1.- Introducció

1.- Introducció
L’alcohol és una substància depressora del sistema nerviós central. El seu nom
químic és etanol. A més de tindre efectes sobre el cervell i variar algunes de les
seves funcions, com la coordinació, l’atenció o la memòria, el seu consum
continuat i en excés pot afectar altres òrgans com el ronyó, el fetge o fins i tot
al sistema circulatori. Inicialment, els efectes de l’alcohol poden ser subtils, però
quan se’n consumeix en excés, els seus efectes poden ser perillosos, ja que
una persona sobre els efectes de l’alcohol no és totalment conscient del que fa.
L’alcohol s’ingereix per via oral. Quan l’etanol arriba al cervell actua com un
depressor primari i continu del sistema nerviós central. L’estimulació aparent
quan es consumeix és en realitat el resultat de la depressió dels mecanismes
de control del nostre cervell. L’alcohol és una droga, encara que estigui
legalitzada. Com la majoria de les drogues, els seus efectes dependran de la
dosis presa. Els centres superiors es deprimeixen primer, afectant la parla, el
pensament, la cognició i el judici. A mesura que la concentració d’etanol
augmenta, altres centres es veuen afectats, afectant la respiració i els reflexes,
fins arribar a l’ intoxicació alcohòlica, que pot provocar un estat de coma, el
coma etílic.
2.- Historia de l’alcohol
2.1.- Edat antiga
Cal mencionar que els mesopotàmics i el egipcis ja tenien cervesa, que
produïen a les seves pròpies destil·leries, però el consum d’alcohol mes o
menys generalitzat no va començar fins l’època antiga.
Els grecs consideraven absolutament intolerable l'embriaguesa i solien beure vi
amb aigua. Per altre part, tenien la beguda totalment prohibida a les
dones. Atribuïen els seus efectes relaxants a Dionís / Bacus, un déu de la
vegetació i l'esperma, així que la començaven a consumir més a partit dels
quaranta anys. Celtes, romans i altres pobles antics no excloïen a les dones del
consum, i alguns permetien beure des de l'adolescència. L'expansió de l'Imperi
Romà va significar la primera onada
d’alcoholització de la
humanitat. L'alcohol aviat va deixar de significar alguna cosa màgica o formar
part dels rituals, obligant a regular el seu ús en diferents civilitzacions.
Tant els grecs com els romans, només coneixien l'elaboració del vi, entre els
quals hi havia alguns que perfumaven amb herbes aromàtiques. Possiblement,
entre ells, es trobava el precursor del que avui coneixem amb el nom de
Vermouth, . També elaboraven certa classe de begudes amb alta concentració
de sucre i suc de fruites, similars als que avui coneixem amb el nom de xarops.
1
2.2.- Edat Mitjana
A l'edat mitjana, sobre el segle X aproximadament, va aparèixer la tècnica de
destil·lació a Europa de mà dels àrabs, el que va suposar la possibilitat de tenir
begudes alcohòliques de major concentració i d'efectes intoxicants molt
ràpids. Els alquimistes d’aquella època van suposar que l'alcohol era el tan
buscat elixir de la vida. Per tant es va considerar un remei per a pràcticament
totes les malalties, com ho indica el terme whisky, que en gaèlic significa “Aigua
de vida”. El procés de destil·lació aviat es va expandir i això va suposar la
segona epidèmia de alcoholització.
2.3.- Segles XVII, XVIII, XIX
Als segles XVII, XVIII i XIX es van desenvolupar els procediments de la criança
dels vins i licors i l'aplicació de les tècniques científiques culmina quan Pasteur
investiga i descobreix tot el que succeeix en el procés de fermentació, iniciantse l'anomenada enologia científica.
A partir de Segle XIX la medicina dirigeix les seves practiques a investigar tot el
que esta relacionat amb els efectes de l’alcohol. Una dels primers
descobriments d’aquesta investigació va ser que l’abús d’alcohol perjudicava, i
molt, a la salut de les persones.
