Consciència, estats de consciència i la seva negativitat. Vol.XXVI/Núm.1

Consciència, estats de consciència i la seva negativitat
Revista Catalana de Psicoanàlisi Vol.XXVI/1
E. Castell, E. Fieschi, P. Folch, A. Grimalt, M. Silva
Barcelona
Introducció
La motivació d’aquestes notes deriva d’unes dificultats sorgides en la traducció
d’alguns passatges de la literatura psicoanalítica en llengua anglesa, de les darreres
dècades. Les dificultats no radiquen només en la particular ambigüitat d’un terme,
difícil de transportar al català en un mot equivalent que contingui en ell mateix la
pluralitat de significats del mot original i que impliqui, com el mot anglès, certes
prioritats significatives. Més aviat podríem dir que l’escull amb el qual el traductor
ensopega és la incomoditat de trobar en un mateix paràgraf, o fins i tot en una mateixa oració, dos mots de significació molt pròxima per als quals es fa difícil trobar
en català els mots equivalents, que mantinguin la mateixa proximitat i a la vegada la
mateixa distinció que en la versió anglesa. La dificultat s’exacerba quan, paràgrafs
més enllà, trobem a l’original els mateixos mots acreditant una significació voluble
en relació a les frases precedents. De vegades hem tingut tendència a traduir-los de
manera diferent a la versió que n’havíem ja donat. Per a un bon enteniment, serà
millor que passem a exposar en concret les nostres vacil·lacions.
Revista Catalana de Psicoanàlisi Vol.XXVI/1
Parar esment, adonar-se, ser conscient...
Les dificultats s’iniciaren en la traducció dels següents termes i expressions:
awareness- unawareness, to be aware-unaware
Les paraules i expressions angleses de significació veïna les confrontem així:
conscious--aware; to be conscious- to be aware
unconscious—unaware; to be unconscious-to be unaware
consciousness—awareness;
unconsciousness--unawareness
La nostra tendència espontània havia estat de traduir conscious per conscient i
aware per adonar-se. Ja justificarem per què ens decantàvem per aquestes opcions.
Una dificultat en català es presentava en la substantivació de aware per awareness.
El verb reflexiu adonar-se és de feixuga substantivació; per això l’adonar-se i el no
adonar-se podien ser espontàniament substituïts, en la nostra versió catalana, per
l’advertiment o l’inadvertiment o la inadvertència.
Amb la nostra opció adjudicàvem a awareness una certa instantaneïtat de
l’adonar-se i pensàvem que en el binomi freudià de percepció-consciència el situaríem més a prop del primer terme que del segon. També crèiem que awareness anava
vinculat a l’atenció: a) al parar esment, posar esment a alguna cosa externa; o b)
venir a esment alguna cosa interna (acudir al pensament).
Així doncs, situaríem awareness a prop de la percepció. No tan a prop com Bion
a certs moments, quan en una mateixa pàgina de Second Thoughts (1967), comentant l’atac que el psicòtic fa a les seves pròpies funcions, parla de l’atac al apparatus
of awareness, i unes línies més avall l’anomena apparatus of perception i encara
més avall apparatus of conscious awareness.
El nostre ús de aware i derivats per “adonar-se, advertir”, etc. ens feia pensar, a
posteriori, que ens havíem inclinat, potser una mica irreflexivament, a atribuir a
aware i als seus derivats substantivats o negativitzats (awareness, unawareness,
unaware) una qualitat possibilitadora de la consciència, (pròxima a l’atenció) o
potser una condició necessària perquè el reconeixement conscient es consumés. Cal
dir tot seguit que això es desmenteix en aquells casos en què de manera ben explicita
se’ns diu que podem ser conscients sense advertir-ho, sense adonar-nos-en, sense
adonar-nos del procés que motiva o precedeix l’estat de consciència (to be conscious
but unaware). Tanmateix, podíem traduir decididament textos com els que a continuació extractem, en els quals aware i els seus derivats estaven més a prop d’un
simple advertiment perceptiu que d’un estat de consciència.
