filials amb moneda diferent de la que s’usa per
desenvolupar l’activitat.
L’exposició al risc de tipus d’interès es deu a les possibles variacions que aquest pot experimentar i que impactaran en
un major cost financer del deute.
Tant el risc de tipus de canvi com el de tipus d’interès són gestionats d’acord amb les polítiques aprovades pel Consell d’Administració i establint instruments de cobertures que minimitzin l’impacte de la volatilitat de les esmentades
variables.
Informe Anual 08 I 15
1. Govern Corporatiu
Riscs operacionals
Aquesta categoria abasta tots aquells riscs produïts en el curs de les operacions i causats per la inadequació o errors
dels processos, l’exercici de les persones, tecnologia i sistemes d’informació o per factors externs. Per consegüent,
aquesta categoria identifica riscs associats a:
• Les operacions, que engloben tots aquells riscs directament relacionats amb el transcurs de les activitats corporatives
o de negoci (p.ex., la qualitat dels productes o planejament, la integritat en operacions i transaccions, la depreciació
d’actius i sinistres, l’ètica o integritat personal en les activitats realitzades pel personal, etc.)
• Informació per a la presa de decisions, associada a qualsevol tipus i nivell d’informació operacional, financera i de
gestió.
• Recursos Humans, vinculats a la motivació, satisfacció i permanència del personal, dimensió, concentració del coneixement o dependència de personal clau, i a la capacitació i disponibilitat dels recursos idonis.
• Direcció i govern, quant a la capacitat de direcció i govern de les operacions, concretament en l’establiment, comunicació i gestió d’objectius, criteris, polítiques, funcions i assignació de responsabilitats.
• Legal, vinculat al compliment de la normativa existent associada a les activitats desenvolupades en àrees corporatives
o de negoci (comptable, fiscal, laboral, mediambiental, tècnica, sectorial, urbanística o altres).
• Tecnologia i sistemes d’informació relacionats amb l’infraestructura tecnològica, la gestió i integritat de la informació
continguda en els sistemes i la seva seguretat física i lògica.
Els riscs operacionals identificats en els processos de la companyia són gestionats mitjançant el disseny, implementació i avaluació de controls interns que previnguin la seva materialització i proporcionin una seguretat raonable de
compliment dels objectius o que, en cas que puguin arribar a materialitzar-se, el seu impacte es redueixi al màxim
acceptable per la companyia.
La gestió d’aquests riscs es troba descentralitzada en els diferents responsables dels processos i supervisada per l’Alta
Direcció.
Així mateix, des de la funció d’Auditoria Interna s’impulsa la identificació i valoració dels riscs i la seva gestió. També es
planifiquen i realitzen auditories sobre diferents processos segons el seu criticisme i l’exposició als riscs en cadascun
dels processos, a fi d’avaluar l’eficàcia i eficiència dels sistemes de gestió de riscs. El resultat d’aquestes auditories
s’exposa regularment al Comitè d’Auditoria.
Durant l’any 2008, Renta Corporación s’ha vist afectada per la crisi del sector immobiliari nacional i internacional, i la
crisi financera global. Els impactes principals d’aquestes crisis són la reducció significativa del finançament d’activitats
immobiliàries, la retracció en la demanda de béns immobles i un excés d’oferta que, unit a un deteriorament de la
imatge del sector, han provocat una disminució significativa del volum d’activitat de Renta Corporación i de la rotació
d’immobles, un increment dels costos financers per la major permanència dels productes en cartera i, consegüentment, una reducció dràstica dels fluxos d’entrada i un perjudici en la capacitat de liquiditat i finançament del grup.
La conseqüència directa de les dificultats que viu el sector immobiliari en general s’ha vist reflectida directament en:
• La capacitat de liquiditat i finançament de Renta Corporación per afrontar el pagament del cost del deute financer i
el retorn futur del capital en els terminis inicialment establerts. Consegüentment, Renta Corporación ha estimat necessari arribar a un acord amb les entitats financeres a fi de reduir el deute mitjançant la venda d’actius, refinançar el
deute a llarg termini amb noves condicions de retorn adaptades a les actuals circumstàncies de mercat i obtenir una
línia de liquiditat addicional per a possibles necessitats operatives.
• La disminució de la valoració de la cartera d’immobles, havent estat reajustat el seu valor d’acord amb les taxacions
realitzades per experts independents.
Informe Anual 08 I 16
Pau Claris. Barcelona
1. Govern Corporatiu
De totes maneres, Renta Corporación disposa d’una cartera diversificada internacionalment i en tipologia de productes, per tant es diversifica la concentració i la dependència de l’evolució d’un únic mercat. Així mateix, la tipologia
de negoci en què es decideix la transformació dels immobles segons l’interès detectat pel mercat fa més flexible
l’adaptació del producte a les opcions de venda.
• La resolució d’operacions de compravenda per incapacitat del client d’afrontar els pagaments ajornats. Per a reduir
l’impacte d’aquest risc, es procedeix a l’execució de les garanties hipotecàries dels immobles i es prendrien les
accions legals oportunes en cas de no reparar el perjudici total causat. Així mateix, si encara existeix una pèrdua
econòmica per a Renta Corporación un cop finalitzades les accions legals, es procediria a realitzar el reconeixement
comptable d’aquesta pèrdua.
• El risc de tipus d’interès per la tendència a l’alça dels tipus d’interès fins entrat el tercer trimestre del 2008 i la disminució significativa d’aquests tipus d’interès a l’últim trimestre. Per tal de fer minvar el seu impacte, Renta Corporación
manté instruments de cobertura d’acord amb la política de gestió del risc de tipus d’interès aprovada pel Consell
d’Administració. No obstant això, degut a la forta reducció de l’última part de l’any, el valor de mercat (mark to market)
de les cobertures al tancament de l’exercici arriba a -6,3 milions d’euros.
Durant el 2009 i com a conseqüència del procés de renegociació del deute financer s’intentaran adaptar les cobertures actuals al nou esquema de finançament.
• El risc de tipus de canvi per la volatilitat del dòlar i la lliura esterlina. A fi de reduir l’impacte d’aquest risc es van contractar instruments de cobertura. Tanmateix, només han reduït l’impacte, no l’han eliminat. La depreciació de la lliura en
comparació de l’euro durant els últims dos mesos de l’any passat ha arrossegat un greu efecte negatiu per diferències
de canvi. Això ha provocat unes pèrdues de 8,4 milions d’euros en el resultat final de l’exercici.
• El risc de capital materialitzat en determinades societats individuals, conseqüència de les pèrdues en les que s’han incorregut en el patrimoni i la ràtio de palanquejament existent. Per a reforçar la situació patrimonial, Renta Corporación
ha subscrit i desemborsat ampliacions de capital en dues societats, Renta Corporación Real Estate ES, S.A. i Renta
Corporation (Estats Units), per un import total de 35 i 15,9 milions d’euros, respectivament.
• El risc de cartera de productes, per la concentració en determinats mercats i tipus d’immobles. Quant a aquest segon
factor, és el cas del sòl que, per causes de durada dels processos urbanístics o perquè la transformació inicialment
planificada no és finalment aprovada, comporta una elevació del període de rotació de la cartera a un nivell superior
al dels objectius marcats per Renta Corporación en els últims exercicis, i que s’ha vist agreujada encara més degut a
la situació actual del sector financer i immobiliari.
A fi de disminuir el grau d’exposició a aquest risc, s’han adoptat polítiques comercials intensives per oferir sortida
als productes, que inclouen la definició i execució de transformacions alternatives, donar prioritat a l’execució de la
transformació ideada respecte a la de la resta de productes i la gestió comercial nacional i internacional per a la cerca
de clients.
Les previsions pels propers anys anuncien un període difícil i la continuïtat de les dificultats per al sector immobiliari.
Per això, Renta Corporación ha redefinit la seva estratègia i ha aprofundit la transformació de la cartera d’immobles i
l’optimització de la gestió d’opcions de compra sobre immobles, tot mantenint la vocació internacional de la companyia. Així mateix, s’han pres mesures addicionals a les exposades anteriorment a fi de mitigar l’impacte dels riscs materialitzats, entre els que destaquen: un pla de contenció de costos, reducció de personal a fi d’adaptar la capacitat de
la companyia a les previsions d’activitat, especialització dels gestors de vendes i creació d’un departament especialitzat
en la cerca de clients en mercats internacionals.
Informe Anual 08 I 18
2
Informe
d’Activitat i
Entorn de
Mercat
2. Informe d’Activitat
2
Informe
d’Activitat
i Entorn de
Mercat
L’exercici 2008 s’ha caracteritzat per un greu deteriorament de l’economia mundial. Això ha comportat
una profunda sequera de liquiditat en els mercats financers internacionals que ha afectat, en major o
menor mesura, tots els sectors productius i ha fet entrar en recessió a les principals economies mundials. Les turbulències que s’havien manifestat l’últim semestre del 2007 van ser l’anunci d’una situació
que no ha fet res més que agreujar-se a mida que ha passat l’any, fins a desembocar en una parada
d’activitat creditícia i una falta de capital inversor.
La falta de confiança dels mercats s’ha estès a totes les organitzacions, sense discriminacions fonamentals ni atenent a cap tipus de valoració. Consegüentment, totes les magnituds econòmiques s’han
vist erosionades, amb caigudes del PIB i de la inversió, aturada del consum i augment de la desocupació a la majoria de països desenvolupats. Això evidencia la profunditat i gravetat de la crisi econòmica,
sense que de moment s’hagi pogut encara reconèixer un canvi cap a l’estabilitat.
En aquest context econòmic, el nostre negoci, intensiu en capital financer, ha topat amb greus dificultats per a desenvolupar la seva activitat i trobar un marc mínimament estable. En aquesta situació,
Renta Corporación, fermament orientada a l’enfortiment del seu negoci, decideix actuar amb celeritat i
fermesa i posa en marxa un pla de contingència orientat a preparar la companyia per a un període de
recessió. Li proporciona la major estabilitat possible per enfrontar-se a la situació i posar les bases per a
reprendre un cicle de creixement tan bon punt canviïn les circumstàncies econòmiques actuals.
Els grans pilars de l’actuació de Renta Corporación per afrontar aquest període de crisi pronunciada
són donar prioritat a la liquiditat sobre el marge, l’enfortiment de la posició financera amb la reducció del
deute i la implantació d’una estricta política de reducció de costos en tots els àmbits de l’organització.