Els doctors formats a Edimburg, Thomas Trotter y Benjamin Rush, van ser els
primers en considerar l’alcoholisme com una infermetat crònica i una amenaça
per la vida. Així es va començar a parlar dels perjudicis que comportava l’abús
d’alcohol, com la pèrdua de facultats mentals o la destrucció del fetge.
2.4.- Època Industrial
A l'època industrial, i amb la massificació de les ciutats, es produeix una
demanda generalitzada d'alcohol, donant lloc a la tercera onada de
alcoholització i, segons alguns autors, l'existència de l'alcoholisme com a
problema social.
2.5.- Mitjans del segle XX i actualitat
A partir de mitjans del segle XX es pot diferenciar una quarta onada de
alcoholització. Les causes poden ser els moviments migratoris, els mitjans de
comunicació de masses, l'explosió consumista, el "estrès", etc. En l'actualitat es
reconeix que el valor terapèutic de l'etanol és relativament limitat i que la seva
ingestió crònica en quantitats excessives és un problema social i mèdic de
primer ordre. No obstant això, la societat i la ciència estan buscant estratègies
tant farmacològiques com morals per combatre l'alcoholisme.
3.- Elaboració i Producció
2
3.1.- Elaboració
L’alcohol etílic o etanol és produeix per mitjà de la fermentació de vegetals per
acció de llevats que transformen els sucres, l’alcohol i el Diòxid de Carbono. Els
vegetals més comuns en aquest procés son l’ordi, el raïm. Les formes més
comuns de begudes alcohòliques són el vi i la cervesa, però també es poden
obtenir begudes alcohòliques de la patata o el blat de moro. Obtenint-los de
forma natural, s’obtenen alcohols amb una graduació normalment de 7-12
graus.
Per a poder obtenir begudes alcohòliques més fortes, s’han de destil·lar els
alcohols naturals. S’obtenen mitjançant un procés en el qual es bull una beguda
fermentada, elevant així la graduació d’alcohol. Aquestes begudes poden
arribar a tenir fins a 95 graus. Les begudes més comuns d’aquests alcohols són
el Whisky, el Vodka o el Ron.
3.2.- Producció
3.2.1.- Producció de vi a Espanya
La producció de vi a Espanya segons les dades del Fons Espanyol de Garantia
Agrària (FEGA) va ascendir el 2007 a 34,3 milions d'hectolitres. A aquest volum
cal sumar 5,5 milions d'hectolitres de most. Dels 34,3 milions, 18,5 corresponen
a vins de taula, 2,5 milions a vins de taula amb indicació geogràfica i 13,2
milions d'hectolitres a vins de qualitat de Denominació d'Origen.
En el repartiment geogràfic, Castella-la Manxa continua sent la principal regió
productora amb un 47,3% del total malgrat que va experimentar un fort descens
a la seva producció, 13,8% menys que el passat any, assolint els 16.185.297
hectolitres en comparació amb els 17,7 milions de 2006.
Catalunya va ser la segona Comunitat Autònoma quant a producció, amb 3,36
milions d'hectolitres, que representen un 9,8% del total nacional, i dels que 2,9
milions corresponen a vins de qualitat (-15,7% que l'any passat). En aquest
cas, la producció de vi blanc duplica la de negre i rosat.
3.2.2.- Producció mundial de cervesa
La producció mundial de cervesa és de 1.200 milions d'hectolitres. El major
productor mundial és EE.UU. que concentra el 20% de la producció, li
segueixen Alemanya amb el 10% i la Xina amb el 9%. Per continents, el major
productor és Europa, amb un creixement regular, i seguida per Àsia, amb un
gran progrés durant el 2006.
3
Al 2009, Europa continua sent líder en producció mundial, amb 427 milions de
d’hectolitres. Espanya és el quart productor europeu, amb 33,4 milions
d’hectolitres, un 7,8% de la producció europea. Darrere d’Europa es troba Xina,
amb 393 milions d’hectolitres, i els EE.UU., amb 234 milions d’hectolitres.
