T−6 LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. LA FORMACIÓ − La guerra

T−6 LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. LA FORMACIÓ
DE L'ESTAT LIBERAL (1808−1868)
1. LA GUERRA DEL FRANCES
− La guerra
1804: Regnava Carles IV. Napoleó s'autoproclama emperador dels francesos.
Napoleó amb l'objectiu de derrotar a la Gran Bretanya, va intentar un blocatge continental que aïlles els
anglesos.
Portugal era l'únic aliat del Regne Unit. Per això, Napoleó vol invadir Portugal, però ha de passar per Espanya
i fa un tractat, el de 1807.
1807: Tractat de Fontainebleau (partició de Portugal entre Espanya i França).
1808: Tropes franceses entren a Espanya i ocupen les places més importants, els francesos no se'n van i
aleshores els ciutadans espanyols descontents amb Carles IV, afavoreixen a Ferran.
1808: Motí d'Aranjuez. Abdicació de Carles IV,obligatòriament, quan s'adona diu que no abdica, però Ferran
no el deixa. (Ferran VII)
Napoleó s'ofereix per solucionar les desavinences entre a Carles IV i Ferran VII. Aleshores s'han de trobar a
Burgos, però Napoleó no s'hi presenta i cada vegada han d'anar pujant més, cap a França, fins que arriben a
Baiona i Napoleó aconsegueix que tots dos abdiquin − Abdicacions de Baiona − aleshores nomena rei
d'Espanya al seu germà Josep. (Josep I)
Josep I, entra a Espanya i no és acceptat pels espanyols i s'escampa un sentiment antifrancès. Rei ilegítim.
Això porta a la Guerra del Francès (la guerra de la independència).
A Espanya hi ha dos poders:
· Autoritat legal: Josep I, té suport de l'exèrcit francès i els afrancesats (una minoria d'espanyols (gent culta,
que mirava per la cultura francesa)).
· Autoritat de fet: la major part de la població en contra de Josep I.
Juntes: grups majoritàriament de la burgesia, que es fa amb el poder en contra dels francesos.
Aquestes juntes, s'uneixen amb unes altres i formen les Juntes provincials, que més tard seran la Junta
Suprema , que dona pas a una regència a favor de Ferran VII.
L'exèrcit francès té moltes dificultats i no va controlar el país. Els resistents actuaven en grups petits,
guerrilles, però hi havia un exèrcit mal preparat.
1812: A Espanya arriben tropes angleses i l'exèrcit angloespanyol va iniciar l'ofensiva.
1
Napoleó va a Espanya a ajudar a Josep I, per quedar−se amb Espanya i després amb Europa.
1813: Francesos derrotats. Aleshores Napoleó envia tropes a Rússia i a Europa on també eren derrotats.
Josep I, va abandonar Espanya i Ferran signa el tracta de 1813
1813: Tracta de Valençay. Ferran va ser restablert al tro.
− Les Corts de Cadis
1810: Corts de Cadis. La regència convoca unes corts a Cadis, on hi ha un representant de cada província.
De diputats hi havia la burgesia, noblesa, eclesiàstics, militars,...
Entre els diputats hi ha tres tendències polítiques:
· Absolutistes: mantenir l'Antic Regim.
· Reformistes: partidaris que el rei mantingues un poder important.
· Liberals: favorables a la sobirania nacional i a la formació d'un nou règim liberal. No eren majoritaris, però
van aconseguir imposar els seus criteris.
Es substitueixen les estructures socials, econòmiques i politiques de l'Antic Regim per les d'un Estat Liberal.
Es fa la Constitució de 1812 (acceptada obligatòriament per FerranVII).
Les terres no es podien vendre, ara si que es poden vendre.
Van decretar la desamortització de les propietats eclesiàstiques i l'abolició de la inquisició (tribunal que
jutjava a la gent en contra de la religió).
Aboleixen els gremis (associacions artesanals).
2. RESTABLIMENT DE L'ABSOLUTISME (1814−1820). L'EMANCIPACIÓ
AMERICANA
− El govern absolut de Ferran VII (1814−1820)
Ferran VII, va ser molt esperat a Espanya. (El Desitjat).
1814: Ferran VII, travessa la frontera per Girona, quan va arribar a Valencia, un grup d'absolutistes fa públic
el Manifest dels Persas, on criticaven tota l'obra revolucionaria de les Corts de Cadis i demanaven el
restabliment de l'Antic Regim.
Ferran VII, decideix no jurar la Constitució.
1814−20: Retorn a l'absolutisme.
Hi ha una crisi econòmica, que es vol solucionar posant impostos a la noblesa.
2
Desde 1814, la situació no millora i la crisi comercial es va agreujar a partir de 1816 en generalitzar−se els
moviments d'independència d'Amèrica.
Els liberals intenten fer cops d'estat (pronunciamientos), per obligar al rei a restablir la Constitució de 1812,
que van fracassar.
Al 1817, el general Lacy, fa un pronunciamiento que va tenir suport de la població de Barcelona. El complot
va fracassar i el general va ser executat.
− L'emancipació de l'Amèrica hispana
Descendents dels indis, abans que els
espanyols descobrissin Amèrica, ja estaven
(Pare espanyol,
mare negre)
(Pare negre,
mare espanyola) Descendents dels espanyols, però nascuts a
Amèrica: protagonistes de la independència.
Els criolls van crear juntes provincials.
El procés d'emancipació, atraves de tres focus:
· 1810: San Martín, proclama a Buenos Aires la independència de la República Argentina, de d'allí, organitza
la de Xile.
· 1819−22: Simón Bolívar, va liderar el procés emancipador del virregnat de Nova Granada.
· 1821−1824: Sucre, fa la independència de Mèxic i la del Perú.
Els diversos governs estaven controlats per un elit de criolls, que marginava els indígenes e imposava la seva
hegemonia social i econòmica.
Per manca de classe mitjana, no es va poder fer un estat plenament liberal, ja que l'exèrcit es posa en la
política i acaba formen el cabdillisme.
L'imperi colonial espanyol va quedar reduït a Cuba, Puerto Rico i Filipines.
3. CONSTITUCIONALISME I ABSOLUTISME(1820−1833).
− El trienni liberal (1820−1823)
1820: Riego fa un pronunciamiento a Cabezas de San Juan. Les tropes passen per Cadis, per anar a Amèrica,
3
allà Riego decideix fer un pronunciamiento i guanya i Ferran VII ha d'acceptar la constitució de 1812.
Política: el que es va voler fer a les Cort de Cadis, s'estableix i també es fan les desamortitzacions, deixen de
ser terres estacades a ser terres que es poden vendre.
1822: els absolutistes formen uns grups armats (partides), es mobilitzen perquè Ferran VII, sigui absolutista
(partides reialistes).
Es forma la Seu d'Urgell, una regència que actuava en nom del rei i va proclamar a Ferran VII, com a monarca
absolut.
Ferran VII, quan pot envia missatgers a la Santa Aliança, aleshores el congrés de Verona, els absolutistes
encarreguen a França que ajudi a Espanya.
1823: l'exèrcit francès (Cent Mil Fills de Sant Lluís), travessen la frontera. A cadis alliberen el rei i se l'enduen
a Madrid on s'estableix l'absolutisme.
− La dècada ominosa (1823−1833)
· Restabliment de l'absolutisme.
· La legislació del trienni va ser anul·lada, l'església recupera els seus bens, però la Inquisició no va ser
restaurada.
· La desastrosa economia del país va fer que el rei busques suport dels reialistes i aplicar mesures
econòmiques favorables per la burgesia.
