Derecho Civil español: personas físicas

TEMA 10 LA PERSONA FISICA. COMENÇAMENT DE LA PERSONALITAT
El naixement
Art 30 cc: −Tenir figura humana !VIABILITAT
− Viure 24h després del claustre matern
Art. 31 cc: Primogenitura
Prova del naixement
Inscripció en el Registre Civil (art. 40 a 56 LRC i arts 165 a 170 RRC)
Protecció jurídica del concebut
Art. 29 cc
* Possible conflicte entre la protecció jdca del concebut i els supòsits de despenalització de l'avortament: STC
53/1985
* Preembrió: Regulat a:
llei 35/1988 de reproducció assistida humana que distingeix entre preembió viable i no viable.
llei 42/1988 de donació i utilització d'embrions, fetus humans o cèl·lules, teixits i òrgans.
Extinció de la personalitat
Art. 32 cc: La personalitat s'extingeix per la mort de les persones
Efectes :
− Esfera familiar : la mort de la persona extingeix les rel de pàtria potestat i de tutela, extinció del matrimoni i
liquidació del règim econòmic matrimonial
− Esfera patrimonial:
Idea gral: la mort no extingeix les rel jurídiques patrimonials, però existeixen casos en que si: contractes
personalisims, en una sèrie de drets reals limitats i sobre cosa aliena i en drets de la personalitat amb
l'excepció de la protecció post mortem.
*Transplantament d'òrgans humans : Llei 30/1979 sobre trasplantaments d'òrgans humans
La prova de mort
El nostre cc no estableix cap requisit per determinar la mort d'una persona.
La LRC parla d'acreditar senyals inequívoques de mort i la Llei 30/1979 requereix:
1
− absència de resposta cerebral, absència de respiració espontània, absència de reflexes, encefalograma pla.
Però el mitja de prova principal es la inscripció en el Registre Civil (arts 81 a 87 LRC i arts 273 a 282 RRC) .
Conmoriencia
Art. 33cc
La declaració de defunció
• Temps prolongat de desaparició (de 5 a 10 anys segons el cas)
• Transcurs d'un període de temps de 2anys de desaparició en circumstancies perilloses
Efectes de la declaració de defunció
Mateixos efectes que en la mort de la persona però amb precisions: declaració de defunció ferma (art 196 cc),
extinció del matrimoni (art 85 cc), cessació de la situació d'absència legal
Revocació de la declaració
• Quan es prova la mort de la persona
• Reaparició del declarat difunt (art. 197 cc)
Declaració de defunció i RC
La declaració de defunció s'inscriu al marge de la inscripció de naixement amb nota marginal.
Materials
1) Normatius: Arts 29 a 33 i arts 196, 197 i 85 cc; arts 40 a 56 i 81 a 87 LRC i arts 165 a 170 i 273 a 282
RRC
Llei 30/1979 sobre trasplantaments d'òrgans humans
Llei 35/1988 de reproducció assistida humana
Llei 42/1988 de donació i utilització d'embrions, fetus humans o cèl.lules, teixits i òrgans
2)Jurisprudència
STC 53/1985 (Aranzadi, RTC 1985\53) sobre possible conflicte entre la protecció jurídica del concebut i els
supòsits de despenalització de l'avortament.
STS 4 de febrer de 1970 sobre reserva de drets a favor del no concebut.
STC 231/88 de 2 de desembre (Aranzadi, RTC 1988\231) sobre protecció dels dret a la imatge i a la intimitat
personal i familiar post mortem.
STS de 4 de desembre de 1948 sobre conmoriència.
TEMA 11 LA CAPACITAT DE LA PERSONA
2
Distinció entre capacitat jurídica i capacitat d'obrar
Capacitat jurídica: Idoneïtat per ser titular de drets i deures. Correspon a tota persona.
Capacitat d'obrar: Possibilitat d'actuar per un mateix en la seva esfera jurídica. Requereix la concurrència de
determinades circumstancies com per exemple la majoria d'edat.