4- Les begudes alcohòliques
Es diu que una beguda alcohòlica es aquella que conté alcohol etílic en
quantitats apreciables per l’esser humà. En moltes cultures, el consum de
begudes alcohòliques és habitual en situacions socials ben diverses, així
mateix aquesta beguda pot provocar, a llarg termini, una dependència molt
forta, el que la fa un tipus de beguda adictiva i en grans quantitats, perillosa.
Aquesta addicció, a mes de suposar un autèntic problema per la persona –
coneguda com alcohòlica, pot arribar a afectar greument a la societat, com es
podrà veure mes endavant.
Per diferenciar els tipus de begudes alcohòliques, podem diferenciar dos
classes:
-
Begudes fermentades: son aquelles que provenen del repòs de fruits i
vegetals amb gran contingut de glucosa, y que per acció d’agents
microscòpics, han passat per un procés de fermentació. Alguns
exemples mes comuns el podem trobar a la cervesa, el vi o la sidra, on
el seu grau d’alcohol oscil·la entre els 3 i els 15 graus.
4
-
Begudes destil·lades: com be diu la paraula aquestes begudes es
realitzen gracies a un procés de destil·lació, on es separen mitjançant la
vaporització i la condensació els diferents components que formen una
beguda alcohòlica fermentada. Aquest procés dona un tipus de beguda
amb alts graus d’alcohol. Alguns exemples el podem trobar en el Whisky
(40o), el Conyac (40 o), el Tequila (60 o), el Ron (60 o) o aiguardents,
que poden arribar a sobrepassar els 70 o.
Amb tot, la societat deixa de banda els seus orígens i diferencia les begudes
alcohòliques per la seva quantitat d’alcohol. Seguint aquesta pauta, podem
trobar-nos amb diferents tipus de begudes:
-
Cerveses: son begudes que es troben entre els 3 i 9 o. S’obtenen a
través de la fermentació en aigua del midó dels grans de cereals com la
malta. Freqüentment sol aromatitzar-se amb llúpol, un additiu vegetal.
-
Vins: aquestes begudes es troben entre 8 i 17 o. S’obtenen a través de
la fermentació del most- un suc format principalment per raïm i la seva
pell- on aconseguim transformar el sucre del raïm en alcohol etílic i
anhídrid carbònic. Es una beguda amb un procés de fermentació molt
delicat, ja que ha de tenir unes condicions ambientals, climàtiques i
temporals molt determinades.
-
Licors: amb un grau d’alcohol entre 15 i 55 o, aquesta beguda
habitualment te un gust dolç, ja que esta format per 100 grams de sucre
cada litre. Així mateix aquesta beguda s’obté amb la destil·lació de
materials vegetals, essències i aromes, per això aquest alt grau
d’alcohol. Els licors amb un grau de sucre mes elevat als 250g/l
s’anomenen cremes.
-
Aiguardents: son begudes alcohòliques amb un alt grau d’alcohol –
entre 29 i 40 graus, però poden superar els 70 depenent de la barreja.
Aquest, s’obté per destil·lació, al igual que els licors, però els
aiguardents tenen com a base prima el vi i els cereals, fruites i llavors,
com el sègol, la cirera o el raïm. Alguns exemples de aiguardents el
trobem en el Vodka, la Ginebra o el Conyac.
5
5.- Beneficis i inconvenients de l’alcohol
Es diu que els excessos de les coses bones són dolents, i en el cas de
l’alcohol, és especialment cert. Beure massa alcohol causa una llarga llista de
seriosos problemes de salut, però si sabem fer un us moderat, te beneficis en
la salut.
5.1.- Efectes i conseqüències d’un us moderat de l’alcohol
Beure massa alcohol causa una llarga llista de seriosos problemes de salut,
inclosos infarts, diversos càncers i atacs de cor, així com l’alcoholisme, que és
una malaltia en ella mateixa.Per altra banda, qualsevol estudi sobre l’alcohol ha
demostrat que el consum moderat té efectes beneficiosos per a la salut. Per
exemple, unes investigacions han demostrat que beure cervesa redueix el
colesterol dolent i preveu l’alzheimer. Altres investigacions dutes a terme l’any
1999 demostren que el consum moderat d’alcohol disminueix el risc d’ embòlia,
però consumir elevades quantitats d’alcohol augmenta el risc d’atacs.
