TEMA : AL−ÀNDALUS La formació d'Al−Àndalus: l'emirat La Conquesta •

TEMA : AL−ÀNDALUS
• La formació d'Al−Àndalus: l'emirat
• La Conquesta
Al començament del segle VIII un exèrcit musulmà format per berbers va travessar estret de Gibraltar i va
desembarcar a la Península Ibèrica, governada pels visigots. Després de vèncer el rei visigot Roderic a la
batalla del riu Guadalete (juliol 711) els musulmans van fer algunes expedicions de pillatge. Com que un altre
exèrcit mes nombrós governat pel governador del nord d'Àfrica es va adonar de la feblesa de l'Estat visigòtic,
ca començar la conquesta de la Península. S'apoderaren de Toledo i en quatre anys van dominar tot el territori
peninsular, ja que amb prou feines hi van trobar resistència. Tots els habitants es van convertir a l'islam.
• L'emirat dependent
L'anomenat Al−Àndalus es va convertir en emirat amb capital a Còrdova, governat per un emir que depenia
dels califes de Damasc. Duran els primers temps les guerres hi van sovintejar. Unes de civils, entre àrabs i
berbers, i altres contra els francs.
• L'emirat independent
La situació política va començar a canviar a mitjan segle VIII, en què els califes de Damasc van ser vençuts
pels Abbàssides, de Bagdad. L'únic Omeia salvat va fugir cap Al−Àndalus i es va fer amo del poder. Va
establir l'emirat independent i va governar amb el nom d'Abd al−Rahman I. Es va trencar la unitat política
però no la religiosa amb Bagdad.
• Evolució d'Al−Àndalus: el califat
• El califat de Còrdova
Al segle X Abd al−Rahman III va posar fi a les rebel·lions internes del califat de Còrdova i va vèncer diverses
vegades els enemics del nord. Abd es proclamà califa l'any 929 i no van dependre mes de Bagdad. També va
esdevenir cap espiritual dels musulmans nord−africans i així va néixer el califat de Còrdova, període de mes
esplendor d'Al−Àndalus. Va continuar així, tot i que el califa Hixem II va abandonar el poder en mans del seu
primer ministre Al−Mansur. Després de la mort d'Al−M no hi va haver cap califa ni ministre capaç de sostenir
el califat. Després de trenta anys de lluites internes, l'any 1030 el califat de Còrdova es disgregà en nombrosos
regnes, anomenats taifes.
• Els poders del califa
El califa tenia un poder absolut. L'administració estava centralitzada i tot Al−Àndalus era governat des de la
capital, Còrdova. El califa, amb l'ajuda d'un primer ministre (visir) i d'alts funcionaris, nomenava governadors
(valís) de les províncies i els principals funcionaris de les ciutats, entre ells els jutges (cadis).
• Evolució d'Al−Àndalus: els regnes de taifes
• Els regnes de taifes
Amb els regnes de taifes es va desfer la unitat d'Al−Àndalus. La primacia política va passar a Sevilla. Tot i
que els regnes de taifes van continuar sent rics, no podien aguantar l'empenta militar dels regnes cristians. Per
això van haver de demanar constantment ajuda militar a nord Àfrica. Al final del segle XI arribaren els
almoràvits i els almohades, però tan sols van aconseguir d'aturar momentàniament el retrocés del poder
musulmà, perquè es va produir una forta reacció dels reis cristians, que van formar una gran aliança i van
1
vèncer els almohades a Las Navas de Tolosa (1212).
• El regne nassarita de Granada
Quan els cristians van haver conquerit la vall de Guadalquivir només va restar un regne de taifes, el regne de
Granada, creat per la dinastia nassarita el 1237. Aquest va persistir durant dos segles i mig gràcies a l'habilitat
diplomàtica dels seus reis i la bona situació geogràfica.
• Al−Àndalus: economia i societat
• L'economia
Entre els segles VIII i XV la base principal va ser l'agricultura. Van introduir novetats importants:
• Noves tècniques de regadiu, com la sínia
• Nous conreus, com l'arròs, els tarongers, les moreres, el cànem i el safrà. També els cereals, les
oliveres i la vinya, hortalisses, lli, espart, palmeres datileres, ametllers i figueres.
També va ser el centre d'un actiu comerç internacional que va permetre l'intercanvi entre Europa i l'orient. De
l'exterior procedien esclaus, primeres matèries, or i plata, mentre que d'aquí sortien productes elaborats a les
seves ciutats. Això facilità l'ús de la moneda: dinar (or) i dirhem (plata).
• La societat
Va ser el centre de l'activitat econòmica i un centre administratiu, polític i cultural. La societat d'Al−Àndalus
estava formada per:
Conqueridors:
• Àrabs i siris, poc nombrosos però alts carrecs i millors terres.
• Berbers, mes nombrosos, sense beneficis de la conquesta
Hispans:
• Muladís, hispans convertits a l'Islam. Eren la majoria de població.
• Mossàrabs. Seguien sent cristians. Vivien a les ciutats, vivien de l'artesania i el comerç. Pocs. A partir
del segle IX van patir persecucions religioses per part dels emirs i van emigrar al nord.
• Jueus. Ciutats, artesans i comerciants. Destaquen en la ciència i la medicina.
• Cultura i art a Al−Àndalus
5.1 La cultura Al−Àndalus
Constitueix un pont d'unió entre l'herència de l'antiguitat clàssica i l'Europa medieval. Els àrabs van conèixer
obres científiques i filosòfiques dels antics grecs que a Europa estaven gairebé oblidades.
5.2 Característiques generals de l'art àrab
A mesura que els àrabs s'expandien anaven adoptant elements artístics bizantins, romanocristians, perses...
Com que l'Alcrà prohibeix fer representacions humanes i d'animals, practicament no existien ni escultures ni
pintures en l'art àrab. Per això ens referim bàsicament sempre a l'arquitectura.
5.3 L'arquitectura
2
Mesquites i Palaus. No són gaire alts i estan construïts amb materials poc resistents. Té elements decoratius
abundants, especialment a l'interior. Aquest model s'ha mantingut al llarg dels segles i actualment es continua
construint d'una manera semblant en els països àrabs. L'art que van fer els musulmans a Al−Àndalus rep el
nom d'art hispanoàrab i té diverses etapes: califal, regnes de taifes i almohade.
3