Els nous valors del postmodernisme i algunes repercussions psicològiques

Articles i treballs
Títol: Els nous valors del postmodernisme i algunes repercussions psicològiques
Autor: Glòria Callicó, psicoanalista SEP-IPA
Data: Abril 2016
Actualment ens trobem davant d’una mutació sociològica que podem considerar global. Els
axiomes del modernisme basats en la tradició i els costums, com ara, Déu està per sobre de totes
les coses; la família constituïda per pare i mare; el metge com a única autoritat en salut que
decideix, per exemple, si s’han d’administrar les vacunes a la població infantil, etc. tendeixen a
quedar relegats i són substituïts per altres valors propis de l’època postmoderna. Així, en altres
canvis, ara hi ha una varietat de pares que reivindiquen el dret a decidir de si volen o no vacunar
els seus fills.
Algunes característiques del postmodernisme des d’un punt de vista sociològic són: una major
permissivitat en l’educació i en les normes; una gran influència dels mitjans de comunicació; una
economia de consum que fomenta una gratificació immediata, i una existència efímera de les
coses. Aquesta última la veiem condicionant la vida de les persones. Abans gairebé tot era per tota
la vida: el treball, la parella, la casa... En canvi, en l’actualitat el més freqüent és canviar de treball
diverses vegades, fins i tot, de professió, de parella, de vivenda, etc. Això comporta que la persona
disposi d’una sèrie de recursos per afrontar els canvis, les pèrdues i l’ansietat que se’n deriva
d’aquests.
Neixen nous valors: la permissivitat, la uniformitat, la iniciativa, l’experimentació, la innovació, la
positivitat i la transparència. Aquests valors en si mateixos poden reforçar actituds de superació i
confiança en un mateix i en l’entorn però també poden propiciar lectures superficials que justifiquin
actituds pocs reflexives amb les consegüents repercussions psicològiques. Així quan la positivitat
s’aplica a les relacions, implica que aquestes han de donar confort i no han causar ni dolor ni
patiment, que són entesos com negatius i comporten que no és fàcil assumir que necessitem a
l’altre i, per tant, que ens dolgui la separació. Sentir-se independent en aquest context postmodern
té un matís pejoratiu en tant que un se sent vulnerable en front a l’altre. Com a conseqüència, la
màxima aspiració pot ser aconseguir una independència emocional. Aquesta independència
emocional és entesa freqüentment com poder viure el sexe sense gelosia, mantenir relacions
lliures sense compromís i la indiferència com a protecció a les decepcions i als propis sentiments,
tal com aconsellen alguns llibres d’autoajuda que estan a la llista dels més venuts, una fugida cap
endavant en recerca de vivències immediates que substitueixen les experiències emocionals on
l’altre pot adquirir importància en la vida d’un. Això, per suposat, no ajuda a tenir tolerància ni
recursos enfront de situacions conflictives. Però a més a més, quedar-se només amb la lectura de
la positivitat implica perdre’s una part de les relacions. Tenir por al patiment pot implicar perdre
també passió, i témer el compromís pot conduir a quedar-se a un nivell de relació molt superficial.
Aquest tipus de relacions tant superficials pot afavorir un buit de sentit perquè es valoren
principalment les qualitats externes en lloc de les internes. Això pot fomentar un tipus de
funcionament mental superficial que en psicoanàlisi es denomina bidimensional o “com si” basat en
una sobrevaloració de les aparences i la conducta superficial de l’altre més que no dels seus estats
o atributs. La relació amb l’altre és de superfície a superfície. No hi ha interiorització perquè per
interioritzar es necessita una distància suficient respecte a l’altre, que permeti pensar sobre aquest,
mentre que en aquest funcionament solament pot emergir un pensament molt concret. Exemples
Articles i treballs
Títol: Els nous valors del postmodernisme i algunes repercussions psicològiques
Autor: Glòria Callicó, psicoanalista SEP-IPA
Data: Abril 2016
de funcionament “com si” els veuríem en els alumnes que quan han de realitzar un treball es
limiten a fer uns quants “talla i enganxa” dels articles consultats a la web però sense cap procés
d’abstracció ni elaboració pròpia, cosa que requeriria molt més temps, esforç, dedicació i
maduració; o bé, creure’s que solament per treure’s un títol ja són coneixedors de la matèria i
poden treballar com a professionals d’un dia per l’altre. Aquesta falta d’interiorització comporta
també una precarització del vincle, no sentir-se suficientment connectat i limitat, i pot provocar la
recerca frenètica de “l’altre” capaç de sostenir i donar coherència a la personalitat. Això exposa a
l’individu a caure en situacions d’addicció: droga, joc, xarxes socials o grups sectaris.
Davant de tots aquest canvis de la societat postmoderna, moltes persones poden requerir ajuda
professional. La psicoanàlisi pot ajudar en aquest procés de reflexió i de maduració. Els
psicoanalistes intentem que el pacient pugui fer en l’aquí i ara de la sessió aquest procés; crear un
espai mental intern; afavorir la possibilitat de mentalització, i capacitar-lo per a una visió interna.
Això requereix un temps ja que no es tracta que el pacient s’emporti un “talla i enganxa” de la
sessió sinó de crear una base estructural en la seva organització de pensament i en la seva gestió
de les emocions que li puguin servir de model tant per sí mateix como per a relacionar-se amb els
altres en el futur.