En un escenari tan advers com és aquest, la companyia ha aconseguit una xifra de vendes que arriba
a 244,1 milions d’euros. Gairebé la seva totalitat, concretament un 85%, correspon a 21 operacions de
venda d’edificis. El 15% restant correspon a vendes d’unitats fraccionades. Aquest volum d’operacions
és especialment rellevant perquè, a pesar de que els marges hagin quedat penalitzats, ha estat l’única
via per obtenir liquiditat en els moments actuals de severes restriccions creditícies. Del total de la xifra
de vendes, el 83% prové del mercat local i el 17% restant, de l’internacional.
L’anàlisi del comportament dels diferents mercats immobiliaris posa de manifest una creixent correcció
dels preus en el segment residencial a causa d’un excés d’oferta i una major estabilitat en el d’oficines
de bon emplaçament, on l’exigència d’elevats yields i l’augment dels estàndards de solvència dels inquilins dificulta el tancament d’operacions. Per últim, cal esmentar la nul·la activitat d’operacions de sòl,
segment on més s’ha notat la crisi.
Al llarg de l’últim exercici, la inversió ha arribat a 130,1 milions d’euros, 62,9 milions dels quals s’han
destinat a noves adquisicions d’actius i a concloure compromisos ja adquirits; 50,8 milions, a avançar
projectes de transformació ja iniciats, ajudant a aportar una major liquiditat a la cartera d’existències; i
els restants 16,4 milions d’euros s’han destinat a la capitalització d’interessos. La política d’adquisicions
del nostre model de negoci basat en les opcions ha estat crucial per a la companyia durant la present
situació de mercat, ja que ens ha permès renunciar a compromisos d’inversió que, amb el deteriorament del cicle econòmic, no responien als actuals valors de mercat ni als nostres criteris de liquiditat
habituals.
En resum, Renta Corporación ha estat capaç de reaccionar per a adaptar la companyia al descens de
l’activitat, conseqüència del delicat moment econòmic, a l’espera d’un canvi de tendència. L’especificitat
del model de negoci de Renta Corporación i la presència estratègica al centre urbà dels emplaçaments
internacionals més rellevants són les principals raons per incrementar l’activitat en una propera etapa
orientada a un creixement sostingut.
Informe Anual 08 I 20
Paseo Príncipe de Vergara. Madrid
Distribució relativa vendes nacionals
i internacionals
700
100%
19%
80%
101,2
500
529,1
590,0
212,2
600
36%
(milions d’euros)
8%
Vendes nacionals i internacionals
17%
2. Informe d’Activitat
60%
244,1
40%
41,9
300
24,1
320,8
400
200
20%
Nacional
Nacional
Internacional
Internacional
2008
83%
81%
2007
64%
2006
92%
2005
202,2
0
2008
2007
377,8
2006
296,8
2005
250
100%
150
14%
12% 12%
80%
5%
200
10% 5%
Distribució entre delegacions internacionals
20,7 10,1
212,2
Vendes internacionals (milions d’euros)
5,1 14,3
101,2
60%
París
París
Londres
Londres
Berlín
Berlín
Informe Anual 08 I 22
76%
81%
2007
2006
0
85%
100%
20%
2005
31,9 4,8 5,2
41,9
181,4
81,8
2007
2005
2006
24,1
50
0
40%
2008
100
2008
0
427,9
100
Distribució relativa de la inversió
1.000
100%
47%
25%
864,2
170,0
80%
569,6
800
20%
Inversió (milions d’euros)
40%
2. Informe d’Activitat
60%
330,6
266,4
600
40%
83,5
400
Nacional
Internacional
Internacional
Grande Armée. París
Nacional
Informe Anual 08 I 23
2008
60%
53%
2007
80%
2006
75%
0
2005
78,7 51,4
130,1
20%
2008
303,2
2007
2006
2005
0
694,3
247,1
200
2. Informe d’Activitat
1.200
200
200
2007
0
2008
858,9
2007
881,5
400
642,6
400
0
241,2
600
475,0
600
800
Existències
Nacional
Drets
Internacional
Drets (milions d’euros)
1.000
1.000
800
642,6
800
266,3
858,9
Existències (milions d’euros)
2008
73,6
800
716,2
1.000
716,2
1.000
484,1
1.200
1.400
506,7
1.400
1.365,6
Cartera per geografia (milions d’euros)
1.365,6
Cartera (milions d’euros)
2007
0
2008
592,6
2007
0
46,2 27,4
73,6
200
Nacional
Nacional
Internacional
Internacional
Informe Anual 08 I 24
2008
200
288,9
400
428,8
400
506,7
600
217,8
213,8
600
3
Gestió
EconòmicoFinancera
3. Gestió Econòmico-Financera
3a
Finançament
El grup ha reduït el seu endeutament financer net respecte al tancament de l’exercici anterior i s’ha situat
en 642 milions d’euros a 31 de desembre del 2008. Aquesta xifra representa una ràtio de palanquejament del 88%. El quadre següent mostra l’evolució per conceptes durant l’exercici 2008:
Deute Net (milions d’euros)
Crèdit sindicat
desembre 08
desembre 07
Diferència
500,0
496,0
4,0
-26,1
Operacions amb garantia hipotecària
71,7
97,7
Hipoteca Seu social
53,2
53,4
-0,2
Pòlisses de crèdit i altres deutes financers
44,0
94,3
-50,3
Tresoreria i imposicions a curt termini
-27,3
-5,2
-22,1
Total Deute Net
641,6
736,2
-94,6
88%
77%
11%
Deute Net / (Deute net + Patrimoni net)
El mes de febrer del 2007, la companyia va formalitzar un crèdit sindicat amb 21 entitats per un import de 500 milions
d’euros, liderat per Santander, BBVA, Eurohypo i Fortis. El finançament es va instrumentar en dos trams: el primer, de
200 milions d’euros i amb amortització en cinc pagaments semestrals a partir de febrer de 2010; i, el segon, de 300
milions d’euros i amb venciment febrer 2012.
Amb data de 8 d’agost de 2008, la companyia va obtenir per part de la majoria de les entitats financeres que participen
en el crèdit sindicat una dispensa temporal (waiver) del compliment de determinats termes i condicions, que va permetre adequar el crèdit sindicat a la nova situació de mercat fins al final del 2009.
Atès el deteriorament progressiu i accentuat dels mercats financers, amb data 10 d’octubre de 2008, la companyia va
reobrir noves negociacions amb les entitats financeres que participen en el crèdit sindicat, amb l’objectiu de plantejar
una reforma estructural del finançament i de les seves condicions que aporti una estabilitat financera a curt, mig i llarg
termini. Les negociacions inclouen la possibilitat de reduir l’endeutament amb la venda dels actius immobiliaris a les
entitats financeres.
Al tancament de l’exercici 2008, la companyia seguia amb el procés de renegociació del seu deute financer, i el mes de
febrer del 2009 ja s’havia assolit un acord per al refinançament a llarg termini de la totalitat del deute, la formalització del
qual s’allargarà fins al final de maig del 2009. Aquest acord deixa a la companyia en una situació més estable ja que li
permet reduir el seu endeutament a la meitat amb la venda d’actius a entitats financeres.
En concret, el nou acord de finançament permet reduir el deute en 380 milions d’euros mitjançant acords de venda
d’actius i el refinançament de la resta del deute a llarg termini per un període de 7 anys, amb un període de carència
de dos anys. El volum de deute postrefinançament se situarà al voltant dels 320 milions d’euros, amb un nou crèdit
sindicat de 253,9 milions d’euros en què participen 17 entitats i hipoteques bilaterals per valor de 62,5 milions d’euros,
i també la concessió d’una nova línia de liquiditat de 22 milions d’euros. Aquest acord quedarà formalitzat abans de la
publicació d’aquest informe anual el mes de juny del 2009.
Durant l’exercici 2008 el tipus d’interès mig del deute ha estat del 5,3%, amb un diferencial mig sobre l’euribor del
0,83%.
Al tancament de l’exercici 2008, la companyia ha decidit classificar comptablement a curt termini tant el crèdit sindicat
com la hipoteca de la seva seu social, ja que aquest endeutament té una perspectiva a curt termini davant l’imminent
refinançament. Quant a les operacions amb garantia hipotecària, es classifiquen a curt termini perquè els actius que
donen suport a les operacions s’entenen com a existències. Per tant, tot i que, de fet, es tracta de préstecs a llarg
termini, es classifiquen a curt, en consideració al moment previst per subrogar-los o cancel·lar-los, coincidint amb la
venda de l’immoble.
Informe Anual 08 I 26
3. Gestió Econòmico-Financera
Estructura del deute a 31.12.2008
Venciment del deute a 31.12.2008
Pòlissa i altres crèdits, 4%
Hipoteques, 19%
<2 anys, 14%
2 - 4 anys, 72%
Crèdit
sindicat, 77%
Bundesallee. Berlín
>4 anys, 14%
Informe Anual 08 I 27
3. Gestió Econòmico-Financera
3b
Gestió de riscs financers
La companyia realitza un seguiment permanent dels seus riscs financers i, en particular, dels riscs de
liquiditat, divisa i tipus d’interès.
El Grup va obtenir noves línies de finançament durant el primer semestre de l’exercici, atesa la qualitat
dels seus actius, reforçant així la seva liquiditat. L’empitjorament progressiu de la crisi financera i econòmica internacional s’ha reflectit en una limitació del crèdit per part de les entitats financeres, i també en
l’enduriment de les condicions creditícies.
La política de control de risc de tipus d’interès del grup té com a objectiu cobrir un 30% del deute i reduir d’aquesta
manera la volatilitat del cost financer.
• L’any 2007 es van formalitzar contractes de cobertura a tipus d’interès fix per un nominal de 221,6 milions d’euros,
vinculats majoritàriament al crèdit sindicat. Al tancament del 2008 l’import de les cobertures de tipus d’interès ascendeix a 221,3 milions d’euros, que representen un 35% del deute net.
• El valor de mercat (mark to market) de les cobertures de tipus d’interès al tancament de l’exercici ascendeix a -6.3 milions d’euros degut a la forta reducció dels tipus d’interès que s’han produït durant l’última part de l’any 2008, respecte
al tancament de l’exercici anterior. La totalitat de les cobertures contractades es considera IAS compliance.
• El conjunt de cobertures contractades permetria situar el tipus d’interès del grup per als propers 2,4 anys (corresponent a la part coberta del deute) en un tipus fix del 4,11%.
