TEMA 10 LA PERSONA FISICA. COMENÇAMENT DE LA PERSONALITAT El naixement Art 30 cc: −Tenir figura humana !VIABILITAT − Viure 24h després del claustre matern Art. 31 cc: Primogenitura Prova del naixement Inscripció en el Registre Civil (art. 40 a 56 LRC i arts 165 a 170 RRC) Protecció jurídica del concebut Art. 29 cc * Possible conflicte entre la protecció jdca del concebut i els supòsits de despenalització de l'avortament: STC 53/1985 * Preembrió: Regulat a: llei 35/1988 de reproducció assistida humana que distingeix entre preembió viable i no viable. llei 42/1988 de donació i utilització d'embrions, fetus humans o cèl·lules, teixits i òrgans. Extinció de la personalitat Art. 32 cc: La personalitat s'extingeix per la mort de les persones Efectes : − Esfera familiar : la mort de la persona extingeix les rel de pàtria potestat i de tutela, extinció del matrimoni i liquidació del règim econòmic matrimonial − Esfera patrimonial: Idea gral: la mort no extingeix les rel jurídiques patrimonials, però existeixen casos en que si: contractes personalisims, en una sèrie de drets reals limitats i sobre cosa aliena i en drets de la personalitat amb l'excepció de la protecció post mortem. *Transplantament d'òrgans humans : Llei 30/1979 sobre trasplantaments d'òrgans humans La prova de mort El nostre cc no estableix cap requisit per determinar la mort d'una persona. La LRC parla d'acreditar senyals inequívoques de mort i la Llei 30/1979 requereix: 1 − absència de resposta cerebral, absència de respiració espontània, absència de reflexes, encefalograma pla. Però el mitja de prova principal es la inscripció en el Registre Civil (arts 81 a 87 LRC i arts 273 a 282 RRC) . Conmoriencia Art. 33cc La declaració de defunció • Temps prolongat de desaparició (de 5 a 10 anys segons el cas) • Transcurs d'un període de temps de 2anys de desaparició en circumstancies perilloses Efectes de la declaració de defunció Mateixos efectes que en la mort de la persona però amb precisions: declaració de defunció ferma (art 196 cc), extinció del matrimoni (art 85 cc), cessació de la situació d'absència legal Revocació de la declaració • Quan es prova la mort de la persona • Reaparició del declarat difunt (art. 197 cc) Declaració de defunció i RC La declaració de defunció s'inscriu al marge de la inscripció de naixement amb nota marginal. Materials 1) Normatius: Arts 29 a 33 i arts 196, 197 i 85 cc; arts 40 a 56 i 81 a 87 LRC i arts 165 a 170 i 273 a 282 RRC Llei 30/1979 sobre trasplantaments d'òrgans humans Llei 35/1988 de reproducció assistida humana Llei 42/1988 de donació i utilització d'embrions, fetus humans o cèl.lules, teixits i òrgans 2)Jurisprudència STC 53/1985 (Aranzadi, RTC 1985\53) sobre possible conflicte entre la protecció jurídica del concebut i els supòsits de despenalització de l'avortament. STS 4 de febrer de 1970 sobre reserva de drets a favor del no concebut. STC 231/88 de 2 de desembre (Aranzadi, RTC 1988\231) sobre protecció dels dret a la imatge i a la intimitat personal i familiar post mortem. STS de 4 de desembre de 1948 sobre conmoriència. TEMA 11 LA CAPACITAT DE LA PERSONA 2 Distinció entre capacitat jurídica i capacitat d'obrar Capacitat jurídica: Idoneïtat per ser titular de drets i deures. Correspon a tota persona. Capacitat d'obrar: Possibilitat d'actuar per un mateix en la seva esfera jurídica. Requereix la concurrència de determinades circumstancies com per exemple la majoria d'edat. El concepte d'estat civil, significat històric i actual 1) Dret Romà: distingia 3 estats civils: status libertatis, status civitatis i status familiae, els quals representaven el conjunt de dades per poder qualificar la cap. jdca de la persona. 2) Edat mitja: L'status era la manera o condició en que els homes vivien (nobles, plebeus..) i segons la condició a la que pertanyessin tenien una capacitat o una altra. 3) Final de l'Antic Règim: Estat civil referit a situacions de la persona que afecten a la seva capacitat d'obrar. 