Els exemples de la literatura psicoanalítica dels darrers anys assenyalen la dificultat d’una traducció mínimament unívoca dels termes problema abans contrastats:
Consciència, estats de consciència i la seva negativitat
a) It needed the discovery that it was possible not to believe to discover that I
had a belief and did not know a fact.It is the shift from thinking one knows a fact to
realising that one has a belief which is linked to self-awareness. (Ronald Britton,
1998. Belief and Imagination, p.14). En la versió catalana del llibre -Creença i imaginació, Ronald Britton (2005), Ed. Viena-, Antònia Grimalt ho tradueix així: ‘Necessitava descobrir que era possible no creure per descobrir que havia tingut una
creença i que no coneixia un fet. El canvi des de pensar que un coneix un fet a adonar-se que allò que té és una creença, va lligat a la consciència d’un mateix...’.
Aquí, en la versió catalana de l’obra, la traductora s’ha decidit per donar a selfawareness el valor de “consciència d’un mateix”, que és l’expressió que empraríem
espontàniament en la conversa si no estiguéssim pendents de la diferenciació entre
to be aware i to be conscious. En el nostre exemple, advertir, adonar-se que el que
crèiem no és un fet sinó una creença (com afirma Britton), ¿és en rigor una autoobservació del món intern, un coneixement, una percepció del propi estat psíquic o
un estat de consciència, de consciència de si mateix?
.
b) A la pàgina 65 del mateix llibre hi trobem la frase “...through my interpretation of his dreams his self-awareness was coming from outside not inside...“, “a través
de les meves interpretacions aconseguia que la seva autoconsciència provingués de
fora i no de dins”.
Les vacil· lacions en la traducció podrien donar lloc a una sèrie d’alternatives:
“...amb la meva interpretació dels seus somnis (l’advertència de si mateix?, l’adonarse de si mateix?, o la consciència de sí mateix?)... venia de fora i no de dintre”.
c) L’exemple següent l’extractem d’un text de Michael Feldman (2004) “Supporting psychic change. Betty Joseph”. En ell M. Feldman escriu (p. 21). comentant
el treball de Freud (1937), Anàlisi terminable i interminable: “in the course of the
work of analysis, one may become aware of a force which is defending itself by
every possible means against recovery and which is absolutely resolved to hold on
to illness and suffering.”
En aquest context, ja no estem tan segurs de traduir “one may become aware of a
force...” per pot arribar a adonar-se d’una força que es defensa amb tota classe de
mitjans contra la recuperació i que està absolutament decidida a agafar-se a la
malaltia i al sofriment.”. D’una manera espontània tendiríem a traduir “ aware ” per
fer-se conscient. El registre de la tendència autodestructiva del pacient no s’ha fet
tan puntualment com en altres passatges, i suposa un seguit d’impressions que ens
han afectat a diferents moments del tracte amb ell i que han desembocat a la noció
conscient de la seva autodestructivitat.
Hem seleccionat aquest exemple, que reflecteix aquesta experiència continuada a
la contratransferència d’una actitud del pacient que es fa observable a moments
puntuals en el curs de la sessió o que sense percebre-la puntualment ens deu impactar de forma acumulativa, a través de diferents expressions i actituds professades en
un i altre moment de la teràpia; ens afecten encara que no es facin evidents. Podríem
Revista Catalana de Psicoanàlisi Vol.XXVI/1
dir que l’analista va adonant-se, va advertint amb un cert astorament aquesta vinculació tan sòlida amb el sofriment que el malalt professa, encara que no el sorprengui
en una expressió puntual i nítida d’autopunició. És una vivència reiterada que fa
entendre a l’analista la tenacitat de la defensa masoquista. I potser afegiríem que
amb aquest continuat adonar-se de la distorsió defensiva del pacient, l’analista té
una consciència cada vegada més aprofundida del trastorn.