• En el marc de les negociacions del refinançament hi ha prevista una cancel·lació d’aquests productes derivats si
aquests donen suport a operacions que seran refinançades. Durant el 2009 hi ha prevista l’adaptació de les cobertures de tipus d’interès al nou esquema de finançament.
Cobertura de tipus d’interès
Fix, 35%
València. Barcelona
Variable, 65%
Informe Anual 08 I 28
3. Gestió Econòmico-Financera
3c
Tipus de canvi i gestió de tresoreria
Tipus de canvi
Durant l’exercici 2008, el grup ha seguit aplicant la seva política de gestió del risc de tipus de canvi amb
l’objectiu de minimitzar l’efecte negatiu que pot tenir una fluctuació dels tipus de canvi en els resultats
de les empreses, el patrimoni o els fluxos de tresoreria. L’element més destacat de l’esmentada política
és la cobertura del finançament intragrup del seu centre financer a Barcelona, respecte de les filials de
Londres i Nova York.
Renta Corporación ha realitzat cobertures, en import i termini, sobre un elevat percentatge de la seva
exposició al risc de tipus de canvi en lliures i dòlars. Tanmateix, el comportament irregular que han tingut
aquestes divises, especialment durant l’última part de l’any, ha fet difícil obtenir un benefici de la gestió activa de les
cobertures.
Al tancament de l’exercici i després d’un any de gran volatilitat, el dòlar ha experimentat una apreciació respecte a
l’euro. Això ha permès obtenir un resultat net positiu degut a les diferències de canvi d’aquesta moneda.
Evolució del dòlar dels Estats Units respecte a l’euro
1,70
1,50
1,40
1,30
1,20
Data
Font: Reuters
Informe Anual 08 I 29
des-2008
nov-2008
oct-2008
set-2008
ago-2008
jul-2008
jun-2008
mai-2008
abr-2008
mar-2008
feb-2008
gen-2008
des-2007
1,10
Compton Street. Londres
Dòlar / Euro
1,60
3. Gestió Econòmico-Financera
L’escenari de la lliura ha resultat diametralment oposat. S’ha caracteritzat per una forta depreciació en relació amb
l’euro, especialment remarcable durant els últims dos mesos de l’any, assolint nivells que no es veien des dels anys
90. Aquest escenari, difícilment previsible, no va ser el que es va tenir en compte a l’hora de realitzar les cobertures
d’aquesta divisa, fet que ha minimitzat el seu efecte. Això ha generat elevades diferències de canvi negatives en aquesta
moneda.
Evolució de l’euro respecte a la lliura esterlina
1,00
0,90
0,85
0,80
0,75
des-2008
nov-2008
oct-2008
set-2008
ago-2008
jul-2008
jun-2008
mai-2008
abr-2008
mar-2008
feb-2008
gen-2008
0,70
des-2007
Data
Font: Reuters
Durant l’exercici 2009, el Grup continuarà amb la política activa en la cobertura dels riscs en divisa, que corresponen
als préstecs intragrup, a les seves filials americanes i angleses.
Gestió de tresoreria
El Grup manté el seu objectiu d’optimitzar la tresoreria,
tant en costos com en optimització dels seus excedents. En aquest sentit, es manté la gestió centralitzada dels principals fluxos de tresoreria de les companyies que componen el Grup.
L’utilització del sistema de cash-pooling permet optimitzar les posicions deutores i creditores dels diferents
comptes bancaris de les societats que operen a Espanya.
A fi d’aconseguir una presa de decisions àgil, entenem que és important tenir una gestió centralitzada
que, a més, permet altres beneficis com la reducció
de costos financers i el manteniment d’una estratègia
financera homogènia i coordinada.
Montesa. Madrid
Lliura / Euro
0,95
Informe Anual 08 I 30
3. Gestió Econòmico-Financera
3d
Comentaris sobre el balanç consolidat
L’any 2008 ha estat molt marcat per la crisi financera, que començà durant el segon semestre del 2007
i que ja s’ha estès a tots els sectors i mercats. En aquest context, Renta Corporación es veu especialment afectada per la reducció de la liquiditat dels seus clients, i també per la incertesa sobre les perspectives econòmiques de recuperació.
Davant aquesta situació, la companyia decideix reaccionar ràpidament per a desenvolupar un pla de
contingència que permeti adaptar-se a la nova situació del mercat i establir una base sòlida per a poder
reprendre la seva activitat habitual en el moment en què els mercats canviïn el seu cicle de creixement.
Aquest pla de contingència es basa principalment en tres aspectes clau: donar prioritat a la liquiditat
sobre l’obtenció de marges, enfortiment de l’estructura financera i reducció de costos.
Actualment la situació econòmica global dificulta l’expansió iniciada per la companyia anys enrere. No obstant això, la
diversificació geogràfica constitueix un pilar estratègic que ha de contribuir de forma important al desenvolupament del
grup en el moment en què els mercats es reactivin.
El nivell de les existències del grup se situa en 642,7 milions d’euros al tancament de l’exercici 2008, un 25% inferior
al de l’exercici anterior. D’una banda, aquesta disminució respon a la voluntat del grup d’ajustar el valor dels actius als
preus de mercat dins l’actual conjuntura econòmica i, de l’altra, al no exercici de drets d’inversió. Renta Corporación ha
dut a terme una política d’inversió molt selectiva i s’ha limitat únicament a peces que resulten altament atractives, tant
per la seva ubicació com per la rendibilitat oferta. Aquesta política restrictiva en inversió fa que la xifra de drets d’inversió
al final de l’any sigui significativament inferior a la de l’exercici anterior, i se situï en els 73,6 milions d’euros, enfront dels
506,7 milions d’euros al tancament de l’exercici 2007.
Els saldos de clients i altres comptes per cobrar s’han reduït significativament com a conseqüència de la disminució de
les vendes de l’exercici i, a més, gràcies a la classificació de no corrent del deute amb un client amb venciment diferit
en el temps, si bé resta degudament garantit.
Boulevard Haussmann. París
L’increment en els actius no corrents que s’ha experimentat durant l’any 2008 correspon, així mateix, al registre de
comptes a cobrar a llarg termini, endeutats principalment per l’Hisenda Pública.
Informe Anual 08 I 31
3. Gestió Econòmico-Financera
Durant el primer trimestre de l’exercici 2009, Renta Corporación va aconseguir un acord per al refinançament de la totalitat del seu deute, fet que ha permès adequar la seva estructura de balanç a la situació actual del mercat. No obstant
això, al tancament del 2008, l’acord definitiu encara no està tancat. Per aquesta raó i atesa la importància d’aquest fet,
seguint un criteri de prudència, la direcció va optar per classificar un deute a refinançar com a passiu corrent.
Proveïdors i altres comptes per pagar inclou cobraments rebuts com a compromís de vendes per valor de 18,1 milions
d’euros. Aquests compromisos suposen una xifra de vendes per formalitzar al llarg dels propers mesos valorada en
114,8 milions d’euros.
Balanç consolidat (milers d’euros)
Actius
Total d’actius no corrents
Existències
Clients i altres comptes a cobrar
Préstecs i deutes amb parts vinculades
Actiu per impost corrent
Instruments financers derivats
Actius financers mantinguts fins al seu venciment
Efectius i equivalents a l’efectiu
Total d’actius corrents
Total d’actius
2008
136.648
642.687
41.862
5
0
0
24.741
2.311
711.606
848.254
2007
82.530
858.894
122.555
605
10.558
90
0
2.737
995.439
1.077.969
Diferència
54.118
-216.207
-80.693
-600
-10.558
-90
24.741
-426
-283.833
-229.715
2008
90.808
90.808
0
14.869
14.869
73.677
662.647
6.253
742.577
757.446
848.254
2007
220.614
220.614
548.605
25.054
573.659
90.896
192.800
0
283.696
857.355
1.077.969
Diferència
-129.806
-129.806
-548.605
-10.185
-558.790
-17.219
469.847
6.253
458.881
-99.909
-229.715
Passius
Capital i reserves atribuïbles als accionistes
Total patrimoni net
Deutes financers
Altres passius no corrents
Total passius no corrents
Proveïdors i altres comptes a pagar
Deutes financers
Instruments financers derivats
Total de passius corrents
Total de passius
Total Patrimoni net i passius
Informe Anual 08 I 32
3. Gestió Econòmico-Financera
3e
Comentaris sobre el compte de resultats consolidat
El context global d’escassetat de liquiditat i també la desconfiança de les perspectives generals de
l’economia han condicionat greument l’evolució de les vendes durant el 2008. Per això, la xifra total
d’ingressos se situa en 244,1 milions d’euros, un 54% inferior a la de l’exercici anterior.
En termes de distribució geogràfica, Espanya segueix concentrant el major nivell de vendes amb un
83%.
El pla de contingències elaborat pel grup ha prioritzat l’obtenció de liquiditat, aspecte que ha penalitzat,
en molts casos, la rendibilitat de les operacions.
El benefici consolidat d’explotació s’ha vist minvat addicionalment degut a l’esforç realitzat pel grup a fi d’ajustar el valor
dels actius als preus actuals de mercat, en base a un exercici de prudència valorativa.
La resta de despeses d’explotació reflecteixen el conjunt de polítiques de racionalització i reducció de despeses dutes
a terme pel grup, encaminades a optimitzar l’estructura degut al difícil entorn de mercat.
Així doncs, les despeses per prestació a empleats inclouen partides extraordinàries vinculades a la sortida de certs
directius i empleats per un import total de 5 milions d’euros. Si excloem l’impacte d’aquesta partida extraordinària, la
despesa de personal se situa en 15,9 milions d’euros, un 14,6% inferior al registrat l’any 2007.
Rhinstraße. Berlín
La partida de despeses per serveis exteriors inclou els imports pagats per opcions que han estat desestimades i despeses associades, amb un import total de 24,5 milions d’euros. Aquesta acció forma part del pla de contingència del
grup, segons el qual s’han limitat les inversions a peces que resulten realment atractives en l’actual situació de mercat.
Si excloem l’impacte d’aquesta partida de caràcter extraordinari degut a la situació actual de mercat, els costos per serveis exteriors se situen en 21,1 milions d’euros, un 28,7% inferior al del 2007. D’altra banda, la partida d’altres despeses
ha augmentat en comparació de l’exercici anterior degut, principalment, a les despeses d’amortització vinculades a
l’adquisició de la nova seu realitzada al final del 2007.
Informe Anual 08 I 33
3. Gestió Econòmico-Financera
Els costos financers han estat la partida que ha experimentat un major increment en comparació de l’exercici anterior. Un
major deute mig i un tipus d’interès elevat expliquen part d’aquest augment, a més d’una menor activació d’interessos.