4) Actualment el concepte fa referència a la capacitat d'obrar, i els Estats civils que existeixen en el nostre dret son l'edat i la incapacitació, encara que hi ha opinions doctrinals que consideren que la nacionalitat i el fet d'estar casat o solter també ho son. Incapacitat i prohibició Incapacitat: absència de capacitat en una persona, que pot ser total o parcial i en ppi, pot estar referida a la capacitat jurídica (limitació als estrangers consagrada a l'art 13.2 CE) o a la capacitat d'obrar. Prohibició: Ex. Art. 1914 cc La situació del menor Regulació: Catalunya te competències exclusives sobre la protecció del menor i el ppi bàsic es el de l'interès del menor. Actuació per representant (remissió a la pàtria potestat i a la tutela) El menor d'edat està sotmès a la representació legal amb l'excepció de 2 supòsits: • Drets de la personalitat • Drets reconeguts legalment d'acord amb les condicions de maduresa del menor En el cc trobem normes que fan referència als aspectes patrimonials del menor: • Contractes: si el menor no te capacitat natural el contracte que realitzi es nul de ple dret, si té capacitat natural el contracte serà anul·lable. • Poden acceptar donacions sempre que no siguin condicionants u oneroses. Pàtria potestat: Arts 154 a 171 cc Tutela: Arts 222 a 285 cc Majoria d'edat 3 Reconeixement per part del legislador de la maduresa de la persona per governar−se per si mateixa. S'arriba al complir 18 anys (art. 12 CE) i sols pot ser objecte de limitació quan es pateixi una malaltia o deficiència física o psíquica, que el faculti per a la seva incapacitat o sigui declarat pròdig. Emancipació i habilitació d'edat Arts. 314 a 324 cc El procediment d'incapacitació. La prodigalitat Llibre IV, títol I, Capítol II LEC Materials 1)Normatius: Arts 29, 32, 1914 i arts 154 a 171 i arts 222 a 285 i arts 314 a 324 i arts 443, 626 cc; llibre IV, títol I, capítol II LEC, Arts 12, 23, 13, 14 CE 2)Jurisprudència: − STS 926/2001 de 15 d'octubre (Aranzadi, RJ 2001\8801) sobre declaració d'incapacitació. − STS de 28 de setembre de 1968 (Aranzadi, RJ 1968\3961) sobre actes del menor emancipat. − STS de 23 de desembre de 1997 (Aranzadi, RJ 1997\8902) sobre declaració de prodigalitat − STS 424/2003 de 28 d'abril (Aranzadi, RJ 2003\3813) soble declaració d'incapacitació i nomenament de tutor. TEMA 12. EL DOMICILI I SITUACIONS D'ABSÈNCIA El domicili Concepte: el concepte constitucional Cc: lloc fixat pel dret, per la localització de la persona (criteri objectiu d'identificació) CE: STC 22/1984 Classes de domicili 1)Domicili civil i domicili administratiu 2)Domicili voluntari 3)Domicili legal 4)Domicili familiar Les situacions d'absència Distinció entre desaparició i absència 4 L'absència es caracteritza per la no presencia de la persona en el domicili habitual sense que se'n tinguin noticies. arts 181 a 191 cc i als arts 2031 a 2047 LEC El dret reconeix tres situacions d'absència: la desaparició, la declaració d'absència i la declaració de defunció. La desaparició es dona quan una persona s'ha ausentat del seu domicili habitual sense que se'n tinguin noticies. En particular l'absència: Concepte La declaració d'absència legal es dona quan la desaparició de la persona persisteix de manera prolongada produint−se un dubte sobre l'existència de la persona. (art 183 cc) Representant de l'absent El seu nomenament està previst a l'art 184 cc que preveu tres tipus de representants: • Representants legítims privilegiats que son el cònjuge major d'edat no separat, el fill major d'edat o el ascendent més pròxim de menor edat • Representants legítims no privilegiats que son els germans majors d'edat que hagin viscut amb l'absent, amb preferència del més gran. • Representants datius que hagin estat nombrats pel jutge, quan l'absent no te cap dels parents anteriors Funcions: art 184 cc Deures: art 185 cc Drets i facultats: arts186 a 188 cc Efectes 1)Personal 2)Familiar 3)Patrimonial Extinció Causes: • La prova de l'existència de l'absent • La prova de la mort de l'absent • La declaració de defunció Els efectes que es produeixen son : • Cessament de la situació de representació de l'absent • Restitució del patrimoni de l'absent, be a ell mateix o als seus hereus • Els representants no privilegiats han de fer els comptes de la seva administració davant del jutge 5 • L'absent podrà reclamar les herències causades al seu favor i podrà sol·licitar la rescissió dels contractes atorgats pel seu representant. Materials 1)Normatius: Arts 40 i arts 181 a 191 cc i arts 2031 a 2047 LEC; art 18 CE. 2) Jurisprudència: − STC 22/1984 de 17 de febrer (Aranzadi, RTC 1984\22) sobre el concepte de domicili − STS 29 de desembre de 1948 sobre el domicili de la dona casada − STS de 31 de març de 1959 (Aranzadi, RJ 1959\1527) sobre declaració d'absencia i actuació per representant TEMA 13: NACIONALITAT I VEÏNATGE CIVIL Nacionalitat Concepte Es aquella condició de la persona que es caracteritza per establir un vincle polític entre aquesta i un Estat determinat. Estableix un conjunt de drets i deures de la persona en relació amb l'Estat. Està regulada a l'art 11 CE i als arts 17 a 28 cc. Formes d'adquirir la nacionalitat 1)Adquisició originaria: Hi ha dos sistemes: