Política Industrial i Tecnològica

ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Modalitat semipresencial
POLÍTICA
INDUSTRIAL I
TECNOLÒGICA
Guia de l’assignatura
ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Modalitat semipresencial
27859 Política Industrial i Tecnològica. Guia de l’assignatura
Aprovada en C.A.A de data 8/06/05
1
Crèdits: 4,5 crèdits
Crèdits ECTS: 3,6
Tipus: Troncal
Professors: Javier Martínez Gómez ([email protected]).
Joan Mora Segués ([email protected])
Departament: Organització d’Empreses
Presentació
Coneixements previs
No és obligatòria cap assignatura prèvia específica. És recomanable, tot i que no imprescindible, tenir
coneixements bàsics d’economia general.
Camps professionals
És una assignatura especialment destacada per als enginyers d’organització industrial.
Els camps professionals als qual estaria indicada és per a totes aquelles persones amb un cert poder
de decisió en indústries multilocals, sigui en el sector privat (multinacionals) o en el públic
(corporacions públiques industrials). Igualment, és una assignatura de gran interès per aquelles
persones que en entorns locals (petites empreses o municipis) tenen la missió de reactivar un cert
sector o tipus d’indústria.
Relació amb altres assignatures
Tot i no tenir una relació directa amb altres assignatures, sí que està lligada amb Economia Industrial,
Política d’Empresa i amb Organització del Treball. Igualment, tot i que amb lligams més febles, està
relacionada amb Organització de la Producció i amb Mètodes Quantitatius d’Organització Industrial.
Objectius
Objectiu principal
§
Que l’alumne adquireixi uns coneixements bàsics sobre els diferents conceptes de política
Industrial i tecnològica, i que aquests coneixements el permetin identificar les eines,
instruments i recursos i com la selecció de tots aquests instruments més les noves
tecnologies corresponen a diferents posicions polítiques amb resultats variables segons els
casos.
Objectius generals
§
Que l’alumne es situï davant de la problemàtica tant econòmica com social amb la qual
s’enfronten les diverses comunitats humanes, i com unes polítiques industrials i tecnològiques
adequades poden ajudar a millorar la seva qualitat de vida.
ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Modalitat semipresencial
27859 Política Industrial i Tecnològica. Guia de l’assignatura
Aprovada en C.A.A de data 8/06/05
2
§
Que l’alumne, amb una càrrega tècnica per vocació important, valori com a principal l’objectiu
d’aconseguir el màxim rendiment dels factors productius dels quals disposa una societat,
avaluant sempre les seves conseqüències socials i econòmiques, ja sigui com a ciutadà o
com a professional que desenvolupa la seva activitat en un entorn amb gran influència de
factors aliens i, a vegades, fins i tot alienants.
§
Que l’alumne pugui identificar la conjugació de dos aspectes molt importants: la màxima
eficiència de les inversions econòmiques i la millor eficàcia des del punt de vista social, com a
objectiu de tota política governamental que vulgui ser coherent amb les necessitats de la
societat que governa.
§
Que l’alumne sigui capaç de, per una banda, extreure conclusions per a entendre l’evolució
dels països o sectors i, per l’altra, elaborar polítiques futures que permetin millorar si no
mantenir el desenvolupament i el lideratge d’aquestes països o sectors respecte la comunitat
més àmplia.
§
Que l’alumne pugui situar tots aquests models de política industrial i tecnològica en el context
de l’evolució econòmica mundial, també anomenada globalització econòmica i tecnològica.
Temari
El curs es desenvolupa en tres mòduls:
1.- Conceptes introductoris. Definicions i introducció.
2.- Organismes i institucions que determinen la política industrial i tecnològica: l’Estat.
−
Política monetària: fixació de la taxa d’interès per afavorir la inversió i controlar la inflació,
tipus de canvi (devaluació) per protegir la indústria d’un país.
−
Política fiscal o pressupostària: regles fiscals (fixació d’impostos i incentius fiscals) i despesa
pressupostària (inversions en infrastructures), protecció duanera (aranzels).
