Daens; Stijn Coninx

daens
1. Què pretenen els empresaris tèxtils imitant el sistema de producció anglès?
Reduir costos i augmentar la producció.
− Quines despeses han de reduir? Com pensen fer−ho?
Reduint el nombre de treballadors per màquina, substituint tots els treballadors homes per dones, fent servir
nens petits i reduir encara més els salaris ja de per sí molt baixos.
− Estan d'acord tots els empresaris? Què n'opinen els liberals?
No tots els empresaris estan d'acord, n'hi ha que tenen un petit remordiment per dins i creuen que una baixada
més dels sous seria del tot inhumà alhora. Hi ha també, qui creu que una baixada no importaria o, directament
no ho pensa ja que busca el seu major benefici possible.
2. Al partit catòlic li agrada l'actuació de Daens? Per què?
Daens és l'únic membre eclesiàstic que lluita per aconseguir erradicar o si més no disminuir, la diferència
entre classes que existeix i aconseguir que els pobres deixin de ser−ho tant i tinguin unes condicions de vida
millors.
El partit catòlic és el partit encapçalat pels rics i pels empresaris explotadors i no volen que ningú sobresalti la
massa explotada ni que molt menys sigui un capellà qui els revolucioni i els faci lluitar i defensar−se i fer−los
perdre els seus avantatges.
3. Els obrers llegeixen dos diaris. El demòcrata−cristià de Daens i el socialista. Quina és la principal
reivindicació socialista? Per què?
La principal reivindicació dels socialistes és que tots els que llegeixen el diari de Daens estan llegint les
notícies catòliques, que són exactament les que defensen els empresaris que els exploten.
4. La manifestació dels treballadors per a denunciar les condicions de treball davant el comitè d'investigació
és durament reprimida. Quin altre sistema de control comencen a practicar els empresaris?
És durament reprimida ja que els empresaris no volen que les seves condicions infrahumanes surtin a la llum
per a poder continuar explotant−los.
La repartició de sopa queda restringida als manifestants i aquells que es neguin a treballar. Només els que
romanguin a la fàbrica tindran dret a sopa.
És en aquest moment, però, que els comunistes es posen al costat de la paradeta de la sopa i comencen a
repartir a tothom la seva pròpia sopa per a tothom, treballadors o manifestants.
5. Les classes treballadores. Els liberals pressionen el Parlament belga a favor del sufragi universal, que és
aprovat l'any 1894. quines conseqüències político−socials tindrà aquest nou sistema de representació
parlamentària? Qui pot votar? Et sembla just? Per què?
Per primer cop en la història és té una relativa llibertat de triar la opció política desitjada i escollir algú que
1
representi al poble, i no als empresaris, i faci arribar la seva veu a la resta de parlamentaris.
Una de les conseqüències és que els adinerats perden el seu monopoli en el poder, tot i que continua essent
totalment desproporcionat.
El Sufragi Universal només donava opció a votar als homes majors de vint−i−cinc anys, el sufragi no era
totalment universal però. És clar que em sembla just, d'aquesta manera la veu del poble podia ser sentida per
la resta i no tapada la seva boca pels rics de la zona.
6. Els liberals i els socialistes uneixen les seves forces per a aconseguir que el partit demòcrata−cristià
fundat per Daens pugui obtenir uns bons resultats. Què succeeix desprès de la votació? És possible que
actualment es repeteixin casos com aquest?
Els comunistes, veient que no tenen suficient poder com per guanyar les eleccions decideixen unir els seus
vots amb els dels cristians per tal de sumar forces i aconseguir guanyar les eleccions.
Desprès d'units aconsegueixen guanyar les eleccions però els catòlics, que s'encarregaven del recompte
manipulen els resultats per tal que Daens no pugui guanyar.
Van haver de repetir−se les votacions i Daens va resultar guanyador.
Actualment, i en un país desenvolupat és molt difícil que hi hagi temes de corrupció i manipulació de resultats
en països desenvolupats però en països en vies de desenvolupament suposo que continua passant (exemple
Iraq).
7. Els socialistes ofereixen als obrers treball a la seva cooperativa. Explica com funciona una cooperativa.
Coneixes a l'actualitat empreses cooperatives? Quins problemes troben per a poder subsistir?
En una cooperativa el treball es divideix i se n'extreu un benefici en forma de producte (exemple pa) que,
sense ànim de lucre, és repartit entre els altres membres de la cooperativa que també aporten el seu producte i
el reparteixen entre els altres socis. Hi ha indústries que s'especialitzen molt en un producte i rebenten el preu
i les cooperatives o poden lluitar contra aquests preus tan baixos.
2