5.2.- Efectes i conseqüències d’un abús de l’alcohol
Un consum exagerat d’alcohol o un abusos pot comportar malalties com: cirrosi
hepàtica (malaltia degenerativa, progressiva i difusa del fetge, el qual tendeix
progressivament a la pèrdua de la seva funció), pancreatitis (Inflamació aguda o
crònica del pàncrees.), càncer de llavi, de boca, de laringe, d’esòfag i de fetge.
I de
a la
pot
cara
salut
tenir
6
conseqüències com: pèrdua de la gana, deficiència vitamínica, mala
digestió d’aliments, problemes de pell, impotència sexual, obesitat,
problemes del sistema nerviós central, pèrdua de memòria, desordres
psicològics.
El consum d’alcohol durant molt de temps, a part de tenir efectes en la salut
molt greus, incrementa: el risc de tenir un accident automobilístic, les
distraccions a la feina, la tendència a l’homicidi o el suïcidi i el risc de danyar el
fetus durant l’embaràs.
En resum, beure massa alcohol causa una llarga llista de seriosos problemes
de salut, inclosos infarts, diversos càncers i atacs de cor, així com
l’alcoholisme, que és una malaltia en ella mateixa.
5.3.- El debat de l’alcohol
El debat avui dia es refereix a si els metges haurien de recomanar, o no, un
consum moderat d'alcohol als abstemis, llevat que estigui contraindicat.
Existeix el perquè, a l'incitar als abstemis a l'alcohol, arribin a ser alcohòlics i
abusin d'aquest en detriment de la seva pròpia salut i la seguretat d'uns altres a
la seva al voltant. No ens oblidem que l'alcohol es pot tornar una addicció molt
seriosa, a la qual se li concedeix molt fàcilment una dependència emocional
sobre la base de la societat que avala, el consum excessiu d'alcohol en certs
individus.
5.4.- Alcohol en la adolescència
Fins ara, les investigacions científiques havien comprovat que consumir alcohol
de forma crònica durant la joventut podia augmentar els riscs de contreure
problemes hepàtics, gàstrics, en el sistema immunològic i fins i
tot dany cerebral.
Però les amenaces de l'abús de la beguda durant l'edat de maduració sexual
podrien estendre's molt més allà. En el mitjà termini, els adolescents que avui
consumin alcohol de forma crònica o "social" estarien exposats a severes
alteracions en la conducta sexual, disminució de la libido i el desig, canvis a la
producció de testosterona i fins i tot hipogonadisme (un trastorn en el qual els
testicles o ovaris no són funcionals o hi ha incapacitat genètica de l'hipotàlem
per secretar quantitats normals de Gonadotropina[hormones]).
6.- L’alcoholisme
6.1.- Què és l’alcoholisme?
7
L'alcoholisme és una malaltia crònica, progressiva i de vegades mortal. En el cervell,
l’alcohol connecta amb els nostres responsables del plaer i altres sensacions desitjables;
després de la exposició prolongada del alcohol, el cervell s'adapta als canvis produïts
per l’alcohol i és torna dependent d’ell. Per les persones que sofreixen d’alcoholisme, el
prendre alcohol és converteix en el medi principal a través del qual poden connectar
amb persones, treball i vida i el alcohol domina el seu pensament , emocions i accions.
6.2.- Característiques
Fins al moment no existeix una causa comuna coneguda d'aquesta addicció,
encara que diversos factors poden jugar un paper important en el seu
desenvolupament i les evidències mostren que qui té un pare o una mare amb
alcoholisme té major probabilitat d'adquirir aquesta malaltia.
Alguns altres factors associats a aquest patiment són la necessitat d'alleujar
l'ansietat, conflicte en relacions interpersonals, depressió, baixa autoestima,
facilitat per aconseguir l'alcohol i acceptació social del consum d'alcohol.
Les senyals que poden denunciar l’alcoholisme, son:
•
Quan es beu més del que es vol.
•
Quan es declara: "jo ho deixo quan jo vulgui".
•
Quan es tenen sentiments de culpabilitat o remordiments després de haver
begut massa.