Aquesta partida inclou també la incorporació amb caràcter de despesa de les comissions que fins al moment havien
estat activades i de la valoració de productes derivats de cobertura de tipus d’interès, tot això vinculat al crèdit sindicat
que es trobava en procés de negociació al tancament del 2008. Per últim, aquest epígraf també inclou el cost per diferències de canvi (8,3 milions d’euros). Aquesta despesa està fonamentalment vinculada a la forta devaluació que ha
experimentat la lliura durant l’any 2008, ja que a Londres el grup ha realitzat operacions en el passat.
Cal destacar el benefici obtingut per Renta Corporación per la venda d’una participació de l’11,6% en una societat
associada, Mixta África, i que respon a l’objectiu de desinversió anunciat per la companyia.
Compte de resultats consolidat (milers d’euros)
Ingressos ordinaris
Altres ingressos d’explotació
Consum de mercaderies
Despeses per prestacions a empleats
Despeses per serveis externs
Altres despeses
Resultat consolidat d’explotació
Costos financers nets
Participació en benefici d’associades
Resultat consolidat abans d’impostos
Impost sobre els guanys
Resultat consolidat de l’exercici
Atribuïble a accionistes de la Societat
Guanys/ (Pèrdues) atribuïbles per acció
(expressat en euros per acció)
Informe Anual 08 I 34
2008
244.133
19.736
2007
529.107
15.765
Diferència
-284.974
3.971
-312.400
-20.918
-45.596
-10.647
-125.692
-44.002
18.534
-151.160
39.628
-111.532
-111.532
-432.632
-18.639
-29.577
-8.066
55.958
-15.513
9.010
49.455
-14.103
35.352
35.352
120.232
-2.279
-16.019
-2.581
-181.649
-28.489
9.524
-200.615
53.731
-146.884
-146.884
-4,51
1,42
-5,93
Ausiàs Marc. Barcelona
3. Gestió Econòmico-Financera
3f
Comentaris sobre l’estat consolidat de fluxos d’efectiu
La gestió del grup i el fet de donar prioritat als seus objectius ha estat marcat per un entorn de manca
de liquiditat que ha caracteritzat l’exercici 2008.
Aquest any, en comparació de l’exercici 2007, si bé ha estat un període consumidor de recursos, també
s’ha caracteritzat per l’intent d’ajustar l’estructura financera a la nova situació i exigències del mercat.
En aquest sentit, i seguint el pla de contingències elaborat per la companyia, s’ha donat prioritat a
l’obtenció de liquiditat en les operacions i a la realització d’inversions de forma altament selectiva,
amb vista a optimitzar els recursos financers disponibles. Això es posa de manifest en la reducció
d’existències i en la generació d’efectiu de les operacions, que situen en 93,6 milions d’euros l’efectiu
generat en les activitats d’explotació.
L’efectiu generat per les activitats d’inversió també està en línia amb les polítiques de contenció del grup, i se situa en
positiu al llarg de l’exercici 2008. L’exercici anterior va ser consumidor de recursos atesa la materialització extraordinària
de la inversió en la nova seu social del grup.
Les activitats de finançament s’han caracteritzat per la voluntat del grup de reduir els seus nivells d’endeutament, enfortint d’aquesta manera la seva posició financera i preparant les bases per reprendre el cicle de creixement quan canviï
l’actual conjuntura econòmica.
El resultat net ha estat una lleugera disminució de la tresoreria neta de 0,4 milions d’euros a 31 de desembre del
2008.
Estat consolidat de fluxos d’efectiu (milers d’euros)
Activitats d’explotació
Efectiu generat per les operacions
Interessos pagats
Impostos (pagats) / retornats
Efectiu generat / (utilitzat) - Explotació
2008
139.077
-55.300
9.847
93.624
2007
-85.619
-40.382
-28.663
-154.664
Diferència
224.696
-14.918
38.510
248.288
2008
-1.075
-2.048
-27.278
24.804
0
600
-833
1.018
10.529
0
5.717
2007
-66.870
-308
0
151
-593
1.263
-1.440
1.192
2.426
45
-64.134
Diferència
65.795
-1.740
-27.278
24.653
593
-663
607
-174
8.103
-45
69.851
2008
-990
557
137.916
-226.029
-10.606
-615
-99.767
2.737
2.311
2007
-3.328
491
656.653
-424.102
-14.250
0
215.464
6.071
2.737
Diferència
2.338
66
-518.737
198.073
3.644
-615
-315.231
-3.334
-426
-426
-3.334
2.908
Activitats d’inversió
Adquisició immobilitzat material
Adquisició d’actius intangibles
Adquisició d’inversions financeres
Ingressos per la venda d’inversions financeres
Préstecs concedits a parts vinculades
Reemborsaments de préstecs concedits a parts vinculades
Constitució de dipòsits i fiances
Reemborsaments de dipòsits i fiances
Interessos rebuts
Altres fluxos d’inversió
Efectiu generat / (utilitzat) - Inversió
Activitats de finançament
Adquisició accions pròpies
Alienació accions pròpies
Obtenció de finançament
Reemborsament de finançament
Dividends pagats a accionistes
Altres fluxos de finançament
Efectiu generat / (utilitzat) - Finançament
Efectiu a l’inici de l’exercici
Efectiu al tancament de l’exercici
Disminució / Augment net d’efectiu
i equivalents a l’efectiu
Informe Anual 08 I 36
4
Borsa i
Accionistes
4. Borsa i Accionistes
Borsa i
Accionistes
El capital social de Renta Corporación a finals del 2008 l’integraven un total de 25.029.301 accions en
circulació, amb un valor nominal d’1 euro per acció.
Totes les accions gaudeixen de drets polítics i econòmics idèntics i plens.
Warren Street. Nova York
4
Les accions de Renta Corporación estan admeses a negociació oficial a les borses de Barcelona i Madrid des del mes d’abril del 2006, i es negocien al Sistema d’Interconnexió Bursàtil (Mercat Continu).
A Espanya, a més d’incloure’s en els índexs generals de les borses de Barcelona i Madrid, les accions
de Renta Corporación formen part de l’índex Ibex Small Cap. En l’àmbit internacional, des del dia 18
de desembre del 2006, formen part de l’FTSE EPRA/NAREIT Global Real Estate, índex internacional de
referència per a inversors institucionals especialitzats en el sector immobiliari.
Informe Anual 08 I 38
4. Borsa i Accionistes
4a
Evolució de l’acció
Després d’una cotització de 15,28 euros/acció al tancament de l’exercici 2007, l’acció de Renta Corporación va seguir la tendència a la baixa del conjunt del mercat, agreujada especialment en els valors
immobiliaris, amb una cotització d’1,84 euros/acció al tancament de l’any. Això suposa una depreciació
de la cotització de l’acció del 88%. La crisi immobiliària i financera també va afectar els mercats de
valors, fet que ha penalitzat de manera important el valor de la companyia.
La cotització en el moment del tancament de l’exercici suposa una capitalització borsària del grup de
46 milions d’euros.
Magnituds principals
Cotització a 30/12/2008
Variació respecte al preu d’adjudicació de sortida a borsa (29 euros/acció)
Variació respecte a la cotització 31/12/2007
Màxim tancament anual 2008
Mínim tancament anual 2008
1,84 euros/acció
-93,66%
-87,96%
15,82 euros/acció
1,84 euros/acció
Font Reuters
Evolució de Renta Corporación respecte a l’índex IBEX i EPRA
120
110
100
90
70
60
50
40
30
20
10
Data
RENTA
EPRA
IBEX
Informe Anual 08 I 39
26/12/2008
12/12/2008
28/11/2008
14/11/2008
31/10/2008
17/10/2008
03/10/2008
19/09/2008
05/09/2008
22/08/2008
08/08/2008
25/07/2008
11/07/2008
27/06/2008
13/06/2008
30/05/2008
16/05/2008
02/05/2008
18/04/2008
04/04/2008
21/03/2008
07/03/2008
22/02/2008
08/02/2008
25/01/2008
11/01/2008
0
28/12/2007
Base 100 - 1/01/2008
80
4. Borsa i Accionistes
Negociació
Al llarg de l’exercici 2008 es van negociar 28.899.153 accions. Això suposa una rotació d’1,15 vegades el capital social,
amb un volum efectiu de 246.583.942 euros. Durant els dos primers mesos de l’any, es van registrar els majors volums
mitjans diaris que van oscil·lar entre els 200.000 i 350.000 títols. La resta de l’any els volums mitjans diaris es van situar
al voltant dels 100.000 títols.
Volums (accions)
Acumulat
Màxim mensual
Mínim mensual
Accions negociades (mitjana diària)
28.899.153
7.630.006
466.511
(31/12/2008)
(gener)
(novembre)
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Vincent Square. Londres
Font Reuters
Informe Anual 08 I 40
346.818
222.473
95.818
90.517
151.289
141.775
86.909
37.012
51.975
41.472
23.326
67.947
4. Borsa i Accionistes
4b
Accionariat
Distribució de l’accionariat de
Renta Corporación Real Estate S.A.
a 31 de desembre de 2008
Autocartera, 2%
Altres accionistes sindicats, 5%
Fundación Renta, 5%
Durango Different, S.A. 6%
Free-float, 28%
Consellers, 54%
Nota: La informació d’aquest apartat és fruit de les comunicacions efectuades pels accionistes que, sia perquè la seva participació supera els nivells definits per la normativa vigent,
sia pel seu caràcter de consellers de la companyia, han informat l’accionariat de les seves
posicions.
La informació també està disponible a l’Informe Anual de Govern Corporatiu, actualitzada,
en virtut de la normativa, segons les pàgines web de la Comissió Nacional del Mercat de
Valors i de la companyia.
4c
Dividends
Durant l’any 2008, Renta Corporación ha abonat als seus accionistes un dividend de 0,42€ per acció
a càrrec dels resultats de l’any 2007. El dividend es va abonar en un pagament únic amb data 7 de
maig, i l’import total repartit va ascendir a 10,61 milions d’euros, que representa un 30% sobre el
benefici net atribuïble de la Societat.
En l’actual context de resultats negatius per l’exercici 2008, el repartiment de dividends a l’exercici 2009
no procedeix.