En contrast amb aquesta seqüència reflectida en el passatge transcrit, l’analista,
en la seva reflexió sobre el pacient o en presentar-lo en una comunicació clínica, pot
tenir una noció ben perfilada de l’estructura del seu analitzat i de la predominança
d’una o altra de les seves defenses. I es pot donar el cas que aquesta consciència de
l’estat i el funcionalisme psíquic del pacient no es raoni ni es justifiqui satisfactòriament amb unes dades precises, amb el record, per exemple, de passatges clínics on
l’acompliment en l’ara i aquí del sistema defensiu hagués saltat a la vista, hagués
estat objecte d’un adonar-se’n puntual, d’un precís advertiment per part de l’analista.
Això ens sembla correspondre al que sovint veiem descrit d’un estar conscient, sense adonar-se, pensem nosaltres, de la precisa dinàmica interna del pacient. One is
conscious but not aware of it, dirien els anglesos.
d) Però en moltes altres circumstàncies ens adonem conscientment de fets externs o interns, cosa que els autors anglesos recullen en expressions com la que citem a continuació, extretes de Who’s who?, d’Ignes Sodre 2004, p. 63...) : “...but it
is clear that the objects involve in this interchange are in fact kinder and saner and
that she is consciously aware of her need…”, que traduïm així: “però és evident que
els objectes que han evolucionat en aquest intercanvi són de fet més gentils i tendres
i que ella s’adona conscientment de la seva necessitat...”
Consulta a Freud
Amb aquests i altres exemples ens semblava que aware, awareness, etc. tenien,
respecte de conscient i encara més de consciència, un valor d’antecedència, de condició més que de coincidència. Si no ens adonem d’una cosa, d’un fet extern o intern, com fer-lo conscient? Altres textos, però, ens indicaven que l’autor no establia
diferències entre to be aware o to be conscious. Aquí toquem la qüestió de la percepció subliminar, no conscient. Freud s’inquietava amb els termes paradoxals d’una
consciència inconscient. Ell s’havia referit a les contradiccions terminològiques i les
reprovava decididament, però no va resoldre la indistinció que les condicionava. En
el seu treball de 1912 publicat originalment en anglès sota el títol A Note on the
Unconscious in Psycho-Analysis (S.Ed., Vol XII), Freud considera que les idees o
representacions poden estar presents a la consciència. O poden estar presents en la
nostra ment, però absents de la consciència. En aquest cas podem dir que són inconscients (aquí situa doncs continguts reprimits i continguts latents-preconscients
dins de la categoria d’inconscients). D’altra banda, pensa que s’ha de considerar
conscient la representació que està present a la consciència i de la qual ens adonem
(“of which we are aware”). Diu que si els filòsofs ja troben dificultats a acceptar
Consciència, estats de consciència i la seva negativitat
l’existència d’idees inconscients, encara sembla més objectable l’existència d’una
consciència inconscient.
Parlant de l’actualització de l’ordre post hipnòtic, diu que es va fer actiu en la
ment de la persona que havia estat sotmesa a hipnosi i que es va transposar en acció
“as soon as consciousness became aware of its presence”; és a dir, tan aviat com la
consciència va remarcar (o es va adonar) de la seva presència. En aquest paràgraf
sembla que la consciència pot enfocar tal o tal contingut o adonar-se, remarcar, notar
tal o tal representació. Aquí gairebé diríem que awareness és una funció de la consciència.
En aquest text el terme aware - unaware apareix tres o quatre vegades, i hem tingut interès de contrastar aquest original anglès amb la versió alemanya que Freud va
fer, o va revisar, amb posterioritat.
El text alemany porta per títol Einige Bemerkungen über den Begriff des Unbewussten in der Psychoanalyse (G.W.-VIII).
Es refereix en el mateix treball a l’abús que s’ha fet de la paraula “consciència” i
pensa que no és correcte parlar d’una “consciència de la qual el seu subjecte no
s’adona (aware).
També trobem expressions que ens sorprenen menys, però que inclouen en certa
manera la paradoxa de l’activitat inconscient de la consciència. Considerem per
exemple aquests termes:
unconscious perception (not brought onto awareness) (de Massi, 2000, p. 7)
Pensem que aquí no s’ha explicitat prou el sentit: no seria una percepció que ha
esdevingut inconscient per l’oblit o la repressió, sinó una percepció de l’inconscient,
tan diferent de la percepció corresponent al sistema percepció-consciència. No es
tractaria d’un defecte de registre conscient, sinó del fruit d’una activitat del que
anomenem inconscient funcional.