El concepte d'estat civil, significat històric i actual
1) Dret Romà: distingia 3 estats civils: status libertatis, status civitatis i status familiae, els quals representaven
el conjunt de dades per poder qualificar la cap. jdca de la persona.
2) Edat mitja: L'status era la manera o condició en que els homes vivien (nobles, plebeus..) i segons la
condició a la que pertanyessin tenien una capacitat o una altra.
3) Final de l'Antic Règim: Estat civil referit a situacions de la persona que afecten a la seva capacitat d'obrar.
4) Actualment el concepte fa referència a la capacitat d'obrar, i els Estats civils que existeixen en el nostre dret
son l'edat i la incapacitació, encara que hi ha opinions doctrinals que consideren que la nacionalitat i el fet
d'estar casat o solter també ho son.
Incapacitat i prohibició
Incapacitat: absència de capacitat en una persona, que pot ser total o parcial i en ppi, pot estar referida a la
capacitat jurídica (limitació als estrangers consagrada a l'art 13.2 CE) o a la capacitat d'obrar.
Prohibició: Ex. Art. 1914 cc
La situació del menor
Regulació: Catalunya te competències exclusives sobre la protecció del menor i el ppi bàsic es el de l'interès
del menor.
Actuació per representant (remissió a la pàtria potestat i a la tutela)
El menor d'edat està sotmès a la representació legal amb l'excepció de 2 supòsits:
• Drets de la personalitat
• Drets reconeguts legalment d'acord amb les condicions de maduresa del menor
En el cc trobem normes que fan referència als aspectes patrimonials del menor:
• Contractes: si el menor no te capacitat natural el contracte que realitzi es nul de ple dret, si té capacitat
natural el contracte serà anul·lable.
• Poden acceptar donacions sempre que no siguin condicionants u oneroses.
Pàtria potestat: Arts 154 a 171 cc
Tutela: Arts 222 a 285 cc
Majoria d'edat
3
Reconeixement per part del legislador de la maduresa de la persona per governar−se per si mateixa. S'arriba al
complir 18 anys (art. 12 CE) i sols pot ser objecte de limitació quan es pateixi una malaltia o deficiència física
o psíquica, que el faculti per a la seva incapacitat o sigui declarat pròdig.
Emancipació i habilitació d'edat
Arts. 314 a 324 cc
El procediment d'incapacitació. La prodigalitat
Llibre IV, títol I, Capítol II LEC
Materials
1)Normatius: Arts 29, 32, 1914 i arts 154 a 171 i arts 222 a 285 i arts 314 a 324 i arts 443, 626 cc; llibre IV,
títol I, capítol II LEC, Arts 12, 23, 13, 14 CE
2)Jurisprudència:
− STS 926/2001 de 15 d'octubre (Aranzadi, RJ 2001\8801) sobre declaració d'incapacitació.
− STS de 28 de setembre de 1968 (Aranzadi, RJ 1968\3961) sobre actes del menor emancipat.
− STS de 23 de desembre de 1997 (Aranzadi, RJ 1997\8902) sobre declaració de prodigalitat
− STS 424/2003 de 28 d'abril (Aranzadi, RJ 2003\3813) soble declaració d'incapacitació i nomenament de
tutor.
TEMA 12. EL DOMICILI I SITUACIONS D'ABSÈNCIA
El domicili
Concepte: el concepte constitucional
Cc: lloc fixat pel dret, per la localització de la persona (criteri objectiu d'identificació)
CE: STC 22/1984
Classes de domicili
1)Domicili civil i domicili administratiu
2)Domicili voluntari
3)Domicili legal
4)Domicili familiar
Les situacions d'absència
Distinció entre desaparició i absència
4
L'absència es caracteritza per la no presencia de la persona en el domicili habitual sense que se'n tinguin
noticies. arts 181 a 191 cc i als arts 2031 a 2047 LEC
El dret reconeix tres situacions d'absència: la desaparició, la declaració d'absència i la declaració de defunció.