Informe Anual 08 I 41
4. Borsa i Accionistes
El nostre desig és mantenir a l’inversor informat a tota hora sobre l’evolució del grup, per tant, tant
accionistes com inversors poden accedir a la informació pública i als fets rellevants de la companyia a
través dels següents canals de comunicació:
Presencial: principalment a través de les dos vies següents:
1. Celebració de la Junta General d’Accionistes.
2. Road-shows: Aquest any, degut a l’actual conjuntura de mercat immobiliari, s’ha reduït el nombre
de Road-shows, fòrums i seminaris.
Publicacions: la principal comunicació està constituïda per la Memòria anual i, addicionalment, les
comunicacions amb la CNMV:
1. Memòria anual, que inclou l’Informe de Govern Corporatiu que permet oferir anualment informació
rellevant i precisa sobre activitats de la companyia.
2. Comunicacions a la CNMV sobre tots els fets rellevants, a més d’altres comunicacions.
Internet: A través de la seva pàgina web, www.rentacorporacion.com, la companyia ofereix informació
clara, objectiva i a temps real dels esdeveniments de la societat, la seva organització i estats financers,
a més de les últimes notícies, fets rellevants, informes, presentacions o qualsevol altra dada que pugui
ajudar a conèixer la situació del grup.
A fi d’atendre les consultes dels accionistes sobre la situació de la Societat, existeixen dos canals habilitats especialment per a tal objectiu: a través de l’adreça de correu electrònic
[email protected], i telefònicament, a través del telèfon d’atenció a l’accionista,
+34 93 505 31 28.
Ferraz. Madrid.
4d
Relacions amb inversors
Informe Anual 08 I 42
5
Informe de
Responsabilitat
Social Corporativa
5. Informe de RSC
Informe de
Responsabilitat Social
Corporativa
Des de l’any 2006, el capítol de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) s’ha elaborat seguint els criteris establerts per la Global Reporting Initiative-GRI, d’acord amb la seva última versió G3, amb la finalitat
de determinar el compliment dels diversos indicadors i realitzar-ne el seguiment anual.
Per a l’elaboració d’aquest capítol, s’han fet servir diverses fonts d’informació: les diverses publicacions
del grup, disponibles a través de la pàgina web www.rentacorporacion.com, la documentació que han
facilitat els responsables dels diversos departaments de la companyia i les aportacions realitzades pels
nostres grups d’interès (accionistes, proveïdors, clients i empleats).
Donoso Cortés. Madrid
5
Renta Corporación és una companyia compromesa amb els seus grups d’interès i els seus entorns
social i mediambiental, i impulsa un model de gestió responsable i sostenible com a element estratègic
de totes les seves actuacions.
Informe Anual 08 I 44
5. Informe de RSC
5a
Cultura corporativa
Per a Renta Corporación la Responsabilitat Social Corporativa no és una aspiració, sinó un concepte
real, ètic i estratègic, quelcom que esdevé una manera d’entendre l’activitat empresarial i les relacions
amb la societat. Cal destacar l’important paper que juga Fundación Renta en aquest context, organització a través de la qual la companyia canalitza totes les seves accions socials.
A Renta Corporación, la Responsabilitat Social Corporativa, entesa també com a factor de credibilitat,
abasta tant els vincles que l’empresa estableix amb la societat com els mecanismes a través dels quals
transmet als seus empleats els valors que regeixen l’activitat. D’aquesta manera, la marca Renta Corporación i la seva reputació aporten un valor afegit que és intrínsec al perfil del grup.
L’any 2008, la companyia ha seguit endavant amb el compromís envers els seus grups d’interès (empleats, clients,
arrendataris, proveïdors, Administracions Públiques, societat, mitjans de comunicació, accionistes i inversors) a fi de
donar resposta a les seves expectatives: gestionar el talent i fomentar el coneixement, vetllar pel futur de la companyia,
generar valor en l’activitat, participar en el desenvolupament social, implementar polítiques d’RSC envers el nostres proveïdors, contribuir al desenvolupament sostenible de nuclis urbans i desenvolupar totes les actuacions seguint principis
de transparència i ètica.
TRANSPARÈNCIA, UN VALOR A L’ALÇA
L’ÈTICA COM A COMPROMÍS
TALENT, EL GRAN ACTIU
La transparència regeix totes les
activitats de l’organització, i esdevé
l’element de credibilitat indispensable per al desenvolupament adequat de la seva activitat.
Compartida per tots els empleats,
es basa en la integritat de les seves actuacions, el respecte a la
confidencialitat i veracitat de les
relacions, la responsabilitat professional individual de cadascú, el rigor i la disciplina que requereix una
activitat de negoci i la col·laboració
amb tots els agents externs.
El talent de l’equip constitueix una
de les fortaleses de la companyia. La
gestió integrada i eficient de les persones, que afavoreix un millor desenvolupament personal, i l’aplicació
d’equitat de salaris segons els diferents nivells de responsabilitat són
factors que contribueixen a la generació de talent i a reforçar la implicació de l’equip en els objectius de
Renta Corporación.
Enfocament de Gestió de Responsabilitat Corporativa
Actuació econòmica
• Donar valor al grup
• Garantir la seva viabilitat a mig i llarg termini
• Ser eficients en el desenvolupament de l’activitat
• Maximitzar la qualitat en les actuacions
Actuació laboral
• Impulsar el coneixement
• Cohesionar l’equip
• Proporcionar estabilitat al lloc de treball amb contractes fixos
• Aplicar el criteri de no discriminació
• Facilitar la conciliació professional i familiar
• Actuar amb rigor, disciplina i professionalitat
Actuació ambiental
• Incorporar pràctiques de sostenibilitat
• Aplicar polítiques de gestió de residus
• Potenciar criteris d’eficiència energètica
Actuació social
• Estendre criteris de responsabilitat a tots els nostres grups d’interès
• Contribuir al desenvolupament econòmic i social
• Incorporar pràctiques d’integració
• Participar i contribuir en els òrgans empresarials
Informe Anual 08 I 45
5. Informe de RSC
Línies estratègiques de Responsabilitat Social Corporativa
Renta Corporación aplica un model de gestió responsable en les relacions amb tot el seu entorn, des dels empleats a
la societat en general.
L’excel·lència d’un equip
Renta Corporación considera els seus empleats com a principal actiu, el seu valor més apreciat i la clau per a l’obtenció
de l’excel·lència empresarial. Per tant, es treballa per oferir un entorn laboral que garanteixi el desenvolupament professional i personal de l’equip que integra l’organització. Aquesta és una de les màximes del grup que reverteix en les seves
capacitats competitives. Però, malgrat tot això i sense causar detriment a l’excel·lència de l’equip, la crisi econòmica i
financera de 2008 ens ha obligat a prendre mesures estrictes encaminades a la disminució de costos. Una de les conseqüències més directes ha estat la reducció de plantilla, que al llarg del 2008 descendeix un 27%. A 31 de desembre
de 2008, el nombre d’empleats és de 102 (139, l’any 2007), xifra que s’ha anat reduint durant les primeres setmanes del
2009 fins a esdevenir 87 persones. Una altra de les mesures adoptades i no menys rellevants és la congelació salarial
de la totalitat de la plantilla i els retalls en els salaris de tot l’equip directiu. I una tercera mesura és la d’oferir una reducció
de jornada i salari a persones que tinguin responsabilitats que així ho permetin.
Victor Hugo. París
Tota l’organització ha entès el conjunt d’aquestes mesures, fet que demostra el sentit de responsabilitat del col·lectiu
que integra la companyia. Amb aquestes resolucions, Renta Corporación ha adequat les seves dimensions als actuals
nivells d’activitat mentre s’espera un canvi de cicle, i també disposa de la grandària necessària per afrontar la reactivació
dels mercats.
Informe Anual 08 I 46
5. Informe de RSC
Els següents gràfics mostren la distribució de la plantilla segons l’edat, ubicació geogràfica i gènere. Del perfil d’empleats
de Renta Corporación, cal destacar-ne l’elevada presència de la dona en tots els àmbits de responsabilitat, inclòs el
directiu.
Distribució geogràfica plantilla
Dones en plantilla
Madrid, 3%
Londres, 3%
Berlín, 3%
Nova York, 3%
París, 6%
Barcelona, 82%
Homes, 26%
Dones, 74%
Dones en càrrecs directius
Edat de la plantilla
Consell d’Administració
Més de 55 anys, 2%
Dones, 15%
Entre 45 i 55 anys, 4%
Homes, 85%
Entre 25 i 34 anys, 35%
Comitè Direcció
Entre 35 i 44 anys, 59%
Homes, 32%
Dones, 68%
L’any 2008 s’ha posat en marxa un sistema integrat de gestió que permet disposar d’informació personalitzada i actualitzada de la situació de cadascun dels empleats de Renta Corporación, fet que, sens dubte, ajuda a un millor aprofitament dels recursos humans. S’aplica el Conveni Col·lectiu d’Oficines i Despatxos a la totalitat de la plantilla. Així mateix,
es disposa d’un procés de selecció obert, transparent i objectiu per a la cobertura de llocs de treball vacants.
Informe Anual 08 I 47
5. Informe de RSC
Evolució plantilla
160
139
140
115
120
95
102
100
80
78
Formació com a element de competitivitat
empresarial
El grup potencia el desenvolupament professional i
facilita la formació dels seus empleats, fet que, sens
dubte, contribueix a incrementar la competitivitat de la
companyia, a més de fomentar la motivació i cohesió
del grup. No obstant això, davant la situació econòmica, la companyia s’ha vist obligada a aplicar una política d’estalvi en alguns programes. Consegüentment,
la inversió destinada a la formació s’ha reduït en un
44% sobre l’import total, i ha mantingut la formació
en aquelles àrees més crítiques i especialitzades del
negoci.
60
40
20
2008
2007
2006
2005
2004
0
Conciliació laboral i familiar
Renta Corporación ha desenvolupat una sèrie de mesures que fomenten la conciliació laboral i familiar, i que reforcen
d’aquesta manera la motivació i vinculació dels empleats als objectius de negoci, amb un índex d’absentisme laboral
no justificat pràcticament nul. Aquestes mesures inclouen l’ampliació dels terminis per maternitat i una major flexibilitat
de l’horari laboral.
Un entorn laboral estimulant
El grup disposa d’un codi de conducta amb els següents principis bàsics: fomentar un bon ambient de treball i companyonia, garantir la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, garantir la integritat en l’actuació professional, ser responsables amb l’ús dels recursos materials i protecció dels actius, garantir la confidencialitat de la informació, respectar
la privacitat, agilitzar la presa de decisions i valorar la iniciativa i establir canals de comunicació eficients que reforcen
l’organització de la companyia.