L'actitud del rei va provocar el descontentament dels sectors ultrareialistes.
· 1826: Manifest de la Federació dels Reialistes Purs, que desqualifica a Ferran VII i proposa com a rei al seu
germà Carles.
· 1827: Insurrecció dels malcontents, degut al descontentament. Els protagonistes són pagesos que van formar
part de les partides reialistes de 1822 i que tenien el suport del clergat rural.
− El problema successori
Les dificultats de Ferran VII, per tenir descendència va provocar el problema successori. Es va casar quatre
vegades.
El regnat hauria de passar a Carles, aleshores s'implantaria l'absolutisme. Els liberals intenten que Ferran VII
es torni a casar.
Es casa amb Mª Cristina de Nàpols, que es la quarta dona de Ferran VII, amb ella té dues filles, que es deien
Isabel i Mª Lluïsa Fernanda.
1830: el rei ordena la publicació de la Pragmàtica Sanció, que anul·la la llei, sal·lica (les dones no regnen).
Neix Isabel.
1832: el rei estava malalt de gravetat i Mª Cristina ofereix una obertura del regim per aconseguir suport dels
liberals, per assegurar la corona a la seva filla.
4
1833: mor Ferran VII, aleshores es divideixen en dos bàndols:
· Carlins: absolutistes (Carles).
· Isabelins: liberals (Isabel).
4. LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833−1840)
El carlisme: és un ampli moviment polític i social de caràcter antiliberal i tradicionalista. Al barrejar−se
pretensions dinàstiques i prendre caràcter violent i militar en certs moment, el fa únic a Europa.
Orígens: el plet successori de Ferran VII:
1− Els reialistes s'inclinen per Carles, en el que veuen un home inflexible pel liberalisme
2− Els liberals tenen a Carles, pensen en les possibilitats, que obriria una minoria sota la regència de Mª
Cristina , per una implantació de la revolució liberal.
Composició:
1− Ideologia: defensa d'idees tradicionalistes, com ara:
· Manteniment del privilegis de l'església.
· Els mes extremistes, tornar a implantar la inquisició.
· Monarquia absoluta, d'origen diví.
· Defensa dels drets històrics de les regions forals.
El seu lema: Deu, Pàtria, Rei.
El manteniment de la vella societat enfront de la burgesia que aspirava al desmantellament de l'Antic Regim i
l'establiment d'un sistema parlamentari que permet el desenvolupament del capitalisme.
2− Base social:
· Carlisme:
Sectors diversos del camperolat, disgustats per la venda de bens
eclesiàstic i comunal.
Clergat atret per el catolicisme declarat dels carlins, tot i que les altres
jerarquies hi estaven en contra.
Part de la noblesa rural.
Aixopluc de gent desanalada en temps de crisi.
· Liberalisme:
5
Aristocràcia madrilenya.
Alts funcionaris.
Caps i oficials de l'exèrcit.
Burgesia.
Menestralia.
3− Distribució geogràfica:
· Carlisme: País Basc. Països Catalans, Navarra, País Valencià, oposició a la teoria liberal d'un estat
centralitzat i uniformat.
· Liberalisme: Zona rural de Galícia, Madrid, Saragossa, Baixa Andalusia, Costa Mediterrània.
Fases de la guerra:
1a fase (1833−35): Nord. A totes les zones de predomini carlí (P.Valenvià, Catalunya i sobretot el P.Basc). El
militar mes important d'aquesta fase és Zumalacarrègui, mor al 1835.
2a fase (1835−37): Els carlins intenten portar la revolta a altres parts de la península, però no ho
aconsegueixen:
· S'intenta extendre el conflicte de Castella.
· Deixen, els liberals, desprotegit a Catalunya i els carlins es fan forts.
3a fase (1837−39/40): Els carlins estan esgotats i una parts d'aquests diuen de pactar amb els liberals.
Divisió dels carlins:
· Carlins que pacten a Bergara (Pacte de Bergara): fi guerra 1839. Els carlins
reconeixen a Isabel II, aleshores son perdonats, es respecten als militars i el furs
Bascos i Navarra.
· Carlins que no pacten: són derrotats al 1840. Exili, continuació idees carlines.
Perseguits, empresonats i molts se'n van a l'exili. Per això hi ha una 2a i 3a
guerra.
5. L'ESTABLIMENT DE L'ESTAT LIBERAL
Maria Cristina, es absolutista, però fa reformes liberals per que els liberals estesin contents, aleshores to0rnava
l'absolutisme, això ho feia perquè no volia que la traguéssim del tro. Així, va estar quatre anys.
− L'Estatut Reial i la oposició popular
6
Maria Cristina nomena primer ministre el liberal Martinez de la Rosa. Aquest elabora un estatut, l'Estatut
Reial (1834), que no reconeixia la sobirania nacional i deixava moltes atribucions a la corona.
Davant les limitacions de l'Estatut i l'enduriment de la guerra continua, molts liberals es van radicalitzar. Al
1835 esclaten revoltes, que exigeixen un canvi real de regim, aquestes protestes van ser molt importants a
Barcelona, que son conegudes com bullangues, cremen convents, maten eclesiàstics, ja que els acusaven de
donar suport als carlins.
1835 ! la reina regent nomena cap de govern a Mendizàbal, que era un polític d'idees liberals progressistes,
que tenia suport popular.
1836 ! rebem dels moderats el govern, aleshores van esclatar pronunciaments de caràcter progressista.
1836 ! Motin de la Granja, Maria Cristina es veu obligada a retornar a Mendizábal i va restablir la Constitució
de 1812, anomenada Constitució de 1837.
− La desvinculació i la desamortització
Les lleis de desvinculació, van permetre que els nobles disposessin de les seves terres, per tant, si el nobles
volia les podria vendre. Van beneficiar els grans propietaris senyorials, ja que no implicaven cap mena
d'expropiació. Va desaparèixer el regim senyorial i la juridicció nobiliària, des d'aleshores l'Estat, és
l'encarregat d'administrar justícia a tot el territori. La nobles perdia alguns privilegis feudals, però consolidava
el domini de les seves propietats.
La desamortització, va afectar els bens de l'església, les terres es convertien en bens nacional i desprès es
venien. Els objectius de Mendizabal amb aquesta mesura, són: reduir el deute públic, obtenir diners per
continuar la guerra carlina i consolidar un grup de propietaris.
6. MODERATS I PROGRESSISTES
− Regència d'Espartero
Mª Cristina, promou lleis (suposa un retrocés a la constitució de 1837), això provoca l'enfrontament amb
liberals−progressisates, dirigit per Espartero. Els liberals guanyen i Mª Cristina s'exilia.
El general Espartero, es fa càrrec de la regència. V governar Espanya durant tres anys (1840−1843), amb una
actitud autoritària, que va decebre a molts progressistes.
Té un enfrontament amb la població, vol solucionar la crisi econòmica del país. Demana crèdits a Anglaterra,
però ha de signar un acord, que consistia en deixar entrar a Espanya productes manufacturats anglesos.
Als productes anglesos se'ls hi ha posar un aranzel, perquè sinó la industria catalana estaria en crisi.
Es fa el Tractat de Lliure Canvisme, que consisteix en que els productes anglesos entren a Espanya sense
pagar aranzel.
Barcelona es revolta contra Espartero, aleshores aquest ordena bombardejar Barcelona desde Monjuïc, això
complica les coses i al 1843 es van produir avolts a les ciutats espanyoles contra la regència d'Espartero,
llavors Espartero presenta l'abdicació.
− Descontentament popular i el triomf dels moderats
7
El nou govern estava integrat per moderats i progressistes.