La desaparició es dona quan una persona s'ha ausentat del seu domicili habitual sense que se'n tinguin
noticies.
En particular l'absència:
Concepte
La declaració d'absència legal es dona quan la desaparició de la persona persisteix de manera prolongada
produint−se un dubte sobre l'existència de la persona. (art 183 cc)
Representant de l'absent
El seu nomenament està previst a l'art 184 cc que preveu tres tipus de representants:
• Representants legítims privilegiats que son el cònjuge major d'edat no separat, el fill major d'edat o el
ascendent més pròxim de menor edat
• Representants legítims no privilegiats que son els germans majors d'edat que hagin viscut amb
l'absent, amb preferència del més gran.
• Representants datius que hagin estat nombrats pel jutge, quan l'absent no te cap dels parents anteriors
Funcions: art 184 cc
Deures: art 185 cc
Drets i facultats: arts186 a 188 cc
Efectes
1)Personal
2)Familiar
3)Patrimonial
Extinció
Causes:
• La prova de l'existència de l'absent
• La prova de la mort de l'absent
• La declaració de defunció
Els efectes que es produeixen son :
• Cessament de la situació de representació de l'absent
• Restitució del patrimoni de l'absent, be a ell mateix o als seus hereus
• Els representants no privilegiats han de fer els comptes de la seva administració davant del jutge
5
• L'absent podrà reclamar les herències causades al seu favor i podrà sol·licitar la rescissió dels contractes
atorgats pel seu representant.
Materials
1)Normatius: Arts 40 i arts 181 a 191 cc i arts 2031 a 2047 LEC; art 18 CE.
2) Jurisprudència:
− STC 22/1984 de 17 de febrer (Aranzadi, RTC 1984\22) sobre el concepte de domicili
− STS 29 de desembre de 1948 sobre el domicili de la dona casada
− STS de 31 de març de 1959 (Aranzadi, RJ 1959\1527) sobre declaració d'absencia i actuació per
representant
TEMA 13: NACIONALITAT I VEÏNATGE CIVIL
Nacionalitat
Concepte
Es aquella condició de la persona que es caracteritza per establir un vincle polític entre aquesta i un Estat
determinat. Estableix un conjunt de drets i deures de la persona en relació amb l'Estat. Està regulada a l'art 11
CE i als arts 17 a 28 cc.
Formes d'adquirir la nacionalitat
1)Adquisició originaria: Hi ha dos sistemes:
a) Ius sanguini (art 17.1a)cc)
b) Ius soli (art 17.1 b)c)d)cc)
2)Adquisició derivativa: Hi ha quatre sistemes:
a) Sistema d'opció: art 20 i 17.2 cc
b) Adquisició per carta de naturalesa: art 21 cc
c) Adquisició derivativa per residència: art 22 cc
d) Adquisició per possessió d'Estat: art 18 cc
Perquè els tres primers sistemes siguin vàlids hauran de complir els requisits de l'art 23 cc.
Pèrdua de la nacionalitat
Pèrdua de la nacionalitat espanyola d'origen: art 24 cc
Pèrdua de la nacionalitat espanyola que no sigui d'origen: art 25 cc
6
La recuperació de la nacionalitat
Art 26 cc
La doble nacionalitat
Hi ha supòsits en els que es possible la doble nacionalitat:
−quan un dels progenitors sigui espanyol (adquisició automàtica)
−quan l'adquisició sigui derivativa s'intentarà q sempre renunciïn a l'altre nacionalitat.
En ppi l'Ordenament espanyol intenta evitar la doble nacionalitat, i només l'admet de forma expressa en el cas
dels països Iberoamericans, Andorra, Filipinas, Guinea Equatorial, Portugal.
El veïnatge civil
Es una relació jurídica entre Estat i individu que determina la submissió de l'individu a un dels Ordenaments
vigents al territori espanyol.