També ens va interessar confrontar aquest text de Freud (escrit originalment en
anglès) amb la versió alemanya, a fi de veure com traduïa en alemany awareunaware.
En el text anglès aware apareix quatre vegades:
1) (SE. –XII- p. 260): “...let us call “conscious” the conception which is present
to our consciousness and of which we are aware…”.
El text alemany tradueix “we are aware” per “wir wahrnehmen”, és a dir “nosaltres percebem”
2) Al següent paràgraf de la versió anglesa trobem: “...an unsconscious conception is one of which we are not aware...”.
Revista Catalana de Psicoanàlisi Vol.XXVI/1
El text alemany resa: “...Eine unbewusste Vorstellung ist dann eine solche ,die
wir nicht bemerken.”. Aquí “we are not aware” es tradueix no per “percebre”, sinó
per “adonar-se, notar, parar esment”.
3) A la pàgina següent trobem la frase: “...as soon as consciousness became
aware of its presence”, frase que l’alemany tradueix per “...sobald das Bewusstsein
ihre Gegenwart bemerkt hatte”, és a dir, “així que la consciència es va adonar (va
notar) de la seva presència”.
4) Finalment, a la pàgina 263 de SE. hi trobem: “a consciousness of which its
owner himself is not aware-“, que fa dir a la versió alemanya “ein Bewusstheit von
dem sein Besitzer nichts weiss”. Aquí l’alemany tradueix not aware per no saber
“una consciència de la qual el subjecte -literalment: el seu amo- no en sap res.”.
Rellegint altres textos de Freud, trobem que en ocasions to be aware correspon a
la traducció alemanya de erfahren que equival a “experimentar, saber”. Així, per
exemple, a “Trauer und Melancholie” –(GW.-X, p. 445) hi trobem: ”…was das
Bewusstsein von der melancholischen Arbeit erfährt...”, que la versió anglesa (SE.
XIV- p. 257) tradueix per “…what consciousness is aware of in the work of melancholia...”. Aquí altra vegada la consciència és capaç d’experimentar, de verificar
(erfahren correspon a experimentar, sentir, assabentar-se). López Ballesteros tradueix, en aquesta ocasió, “erfährt” per “averiguar”(“lo que la conciencia averigua de
la labor melancólica”).
Aquests exemples extrets dels textos freudians ajudaven a pensar que aware,
awareness tenien respecte de conscient -i encara més de consciència- un valor
d’antecedència, de condició més que de coincidència. Si no ens adonem d’una cosa,
d’un fet extern o d’un estat de la ment, com fer-la conscient? Volem dir que to be
aware implica una certa instantaneïtat de l’adonar-se, i que en el binomi freudià de
percepció-consciència el situaríem més a prop del primer terme que del segon, amb
aquest caràcter de precedència abans esmentat. També crèiem que awareness anava
lligat a l’atenció: a) a parar esment, posar esment en alguna cosa (externa), o b)
venir a esment alguna cosa (interna, acudir al pensament).
L’ Inconscient, ahir i avui
Les aportacions de les neurociències, dels filòsofs de la ment i, en psicoanàlisi,
els treballs matricials de Bion i les copioses elaboracions que han suscitat, han modificat molts conceptes referents a l’organització, estructura i funcionalisme de la
realitat psíquica; afecten la nostra concepció d’avui sobre processos com la percepció, memòria, atenció, qualitat dels continguts inconscients, vies d’evocació i conscienciació, etc. Aquesta profusió de novetats, tant en la consideració dels fets clínics
i d’alguns dels seus substractes objectivables com en les elaboracions teòriques, més
o menys distanciades de la vella metapsicologia, no sempre han trobat una terminologia específica i sovint el vell lèxic ha servit per significar de manera poc nítida i
diferenciada els nous coneixements. D’aquí pensem que en deriva l’excessiva ambi-
Consciència, estats de consciència i la seva negativitat
güitat d’alguns termes, i en particular els que han motivat aquestes notes: unconscious, conscious, consciousness, aware, awareness, unawareness, etc.