Les relacions entre el nou govern i les Junta Suprema van ser molt conflictives, aleshores, el govern va
ordenar la dissolució de la Junta.
Sorgeix la Revolta de la Jamaica, que els protagonistes son les classes mes necessitades.
Els liberals del govern decideixen para la regència i fan un decret que avança la majoria d'edat per regnar,
aleshores, regna Isabel, amb el nom d'Isabel II(1843−1868).
− Les tendències del liberalisme: moderats i progressistes
1845: moderats i progressistes
1854−56: bienni progressista ( pronunciament)
BASE SOCIAL
P
Sobirania nacional.
R
O Espartero
Petita i mitjana
burgesia.
Sector populars
urbans
L
R Mendizàbal
(inicialment).
P
I
E
A
B
S
R
M
E
I
T
S
Sufragi censatari no tan
restrictiu.
Monarca: poder limitat.
G Prim
T
IDEOLOGIA
R
O
A
D
L
E
S
R
Ampliar
desamortitzacions.
Reconeixement llibertats
públiques i privades.
Aristocràcia
terratinent
Narvàez
A
R
Burgesia més
adinerada
Propietaris
agraris
Financers
Sobirania compartida.
Sufragi restringit.
Monarca: poder
moderadors.
Frenar
desamortitzacions.
Suport Isabel II
T
S
ABSOLUTISTES: Carlins (petita nobles, camperols,...)
7. L'HEGEMONIA DELS MODERATS (1843−1854)
− Els moderats consoliden l'Estat liberal
8
Els moderats es van mantenir en el poder durant deu any (dècada moderada), que va organitzar un estat
liberal.
Els sembla que la constitució de 1837,era massa progressista i fan una de nova, la constitució de 1845.
Les principals accions de govern de la dècada moderada, eren:
· Centralització política i administrativa de l'Estat.
· Restricció de la llibertat d'expressió.
· Unificació legal i judicial amb el codi penal.
· Reforma tributaria i de la hisenda.
· Creació de la guàrdia civil.
· El concordat amb la Santa Seu.
· Implantació d'un sistema únic.
− La oposició del Règim Moderat
Els progressistes eren la principal força d'oposició, però la impossibilitat d'arribar al poder per la via legal va
provocar la radicalització d'alguns sectors, que van formar el Partit Demòcrata (1849), que defensava la
sobirania popular i el sufragi universal.
1846: 2a. guerra carlina guerra del matiners. Les cuses esta relacionades amb l'oposició, que una part de
població catalana mantenia contra el Regim Moderat.
Per tal de reforçar l'aliança entre carlins i progressistes, es va proposar l'establiment d'un govern català (La
diputació del general de Catalunya), fet que va donar al matiners un caràcter precatalanista.
1849: victòria pels moderats.
8. BIENNI PROGRESSISTA I LA DESCOMPOSICIÓ DEL REGIM MODERAT
(1854−1868)
− El bienni progressista (1854−1856)
1854: O'Donnell va encapçalar el pronunciament de Vicalvaro, pronunciament en contra del govern moderat,
s'hi sumen els sectors urbans i la reina nomena un govern progressista.
O'Donell funda la Unió liberal, que consisteix en aglutinar els moderats mes liberals i els progressistes mes
conservadors.
La reina nomena primer ministre a Espartero i comença el bienni progressista.
Els progressistes formen el partit demòcrata.
El govern una de les principals mesures que va prendre va ser la Llei de desamortització civil (Maoz). L'altre
9
iniciativa econòmica va ser la Llei dels Ferrocarrils (dona moltes facilitats a qui els vol construir).
El moviment obrer, a causa de l'introducció de selfactines molts obrers s'havien quedat sense feina, aleshores,
es fa aquest moviment per millorar la seva situació.
Acaba amb el pronunciament encapçalat per O'Donnell.
− La descomposició del regim moderat
· Crisi financera (1866): s'havien fet moltes línees de ferrocarrils, que no eren rendibles i com que s'havien
demanat préstecs per aquestes línees, ara no es poden retornar i les entitats de crèdits s'enfonsen.
· Crisi industrial: la guerra de successió de nord Amèrica, fa que no arribi cotó a Catalunya.
· Crisi agrícola o de subsistència: degudes a anys de moltes collites.
· Crisi política: era una política conservadora i autoritària. Al 1866, els progressistes fan dos intents de
pronunciament un dels quals dirigit per Prim.
1865: pacte d'Ostende, pacte que signen els progressista i demòcrates, per posar fi a la monarquia d'Isabel II,
més tard s'uneix la Unió Liberal.
T−7 REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA I RESTAURACIÓ
BORBÒNICA (1868−1898)
1. LA REVOLUCIÓ DE 1868. LA CONSTITUCIÓ DE 1868
− La revolució de Setembre de 1868
El pronunciament el va fer l'esquadra comandat per Topete a Cadis contra Isabel II, per tant, era un
pronunciament de caràcter progressista.
A moltes ciutat espanyoles les classes socials i la burgesia liberal van constituir juntes revolucionaries, que
volien l'abolició de la monarquia borbònica i la democratització del país.
La Junta de Barcelona va organitzar uns batallons i va fer un programa, on volia l'abolició dels impostos de
consum i la supressió de les quintes.
Les forces fidels a Isabel II, va atacar els insurrectes, però van ser derrotades pel general Francisco Serrano,
aleshores la reina Isabel fuig a l'exili.
− Característiques del sexenni democràtic (1868−1874)
· Presencia del republicanisme.
· Caire ruptista (abolició de la monarquia borbònica)
· Implantació del sufragi universal masculí.
· Estableixen un Regim Democràtic.
10
· Moviment Obrer.
· Primeres formulacions catalanistes.
Revolució Gloriosa: Cadis, Topete, Serrano i Prim.
Cadis: les tropes d'Isabel II es revolten Cadis, que van ser derrotades.
Topete: es queda a Cadis.
Serrano: s'endu tropes per fer front a Isabel II.
Prim: es va mobilitzar o contactar amb les grans ciutats
Barcelona: batallons. Manifestació republicana a favor de la desaparició de la democràcia i els borbons.
− Constitució de 1869
2. LA MONARQUIA DEMOCRATICA
− El regnat d'Amadeu I (1871−1873)
Amadeu I va venir a Espanya amb moltes ganes de regnar, però a l'arribar a Espanya es troba amb problemes i
el general Prim havia mort.
Espanya estava en plena crisi financera i econòmica, Cuba continuava la guerra d'independència.
El regim de monarquia demòcrata tenia el suport d'unionistes, progressistes i alguns demòcrates. Mes tard es
va intentar fer un govern bipartidiste, format pels constitucionalistes (unionistes i sectors progressistes)
dirigits per Sagasta i els radicals (progressistes i sectors demòcrates) dirigits per Zorrilla, però no va funcionar
perquè els partits no s'avenien i això crear una inestabilitat política.
Es va iniciar una política econòmica lliurecanvista, que no va afavorir el creixement de la burgesia interior i
va contribuir a mantenir la debilitat del capitalisme.
Figuerola va unificar el sistema monetari i va introduir la pesseta.
− L'esclat de la tercera guerra carlina
Va esclatar el 1872. La situació es presentava molt favorable pels carlins, perquè
Isabel II era a l'exili, Amadeu I no era gaire popular i el republicanisme federal era vist com un perill
revolucionari per molts sector conservadors, el carlisme va aconseguir un important suport social.
Carles VII, va fer una proclamada en la qual prometia a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i
les constitucions que havia abolit Felip V.
Els carlins van ser derrotats per l'exèrcit governamental el 1872.