a) Ius sanguini (art 17.1a)cc) b) Ius soli (art 17.1 b)c)d)cc) 2)Adquisició derivativa: Hi ha quatre sistemes: a) Sistema d'opció: art 20 i 17.2 cc b) Adquisició per carta de naturalesa: art 21 cc c) Adquisició derivativa per residència: art 22 cc d) Adquisició per possessió d'Estat: art 18 cc Perquè els tres primers sistemes siguin vàlids hauran de complir els requisits de l'art 23 cc. Pèrdua de la nacionalitat Pèrdua de la nacionalitat espanyola d'origen: art 24 cc Pèrdua de la nacionalitat espanyola que no sigui d'origen: art 25 cc 6 La recuperació de la nacionalitat Art 26 cc La doble nacionalitat Hi ha supòsits en els que es possible la doble nacionalitat: −quan un dels progenitors sigui espanyol (adquisició automàtica) −quan l'adquisició sigui derivativa s'intentarà q sempre renunciïn a l'altre nacionalitat. En ppi l'Ordenament espanyol intenta evitar la doble nacionalitat, i només l'admet de forma expressa en el cas dels països Iberoamericans, Andorra, Filipinas, Guinea Equatorial, Portugal. El veïnatge civil Es una relació jurídica entre Estat i individu que determina la submissió de l'individu a un dels Ordenaments vigents al territori espanyol. Adquisició originaria Art 14.2 i 14.3 1er paràgraf cc Canvis en el veïnatge: l'opció i la residència Quan parlem de canvi de veïnatge civil sempre implica la pèrdua de l'anterior veïnatge civil. Hi ha dos formes de canvi: • Opció: art 14.3 2on i 3r paràgraf i art 14.4 cc • Residència: art 14.5 cc Veïnatge civil del nacionalitzat espanyol A Catalunya s'aplica l'art 7.2 EA que diu que els estrangers nacionalitzats espanyols estàn subjectes al dret català sempre que mantinguin domicili administratiu a Catalunya i sempre que no manifestin la seva voluntat en contra. Si manifesta la seva voluntat en contra s'aplicaran els criteris de l'art 15 cc. Materials 1)Normatius: Arts 17 a 28 cc; art 7.2 EA; art 11CE 2)Jurisprudència: − STS 1026/1998 de 28 d'octubre (Aranzadi, 1998\8257) sobre adquisició de la nacionalitat per possessió continuada − STS d'1 de juliol de 1994 (Aranzadi, 1994\7657) sobre adquisició originaria de la nacionalitat. − STS 839/2000 de 21 de setembre (Aranzadi, RJ 2000\7522) sobre adquisició del veïnatge civil per residència continuada. 7 − STS 253/2000 de 20 de març (Aranzadi, RJ 2000\2020) sobre canvi de veïnatge civil. TEMA 14: EL REGISTRE CIVIL Concepte Es una oficina pública, de la qual està encarregat un funcionari (q normalment es un jutge) i te com a funció donar publicitat, inscriure fets i actes jurídics que tinguin relevància en l'Estat civil i en les condicions jurídiques de la persona. Funció pral del Registre Donar publicitat sobre el que hi ha inscrit (art 6 LRC) Organització del RC El RC es una Oficina Pública, on un funcionari s'encarrega d'inscriure fets rellevants per a la capacitat jurídica i d'obrar de la persona. Aquesta Oficina Pública, pot tenir diverses formes organitzatives: −Registre Municipal −Registre Consular −Registre Central Cada Registre està dividit en quatre seccions: • Naixements i gral • Matrimonis • Defuncions • Tuteles i representacions legals La informació de les actes del RC es presenten mitjançant els assentaments: que son documents que s'han d'omplir sense deixar res en blanc i amb molta claredat i amb ells es pretén que ningú pugui modificar cap document. Tipus d'anotacions que es practiquen en el RC • Inscripcions • Anotacions • Notes marginals o de referència • Cancel·lacions • Indicacions Les quatre últimes tenen funció instrumental Les actes del RC i el seu valor jurídic Inscripcions −Prals 8 −Marginals Aquestes inscripcions tenen : a)Valor sustantiu o constitutiu b)Valor declaratiu Sigui quin sigui el valor que tinguin, totes les inscripcions son títol de legitimació de la informació que contenen: son la única prova valida i admesa en un judici, de la informació que conté l'acte del RC Aquesta virtualitat es troba regulada a l'art 327 cc i als arts 2 i 3 LRC Rectificació dels assentaments registrals Les inscripcions poden rectificar−se per ST ferma que recaigui en judici ordinari (art 92 LRC) o mitjançant expedient governatiu quan es donin els requisits dels arts 93 i 94 LRC. Materials 1)Normatius: Art 3275 a 332 cc; LRC i RRC 2)Jurisprudència: − STS de 31 de gener de 1990 (Aranzadi, RJ 1990\109) sobre cancel.lació d'assentament mitjançant expedient governatiu −STS 381/1994 de 29 d'abril (Aranzadi, RJ 1994\2948) sobre inscripció de naixement com a mitja de proba − STS de 29 de gener de 1990 (Aranzadi, RJ 1990\72) sobre publicitat d'assentaments del RC sobre filiació il.legítima o desconeguda. 9