Adquisició originaria
Art 14.2 i 14.3 1er paràgraf cc
Canvis en el veïnatge: l'opció i la residència
Quan parlem de canvi de veïnatge civil sempre implica la pèrdua de l'anterior veïnatge civil. Hi ha dos formes
de canvi:
• Opció: art 14.3 2on i 3r paràgraf i art 14.4 cc
• Residència: art 14.5 cc
Veïnatge civil del nacionalitzat espanyol
A Catalunya s'aplica l'art 7.2 EA que diu que els estrangers nacionalitzats espanyols estàn subjectes al dret
català sempre que mantinguin domicili administratiu a Catalunya i sempre que no manifestin la seva voluntat
en contra. Si manifesta la seva voluntat en contra s'aplicaran els criteris de l'art 15 cc.
Materials
1)Normatius: Arts 17 a 28 cc; art 7.2 EA; art 11CE
2)Jurisprudència:
− STS 1026/1998 de 28 d'octubre (Aranzadi, 1998\8257) sobre adquisició de la nacionalitat per possessió
continuada
− STS d'1 de juliol de 1994 (Aranzadi, 1994\7657) sobre adquisició originaria de la nacionalitat.
− STS 839/2000 de 21 de setembre (Aranzadi, RJ 2000\7522) sobre adquisició del veïnatge civil per
residència continuada.
7
− STS 253/2000 de 20 de març (Aranzadi, RJ 2000\2020) sobre canvi de veïnatge civil.
TEMA 14: EL REGISTRE CIVIL
Concepte
Es una oficina pública, de la qual està encarregat un funcionari (q normalment es un jutge) i te com a funció
donar publicitat, inscriure fets i actes jurídics que tinguin relevància en l'Estat civil i en les condicions
jurídiques de la persona.
Funció pral del Registre
Donar publicitat sobre el que hi ha inscrit (art 6 LRC)
Organització del RC
El RC es una Oficina Pública, on un funcionari s'encarrega d'inscriure fets rellevants per a la capacitat jurídica
i d'obrar de la persona.
Aquesta Oficina Pública, pot tenir diverses formes organitzatives:
−Registre Municipal
−Registre Consular
−Registre Central
Cada Registre està dividit en quatre seccions:
• Naixements i gral
• Matrimonis
• Defuncions
• Tuteles i representacions legals
La informació de les actes del RC es presenten mitjançant els assentaments: que son documents que s'han
d'omplir sense deixar res en blanc i amb molta claredat i amb ells es pretén que ningú pugui modificar cap
document.
Tipus d'anotacions que es practiquen en el RC
• Inscripcions
• Anotacions
• Notes marginals o de referència
• Cancel·lacions
• Indicacions
Les quatre últimes tenen funció instrumental
Les actes del RC i el seu valor jurídic
Inscripcions −Prals
8
−Marginals
Aquestes inscripcions tenen :
a)Valor sustantiu o constitutiu
b)Valor declaratiu
Sigui quin sigui el valor que tinguin, totes les inscripcions son títol de legitimació de la informació que
contenen: son la única prova valida i admesa en un judici, de la informació que conté l'acte del RC
Aquesta virtualitat es troba regulada a l'art 327 cc i als arts 2 i 3 LRC
Rectificació dels assentaments registrals
Les inscripcions poden rectificar−se per ST ferma que recaigui en judici ordinari (art 92 LRC) o mitjançant
expedient governatiu quan es donin els requisits dels arts 93 i 94 LRC.
Materials
1)Normatius: Art 3275 a 332 cc; LRC i RRC
2)Jurisprudència:
− STS de 31 de gener de 1990 (Aranzadi, RJ 1990\109) sobre cancel.lació d'assentament mitjançant expedient
governatiu
−STS 381/1994 de 29 d'abril (Aranzadi, RJ 1994\2948) sobre inscripció de naixement com a mitja de proba
− STS de 29 de gener de 1990 (Aranzadi, RJ 1990\72) sobre publicitat d'assentaments del RC sobre filiació
il.legítima o desconeguda.
9