− El feudalisme
El Partit Republicà federal, dirigit per Pi i Margall, tenia com a objectius la descentralització de l'Estat, la seva
11
separació total de l'església i un programa que recollia reivindicacions populars. El suport d'aquest partit era la
petita burgesia i una bona part de les classes populars urbanes.
Almirall, cap dels federals va signar el pacte de Tortosa (1869), acord entre els comitès federals de l'antiga
corona d'Aragó.
Els federals estaven dividits en dues tendències:
· Els benèvols (partits de l'acció legal): establir l'estat federal, des del poder de l'Estat.
· Els intransigents (insurrecció): establir l'estat federal a partir de les decisions sobiranes de cada regió i
municipi.
Els sectors mes radicals del federalisme català van protagonitzar aixecaments armat, que van fracassar.
− La fi de la monarquia democràtica
Amadeu I, no tenia suport ni dels militars ni del poble, que sempre el va considerar un estranger.
El 1873, el rei va abdicar i el Senat i el Congres van proclamar la República espanyola.
3. LA PRIMERA REPÚBLICA (1873−1874)
− La república unitària
Els federals van constituir Juntes Revolucionaries. Molts sectors de classes popular esperaven que la república
comportes canvis socials i econòmics.
Els catalans mes intransigents intenten proclamar l'estat català dins de la República Federal Espanyola.
El primer govern republicà va ser presidit per Figueres, que estava compost per federals i radicals. Mes tard
les tensions van portar a un nou exclusivament republicà., Pi i Margall ocupava el ministeri de la governació.
− La república federal
Al 1873, comença la segona etapa republicana, amb l'intent de constituir uns de república federal. Els federals
van obtenir una victòria electoral, per la inhibició dels altres partits, especialment dels monàrquics, que tenien
una actitud contra la república.
Pi i Margall va ser nomenat president del govern, aleshores es va iniciar una elaboració d'una constitució
federal.
El govern federal va aplicar una política econòmica similar a la dels governants monàrquics.
Els republicans no van aconseguir l'estabilitat necessària per controlar el poder i governar el país.
− El moviment cantonal i la guerra carlina
Els federals van promoure el moviment cantonal. Van haver−hi aixecaments amb com a objectiu la
constitució d'uns poders que no reconeixien el poder central.
Va ser protagonitzada per estudiants intel·lectuals i politics provincials.
12
A Catalunya no va tenir molt ressò aquest moviment.
Es va convertir en una nova guerra civil. Pi i Margall va haver de dimitir, aleshores Salmerón, va iniciar una
rectificació a la república amb l'objectiu de restablir l'autoritat del govern central i l'ordre públic.
La República va reforçar als carlins a la guerra carlina. A Catalunya l'exèrcit carlí va assolir alguns èxits
importants, però amb l'abolició de la república i la restauració de la monarquia borbònica, el carlisme es va
afeblir molt.
− La fi de la primera república
Salmerón dimiteix i Castelar va ser nomenat president, el seu programa, era ordre, autoritat i govern. Va
governar de manera autoritària.
Les corts republicanes van desautoritzar la gestió de Castelar , això va p`precipitar el cop d'estat conservador
del generador Pavia.
Les corts van quedar dissoltes i el general Serrano es va convertir en president d'una república, aquest també
va governar d'una forma autoritària.
La república es va acabar quan Campos va proclamar Alfons XII, rei d'Espanya i s'inicia la Restauració.
4. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA. LA CONTITUCIÓ DE 1876
Significa:
· restaurar la monarquia borbònica, que s'havia abolit al 68.
· restaurar el conservadorisme, la política moderada.
1875−1923: 2 fases:
·1875−1898/1902: Plenitud de la restauració, les coses van bé.
1898: pèrdua de les colònies. 1902: majoria d'edat d'Alfons XIII.
· 1898/1902−1923: Decadència de la restauració, hi ha una sèrie de successos que fan que vagi decaient.
1917: crisi profunda, degut a la primera guerra mundial (1914−1918) i la
restauració ja no dona més de si.
− El retorn dels Borbons
El fracàs d'Amadeu I, el descrèdit de la primera república i l'esclat de la tercera guerra carlina, van crear a
Espanya un favoritisme al retorn de la monarquia. Isabel II, per facilitar la restauració, abdica a favor del seu
fill Alfons.
Antonio Canovas, cap del partit monàrquic alfonsí, va enviar a Alfons XII a l'Acadèmia militar de Sandhurst,
perquè conegués el sistema polític britànic i es convertís en un veritable rei soldat respectat per l'exèrcit.
1874: Canovas, escriu un text que es creu que l'escrit Alfons XII, conegut com Manifest de Sandhurst, en el
13
qual es comprometia a exercir la monarquia d'una manera conciliadora i liberal.
1874: cop d'Estat de Martínez Campos, que liquida la república i proclama a Alfons XII rei d'Espanya.
El nou regim va tenir dos èxits destacats:
1876: Cànovas derrota als carlins i va decretar l'abolició dels furs.
1878: fi de la guerra cubana, que acaba amb la Pau de Zanjón.
− Els fonaments del sistema canovista
· Constitució del 1876, que incorpores molts principis politics i constitucionals reconeguts en el sexenni.
· Monarquia com element d'estabilitat, tan sols s'aconseguia si s'eixamplava la base social de la monarquia.
· Bipartidisme: Monarquia respectada per la política, amb una alternança al govern, a traves d'eleccions de
conservador i liberals.
Partit
Líder
Relació amb els
partits anteriors
Base social
Ideologia (les dif. entre
un i l'altre són nomes de
matís).
−Burgesia latifundista i
financera
−Autoritarisme
−Moderats
Conservador
Antonio
Cánovas del
Castillo
(1828−97)
−Unionistes
−Part dels
−Aristocràcia jeràrquica
Catòlica
−Defensa de l'ordre
social i públic
progressistes
−Portar la monarquia cap
el progrés
Liberal
Fusionista
Práxedes
−Part dels
progressistes
Mateo
−Demòcrates
Sagasta
−Exrepublicans
moderats
−Burgesia industrial i
comercial
−Professions liberals
−Funcionaris
−Mes permissiu
−Partidaris de fer
reformes socials i en
l'educació
−Tendència a un cert
laïcisme.
· Alternança dels partits: es fa el Pacte del Pardo (1885), que es tracta d'un pacte entre conservadors i liberals
per assegurar−se l'alternança del poder.
· Manipulació electoral: governava el que treia els majors vots, però el següent govern tocava l'altre partit i
perquè això succeís es feia el que es diu falsejament del sistema electoral. El rei critica el partit que en aquell
moment estava governant, perquè la minoria governés. Aleshores el que era minoritari governava quan un
sector important de la cambra o del rei perdia la confiança als majoritaris, llavors es convocaven unes noves
eleccions que guanyava invariablement, dirigides pel govern minoritari i el govern civil. Es feia un
encasillado, l'encarregat del qual era el ministre de la governació. Hi havia el que es deia, les tupinades o
trampes electorals, que tractaven de fer una llista en la qual sortia la gent que els hi interessava, podien arribar
a sortir difunt o desconeguts, també s'arribava a falsificar els recomptes. En aquestes eleccions influenciaven
14
també el caciquisme, els caics eren persones amb un poder econòmic que tenien treballadors els quals eren
obligats pel caic a votar al que a ell l'interessava.
· Base social:
− Terratinents castellans
− Burgesia industrial
− Església secret perquè la restauració succeeixi.
− Exercit
− Constitució de 1869
6. EL CONFLICTE COLONIAL I LA DESFETA DE 1898
− Les revoltes de Cuba i Filipinas
1886: Abolició de la esclavitud de Cuba.