Hausburgstraße. Berlín
El desenvolupament de canals de comunicació interna ha facilitat la interacció entre els diferents equips, ha incrementat
l’eficiència dels empleats i ha generat el clima de confiança adequat per al projecte de la companyia.
Informe Anual 08 I 48
5. Informe de RSC
Canals de comunicació
D’acord amb la política iniciada l’any 2007 i explicitada a la memòria de l’any passat, el grup disposa de diferents canals
de comunicació permanents amb tots els seus grups d’interès interns i externs, configurant així un marc d’actuació
sostenible i eficient per a atendre els reptes que ens presenten cadascun d’ells.
Canals de comunicació
- Enviaments d’informació sobre nous productes
- Reunions anuals a nivell corporatiu
- Actuacions comercials periòdiques
- Reunions de seguiment del Departament de
Recursos Humans amb tots els empleats
- Política interna d’excel·lència en la relació amb
l’arrendatari, que implica el tracte directe i la
comunicació personal
- Pàgina web i correu electrònic
- Concentració anual del Comitè de Direcció
- Reunions trimestrals del Comitè de Direcció
Clients
Empleats
- Reunions setmanals de l’Alta Direcció
- Enviament de notes informatives per correu
electrònic (es comuniquen els nomenaments, canvis
organitzatius, llocs vacants, etc.)
- Reunió anual entre els col·laboradors i els seus
responsables directes per a l’avaluació d’actuació
anual i objectius
- Pàgina web, intranet i Bústia de l’empleat
Renta Corporación
Societat
Proveïdors
- Presentació periòdica dels resultats del grup a la
premsa
- Diàleg amb les associacions de veïns i
Administracions Públiques
- Pertinença a organitzacions professionals del sector
i promotors de l’RSC
- Respostes obtingudes de les ONG i la societat civil
arran de les aportacions i actes de la Fundación
Renta
- Pàgina web i correu electrònic
- Accions de fidelització per tal de fomentar i enfortir
la bona relació
Inversors /
accionistes
- Lliurament d’informació rellevant a tècnics i taxadors
- Pàgina web i correu electrònic
- Publicació anual i trimestral dels resultats econòmics
- Notes de premsa
- Publicació anual d’informes (anual, RSC, govern corporatiu)
- Conference-call oberta a inversors
- Oficina d’atenció a l’accionista
- Pàgina web i correu electrònic
Integració de polítiques de sostenibilitat en la cadena de valor del negoci
Renta Corporación desenvolupa una política de sostenibilitat al llarg de tota la cadena de valor, a través d’actuacions
encaminades a reduir l’impacte ambiental, tant de les seves activitats com de les dels seus proveïdors.
El consum racional dels recursos forma part de la seva política mediambiental interna, com per exemple:
• Reciclatge de material d’oficina (paper, cartró, plàstic i cartutxos de tòner) i reducció del seu consum. L’any 2008 es
van recollir un total de 1.266 kg de plàstic, 1.259 kg de paper, 372 kg de cartró i 39 kg de vidre, a més de 37 unitats
de tòner destinades a ser destruïdes per una empresa externa acreditada
• Promoció de bones pràctiques mediambientals i d’estalvi energètic (apagada de llum i ordinadors a l’acabar la jornada
laboral, ús racional de la climatització)
• Recollida de residus de material d’oficina (inclosos els CD, bolígrafs, piles, etc.) mitjançant contenidors especials que
la companyia té a les seves instal·lacions
• Ús racional de l’aigua (l’any 2008, el consum ha estat de 700 m3/any) i de l’electricitat (l’any 2008, el consum ha estat
de 366 kWh/any, que comporta unes emissions indirectes a l’atmosfera de 134 T de CO2)
Informe Anual 08 I 49
5. Informe de RSC
Solucions sostenibles en la transformació d’edificis
La política mediambiental s’ha vist reforçada tant en les execucions de les obres de rehabilitació com en el manteniment
dels immobles. El respecte pel medi ambient, filosofia compartida per tota l’organització, es fa extensiu als nostres
col·laboradors i subministradors, ajustant la despesa energètica i de recursos naturals a allò estrictament necessari per
a la transformació dels immobles.
Durant l’any 2008, el grup ha seguit apostant per la rehabilitació energètica dels seus immobles. Durant l’últim any, Renta Corporación ha estat convidada a diversos fòrums pel Ministeri d’Habitatge com a única empresa promotora privada
per a exposar l’experiència pràctica de les rehabilitacions energètiques per al sector immobiliari i altres professionals
relacionats amb l’estalvi de l’energia en la construcció. A més, s’ha treballat estretament amb el Ministeri perquè redacti
un nou codi tècnic de l’edificació específic per a la transformació.
La companyia està convençuda de que en el futur pròxim, la correcta selecció dels materials i la bona execució de les
obres que comporten eficiència energètica a l’immoble seran un valor diferenciador en el mercat. La transparència de
l’eficiència està garantida pels certificats energètics emesos per empreses especialitzades.
Mesures de gestió responsable i mediambientals
La política de Renta Corporación cap als seus proveïdors (d’immobles i de recursos i serveis) es basa en els principis
d’honestedat, transparència i col·laboració, buscant sempre la seva fidelització.
Seguint els nostres criteris i valors quant al model de gestió responsable, Renta Corporación estén cap als seus proveïdors un compromís de responsabilitat que inclou en els seus contractes clàusules específiques que contemplen, entre
altres aspectes, no efectuar manipulació de productes que poden contaminar el medi ambient, mantenir les obres netes
de restes d’edificació, no destruir innecessàriament la vegetació existent a la zona, efectuar abocaments en les zones
corresponents, reciclar tot el material possible, no vetar contaminants i impedir la contaminació d’aigua potable.
Gestió transparent, un valor a l’alça
Un dels principis bàsics en el nostre Govern Corporatiu és aplicar el principi de transparència als accionistes, inversors i
al mercat en general, ja que representa un element de creació de valor i de sostenibilitat de la companyia. Es pot accedir
a tota la informació necessària i que pugui ser requerida a través de la pàgina web www.rentacorporacion.com, d’on
en podem destacar:
• Informació sobre la societat (capital social, participacions significatives i autocartera, emissions OPV/OPS, cotització
de l’acció, dividends, fets rellevants, presentacions, agenda de l’inversor i estatuts de la societat)
• Informació econòmica i financera d’utilitat per als accionistes i inversors (principals magnituds, informes anuals i informació pública periòdica)
• Responsabilitat Social Corporativa que inclou tots els reglaments, informes i documentació referent a aquest capítol
• Informe de Govern Corporatiu que contempla el Codi de Conducta
• Oferta immobiliària d’edificis i sòl
• Política d’adquisicions
Així mateix, a través del Departament de Relacions amb Inversors s’ha implementat una via de comunicació directa
envers la comunitat inversora, que atén puntualment qualsevol petició. A més, es realitzen reunions amb inversors i
analistes de forma periòdica i es participa en els principals fòrums i conferències que s’organitzen.
Informe Anual 08 I 50
5. Informe de RSC
Seguiment de les normes de Bon Govern
Renta Corporación ha estat pionera en la implementació del Codi Unificat de Bon Govern, més enllà de les seves
obligacions i recomanacions. Aquest codi és garantia de la transparència de les nostres operacions i del bon govern
corporatiu, i posa a disposició del mercat informació addicional sobre actuació i funcionament dels òrgans de govern.
A fi de mantenir un control i seguiment d’aquestes normes, la companyia disposa de dos òrgans a la seu del Consell
d’Administració: el Comitè d’Auditoria i la Comissió de Nomenaments i Retribucions.
El Consell d’Administració de Renta Corporación i les comissions esmentades han aprovat els informes d’avaluació
de l’any 2008 sobre el funcionament del Consell d’Administració, de la Comissió de Nomenaments i Retribucions i del
Comitè d’Auditoria, com també l’informe relacionat amb la política de retribució dels consellers.
Newbury Street. Londres
El mapa de riscs també constitueix una eina important per assegurar, entre altres, el compliment de les lleis i normes
generals i sectorials i les polítiques internes. Els òrgans de direcció de la companyia supervisen l’adequació, l’efectivitat
i el compliment de les normes de bon govern existents, per identificar esdeveniments potencials que podrien afectar
el bon funcionament de la companyia i determinar les mesures oportunes que cal adoptar, segons els paràmetres de
qualitat, eficiència, economia i eficàcia.
Informe Anual 08 I 51
5. Informe de RSC
5b
Fundación Renta
És l’entitat vertebradora de la major part de les activitats socials de Renta Corporación. Fundación
Renta canalitza les seves aportacions a través d’altres ONG que desenvolupen projectes en l’àmbit de
la nutrició, salut, educació i infància o impulsen iniciatives que ajuden al desenvolupament econòmic,
a més d’atendre situacions puntuals d’emergència. Els projectes en què col·labora Fundación Renta
han de tenir un clar component social i han d’estar destinats a millorar les condicions de vida dels més
desfavorits.
La política de Fundación Renta és harmonitzar al màxim les seves aportacions, que se situen en una
mitjana de 3.000 euros, per a intervenir en el major nombre possible de programes. A fi d’actuar sense
condicionants, Fundación Renta segueix el criteri de no subscriure convenis amb organitzacions no
governamentals, a excepció d’UNICEF i Intermón OXFAM, entitats amb qui l’uneix una llarga i estreta col·laboració.
Al llarg del 2008, Fundación Renta ha col·laborat en un total de 148 fundacions. Els següents gràfics mostren el destí
dels projectes de cooperació en què s’ha participat.
