Al−Àndalus Índex Introducció Pàg. 4

Al−Àndalus
Índex
• Introducció
Pàg. 4
• Apartat 1: La formació d'Al−Àndalus: l'emirat
♦ La conquesta
Pàg. 5
♦ L'emirat dependent
Pàg. 5
♦ L'emirat independent
Pàg. 5
• Apartat 2: Evolució d'Al−Àndalus: el califat
♦ El califat de Còrdova
Pàg. 6
♦ Els poders del Califa
Pàg. 6
• Apartat 3: Evolució d'Al−Àndalus: els regnes de taifes
♦ Els regnes de taifes
Pàg. 7
♦ El regne nassarita de Granada
Pàg. 7
• Apartat 4: Al−Àndalus: economia i societat
♦ L'economia
Pàg. 8
♦ La societat
1
Pàg. 8−9
• Apartat 5: Cultura i art a Al−Àndalus
♦ La cultura a Al−Àndalus
Pàg. 10
♦ Característiques generals de l'art Àrab
Pàg. 10
♦ L'arquitectura
Pàg. 11
Introducció
Al començament del segle VIII els àrabs, que ja dominaven tot el nord d'Àfrica, van iniciar la conquesta de la
Península Ibèrica, porta d'entrada a Europa.
La feblesa dels visigots va permetre als àrabs d'apoderar−se de la Península, on van estar vuit segles
(711−1492).
L'estat que van crear els musulmans va rebre el nom d'Al−Àndalus. Es divideix en quatre etapes: el Califa de
Damasc, el Califat de Còrdova, els Regnes de Taifes i el Regne de Granada.
Vista panoràmica de la mesquita de Còrdova.
Jardins del palau del Generalife, a l'Alhambra (Granada).
711: Batalla del riu 1492: Els Reis Catòlics
Guadalate 912−961: Govern d'Abd conquereixen Granada
Al−Rahman III 1146: Arribada
715: Es dóna per 976−1002: Govern dels almohades
acabat la conquesta d'Al Mansur
de la Península
1086: Arribada dels
almòravits
722: Batalla de Covadonga 1212: Batalla de Las
Navas de Tolosa
• La formació d'Al−Àndalus: l'emirat
2
• La conquesta
Al començament del segle VIII un exèrcit musulmà, va travessar l'estret de Gibraltar i va desembarcar a la
Península Ibèrica, que aleshores estava governada pels visigots.
Després de vèncer el rei visigot Roderic a la batalla del riu Guadalate (juliol del 711), els musulmans van
fer expedicions de pillatge.
Els musulmans s'apoderaren de la capital del regne visigot, Toledo, i en quatre anys van dominar tot el
territori peninsular, bé que a la Serralada Cantàbrica i als Pirineus hi van quedar petits nuclis d'hispans
independents.
• L'emirat dependent
Els musulmans van anomenar Al−Àndalus el territori que havien
conquerit a la Península Ibèrica i el van convertir en una província o emirat, governada per un emir que
depenia dels califes de Damasc. La capital es va establir a Còrdova.
• L'emirat independent
L'únic membre de la família Omeia que se salvà va fugir cap Al−Àndalus, es va fer amo del poder, va establir
l'emirat independent i va governar amb el nom d'Abd al−Rahman I (756−788).
Així es va trencar la unitat política amb el califa abàssida de Bagdad, però continuava seguint el cap espiritual
i religiós dels musulmans d'Al−Àndalus.
Miniatura en què hi ha representat l'emir de Còrdova juntament amb alguns dels seus dignataris.
• Evolució d'Al−Àndalus: el califat
1.1 El Califat de Còrdova
Al segle X semblava que Al−Àndalus s'havia de desembrar a causa de les contínues revoltes i l'avenç dels
regnes cristians. Abd al−Rahman III va posar fi a les rebel·lions internes, va enfortir el poder polític i va
vèncer diverses vegades els enemics del nord.
Per consolidar el seu poder, Abd al−Rahman III es proclamà califa l'any 929 i va trencar tots els lligams. Així
va néixer el califat de Còrdova, el període de més esplendor d'Al−Àndalus.
L'esplendor política i cultural del califat va continuar amb els seus successors, tot i que el califa Hixem II va
abandonar el poder en mans del seu primer ministre Al−Mansur.
L'any 1031 el califat de Còrdova es disgregà en nombrosos regnes, que van rebre el nom de taifes.
1.2 Els poders del Califa
CALIFA
Jutge suprem, general dels exèrcits; nomena i deposa els funcionaris.
VISIR
3
Primer ministre. Amb el califa i els alts funcionaris nomena els:
VALTS
Governadors de les províncies.
CADIS
Funcionaris de les ciutats: jutges.
• Evolució d'Al−Àndalus: els regnes de taifes
• Els regnes de taifes
Amb els regnes de taifes es va desfer la unitat d'Al−Àndalus, però ben aviat els regnes més febles es van
annexionar amb els més poderosos.
Al final del segle XI arribaren a Al−Àndalus els almoràvits i més tard els almohades. Van aconseguir aturar
momentàniament el retrocés del poder musulmà, perquè es va produir una forta reacció dels reis cristians, van
formar una gran aliança i van vèncer els almohades a Las Navas de Tolosa (1212).
• El regne nassarita de Granada
Quan els cristians van haver conquerit la vall del Guadalquivir només va restar un regne de taifes, el regne de
Granada, que havia estat creat per la dinastia nassarita el 1237.