La seva economia girava al voltant de la producció sucrera que estava controlada pels americans.
1895: esclata la segona guerra mundial
1896: Weyler, general espanyol, per solucionar els problemes de Cuba, va amb 200.000 soldats, però el que fa
es augmentar la base social.
− La guerra hispanoamericana i la liquidació de l'Imperi Espanyol
1898: Un vaixell americà va cap a Cuba i al port de la Havana esclata, aleshores nord−america culpa als
espanyols i aquí és quan comença la guerra hispanoamericana.
Espanya i Amèrica, s'esclaten la guerra mútuament. Però, la flota americana destrueix la flota espanyola del
pacífic i de d'atlàntic.
1898: Tractat de París, on Espanya reconeix la independència de Cuba i cedeix una illa, Puerto Rico i
Filipines.
− El desastre i l'Espanya de la restauració
Repercussions del desastre de 1898:
· Desamortització general de la població.
· Reacció política: el regeracionisme.
− Concepte: corrent polític nascut a finals de segle XIX, fixa l'objectiu de
retornar la vida política i social del país a bons nivells, a partir d'eliminar la
corrupció i assegurar a tothom la subsistència i l'escola.
15
− Creador: Joaquim Costa.
− Altres: el general Polavieja, que derivarà cap al catalanisme.
− Resultats: 1900, creació del ministeri d'instrucció pública.
· Retorn al militarisme, a la ingerència dels militars en política.
· Econòmiques: al principi molt negatiu, desprès la vegetació dels capitals de Cuba suposarà una aportació
positiva.
· Reforç dels moviment nacionalistes.
T−8 LES TRANSFORMACIONS ECONÓMIQUES I
SOCIALS AL SEGLE XIX
1. ESPANYA AL SEGLE XIX: LA PERVIVÈNCIA D'UNA ECONOMIA AGRÀRIA
− Les conseqüències de la desamortització, l' evolució de l'agricultura espanyola i les transformacions de
l'agricultura catalana
Organització jurídica de les
Conreus i tècniques
terres
L'agricultura estava en situació
d'enrederament i de poc
Organit. jurídica de la terra
rendiment.
obsoleta (origen medieval)
1800−1850
1810−14 1a desamort.
1820−23 2a
1833−43 3a Mendizabal
Catalunya
Desde finals del s.XVII, hi havia
innovacions tècniques i agricultura
de conreus.
Què es conrea?
Què es conrea?
· Interior i sud: blat i cereals.
· Interior: agricultura tradicional
(cereals).
· Nord: blat moro i patates.
· Costa: innovacions tècniques i
especialització en vinya
Pel que fa a les desamortitzacions,
no tenen tanta incidència, perquè
hi ha menys volum de terres per
vendre.
· Litoral mediterrani: vinya.
1850−1900 • 4a Madoz.
Augment de producció, però
degut a l'extensió de conreus
per les desamortitzacions, no
Com queda ara?
pas per les innovacions
· Es mantenen els latifundis tècniques , a + el minifundis i el
latifundisme tradicional no
Crisi de la fil·loxera: la fil·loxera,
i la noblesa va augmentar
afavoria l modernització de
és un insecte que viu a les vinyes i
les propietats.
l'agricultura.
s'alimenta dels brocs de la vinya i
si s'estén la vinya és morta.
· Compradors de terres
1875: l'entrada de cereal
desamortitzades:classes
nord−americà a un preu baix, fa A mitjans del s.XIX, aquesta ataca
benestants (burgesia i
caure els preus dels cereals
les vinyes franceses, que afavoreix
noblesa).
espanyols.
les vinyes de Catalunya, sobretot i
a Espanya. Però mes tard arriba a
· Camperols abocats a la
1891: s'aplica un aranzel
Catalunya, portant−la a la ruïna
misèria.
proteccionista, que aconseguí econòmica, ja que va acabar amb
mantenir 1 producció cerealista. tot. El remei, amb ceps americans,
16
· Desamort. dels béns
eclesiàstics de Mendizábal,
la hisenda pública obté
menys ingressos, ja que
molts compradors pagaven
amb títols de deute públic.
· Desamort. Civil, Madoz,
l'estat només accepta diner
en metàl·lic, i els beneficis
van ser superiors.
· La burgesia va malbaratar
els diners comprant terres,
en lloc d'invertir−los en la
industrialització.
resistents a la fil·loxera (ajuntar la
planta original amb cep), aleshores
es renoven les terres amb aquests
ceps, ampels.
Rabassa morta: el propietari cedia
una terra a un camperol que es
comprometia a plantar vinya a
canvi de reternir−ne una part del
fruit. El llogater té dret a aquelles
terres mentre la planta visqui, però
amb la fil·loxera (problema
econòmic i social), aquests pagesos
són abocats a la misèria, ja que la
planta es morta, per tant no hi ha
contracta. Els propietaris els tornen
a agafar amb noves normes.
2. LES LIMITACIONS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ. PROTECCIONISME I
LLIURECANVISME
− Les dificultats de la industrialització
· No hi8 ha diners, ja que l'agricultura esta enrederida, aleshores no es pot fabricar molt, perquè no es ven.
(poc mercat adquisitiu).
· Inexistència a Espanya d'un mercat interior integrat, ja que no es donen les característiques d'aquest, que
faciliten els intercanvis.
Components d'un mercat integrat
· Especialització regional, tan agrícola com
industrial.
· Intercanvis entre àrees agrícoles i industrials.
· Augment de la capacitat de consum de la
població agrícola.
· Bona xarxa i mitjans de transport que permetin
traslladar els productes ràpidament i barat.
· Extensió dels intercanvis comercials i
equiparació dels preus.
· Manca de capitals, necessaris. Perquè els diners es prefereixen invertir en compres de terres desamortitzades.
− Les mancances de la industria catalana
· Manca de fonts d'energia (carbó de qualitat) .
· Manca primeres matèries (ferro i cotó), ha de venir de fora i s'encareix.
17
· Limitacions de mercat, s'havia de vendre al mercat espanyol, però hi havia poca capacitat de productivitat. A
Cuba si que es ven, però fins al 1898.
· Deficiències de la xarxa de comunicacions.
· Manca d'un sistema financer (diners invertits per la industria), molts d'aquests diners s'invertien al negoci
dels ferrocarrils i el altres a les desamortitzacions, pocs a la industria.
− Proteccionisme i lliurecanvisme
Industrials catalans
1842 1854 1868 Cerealistes castellans 1891
RESTAURACIÓ
Lliure Proteccionisme a Lliure canvisme Siderúrgia del nord Aranzel
canvisme productes determinats Revolució progre Miners asturians protec.
La burgesia mercantil i agrària era partidària del lliurecanvisme.
El govern, sobretot els moderats, van aplicar una política comercial que combinava el proteccionisme amb un
lliurecanvisme moderat. Però els progressistes eren partidaris d'un lliurecanvisme més accentuat.
Restauració (esquema).
3. LA INDÚSTRIA TÈXTIL CATALANA. VAPORS I COLÒNIES
− La indústria tèxtil a Catalunya
1800: manufactures 1808: aturada durant la guerra del Francès.
1820−24: la repatriació de capitals americans (degut a la independència de les colònies) aportarà capital per
refer les manufactures.
1833: Fàbrica Bonaplata, a BCN i també s'instal·la la 1a màquina de vapor (dura molt poc, ja que al 1835,
aprofitant les bullangues, la cremen).
1840: Expansió de la indústria catalana.