Encara que en molts passatges dels textos psicoanalítics trobem una certa confirmació del caràcter precís, focal, -instantani o progressiu- de awareness, del to be
aware (que hem tendit a traduir per adonar-se, advertir, reconèixer), ben diferenciat
del caràcter més global -potser més estable i per tant menys puntual- de la consciència i la qualitat de conscient, no sempre els autors confirmen una regularitat en la
diferenciació i poden emprar un i altre terme -aware i conscious – en un sentit del
tot invers al que ara esmentàvem, com assenyala Franco de Masi (2000, p. 7) quan
afirma que “...els termes unconscious i unaware, tot i referir-se a diferents realitats i
funcions, s’usen com a sinònims...”. El text no és massa explícit en aquest punt, i un
es pregunta a quines realitats i a quines funcions l’autor vol referir-se.
Aquest problema de diferenciació o coincidència de conscious i aware se’ns va
fer encara més palès en trobar l’expressió bioniana de conscious awareness.
L’expressió venia a trasbalsar la consistència del nostre esquema referencial. Si es fa
menció d’un ‘adonar-se conscient’, la implicació del seu oposat -un ‘adonar-se inconscient’- ens semblava incompatible amb aquella suposada intencionalitat de
l’atenció, suposat precedent de l’adonar-se.
També López Corvo (2002, p. 104) reconeix que sovint conscious i aware es
confonen amb poc rigor i que el terme bionià de conscious awareness és de traducció problemàtica. Ell sembla decidir-se pel terme de ‘conciencia alerta’, cosa que
acosta novament awareness a la funció exploradora de l’atenció, que ja assenyalava
Freud (1911b). Pero López Corvo diu que el terme de awareness invoca una penombra de significats: saber, consciència alerta, adonar-se... I això ens recorda que
també nosaltres hem trobat en certs contextos els termes anglesos de unaware unawareness que semblaven indicar molt explícitament ignorància o desconeixement.
Pel traductor conscious awareness deixa entendre que no tot awareness és conscient, però sí que tota unconscious awareness suposa inconsciència... o un contrasentit. O potser no? Potser una estat d’inadvertència, de no adonar-se, no arriba a
destorbar l’arribada abrupta o subtil d’un contingut inconscient reprimit, escindit,
oblidat o simplement dormitant en l’àmbit extraverbal de la memòria implícita. Cal
pensar en el sentit que retroba l’expressió des de l’òptica de la neurociència (J. Coderch, 2006). L’altre possible significat de l’expressió unconscious awareness deriva de la capacitat de l’inconscient d’adonar-se, de ser aware (que no és òbviament
l’inconscient dinàmic, reprimit, de Freud). Awareness seria doncs una funció o facultat de l’inconscient.
Tanmateix, i seguint el suggeriment de de Masi, sembla plausible que una diferenciació de funcions ens ajudaria a precisar el valor que assignem a unconscious i a
unaware. En aquesta diferenciació funcional les neurociències ens poden ajudar a
precisar matisos en les funcions dutes a cap a través de diferents circuits cerebrals
que treballarien amb més o menys independència. Però encara caldria concertar, en
Revista Catalana de Psicoanàlisi Vol.XXVI/1
les delimitacions lèxiques, els diferents sistemes epistèmics que són propis de la
psicoanàlisi, la fenomenologia, la filosofia i les neurociències.
El traductor dels textos d’avui es trobarà amb els següents trencacolls: Conscious
awareness (Bion, 1967) - Unconscious awareness (Rhawn Joseph, 2000). I també :
unaware consciousness (de Masi, 2000)
unaware [function of emotional] awareness conscious but unaware unaware
memory.
