Ressenya S. C. Eileen Wieland CAT

Articles i treballs
Títol: Ressenya de la sessió científica “Pensant en la supervisió”
presentada per Eileen Wieland
Autor: Eileen Wieland, psicoanalista SEP-IPA
Data: Juny 2014
El 19 de juny la psicoanalista de la SEP Eileen Wieland va presentar a la seu
de la Societat i en una sessió científica oberta el treball titulat Pensant en la
supervisió.
Segons el punt de vista de l'autora, aquesta activitat -que és un dels tres pilars
per a la formació de psicoterapeutes- requereix una reflexió minuciosa de la
naturalesa d'aquesta relació. Al Congrés Internacional de Psicoanàlisi realitzat
a Berlín el 1922 es va establir la necessitat de tenir un espai diferenciat del
procés analític personal. Des de llavors, la conceptualització de la supervisió
sobre la funció i els objectius s'ha anat enriquint per l'experiència i la reflexió
continuada.
Per tenir una informació directa de la relació que es construeix en la supervisió,
I. Scezody va realitzar el 1990 una investigació analitzant 56 sessions dutes a
terme amb estudiants de psicoteràpia i analistes qualificats de l’Institut de
Psicoteràpia d’Estocolm. Una de les conclusions del treball és que quan hi ha
problemes d'aprenentatge tant supervisors com supervisats reaccionen amb
patrons defensius que l'allunyen d'una relació d'aprenentatge transformador. I
un aprenentatge transformador que permeti tenir una visió nova de la situació
supervisada requereix de part dels actors del procés condicions específiques.
És funció del supervisor estar atent als processos inconscients que es
desvelen.
Donada la situació de vulnerabilitat en què tots dos es troben, es tendeix a la
solució conservadora d'explicar, de vegades de manera excessivament
didàctica, el procés supervisat deixant de banda els avatars transferencials i
contratransferencials.
Un bon supervisor és aquell que coneix els processos que es desvelen en la
relació supervisor i supervisat, i en relació supervisat i l'objecte de supervisió
(pacients, organitzacions, etc.).
L'autora va assistir als seminaris de formació de supervisors realitzats al Center
for Supervision and Team Development la qual cosa li va permetre participar
activament i conèixer en profunditat el mètode dels set passos creat per R.
Shohet i P. Hawkins.
Sempre d'acord amb l'autora, aquest mètode permet al supervisor moure’s en
els diferents matisos que cal tenir en compte perquè la supervisió sigui una
experiència fructífera i brindi noves perspectives.
E. Wieland va acabar la seva intervenció recordant les paraules de Solnit
(1970): "La supervisió és menys que una teràpia i més que un ensenyament".