L'any 60 a Catalunya falta carbó, aleshores recorren a l'energia hidràulica, però a BCN no es pot muntar i s'ha
de fer a la part alta del Llobregat, Ter, Fluvià, però hi ha un problema, en la vivenda dels treballadors,
aleshores es fan vivendes al voltant de la fàbrica.
L'amo descompte els diners de lloguer, etc., alhora de pagar.
A la costa, hi ha fàbrica de vapor (vapor industrial).
Curs alts rius, hi ha colònies de vapor.
1862−65: crisi del cotó, a causa de la guerra de secessió, això va permetre recuperar la llana.
18
1866: crisi, significa un moment d'aturada.
− Vapors i colònies
Que és
Energia
Situació
Elements
Vida social
Vapors industrials
Fàbrica de vapors.
Carbó
Barcelona, a l'entorn i al litoral.
Casa del vapor (maquines, xemeneia,...),
fàbrica, oficines, magatzem...
Relació de treballador empresa normal
Colònies industrials
Fabrica amb energia hidràulica.
Hidràulica
Conques altes dels rius (Llobregat, Fluvià,...)
Casa de la turbina ( maquines, xemeneia,...),
vivenda, escola, església,economat,...
S'estableix una dependència molt forta, entre el
treballador i l'amo.
4. ELS TRANSPORTS: EL FERROCARRIL
− Construcció de la xarxa ferroviària (evolució del ferrocarril a Espanya)
1844: S'inicia una legislació ferroviària.
Es fixa una amplada espanyola, que és més gran que l'europea, cosa que va
dificultar el contacte amb el resta del continent.
1848: primer ferrocarril de la península. (BCN−Mataró)
Poca incidència del ferrocarril:
• Manca d'iniciativa estatal i privada.
• Manca de capital (no hi ha grans fortunes a invertir).
• Enrederiment econòmic i tècnic del país.
1855: Llei de ferrocarrils.
Va propiciar una primera fase de la construcció de la xarxa ferroviària (1856−66).
Facilitava la formació de societats ferroviàries anònimes.
Preveia el pagament de subvencions estatals i facilitava la importació de material ferroviari.
Va provocar una gran inversió de capitals espanyols i estrangers.
Molts inversors van aconseguir grans beneficis, gracies a les subvencions i per introducció de productes
siderúrgics.
1855−1866: Expansió. Empreses estrangeres, construcció poc planificada i una xarxa centralitzada a Madrid.
Es construeixen quilometres de línies fèrries.
1866: Fallida del sistema bancari i inici d'una crisi econòmica.
Relentiment de construcció de línies fèrries.
19
1875: Represa en la construcció de línies fèrries.
Principals companyies: MZA i la del Nord d'Espanya.
− Altres sistemes de transports
A Espanya a partir de 1840 es va iniciar un programa de construcció de carreteres. Aquest progrés va ser
considerable però insuficient.
La xarxa viaria va tenir un important desenvolupament en la segona meitat del segle XIX.
A Catalunya, al començament del segle XIX, la xarxa viaria estava en mal estat i era insuficient, això feia que
les comunicacions amb l'interior i l'exterior fossin precàries.
Al 1846, la Diputació Provincial de BCN, va presentar un pla general de carreteres. Al 1848 a 1868, es va
construir una xarxa de carreteres al Principat.
En el transport marítim, entre el 1875−1900 es va anar fent la substitució de vaixells de vela pels de vapor,
procés que va anar paral·lel a la decadència de la marina catalana i l'emergència de la basca.
Es van fundar noves companyies navilieres: Companyia Transatlàntica a BCN al 1881 i al P.V. es van
constituir dues Ybarra i Sota y Aznar.
Els dos ports considerats els mes importants, són el del P.V. i el e BCN.
Era el transport mès ràpid i desenvolupat del moment.
5. LA SIDEROMETAL·LÚRGICA I LA MINERIA
SIDE. ESPANYOLA
1830, primers intents
d'organitzar una industria
moderna per la demanda de
ferro.
Inicis
FRACÀS SIDE. CATALANA
MINERIA
Molt poc desenvolupada:
Metal·lúrgiques:
1836: Nuevo Vulcano (BCN)
1832, Màlaga (ferro local i
1855: Maquinista Terrestre y
carbó vegetal). Poc
Marítima
competitiva per l'elevat cost de
ferro.
Alguns intents d'alts forns han de
tancar abans de 1865, perquè l'alt
preu del carbó fa massa car el
Decadència de Màlaga.
producte.
Predomini d'Astúries (carbó
Anys 60
mineral) i de Biscaia (mines de
Altres perjudicis: poca demanda,
ferro).
política lliurecanvista que
facilitava la introducció de
maquinaria i ferro estranger.
Anys 80 El predomini es trasllada
Consolidació:
definitivament a Biscaia.
1882: es fabrica el primer vagó a
BCN.
− Manca de capitals i
coneixement.
− Poca demanda.
− Mines sota control de l'Estat.
1868: primera legislació minera.
L'Estat ven les mines als
particulars (estrangers).
L'Estat espanyol es converteix
en un dels principals països
productor de minerals, però
queden a mans estrangeres.
20
Circuit rendible
econòmicament amb
Anglaterra.
1884: i la primera locomotora
(MTM).
− Mercuri
Exportació de ferro a
Anglaterra i importació de
carbó gal·lès a baix preu.
(Ciudad Real)
A partir de 1885, utilització de
noves tècniques, per produir
acer en lloc de ferro dolç.
1891, Aranzel proteccionista.
− Zenc (Cantabria)
− Ferro (Biscaia)
Construcció naval a Biscaia i a
Ferrol.
Anys 90
− Plom (Jaén)
Expansió financera: grans
bancs bascos.
L'aranzel proteccionista resulta
beneficiós.
El carbó asturià és de menor
qualitat i més car que el
britànic, però subsisteix gracies
a la legislació proteccionista de
1891.
1902, Altos Hornos de
Vizcaya.
6. L'EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DEL S.XIX
− La demografia espanyola
La demografia de l'Antic Regim es caracteritzava per unes tasques de natalitat i mortalitat molt elevades.
Entre la 2a.meitat del segle XVIII i la 1a. del XIX, a gran part d'Europa es produeix, la transició demogràfica,
caracteritzada per la desaparició de la mortalitat catastròfica i la disminució de l'ordinària i el manteniment
d'una alta natalitat.
A Espanya, aquesta transició, es va donar al segle XIX de manera imperfecta, pel manteniment d'unes altes
taxes de mortalitat.. La mortalitat ordinària, però, va tenir una disminució relativa, per les millores higièniques
i mediques. No va desaparèixer la crisi demogràfica provocada per la fam. La mortalitat infantil es va
mantenir en nivells alts, tot i que, va disminuir. Per tan, l'esperança de vida dels espanyols era molt baixa.
(18887−29).
A gran part dels països occidentals, l'augment de població va anar unit a un procés paral·lel de modernització
econòmica, però a Espanya aquest procés va ser mes lent. L'enrederiment va provocar un desequilibri entre
recursos i població.
La distribució de la població: al segle XIX va augmentar la població a les zones catalanes i va disminuir la de
les regions de l'interior. La població es concentrava a les zones perifèriques. (Nord i Llevant i Madrid).
La distribució de la població per sectors econòmics mostra l'enrederiment econòmic d'Espanya, respecte els
països occidentals avançats.
Entre 1860 i 1877/1900, el sector primari va disminuir un 10%, el sector secundari va augmentar un 2,5% i el
terciari va fer una retirada.
21
En el darrer terç del segle XIX va haver−hi un progressiu moviment migratori del camp a la ciutat. Però
l'emigració més significativa a la d'anar a altres països, en els dos primers terços van emigrar cap Amèrica i al
nord d'Africa.
