I. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM I LA FORMACIÓ DE... SEGLE XIX
Anuncio
I. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM I LA FORMACIÓ DE L'ESTAT LIBERAL A L'ESPANYA DEL SEGLE XIX 1. La crisi de l'Antic Règim i l'inici de l'Estat liberal (1759−1843) 1.1. Esperances i fracàs del reformisme il·lustrat (1759−1808) Expansió econòmica • Regnat de Carles III (1759−1788) Polítiques monàrquiques Línia reformista del despotisme il·lustrat Resistència privilegiats • Impuls reformista 0 (anul·lat) Inèrcies societat tradicional Recuperació derrota militar de 1714 • Catalunya Imposició model de desenvolupament comercial i industrial propi 1.1.1. El món econòmic Base econòmica agricultura, 71% població activa Indústria artesana Companyies privilegiades monopoli explotació del comerç contra Convenció Francesa (1793−1795) Avenços en el camp econòmic interromputs Guerres del Francès (1808−1814) tradicional, de subsitència Agricultura nous coneixements agronòmics emfiteusi: contractes per a explotació de terra de durada il·limitada i de cens fix Guaret Catalunya Rotació conreus Dessecació de grans extensions de terreny Predomini de tallers artesans mercats locals 1 Manufactures Putting out system: treball industrial camperols a temps parcial Fàbriques tècniques artesanes Reales Fábricas Catalunya Renovació industrial elaboració d'indianes (teles cotó estampades d'un costat) Comerç Decrets de lliure comerç amb les colònies beneficiar economia espanyola Carles III i Carles IV (1765−1789) 1.1.2. La Il·lustració Moviment cultural del s. XVIII caracteritzat pel racionalisme i la fe objectiu: descobrir lleis universals que regeixen la vida dels homes Espanya arriba amb les èlits. Tertúlies difusió dels nous pensaments Acadèmies científiques + Societats econòmiques organitzaren el coneixement científic Catalunya Acadèmies + Junta de Comerç veritables motors de la renovació intel·lectual Junta de Comerç fundació el 1758 a BCN Tasca: formació professional + impuls de l'economia 1770−1845 posà en marxa 21 escoles o càtedres de formació professional suplien la manca d'universitats a Cervera 1.1.3. L'impacte de la Revolució Francesa • Revolució Francesa + Rebomboris del pa (1789) autoritats espanyoles espantades control estricte de la frontera evitar propaganda revolucionària • Carles IV (1788−1808) atemorit per Revolució Francesa retornà a l'absolutisme més tradicional • Aliança amb França Guerres amb Gran Bretanya flota destruida: Trafalgar (1805) conseqüències nefastes pèrdua de territoris 2 comerç amb colònies trencat La por a la Revolució Francesa Floridablanca (1r ministre de Carles IV) prohibir entrada i lectura de propaganda revolucionària Catalunya nº immigrants polítics francesos minoria catalana afrancesada La Guerra Gran Març 1793 Convenció francesa declara la guerra a Espanya 2 anys de conflicte / afectà directament a Catalunya i el País Basc 1795: Tractat de Basilea pau Aliança amb França, guerra amb la Gran Bretanya França & Espanya firmar 1r Tractat d'Idelfonso (1796) Espanya es comprometia a lluitar al costat de França contra Gran Bretanya *Armada espanyola derrotada pels Britànics en diverses ocasions feble permetre a altres potències el bloqueig del comerç amb les colònies americanes *Pau d'Amiens (1802) signada entre França i Gran Bretanya fugaç 1803 represa del conflicte batalla de Trafalgar (1805) 1.2. La guerra del Francès (1808−1814) 1808 exèrcit napoleònic envaeix territori espanyol 1.2.1. El conflicte Espanya vella potència sumida en la decadència La invasió 27 octubre 1807 Espanya & França signar tractat de Fontainebleau francesos volien envair Portugal garantir bloqueig continental contra Gran Bretanya Però tropes napoleòniques tenien un altre objectiu envair Espanya príncep Ferran contra Godoy març: motí d'Aranjuez; cop d'estat En mateix moment a Espanya febrer: ocuparen BCN; la Ciutadella i Montjuïc 3 Francesos març: Madrid *Abdicacions de Baiona Napoleó es va aprofitar dels enfrontaments reials i atraguè la família reials a Baiona Ferran VII & Carles IV van abdicar a favor seu Napoleó va traspassar la corona al seu germà, Josep I d'Espanya *Estatut de Baiona aprovació text constitucional objectiu: legitimar la usurpació de la monarquia Reunió de notables impulsada per Napoleó servir com a marc jurídic per Josep I a Espanya Els afrancesats ideològics Afrancesats: col·laboradors dels francesos membres de l'Administració durant l'ocupació col·laboracionistes per motius econòmics 1814 derrota francesa moltes famílies afrancesades, exiliades a França (exilis polítics) persones amb formació acadèmica i capacitació professional La resistència Maig 1808 enfrontaments entre la població madrilenya i els soldats francesos representacions mestres en els quadres de Goya Catalunya resistència semblant a la madrilenya no s'havia oblidat la Guerra Gran (1793−1795) Catalunya batalles del Bruc: 6−14 juny 1808 Francesos derrotats a Bailèn 19 juliol 1808: general