−
Política social: política de treball, salarials, educatives. Polítiques socials per a la contractació
de determinats grups de persones (per exemple a Espanya: dones, aturats de llarga duració),
ajudes de l’Estat per a la formació (per exemple a Espanya: cursos subvencionats pel
Forcem).
−
Política ambiental: fixar mesures per un creixement sostenible. Afavorir les energies
alternatives (per exemple a Catalunya l’energia eòlica) o l’hidrogen com a possible substitut
en un futur de la benzina. Fixar taxes per millorar el medi ambient (per exemple el cànon
d’aigua o la ecotasa).
3.- Organismes i institucions que determinen la política industrial i tecnològica: Organismes
subestatals i supranacionals.
−
−
Els municipis i les regions. Els municipis determinen el sòl dedicat a la indústria així com
determinen els impostos municipals, que influeixen en la implantació de determinades
indústries.
La Unió Europea: en aquest cas concret, tots els seus membres individualment poden
determinar una política fiscal però la política monetària és fixada per la UE. Tanmateix,
ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Modalitat semipresencial
27859 Política Industrial i Tecnològica. Guia de l’assignatura
Aprovada en C.A.A de data 8/06/05
−
−
−
−
−
3
mitjançant la distribució de fons estructurals i altres poden influir en la implantació d’indústries
en un país.
El Mercosur i el Nafta.
La Organització Mundial del Comerç.
Les multinacionals: existeixen països del tercer món que bàsicament la seva indústria està
constituïda per les multinacionals. Per tant, la política industrial d’aquests països està
encaminada a afavorir la seva implantació.
Les ONG’s i el tercer sector.
La ONU: la conferència de Kioto i de Johannesburgo, que fixa unes quotes i d’emissió de
gasos contaminats per determinar la sostenibilitat del creixement mundial.
4.- Exemple reals i exercicis pràctics. Models de política industrial i tecnològica a diferents
estats nacionals : quatre models, un històric, dos de futur, i un país pont.
Objectius específics dels mòduls
n
Mòdul 2
Al finalitzar l’estudi d’aquest mòdul, l’estudiant hauria de ser capaç de:
−
Definir els conceptes de les principals polítiques que marquen la gestió d’una política industrial i
tecnològica integral.
−
Introduir els plantejaments de les principals polítiques que tradicionalment porten a terme els
estats per a augmentar la riquesa dels seus països.
−
Relacionar les diferents polítiques i demostrar la relació causa – efecte.
−
Proposar qüestions bàsiques per a resoldre.
n
Mòdul 3
Al finalitzar l’estudi d’aquest mòdul, l’estudiant hauria de ser capaç de:
−
Introduir els principals agents subestatals i supranacionals que intervenen en la gestió de la
política industrial i tecnològica.
−
Plantejar relacions de complement i substitució d’aquests agents i l’estat en la gestió de les
diferents polítiques que integren la política industrial i tecnològica.
−
Observar les diferències entre les diverses organitzacions supranacionals i les conseqüències de
la seva actuació en el seu àmbit territorial.
−
Proposar qüestions bàsiques per a resoldre en l’aplicació de les esmentades polítiques.
n
Mòdul 4
Al finalitzar l’estudi d’aquest mòdul, l’estudiant hauria de ser capaç de:
−
Introduir exemples reals de diferents polítiques.
ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Modalitat semipresencial
27859 Política Industrial i Tecnològica. Guia de l’assignatura
Aprovada en C.A.A de data 8/06/05
4
−
Plantejar unes pautes de política industrial i tecnològica amb l’objectiu de resoldre problemàtiques
relacionades amb aquesta disciplina.
−
Resolució de casos pràctics englobant la teoria exposada amb les propostes de solucions
descrites.