− La demografia catalana
L'increment de població catalana en els primers 70 anys del segle XIX va ser degut al creixement de natalitat.
Les taxes de natalitat i de mortalitat, tot i que, eren elevades, la mortalitat va iniciar una lenta davallada durant
la primera meitat del segle XIX.
La distribució de població durant aquest segle, va tendir a concentrar−se a les terres baixes del litoral i
prelitoral.
V tenir un creixement molt superior al de la població espanyola.
7. LES NOVES CLASSES SOCIALS
− Els grups socials a l'Espanya de XIX
Al llarg del segle XIX van haver−hi transformacions polítiques, que donen per resultat la creació de les
classes socials (grups establerts segons la riquesa que tenen).
En aquesta nova societat els antics estaments privilegiats s'han d'adaptar l'ascens de la burgesia, però
mantenen bastants privilegis econòmics i socials.
A Espanya aquesta transformació fou lenta i de fet durant el segle XIX a la major part de la població, va
perdurar un tipus de relacions socials, mes pròxim a l'A.R. que no a una societat capitalista.
Classes socials: predominen les altes i les baixes, les mitjanes al segle XIX són poques.
− C. altes: noblesa (ha perdut privilegis), burgesia terratinent (Castella, tenen un poder ja que han sabut
aprofitar les autoritzacions) i burgesia industrial (Catalunya i P.B., han fet grans negocis amb la industria).
− C. mitjanes: burgesia urbana (comerciants, propietaris de tallers,...), arrendataris de terres, funcionaris (que
treballen per l'estat) i professions liberals.
− C. baixes (populars):jornalers o proletariat rural i proletariat d'indústria.
( no té res, nomes capacitat de treballar, estan a l'absoluta misèria).
− La societat catalana del segle XIX
Al grup de la burgesia hi havia persones de procedència diversa, la majoria es van dedicar a l'activitat
industrial.
El grup social popular:
• Jornada laboral: eren llargues, primer de 14 a 16 hores i més tard de 12−13 hores. Moltes vegades es
treballava de nit, per aprofitar l'aigua del riu.
• Treball infantil: hi havia explotació infantil, ja que començaven als 6−7 anys i treballaven 14−15
hores. Eren ma d'obra barata, per tant, tenien salaris reduïts i treballaven en la filatura o mines.
22
Menjaven pa i aigua.
• Treball femení: tenien el mateix horari que els homes i cobraven el 50% menys. Es dedicaven a la
filatura i a destriar el mineral de la runa.
• Salaris: per les dones i nens eren baixos. Primer cobraven a preu fet, però es van reivindicar, ja que
cobraven el mateix per treballar mes hores, aleshores es va posar un preu fix per dies i per hores, cosa
que va estabilitzar.
• Contractació laboral: hi havia una contractació inestable, no donaven prestació laboral, hi havia un
nombre augmentat d'aturats per l'analfabetisme, cosa que feia que signessin un contracte sense saber
el que.
• Condicions sanitàries: a les mines hi havia manca de llum, excés de soroll, condicions miserables. Hi
havia moltes malalties a causa del treball, per la poca higiene i ventilació, condicions molt precàries.
• Accidentabilitat: explosions a les mines, ja que les mesures de seguretat eren insuficients i no es
complien. La majoria eren nens i nenes, ja que feien les feines mes perilloses.
T−9 EL MOVIMENT OBRER.
ELS INICIS DELS CATALANISME.
1. LES PRIMERES ASSOCIACIONS OBRERES
2. ELS SOCIALISMES
3. EL MOVIMENT OBRER DURANT EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
4. EL MOVIMENT OBRER DURANT LA RESTAURACIÓ
− Moviment obrer
Es tot aquell conjunt d'associacions, que protagonitzen els obrers per millorar les seves condicions de vida.
Les manifestacions del moviment obrer, són:
1− LUDISME
A finals del segle XVIII, un obrer francès, Luid, destruí una maquina que considerà que ocupava el seu lloc de
treball.
Les primeres manifestacions a Espanya (en períodes de govern liberal):
1821−Alcoi.
1823−Camprodon.
1835−Fabrica Bonaplata.
1854−Conflicte de les selfactines.
2− ASSOCIACIONISME (unió dels obrers, però amb mes força)
2.1. A. de caràcter temporal o resistencialista: els obrers s'uneixen per aconseguir un objectiu i quan ja s'ha
aconseguit s'acaba l'associació.
23
1834: protesta dels teixidors contra la pretensió dels amos de fer−los allargar les peces, sense cobrar més.
2.2. A. De caràcter permanter (sindicats): sempre hi haurà organització, permanent.
a) Inicis: 1840, es forma l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó.
Ràpidament se'n formen d'altres i al 1841, s'agruparan i s'anomenaran Federació d'Associacions de BCN.
b) Característiques:
S'organitzen seguint el model gremial per oficis i prestació d'ajuda mútua.
Sovint són sotmeses a regressió. Els moviments que van funcionar, són:
1840−43: Progressista. Espartero
1854−56: Bienni progressista.
1868−74 Sexenni democràtic.
Primer eren apolítiques, però més tard es van ficar en política.
2.3. A. amb finalitat no estrictament reivindicatives:
Dignificar les classes obreres.
1845: Cors de Clavé. Dignificar a traves del camp.
1863: Ateneus i escoles obreres. Ateneu Català de la Classe Obrera.
Premsa obrera.
3− SOCIALISME
Pensen que mentre no es canviï el model de societat, els obrers no se'n sortiran. Diuen que s'ha de crear un
nou model de societat perquè les reivindicacions dels obrers tinguin èxit.
3.1. S. utòpic: plantegen un model de societat perfecte i intenten arribar−hi a traves del convenciment (s'arriba
a traves de fer propaganda).
MOVIMENTS
QUÈ PROPOSA
Llibre Viatge a Icaria
ICARIA (icarians)
Etienn Cabet
FOURIARISME
REPERCUSSIONS A ESPANYA
− Es tradueix al castellà 8anys desprès,
amb amb la intervenció de Orellana,
Montoriol i Clavé.
− Illa imaginaria, on tot és de tots.
Tenen tot el que els fa falta.
− Intent de crea una Icaria a EE.UU.,
alguns Catalans (Joan Rivera).
− L'Estat org. treball segons les
necessitats.
− Tenen indicis, no documents, que hi ha
un intent al poble nou.
Basat en els falansteris
− Joaquin Abreu divulga les idees de
Fourier, però no consta que es portessin a
24
Charles Feurier
− Assentament humà on tothom
treballa en allò que li sembla
atractiu.
la practica.
− Ho divulga Ferran Garriga.
COOPERATIVISME
Richart Owen
− Org. la fabrica de manera que en
− Deriva en el moviment
fos eliminat el benefici egoista.
Entre altres coses, subs. els diners
cooperativista: ajudar−se els treballadors,
per bons de treball.
per ser ells mateixos els beneficis de la
feina.
3.2. S. científic:
Es parteix de l'anàlisi de les estructures econòmiques de les societats.
Creat per Carles Marx i Friedrich Engels.
1864: 1a. Internacional a Londres.
Associació obrera que vol treballar segons les idees de Marx.
Organitzar−se els obrers de tot el món.
Pensament, 2 tendències:
MARXISME Marx, Engels
ANARQUISME Bakunin
1. Es constata que la misèria dels treballadors es deu a l'enriquiment de la burgesia,
protegida per l'Estat liberal.
2. Per tan, cal anar a la supressió de la propietat privada dels mitjans de producció i fer−la
propietat col·lectiva.