•
Quan es comença a deteriorar les relacions familiars o socials.
•
Quan una persona continua bevent a pesar de les conseqüències negatives de
la seva conducta.
•
Quan es posa com excusa: “es per celebrar alguna cosa”.
•
Quan es necessita prendre una copa per estar més obert y sociable amb la
gent que te envolta.
6.3.- Dipsomania o alcoholisme episòdic
Els especialistes consideren que hi ha dos tipus de dependència a l'alcohol,
una psicològica, més relacionada amb problemes afectius i de relacions
personals que l'addicte ha sofert al llarg de la seva vida, i una altra física que es
revela, entre altres coses, perquè en el moment en què la persona interromp la
ingesta d'alcohol es presenta la “síndrome d'abstinència”, caracteritzat per
tremolors en dits, llengua i extremitats, sudoració, taquicàrdia (acceleració del
pols), ansietat, irritabilitat, nàusees, vòmit, falta d'apetit, insomni i fins i tot
al·lucinacions visuals o auditives (deliri).
Així mateix, cal assenyalar que dins de la dependència física a l'alcohol es
distingeixen dues formes diferents de beure, una contínua, en la qual el malalt
necessita consumir sovint o diàriament begudes embriagants, i una altra
episódica, en la qual s'alternen etapes d'abstinència relativament perllongades
8
(el malalt poden durar una setmana o més sense beure) amb severes
recaigudes.
D'acord amb la desena revisió a la Classificació estadística internacional de
malalties i problemes relacionats amb la salut (CIE-10), en el seu apartat
dedicat als trastorns ocasionats per l'ús de drogues i substàncies psicoactives,
la dipsomania s'agrupa dins de la categoria de patiments que generen
síndrome de dependència.
La dipsomania difereix d'una borratxera ocasional i del consum perjudicial
d'alcohol (quan hi ha consum continu de begudes però aquest pot abandonarse) a causa que es presenten tres o més dels següents aspectes en un lapse
de 12 mesos:
•
•
•
•
•
•
Desig intens o compulsió per consumir alcohol.
Disminució de la capacitat per controlar o interrompre el consum de begudes
embriagants.
Presència de síndrome d'abstinència durant els períodes en què s'abandona la
substància estimulant, mateix que genera noves recaigudes.
Augment progressiu en la quantitat o concentració de les begudes per
aconseguir els mateixos efectes que originalment es produïen amb dosis més
baixes (resistència a l'alcohol).
Abandonament progressiu d'altres fonts de plaure o diversions, a causa del
consum de la substància.
Persistència en el consum d'alcohol malgrat les conseqüències perjudicials que
ocasiona física i mentalment.
6.4.- Tractament
Els tractaments contra l'alcoholisme inclouen programes de desintoxicació
realitzats per institucions mèdiques. Això pot suposar l'estada del pacient
durant un període indeterminat, (potser diverses setmanes), sota tutela en
hospitals especialitzats on pot ser que s'utilitzin determinats medicaments per
evitar la síndrome d'abstinència.
Després del període de desintoxicació, pot sotmetre's al pacient a diversos
mètodes de teràpia de grup o psicoteràpia per tractar problemes psicològics de
fons que hagin pogut portar al pacient a la dependència. Es pot així mateix
recolzar el programa amb teràpies que incitin al pacient a repugnar l'alcohol
mitjançant fàrmacs com el disulfiram, que provoca forts i sobtades ressaques
sempre que es consumeixi alcohol.
La teràpia nutricional és un altre tractament. Molts alcohòlics tenen síndrome
de resistència a la insulina, un desordre metabòlic a causa del com el cos no
regula correctament el sucre causant un subministrament inestable a la
circulació sanguínia. Encara que aquest desordre es pot tractar amb una dieta
hipoglucèmica, això pot afectar al seu comportament i el seu estat anímic.
Aquests símptomes són efectes secundaris que s'observen sovint en alcohòlics
sotmesos sota tractament de desintoxicació. Els aspectes metabòlics de
l'alcoholisme sovint es passen per alt donant com resultat tractaments de
dubtosos resultats.