El regne de Granada va persistir durant dos segles i mig gràcies a l'habilitat diplomàtica dels seus reis i a la
seva bona situació geogràfica. Pel nord, les Serralades Bètiques feien de muralla contra els cristians.
Tenia una àmplia façana marítima, amb ports molt bons que facilitaven el comerç amb els musulmans del
nord d'Àfrica i també la defensa del territori.
El regne de Granada va ser un regne que va tenir una gran esplendor cultural i artística.
• Àl−Àndalus: economia i societat
• L'economia
Una agricultura pròspera
Entre els segles VIII i XV la base principal de l'economia d'Al−Àndalus va ser l'agricultura. Van introduïr:
• Mètodes intensius de conreu fonamentats en l'extensió de noves tècniques de regadiu, com la sínia.
Va augmentar la producció.
• Nous conreus, com ara l'arròs, els tarongers, les moreres, el cànem i el safrà.
Reproducció d'una sínia musulmana.
El comerç
Al−Àndalus va ser el centre d'un actiu comerç internacional que va permetre l'intercanvi de productes entre
Europa i l'orient.
4
De l'exterior, en procedia mà d'obra barata (esclaus), primeres matèries, or i plata; mentre que els mercaders
andalusins distribuïen pel Mediterrani els productes elaborats a les seves ciutats. Aquest comerç tan pròsper
facilità la difusió de l'ús de la moneda: el dinar d'or i el dirhem de plata.
• La societat
La ciutat va ser el centre de l'activitat i també un important centre administratiu, polític i cultural.
La societat d'Aplanada estava formada per una barreja de gent de diverses races, cultures i religions. I també
els conqueridors eren diferents entre ells, però tots eren musulmans de religió.
Els conqueridors
• Hi havia àrabs i siris, que eren poc nombrosos, però tenien els alts càrrecs i es quedaren les millors
terres.
• Els berbers, procedents del nord d'Àfrica, eren més nombrosos, però no van obtenir tants beneficis de
la conquesta.
Els hispans
• Els muladís. Eren els hispans convertits a l'Islam. Constituïen la majoria de la població
d'Al−Àndalus.
• Els mossàrabs. Eren els cristians que van conservar la religió. Vivien a les ciutats i es dedicaven a
l'artesania i al comerç. No n'hi havia gaires. A partir del segle IX els mossàrabs van patir persecucions
religioses per part dels emirs i n'hi va haver molts que van emigrar cap als regnes cristians del nord.
• Els jueus. Vivien a les ciutats i solien ser artesans i comerciants. També van destacar en ciència i
medicina.
• Cultura i art a Al−Àndalus
• La cultura a Al−Àndalus
Els àrabs van conèixer les obres científiques i filosòfiques dels antics grecs després de conquerir les terres del
Mediterrani oriental.
Per això la superioritat cultural dels àrabs era evident i durant els segles que dominaren la Península van
transmetre als pobles europeus el coneixement de la ciència grega per mitjà de traduccions i comentaris.
El desenvolupament de la ciència
Els musulmans van donar molta importància als estudis de jurisprudència, perquè permetien accedir als altres
càrrecs de l'administració. També van tenir un gran desenvolupament l'astronomia, la botànica, la medicina,
les matemàtiques i la filosofia.
Hi va haver figures importants en el camp de la filosofia, com els cordovesos Averrois, musulmà, i
Maimònides, jueu, que van viure al segle XII.
En el camp de les matemàtiques, els àrabs van introduir a Europa, procedent de l'Índia, la numeració grega,
que continuem utilitzant i que té com a gran diferència, en comparació a la romana, l'existència de la xifra
5
zero.
• Característiques generals de l'art àrab
A mesura que els àrabs duien a terme la seva gran expansió territorial anaven adoptant elements artístics
bizantins, romanocristians, perses, etc. Per això, tant l'arquitectura islàmica com els aspectes decoratius del
seu art van sorgir de la síntesi d'aquestes cultures
Com que l'Alcorà prohibeix fer representacions humanes i d'animals, pràcticament no existeixen ni escultures
ni pintures en l'art àrab, tot i que hi ha algunes excepcions en miniatures, tapissos i ceràmica.
• L'arquitectura
Els edificis àrabs, mesquites i palaus, no són gaire alts i estan construïts amb materials poc resistents (maons,
maçoneria, guix, fusta, etc.). Tanmateix, aquesta arquitectura no fa la sensació de pobresa, perquè té elements
decoratius abundants, especialment a l'interior (plaques de guix o rajoles, que repeteixen temes vegetals
estilitzats, o bé inscripcions o dibuixos geomètrics).
L'art que van fer els musulmans a Al−Àndalus rep el nom d'art hispanoàrab i té diverses etapes: l'arquitectura
califal, la dels regnes de taifes i l'almohade.
La Torre del Oro, a Sevilla, construïda el 1220, formava part del sistema defensiu de la ciutat.
La Giralda de Sevilla va ser edificada el 1195
L'Alcassaba de Màlaga conserva un doble cèrcol defensiu, format per muralles i torres dalt d'un turó.
Emirat dependent Emirat independent Califat de Còrdova Regnes de Taifes Regne de Granada de Damasc de
Bagdad (929−1031) (1031−1237) (1237−1492)
(711−756) (756−929)
6