Igualtats
3. La supressió de la propietat privada dels mitjans de producció només és possible per la
lluita revolucionaria.
4. Només el socialisme entès així, assegura la plena llibertat individual.
5. Els problemes dels obrers no tenen fronteres i cal, per tan, una coordinació obrera
internacional.
1. Els obrers s'ha d'org. en un poderós partit de
1. S'ha de confiar en la lluita espontània
classe (p. polític).
dels obrers sense cap mena de partit polític.
Diferencies
2. L'actuació ha d'anar encaminada a enfortir
2. L'actuació va encaminada a paralitzar
políticament la classe obrera per aconseguir la
l'economia capitalista a partir de vagues
revolució.
generals.
3. S'ha d'aconseguir un estat socialista, com a
pas previ a una societat igualitària. Un estat
obrer que imposi el socialisme (dictadura del
proletariat).
3. Qualsevol forma d'estat és sempre
opressiva. S'ha de destruir tota org. estatal,
l'exèrcit, l'autoritat.
25
− Moviment obrer a Espanya
ANARQUISME
MARXISME
1868: Arribar els primers protagonistes de l'AIT. Entre ells FANELL de
tendència anarquista.
Mov. Obrer no socialista
1870: A BCN té lloc el primer congrés espanyol.
Acords: Es constitueixen com a FRE de l'AIT.
1869: Les tres classes de
vapor (aludir a 3 tipus de
treballadors)
Mantenen l'apoliticisme.
Recurs a la vaga.
S'afirma l'ideal d'una societat col·lectivista
A traves d'una revolució.
EXPANSIÓ
1873: el moviment es radicalitza, al
Juliol, fets d'Alcoi.
1874: la FRE de l'AIT és il·legal.
RESTAURACIÓ
Clandestinitat: repressió contra el
sindicalisme.
S'impulsa l'acció directa, en lloc de la
vaga.
Amb l'arribada del Partit Liberal al poder,
hi ha un reinici.
1881: Congrés obrer a BCN i creació de
la FTRE.
1872: són expulsats de la FRE de
l'AIT (al reves que Europa).
Clandestinitat, però en certa
tolerància.
1879: constituiran una org.
clandestina. Constitució de
l'agrupació socialista madrilenya.
Extensió per Madrid, P.B. i
Astúries.
Amplia extensió x Cat. i Andalusia
1888: BCN. Fundació del PSOE i
l'UGT.
1890: 1a. celebració de l'1 de maig.
RADICALITZACIÓ: influencia de les
idees de Kropotkin i Malatesta.
A partir de 1895: obtenen
representació en ajuntaments.
Provocà l'abandonament de les 3 classes
de vapor que s'havia integrat.
Act. De caire social,
d'inspiració catolica.
1895:A. per a la defensa dels
interessos de la Classe
obrera
Principals atemptat:
1892: Andalusí (jornalers).
Creació dels Cercles catòlics
dels P.Vicent.
1893: BCN contra Martínez Campos.
(centre pels obrers).
26
BCN al Liceu.
1896: BCN, contra processó del Corpus.
1897: Assassinat de Canovas.
Procés de montjuïc. Repressió.
AIT: Associació Internacional de Treballadors ; FRE: Federació Regional Espanyola
FTRE: Federació de Treballadors de la Regió Espanyola ; UGT: Unió General de Treballadors
PSOE: Partit Socialista Obrer Espanyol.
5. ELS INICIS DEL CATALANISME
− L'anticentralisme (abans de 1868)
· El diferent desenvolupament de Catalunya respecte d'Espanya, propicia que Catalunya prengui consciencia i
es vegin els errors de la centralització i l'uniformisme propi del sistema liberal.
· L'oposició liberal reivindica un poder autònom per Catalunya:
• Carlismes: la seva ideologia, era la defensa als furs o als drets tradicionals a les regions històriques.
Que es va incorporar al catalanisme.
• Catalanisme conservador: no validen el sistema polític de la Restauració i volen una renovació.
Format per liberal moderats (Mañé i Flaquer) i homes d'església (Torres i Bages, Collell,...)
• Republicanisme federal: el fracàs de la primera república reconduirà el federalisme cap a postures
nacionalistes. Valentí Almirall.
− Redreçament cultural
· Renaixença: moviment cultural i de conscienciació nacionalista, consolidat entre 1870−80. Els intel·lectuals
pretenen normalitzar l'ús del català i interessar les capes burgeses per la llengua i la cultura pròpies. Àngel
Guimerà, al 1870 crea l'A. Jove de Catalunya.
· Cultura popular: es va mantenir en amplies zones.
− Transformació econòmica
· Proteccionisme econòmic: la industria catalana en demana un, que era contrari a la política lliurecanvista,
que hi havia al moment. Això fa que la burgesia es decanti cap a l'autonomia per aconseguir una política
pròpia.
Aquest 6 aspectes, creen un catalanisme polític, que es va dividir en dos ideals:
· Catalanisme conservador: aglutinat per la Lliga Regionalista.
· Catalanisme liberal: de caràcter progressista, no tindrà gran força fins a la república.
6. CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
27
− Les primeres accions
Els sectors catalanistes al 1880, va fer el primer congres catalanista i al 1883 va fer el segon. Els assistents van
ser intel·lectuals, professionals liberals i comerciants.
1882, Valentí Almirall, amb la Renaixença, va formar el Centre Català (entitat política). 1885, el Centre
Català, va fer la primera gran acció oficial del catalanisme (primer cop que van participar els industrials),
presentant el Memorial de Greuges a Alfons XII, per la seva visita a BCN. Aquest representava
reivindicacions culturals, politiques i econòmiques. Valentí Almirall.
1887, la Renaixença quan es va separar del Centre Català, va formar la Lliga de Cat. (A. catalanista). Era
conservadora i nacionalment mes radical.
1888, els catalanistes de Lliga, presentaren un document a la reina regent , reivindicant l'autonomia política
per Catalunya.
− La Unió Catalanista i el primer projecte d'autonomia
1891, es forma la Unió Catalanista, per la maduració del catalanisme. La U.C., és una federació d¡entitats
catalanes, l'objectiu del qual, és activar una consciència crítica de catalanitat, no pas atendre problemes
concrets. No volia participar en eleccions.
1892, s'aproven les Bases de Manresa, per la Unió Catalanista:
• Proclama la sobirania a Catalunya.
• Defensa els drets a disposar.
• Instituïa el català com única llengua oficial. Dotava Catalunya de totes les competències en
ensenyament i justícia.
• Derogava l¡obligatorietat del servei militar.
• Posava l'ordre pública sota control d'una policia autoritària.
1897, la U.C. fa públic el document, Missatge a Creta, on els catalanistes es solidaritzaven amb el poble
cretenc. Aquesta provocar que el govern prohibís alguns diaris.
− La presencia publica del catalanisme
A partir de 1898, hi ha una gran expansió, que va provocar un augment de desconfiança envers al sistema
polític i el catalanisme va ser present a la burgesia industrial.
Es constituïen associacions obreres (A.O. Catalanista de Manresa) i juvenils (Joventut Catalanista de
Sabadell), que tenien un local amb gran vida social.
1903, la presencia obrera es va consolidar amb la creació del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i
de la Industria. (CADCI).
1895, Àngel Guimerà, fa un discurs a favor de l'ús públic del català i va ser la primera intervenció en català.
En quant a la vida política, els catalanistes, es presentaren en eleccions municipals.
La U.C. estava dividida entre, els que potencien la propaganda i els que volien ajornar la lluita electoral.
mjk
28