També trobem expressions que ens sorprenen menys, però que inclouen en certa
manera l’aparent paradoxa de l’activitat inconscient de la consciència i, d’altra banda, l’activitat funcional de l’inconscient. Considerem per exemple aquests termes:
unconscious perception not brought onto awareness (de Masi, 2000, p.7)
Pensem que aquí no s’ha explicitat prou el sentit: no seria una percepció que ha
esdevingut inconscient per l’oblit, la repressió o la impossibilitat de memòria explícita, sinó una percepció per part de l’inconscient, tan diferent de la percepció corresponent al sistema percepció-consciència. No es tractaria doncs d’un defecte de
registre conscient, sinó del fruit d’una activitat perceptiva d’aquest inconscient.
En aquest treball tan referit, de Masi (2000, p. 4), en tractar d’aquesta percepció
emocional inconscient, parla d’uns components inadvertits de les percepcions emocionals. Seguint el fil del seu pensament ja no és tan xocant la idea d’una unaware
function of emotional awereness (op.cit., p. 7), que P. Folch va traduir amb poca
convicció per ‘una funció inadvertida del registre emocional’ (vegis traducció del
treball que estem comentant, inclòs a Un llenguatge per a la psicosi, 2007, Cap. 5.
Ed.Grup del Llibre, Barcelona).
Més planeres semblen les expressions que es refereixen a una percepció emocional inconscient i de les quals parla de Massi (2000, p. 4) com d’uns unaware components of emotional perceptions.
Bion ens ha fet distingir l’inconscient reprimit d’un inconscient funcional transformador, simbolitzador, de potencialitat onírica, l’activitat del qual (funció alfa,
generació progressiva de sentit, síntesi conceptual, etc.) és definitivament unaware; i
aquesta unawereness tindria una significació més pròxima a ignorància davant
l’incognoscible.
Alguns d’aquests dubtes de traducció podrien mitigar-se si tenim en compte la
capacitat perceptiva d’aquest inconscient funcional de Bion, cada vegada més confirmat per la neurobiologia. I tal vegada prefigurat en Freud (1915) quan parla de la
comunicació inefable d’inconscient a inconscient, al qual li suposa naturalment una
capacitat receptora i emissora.
Consciència, estats de consciència i la seva negativitat
El misteri de la consciència
Les dificultats lèxiques que s’evidencien en la traducció d’expressions com to be
aware i derivats (substantius i adjectius) depenen també de dificultats en la delimitació dels conceptes corresponents. Aquest és el cas del fenomen de la consciència,
que com ens recorden Laplanche i Pontalis (1967) Freud considerava en els seus
darrers escrits (1938), en el capítol 4 de Esquema de la Psicoanàlisi, que la consciència és ‘un fet incomparable que s’oposa a tota explicació i descripció’. I encara
més tard, el mateix 1938, en Algunes lliçons elementals de Psicoanàlisi, en un manuscrit inacabat insisteix en la qualitat accidental del fet conscient, com una qualitat
passatgera del psiquisme. Això no suposa un menyspreu de la importància de la
consciència. En les seves darreres ratlles del manuscrit hi llegim: “...no volem dir
que la qualitat de la consciència hagi perdut per a nosaltres la seva importància...
segueix sent l’única llum que ens il· lumina i guia en les tenebres de la vida psíquica...”.
La psicoanàlisi ha pogut investigar amb més convicció els processos de corporalització d’un contingut mental (símptoma de conversió) que el procés invers de com
un estat cerebral es fa representació.
Però cap de les posicions adoptades respecte del nexe ment-cos -dualistes, monistes o emergentistes- han pogut explicar aquest trànsit de la quantitat a la qualitat,
és a dir, des de l’estímul sensorial a la representació.
I per molt que diguem que la vida mental és inconscient i només lacunarment
conscient, també és cert que si l’inconscient s’expressa a cada moment en l’estat
corporal, en la cenestèsia, en el benestar o malestar dels nostres estats d’ànim, els
continguts de l’inconscient romanen com una creença i els minoritaris continguts
conscients són en canvi una successió inestroncada d’experiència subjectiva immediata.
Comentaris finals
En tancar aquestes notes es podria pensar que els interrogants que queden pendents només podrien ser adequadament aclarits amb una concertació de lèxics
d’almenys tres disciplines diferents: la psicoanàlisi, les neurociències i la filosofia.