En els anys 1990, els grups de consultes d’autoajuda van anar adquirint notorietat pels
seus assoliments, com ho ha estat el moviment de Alcohòlics Anònims.
7.- Bibliografia
9
7.1.- Webs
http://www.alcoholismo.info
http://www.alternativajoven.es
http://www.es.wikipedia.org
http://www.mailxmail.com
http://www.ca.wikipedia.org
http://www.zonadiet.com
http://www.alternativajoven.es
http://www.elbarman.com
http://www.monografias.com
http://www.farmaceuticonline.com
http://www.mind-surf.net
http://www.google.es
http://www.winesfromspain.com
http://www.soitu.es
http://www.wikilingua.net
http://www.soydondenopienso.wordpress.com
http://www.sobrecuriosidades.com
http://www.ca.wikilingue.com
7.2 Llibres
Ciències per al mon contemporani: “Nexus”, Pearson Educación S.A. 2008
8.- Opinió Personal
8.1.- Albert
Tot hi que avui dia tenim un munt d’informació sobre l’alcohol i els seus
múltiples inconvenients, sempre va bé fer una treball d’aquesta mena, per
adquirir una mica més de coneixement sobre el tema.
En definitiva, puc dir que es molt més agradable aquesta forma d’explicar el
temari envers la forma convencional.
En referència al grup de treball, tot ha anat perfecte, cadascú ha elaborat una
part del treball i tothom ha treballat per igual.
8.2.- Daniel
L’experiència personal en aquest treball ha estat molt grata i m’ha ajudat a
documentar-me mes sobre un tema que, com jo, poca gent coneix del tot. Ha
sigut bastant instructiu l’estudi dels efectes del alcohol i de vegades dur, veure
les conseqüències que te passar-se amb la beguda, a mes de les fortes
10
campanyes que fa el govern per evitar aquests actes, cada vegada mes
presents a la societat.
Així mateix el treball de grup ha estat molt fluït i ens hem entès be a l’hora de
fer i distribuir el treball, un factor que crec que es veurà reflectit clarament en
l’exposició oral que farem. En el grup hi ha hagut lliure participació i cadascú ha
donat el seu punt de vista sobre aquest tema, fet que ha donat pas a
confeccionar els punts d’aquest treball. El suport del llibre ha sigut ben escàs,
almenys en el punt que he treballat, el que ha fet que utilitzi Internet com a eina
principal i deixés de banda el suport físic. Amb tot, hem comprovat tot el que
s’ha escrit i crec que tot el treball esta mitjanament correcte. Si fos la persona
encarregada de posar una nota a aquest treball li posaria un 9/9,5 , ja que la
perfecció no existeix.
8.3.- Jorge
Personalment crec que aquest treball m’ha servit per a documentar-me d’un
tema del qual, encara que se sàpiguen coses, mai se sap tot. He aprés quins
són els països que més begudes alcohòliques produeixen, i com a
conseqüència, els que més en consumeixen. Malgrat que veure alcohol pot ser
divertit i excitant, si es fa, s’ha de fer amb precaució, ja que les conseqüències
podrien ser nefastes.
En quant al treball del grup, malgrat que cadascú ha tingut les seves opinions,
ens hem repartit equitativament les tasques, provocant així un ambient de
treball molt bo. Si algú tenia un problema, no hem dubtat i hem deixat de banda
per un moment el nostre tema i hem cercat l’altre. L’ambient i les condicions de
treball han estat immillorables, i ens hem coordinat a la perfecció. Ens hem
documentat tot el que hem pogut mitjançant principalment Internet. Aquest
treball ha estat una gran experiència personal.
8.4.- Abel
A sigut un treball en el qual hem aprés moltes coses, que encara i que és un
tema molt quotidià, te molts aspectes que per a molta gent son desconeguts.
Per la meva part, m’ha quedat clar que l’alcohol, com totes les coses, es dolent
amb excés però si coneixem la quantitat recomanada, podem treure un bon us.
Estic segur que tot grup em après una bona lecció, i que en un futur sabrem
aplicar correctament tot el que em aprés.
11