Distribució geogràfica de les aportacions de
Fundación Renta
Destí projectes
Reinserció, 1%
Àsia, 4%
Resta del Món, 8%
Amèrica, 9%
Altres, 2%
Discapacitat, 3%
Integració
social, 13%
Àfrica, 19%
Infància, 25%
Desenvolupament
comunitari, 28%
Avda. Diagonal. Barcelona
Espanya, 60%
Informe Anual 08 I 52
Salut, 28%
5. Informe de RSC
Relació de col·laboracions Fundación Renta l’any 2008
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
Fundación Acoes
Fundación Africa Digna
Fundació Ajudant Ajudar
Fundación Alda
Fundación Amazonia
Amigos de Silva
Amref Flying Doctors
Organización Aprofer
Asociación Cooperación Internacional Aulanvan3
Fundación Babel punto de encuentro
Universidad de Piura
Fundación Campaner
Citta, Asociación de Cooperación Internacional para el Trabajo Justo
en el Tercer Mundo
Fundación Codespa
Cooperación Internacional por una Juventud Solidaria
Fundación del Valle
Desarrollo 2000 en Africa
Fundación Enrique de Ossó
Fundación Entreculturas
Fundación Familias Unidas
Fundeso (Fundación Desarrollo Sostenido)
Fundación G3T
Fundación Gil Moreno
Fundación Guné
Fundación IBO
Fundación Impuls
Intermón OXFAM
Makary-Blangoua
Fundación Mixta Africa
Fundación Mozambique Sur
Fundación Nepp
Netherhall House
Fundación Netri
Fundación Nuestros Pequeños Hermanos
Papillas Guinea
Por una Sonrisa en Africa
Pro Mundi Tres
Fundación Prodein
Fundación Silo
Tu Patrocinio
Unicef
Fundación Vicente Ferrer
Vitamundi
Apsuria
Associació Catalana Cecs i Disminuits
Fundación Proyecto Aura
Manuel A. Caragol, Fundació de Cecs
Fundación Talita
Aldeas Infantiles SOS
Fundación Anne
Fundación Balia
Bits sense Fronteres
Bona Voluntat ern Acció
Casal de Infants del Raval
Colegio Canigó
Fundació Comtal
Congregación Pureza de Maria
Ghana una Sonrisa
Fundación Global Play
Help Voluntarios
Fundación Homac
Fundación Igenus
Fundació Joia
Patronat L’Arjau
Laboure Escuela
Llambrion Asociación
Llars d’Infants de Catalunya
Musica para salvar vidas
Orfanato “Mamma”
Orphanage Africa
Fundación Pequeño Deseo
Peruanitos
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
Informe Anual 08 I 53
Colegio Pineda
Asociación Catalana de ayuda al Pueblo de Sahel
Raval Solidari
Cuida’m. Hospital S. Joan de Déu
Gala Min
REIR (Recursos educatius per la infancia en risc)
Fundació el Somni dels Nens
Sonrisas de Bombay
TAC
Fundación Theodora
Fundació Tot Rabal
Fundación Vicki Sherpa
Fundació Xamfrà – Sant Miquel
Xamfrà Raval
Fundación Ared
Fundació Ateneu Sant Roc
Caf Gestión
Fundación Exit
Associació Cívica La Nao
Associació l’Hora de Déu
Llar de Pau
Associació Llar de Trobada
Escola Mare de Déu del Roser
Fundación Marianao
Nuevo Amanecer
Obra Social Sta. Luïsa de Marillac
Fundació Pare Manel
Fundación Redos
Fundación Colegio Sagrado Corazón de Sarrià
Salud Alta
Fundación Soñar Despierto
Fundación Tierra y Vida
Fundación Cesal
Inehca
Sport Cultura Barcelona
Fundación Jubert Figueras
Asociación Española contra el Cáncer
Asociación Afapac
AIS
Fundació Anima
Avismon Catalunya
Fundación Boscana
Fundación Caico
Asociación Cardiopatías Infantiles de Catalunya,
Fundació Catalana d’Ela “Morrie”
Fundació Ecosol Sord
Fundación Enriqueta Villavecchia
Fundación Esclerosis Múltiple
Federación Nacional de Enfermos y trasplantados Hepáticos
Fundación Fero
Fundación Finestrelles
Fundación Fita
Querkus
Fundació Huntington Malaltia
Infovihtal
Fundación Internacional Josep Carreras
Joseph Ajram
Laboratorio de Investigación Cáncer del Desarrollo (S. Joan de Déu)
Fundació Lluita contra la SIDA
Fundación Ludália
Osona Contra el Càncer
Proyecto Gloria
Associación Realidades
Fundació S. Joan de Déu
Síndrome de Cornelia
Fundació Catalana Síndrome de Down
Fundación Síndrome de Rett
Fundación Small
Special Hockey
Special Olympics
Fundación Step by Step
SXF, Síndrome X Frágil
Fundación Victoria de los Angeles
Caritas
5. Informe de RSC
5c
Índex de continguts i indicadors de la GRI (G3)
1. Estratègia i anàlisi
Pàg.
1.1 Declaració del president
3
1.2 Descripció dels impactes, riscs i oportunitats principals
3; 10-18; 28
2. Perfil de l’organització
Nivell de cobertura (total- parcial- N/A)
Pàg.
Perfil de l’organització
2.1 Nom de l’organització
6
2.2 Principals marques, productes i/o serveis
20-24
2.3 Estructura operativa de l’organització, incloses les divisions, entitats operatives, filials i
empreses conjuntes (joint ventures) principals
20; 26; 38
2.4 Localització de la seu principal de l’organització
Xarxa oficines
2.5 Localització i nom dels països en què es desenvolupen activitats significatives o els que
Xarxa
siguin rellevants específicament quant als aspectes de sostenibilitat tractats a la memòria
oficines, 22
2.6 Naturalesa de la propietat i forma jurídica
38
2.7 Mercats servits (inclosos el desglossament geogràfic, els sectors que proveeix i els tipus
de clients/beneficiaris)
20-24
2.8 Dimensions de l’organització informant (inclosos el nombre d’empleats, les vendes o
20-24; 46-47;
ingressos nets, la capacitació total i la quantitat de producte o servei prestat)
32-36
2.9 Canvis significatius durant el període abraçat per l’informe quant a dimensions, estructura i
3; 6; 20; 26;
propietat de l’organització
46
2.10 Premis i distincions rebuts durant el període informatiu
N/A
3. Paràmetres de l’informe
Pàg.
Perfil de l’informe
3.1 Període cobert per la informació que conté l’informe
44-45
3.2 Data de l’informe anterior més recent
44-45
3.3 Cicle de presentació d’informes (anual, biennal, etc.)
44-45
3.4 Punt de contacte per a afers relatius a l’informe o el seu contingut
50
Abast i cobertura de l’informe
3.5 Procés de definició del contingut de l’informe
44-45
3.6 Cobertura de l’informe
44-45
3.7 Indicació de l’existència de limitacions quant a l’abast o la cobertura de l’informe
44-45
3.8 Informació sobre empreses compartides (joint ventures), filials, instal·lacions arrendades,
activitats subcontractades i altres entitats que puguin afectar significativament la comparabilitat 44-45
entre períodes i/o entre organitzacions
3.9 Tècniques de mesurament de dades i bases per fer els càlculs, incloses les hipòtesis i
tècniques subjacents a les estimacions aplicades en la recopilació d’indicadors i altres dades
44-45; 49
de l’informe
3.10 Descripció de l’efecte que pugui exercir la reexpressió d’informació pertanyent a informes
anteriors, juntament amb les raons que n’han motivat la reexpressió
3.11 Canvis significatius relatius a períodes anteriors quant a l’abast, la cobertura o els mètodes de valoració aplicats a l’informe
44-45
44-45
Índex del contingut de la GRI
3.12 Taula que indica la localització dels continguts bàsics de l’informe
54-59
Verificació
3.13 Política i pràctica actual quant a la sol·licitud de verificació externa de l’informe
Informe Anual 08 I 54
N/A
5. Informe de RSC
4. Govern, compromisos i participació dels grups d’interès
Pàg.
Govern
4.1 Estructura de govern de l’organització
6-9
4.2 Indiqueu si el president ocupa un càrrec executiu
6
4.3 Nombre de membres del màxim òrgan de govern que siguin independents o no executius
6; 8-9
4.4 Mecanismes dels accionistes i empleats per a comunicar recomanacions i indicadors al
màxim òrgan de govern
4.5 Vincle entre la retribució dels membres del màxim òrgan de govern, alts directius i executius i l’actuació de l’organització
4.6 Procediments implantats per evitar conflictes d’interessos al si del màxim òrgan de govern
6
6
6
4.7 Procediment de determinació de la capacitació i experiència exigible als membres del
màxim òrgan de govern per guiar l’estratègia de l’organització en aspectes socials, ambientals
8-9
i econòmics
4.8 Declaracions de missió i valors efectuades internament, codis de conducta i polítiques
referents a l’actuació econòmica, ambiental i social, i l’estat de la implantació
6; 45
4.9 Procediments del màxim òrgan de govern per supervisar la identificació i gestió, per part
de l’organització, de l’actuació econòmica, ambiental i social, inclosos els riscs i oportunitats
6-7; 10-18;
relacionats, i també l’adhesió o compliment dels estàndards acordats internacionalment, els
51
codis de conducta i els principis.
4.10 Procediments per avaluar l’actuació pròpia del màxim òrgan de govern, en especial en
els àmbits econòmic, ambiental i social
6; 51
Compromisos amb iniciatives externes
4.11 Descripció de com l’organització ha adoptat un plantejament o principi de precaució
4.12 Principis o programes socials, ambientals i econòmics desenvolupats externament,
juntament amb els que subscrigui o aprovi qualsevol altra organització
51
52-53
4.13 Principals associacions a les quals pertanyi i/o ens nacionals i internacionals amb el
N/A
suport de l’organització
Participació dels grups d’interès
4.14 Relació de grups d’interès que ha inclòs l’organització
45; 49
4.15 Base per identificar i seleccionar grups d’interès amb què es compromet l’organització
49
4.16 Enfocaments adoptats per incloure els grups d’interès, incloses la freqüència de participació per tipus i categoria de grups d’interès
4.17 Principals inquietuds i aspectes d’interès sorgits mitjançant la participació dels grups
d’interès i forma en què hi ha respost l’organització en l’elaboració de l’informe
Informe Anual 08 I 55
6; 49; 42
49; 42
5. Informe de RSC
Actuació econòmica
Informació sobre l’enfocament de la gestió econòmica
Aspecte
Actuació
econòmica
Codi GRI
Descripció GRI
EC1 (P)
Valor directe generat i distribuït
EC2 (P)
EC3 (P)
EC4 (P)
EC5 (A)
Presència en
EC6 (P)
el mercat
Nivell de cobertura
(total- parcial- N/A)
Pàg.