En efecte, totes tres empren i argumenten amb els conceptes de consciència, d’estats,
de nivells de consciència, gènesi del procés de conscienciació, funcions més o
menys elementals que desemboquen a l’actualització del fet conscient. I també una i
altra disciplina s’ocupa de les variants defectives de la consciència, de les seves
parcel· lacions i de les facilitats o dificultats a conjuntar-les. Malgrat aquestes coincidències, és també obvi que estem parlant de tres universos diferents de discurs,
difícilment homologables amb rigor. Ja seria molt que en l’univers de discurs psicoanalític aconseguíssim una congruència satisfactòria entre experiència clínica i el
model de la ment que anem perfent en la nostra continuada elaboració.
Revista Catalana de Psicoanàlisi Vol.XXVI/1
La pretensió d’aquestes notes s’ha limitat a encarar dificultats molt precises en la
feina del traductor, dificultats que s’alleujarien si almenys des de l’òptica psicoanalítica poguéssim delimitar amb més rigor tant el concepte de consciència com el de les
funcions parcials que la composen, o les funcions contigües o prèvies que ajuden a
edificar-la. Aquesta no era la finalitat d’aquest treball. Però ja amb aquestes darreres
afirmacions ens precipitem sense pretendre-ho a favor d’una visió de la consciència
com un epifenomen resultat d’un entramat de funcions. I un epifenomen de complexitat creixent, sempre perfectible. És allò que referim en parlar de graus de consciència, que potser començarien per un adonar-se. Adonar-se d’una fantasia és
diferent que pensar-la… Graus de consciència, progressió en el camí del coneixement i de la consciència, sembla que en la ploma de diferents autors marquen la
seqüència de la ‘awareness’ a la’ consciousness’. És allò que es produeix en els
bons moments del procés analític: ajudem el pacient a pensar en ell mateix i en el
que realment passa en la seva ment. I això és fomentar la consciousness, que seguint
J. Laplanche (1989) traduïm per ‘consciencialitat’.
BIBLIOGRAFIA
Britton, R. (1998) : Belief and Imagination. The New Library of Psycho-Analysis.
London
--- (2005) : Creença i Imaginació. Ed-Viena-Barcelona
Coderch, J. (2006) : Pluralidad y Diálogo en Psicoanálisis. Herder, Barcelona
Feldman, M. (2004) : Supporting psychic change: Betty Joseph, in In pursuit of
psychic change. The New Library of Psychoanalysis. London
Freud, S. (1911) : Formulations on the two principles of mental functioning. Standard Edition.Vol. XII
--- (1912) : A note on the unconscious in Psycho-Analysis, SE. Vol XII
--- (1913) : Einige Bemerkungen über den Bgriff des Unbewussten in der
Psychoanalyse GW- 1948
--- (1915) : The Unconscious, SE. Vol- XIV
--- (1917) : Trauer und Melancholie, GW.Vol. X; Mourning and Melancholia, SE.
Vol XIV; La aflicción y la melancolía, Obras Completas.Vol I. Biblioteca
Nueva
--- (1938) : An outline of Psycho-Analysis, SE. Vol XXIII
--- (1938) : Some elementary lessons in Psycho-Analysis – S.E. Vol. XXIII
Laplanche, J. (1989) : Terminologie raisonnée, in Traduire Freud, PUF- Paris
Laplanche, J., Pontalis, J.B. (1967) : Vocabulaire de la psychanalyse, PUF- Paris
López Corvo, R.E. (2002) : Diccionario de la Obra de Wilfred R. Bion, APM –
Biblioteca Nueva, Madrid
De Masi, F. (2000) : The Unconscious and Psychosis, Int. J. Psycho-Anal. Vol. 21.
--- (2007) : L’Inconscient i la psicosi, in Paul Williams, ed. Un llenguatge per a la
psicosi, Grup del Llibre- Barcelona
Sodre, I. (2004) : Who’s who. Int. J. Psycho-Anal. , Vol. 25