Sessions presencials
El curs, dintre de les seves 7 sessions, s’articula en tres blocs, dos d’ells presencials i un de treball no
presencial. En algunes sessions hi haurà tot el grup d’alumnes junt i a d’altres, el conjunt de
matriculats es separaran en dos, cada subgrup anant amb un professor.
a) Sessions d’exposició teòrica per part dels professors:
Mòduls 1, 2 i 3
Sessions 1, 2 i 3 (grup principal)
Aquestes sessions seran classes teòriques pel grup principal (els dos subgrups junts), on les
explicacions donades pels professors seguiran el material docent elaborat per a l’assignatura.
b) Sessions pràctiques
Mòdul 4. Resolució de casos
Sessions 5, 6 i 7 (subgrups)
Aquestes sessions es dedicaran a la resolució del cas proposat per a cada sessió. El cas s’haurà de
dur preparat prèviament i fer lliurament de la seva resolució al començar la classe.
c) Treball no presencial. Redacció dels components bàsics de la política industrial i tecnològica d’un
país o associació. Màxim 15 fulls. Es pot fer per equips amb un màxim de 4 persones per equip i un
mínim de 2. A lliurar abans de l’examen final.
Exàmens: hi hauran dos exàmens, un parcial a la sessió 4 i un final una vegada hagin finalitzat les 7
sessions.
Materials
Bibliografia bàsica
−
CICCONE, Antonio. Efectos de aglomeración en Europa y en EEUU. Centre de recerca en
Economia Internacional (CREI) (2001).
−
CORIAT, Benjamín Política industrial. Modelos de organización empresarial y competitividad.
Programa de Investigaciones Económicas sobre Tecnología y Empleo (PIETTE) (1994).
−
INSA, Raquel. El comercio electrónico. Una opción de futuro. Working paper. Universitat de
Barcelona (2002).
−
SAINT-PAUL, Gilles. La viabilidad política de la reforma del mercado laboral. Centre de recerca
en Economia Internacional (CREI) (2000).
−
VIVES, Xavier Globalización y localización de la actividad económica. Institut d’Anàlisi Econòmica
(CSIC) (2000).
ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
Modalitat semipresencial
27859 Política Industrial i Tecnològica. Guia de l’assignatura
Aprovada en C.A.A de data 8/06/05
5
−
RIFKIN, Jeremy. La economía del hidrogeno. (2002).
−
LIAUTAUD, Bernard, HAMMOND, Mark. E-Business Intelligence. ISBN 0-07-1367478-1.
Editorial McGraw-Hill.
−
PIÑAR MAÑAS, José Luis. Desarrollo sostenible y protección del medio ambiente. Civitas
Edicions. ISBN84-470-1803-2.
−
GÓMEZ VIETIES, Álvaro. Las claves de la economía digital .RA-MA Editorial ISBN 84-7897-5373
−
China: Superpotencia emergente. Dossier núm. 2 de La Vanguardia. (Juliol / Setembre del 2002).
−
América Latina: democracia, neoliberalismo, populismo .Dossier núm. 4 de La Vanguardia.
(Gener / Març del 2003).
−
PLAZA, Beatriz, VELASCO, Roberto Política Industrial de las comunidades Autónomas. Círculo
de empresarios vascos. (Bilbao 2001).
−
KOTLER, JATUSRIPITAK, MAESINCEE. El márketing de las naciones (1997).
−
Pàgines electròniques:
-
http://www.gencat.net. (Generalitat de Catalunya)
-
http://europa.eu.int. (La Unió Europea en línia)
-
http://www.business.cn. (Provisions concerning taxes and policies for Encouraging
Foreing Investment)
-
http://www.debtwatch.org (Observatori del deute de la globalització)
-
http://www.cdti.es. (Centre pel desenvolupament tecnològic industrial)
-
http://www.aeat.es. (Legislació fiscal espanyola).
-
http://www.seg-social.es. (Legislació laboral espanyola).
Avaluació
L’avaluació es durà a terme valorant els següents conceptes:
−
−
−
−
−
−
Assistència a classe
Grau de debat a classe (puntuat pel total de la classe)
Examen parcial
Treball
Lliurament dels casos (mòdul 4)
Examen final
5%
5%
20%
20%
20%
30%