26-42
Conseqüències financeres i altres riscs i oportunitats per a les activitats
N/A
de l’organització arran del canvi climàtic
Cobertura de les obligacions de l’organització derivades de programes
de beneficis socials
46-48
Ajuts financers governamentals significatius
Rang de les relacions entre el salari inicial i estàndard i el salari mínim
local en indrets on es desenvolupin operacions significatives
46-48
Política, pràctiques i promoció de despesa corresponent a proveïdors
N/A
locals en indrets on es desenvolupin operacions significatives
Procediment per a la contractació local i proporció d’alts directius pro-
EC7 (P)
cedents de la comunitat local en indrets on es desenvolupin operacions
N/A
significatives
Desenvolupament i impacte de les inversions en infraestructures i serImpactes econòmics
EC8 (P)
veis prestats principalment per al benefici públic mitjançant compromi-
52-53
sos comercials, desinteressats o en espècie
indirectes
EC9 (A)
Comprensió i descripció dels impactes econòmics indirectes significatius, incloent l’abast d’aquests impactes
52-53
Actuació ambiental
Informació sobre l’enfocament de la gestió ambiental
Aspecte
Materials
Codi GRI
Descripció GRI
EN-1 (P)
Materials utilitzats, per pes o volum
EN-2 (P)
Percentatge dels materials utilitzats que siguin materials valoritzats
EN-3 (P)
Consum directe d’energia, desglossat per fonts primàries
49
EN-4 (P)
Consum indirecte d’energies, desglossat per fonts primàries
49
EN-5 (A)
Estalvi d’energia derivat de la conservació i de millores en l’eficiència
49
Nivell de cobertura
(total- parcial- N/A)
Pàg.
Iniciatives per proporcionar productes i serveis eficients quant al
Energia
EN-6 (A)
consum d’energia o basats en energies renovables, i reduccions del
49-50
consum d’energia derivades d’aquestes iniciatives
EN-7 (A)
Aigua
EN-8 (P)
Iniciatives per reduir el consum indirecte d’energia i reduccions assolides amb aquestes iniciatives
Captació total d’aigua, per fonts
49-50
49
Descripció de terrenys adjacents o ubicats dins d’espais naturals protegits o d’àrees d’alta biodiversitat no protegides. Indiqueu la localització
EN-11 (P)
i les dimensions dels terrenys en propietat, arrendats o gestionats
N/A
d’un valor elevat quant a biodiversitat situats en zones alienes a àrees
protegides.
Biodiversitat
Descripció dels impactes més significatius de la biodiversitat en espais
naturals protegits o en àrees d’alta biodiversitat no protegides, derivats
EN-12 (P)
de les activitats, productes i serveis situats en àrees protegides i en
àrees d’un valor elevat quant a biodiversitat, en zones alienes a les
àrees protegides
Informe Anual 08 I 56
N/A
5. Informe de RSC
Aspecte
Codi GRI
EN-16 (P)
EN-17 (P)
EN-18 (A)
Emissió, abocaments
i residus
Descripció GRI
Emissions totals, directes i indirectes, de gasos d’efecte d’hivernacle,
en pes
Altres emissions indirectes de gasos d’efecte d’hivernacle, en pes
Iniciatives per reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle i reduccions assolides
Nivell de cobertura
(total- parcial- N/A)
Pàg.
49
49
49-50
EN-19 (P)
Emissions de substàncies destructores de la capa d’ozó, en pes
N/A
EN-20 (P)
NO, SO i altres emissions significatives a l’aire, per tipus i pes
N/A
EN-21 (P)
Abocament total d’aigües residuals, segons la naturalesa i destinació
EN-22 (P)
EN-23 (P)
EN-26 (P)
Productes i serveis
Pes total dels residus gestionats, segons el tipus i el mètode de tractament
49
Nombre total i volum dels vessaments accidentals més significatius
Iniciatives per mitigar els impactes ambientals dels productes i serveis, i
grau de reducció d’aquest impacte
N/A
49-50
Percentatge de productes venuts, i els materials d’embalatge corresEN-27 (P)
ponents, que es recuperen al final de la vida útil, per categories de
N/A
productes
Compliment
normatiu
General
EN-28 (P)
EN 30 (A)
Cost de les multes significatives i nombre de sancions no monetàries
per incompliment de la normativa ambiental
Desglossament total, per tipus, de despeses i inversions ambientals
50
50
Actuació social
Informació sobre l’enfocament de gestió de pràctiques laborals i ètica del treball
Aspecte
Codi GRI
LA-1 (P)
Ocupació
LA -2 (P)
Descripció GRI
Desglossament del col·lectiu de treballadors per tipus d’ocupació, per
contracte i per regió.
Nombre total i rotació mitjana d’empleats, desglossats per grups
d’edat, sexe i regió.
Pàg.
46-47
46-47
Beneficis socials per als empleats amb jornada completa, que no
LA -3 (A)
s’ofereixen als empleats temporals o de mitja jornada, desglossats per
activitat principal.
Relacions
empresa/
treballadors
LA-4 (P)
LA-5 (P)
LA-7 (P)
Salut i seguretat
a la feina
Percentatge d’empleats emparats per un conveni col·lectiu.
Període(s) mínim(s) de preavís relatiu(s) a canvis organitzatius, incloent si
s’especifiquen aquestes notificacions en els convenis col·lectius.
Índexs d’absentisme, malalties professionals, dies perduts i nombre de
víctimes mortals relacionades amb la feina per regió.
46-47
46-48
46
Programes d’educació, formació, assessorament, prevenció i control
LA-8 (P)
de riscs aplicats als treballadors, les seves famílies o els membres de la
46-48
comunitat en relació amb malalties greus.
LA-10 (P)
Mitjana d’hores de formació, desglossada per categoria d’empleat.
46-48
Programes de gestió d’habilitats i de formació contínua que fomentin
Formació i educació
LA-11 (A)
l’ocupabilitat dels treballadors i els donin suport en la gestió del final de
46-48
les seves carreres professionals.
LA -12 (A)
Percentatge d’empleats sotmesos a avaluacions regulars de l’actuació i
el desenvolupament professional.
46-48
Composició dels òrgans de govern corporatiu i plantilla, desglossada
Diversitat i
LA-13 (C)
6-7; 47
diversitat.
igualtat
d’oportunitats
per sexe, grup d’edat, pertinença a minories i altres indicadors de
LA-14 (C)
Relació entre el salari base dels homes i el de les dones, desglossat per
categoria professional.
Informe Anual 08 I 57
46-48
Nivell de cobertura
(total- parcial- N/A)
5. Informe de RSC
Actuació social
Informació sobre l’enfocament de la gestió de drets humans
Aspecte
Codi GRI
Descripció GRI
Nivell de cobertura
(total- parcial- N/A)
Pàg.
Percentatge i nombre total d’acords d’inversió significatius que incloHR-1 (P)
guin clàusules relatives als drets humans o que s’hagin analitzat des del
N/A
punt de vista dels drets humans.
Pràctiques d’inversió i
proveïment
Percentatge dels distribuïdors i contractistes principals que s’han
HR-2 (P)
analitzat des del punt de vista dels drets humans. Mesures adoptades
N/A
en conseqüència.
No-discriminació
Llibertat d’associació i
convenis col·lectius
HR-4 (P)
Nombre total d’incidents relacionats amb la discriminació i mesures
-
adoptades.
Activitats de la companyia en què el dret d’associació i d’acollir-se a
HR-5 (P)
convenis col·lectius pugui córrer riscs importants, i mesures adoptades
-
per protegir aquests drets.
Activitats identificades que comporten un risc potencial d’incidents
Explotació infantil
HR-6 (P)
relacionats amb l’explotació infantil i mesures adoptades per contribuir
N/A
a posar-hi fi.
Actuació social
Informació sobre l’enfocament de la gestió amb relació a la societat
Aspecte
Codi GRI
Comunitat
SO-1 (P)
Descripció GRI
Nivell de cobertura
(total- parcial- N/A)
Pàg.
Naturalesa, abast i efectivitat de programes i pràctiques per avaluar i
gestionar els impactes de les operacions entre les comunitats, incloses
52-53
l’entrada, l’operació i la sortida de l’empresa.
SO-2 (P)
Corrupció
SO-3 (P)
SO-4 (P)
Política pública
Compliment
normatiu
SO-5 (P)
Percentatge i nombre total d’unitats de negoci analitzades pel que fa a
riscs relacionats amb la corrupció.
Percentatge d’empleats formats en les polítiques i procediments
anticorrupció de l’organització.
Mesures adoptades per respondre a incidents de corrupció.
10-18
10-18
10-18
Posició quant a les polítiques públiques i participació en el seu desen-
N/A
volupament i en activitats de lobbisme.
Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre total de
SO-8 (P)
sancions no monetàries derivades de l’incompliment de les lleis i regula- 10-18
cions.
Actuació social
Informació sobre l’enfocament de la responsabilitat sobre productes
Aspecte
Codi GRI
Descripció GRI
Pàg.
Nivell de cobertura
(total- parcial- N/A)
Fases del cicle de vida dels productes i serveis en què se n’avaluïn
PR-1 (P)
—per millorar-los, si escau— els impactes en la salut i la seguretat dels
clients. Percentatge de categoria de productes i serveis significatius
Salut i seguretat
subjectes a aquests procediments d’avaluació.
del client
Nombre total d’incidents derivats de l’incompliment de la normativa lePR-2 (A)
gal o dels codis voluntaris relatius als impactes dels productes i serveis
en la salut i seguretat durant el cicle de vida, distribuïts segons el tipus
49-51
49-51
de resultats dels incidents.
Etiquetatge de
productes i serveis
Tipus d’informació sobre els productes i serveis que requereixen els
PR-3 (P)
procediments en vigor i la normativa. Percentatge de productes i serveis subjectes a aquests requeriments informatius.
Informe Anual 08 I 58
50
Referència a certificat
energètic
5. Informe de RSC
Aspecte
Comunicacions de
màrqueting
Compliment
normatiu
Codi GRI
Descripció GRI
Nivell de cobertura
(total- parcial- N/A)
Pàg.
Programes de compliment de les lleis o adhesió a estàndards i codis
PR-6 (P)
voluntaris esmentats en comunicacions de màrqueting, inclosos en
N/A
publicitat, altres activitats promocionals i patrocinis.
PR-9 (P)
Cost de les multes significatives fruit de l’incompliment de la normativa
quant al subministrament i l’ús de productes i serveis de l’organització.
Informe Anual 08 I 59
N/A
Renta Corporación Real Estate, S.A.
CIF: A-62385729
Domicili social:
Via Augusta, 252-260
08017 Barcelona
Tel. + 34 93 494 96 70.
Pàgina web: www.rentacorporacion.com
Relació amb accionistes i inversors:
Tel. + 34 93 505 31 28
Correu electrònic: [email protected]
Edició: Renta Corporación Real Estate, S.A.
Disseny i maquetació: Tiempo BBDO i Gosban empresas de comunicación
Traducció al català: Quicksilver Translate
Dipòsit Legal: B-23912-2009