Castaños victòria sobre el general Dupont La guerra Novembre de 1808 Napoleó entrà a la Península Finals de 1808 resistència espanyola quasi dominada incapacitat de regulació de l'exèrcit espanyol desenvolupament guerra de guerrilles 4 *Guerrilles participaren la població civil, militars i bandolers guerrillers espanyols destacats: Francisco Espoz y Mina, el cura Merino i el Empecinado guerrillers catalans destacats: el baró d'Eroles i Francesc Milans. *Per guanyar la guerra necessària ajuda de l'exèrcit britànic, Arthur Wellesley duc de Wellington derrota de l'exèrcit napoleònic va ser afavorida per la derrota d'aquest a Rússia Juliol 1813 Josep I (el rei «intrús») abandonà Espanya *Tracta de Valençay (1813) posà fi a l'ocupació + retornà el poder a Ferran VII Però fins maig 1814, les tropes franceses no es van retirar de la capital del Principat (Cervera) 1.2.2. La revolució Guerra patriòtica d'alliberament nacional Govern efectiu de les juntes locals + posar en marxa revolució juridicopolítica Obra legislativa de les Corts de Cadis 1r sistema polític constitucional espanyol El buit de poder i la formació de juntes Buit de poder central borbònic eclesiàstics + propietaris organització del poder local juntes locals o corregimentals objectius: −mantenir l'ordre −organitzar resistència Les corts de Cadis Maig 1809 Junta Central convocació d'una reunió de Corts generals i extraordinàries caràcter d'assamblea nacional es van proclamar sobiranes Liberals: partidaris de fer reformes estructurals a l'Estat Diputats Servils o Absolutistes o Tradicionalistes: partidaris del model tradicionalista Jovellanistas: defensaven el principi de la soberania compartida Corts aprovació del poder constituent amb la facultat de legislar un ordre polític i jurídic nou 1810−1813 Corts tasca legislativa important 5 objectiu: substituir el model social i polític de l'Antic Règim per un liberal obra més important: Constitució de 1812 Liberals identificaren l'Estat amb una concepció jurídica de nació sense tenir en compte les diferències històriques, jurídiques i culturals dels diferents pobles que vivien sota la mateixa monarquia. La Constitució de 1812 19 Març 1812 1a constitució de la història d'Espanya La Pepa Nova Constitució determinació d'un model liberal d'estat, fonamentat en la divisió de poders Rei podia intervenir en el procés d'elaboració de les lleis Article 172 establia límits del poder reial: −monarca no podia dissoldre les Corts −no podia suspendre les sessions −ni imposar contribucions no votades Constitució, malgrat caràcter moderat inacceptable per la monarquia 1.3. Absolutistes i liberals (1814−1843) • Retorn de Ferran VII abolició de l'obra constitucional i legislativa de les Corts de Cadis • Major part població vivia: −transformació socioeconòmica −enfrontaments entre els defensors del vell model i els del nou sistema guerres carlines, bullangues, pronunciaments • País majoritàriament agrari ; Església aliada tradicional de les monarquies absolutes Medis urbans sortides de les veus del canvi • Setembre 1833 mort del rei obrir les portes a l'aliança entre l'absolutisme i els liberals pacte sense ruptura entre les antigues classes dirigents i les noves autoritats. • Catalunya obrers de fàbrica perillosos per a les classes dominants influïts per idees democràtiques, republicanes i socialistes 1.3.1. El retorn de Ferran VII Tractat de Valençay (desembre 1813) permetre Ferran VII recuperar la corona Març 1814 Ferran VII atravessà la frontera 6 Ferran VII no decidit si juraria o no la Constitució va rebre el pronunciament a favor seu del capità general Francisco Javier Elío + Manifest dels Perses abolició del text constitucional i l'obra legislativa de les Corts de Cadis Maig 1814 1814−1820 restauració de l'absolutisme més radical i reaccionari restablia tribunal Inquisició liberals detinguts, processats i empresonats Restauració absolutista afavorida per la Santa Aliança aliança de les forces absolutistes europees Els pronunciaments Liberals exiliar−se o passar a la clandestinitat estructures organitzatives de la maçoneria + societats secretes serviren d'aixopluc Exèrcit regular promoció d'oficials que no pertanyien a la noblesa 1814−1820 militars liberals cops de força = pronunciaments objectiu: obligar al rei a acceptar la Constitució Únic pronunciament triomfador coronel Rafael del Riego Cabezas de San Juan (1820) 1.3.2. El Trienni Liberal Triomf tinent coronel del Riego inaugurar curt però intens període de 3 anys de Constitució 1812 Inèrcies societat tradicional + afavorir victòria de la reacció absolutista espanyola Divisions i errors dels liberals La insurrecció de Diego Rei cedí davant dels revolucionaris i jurà Constitució 1812 per no perdre la corona El triomf de la llibertat Madrid & BCN moments de gran activitat politicocultural Divisió i feblesa dels liberals Exaltats: consideraven la Constitució 1812 massa suau, carca 7 Divisió liberals Doceañistas o moderats: a favor de la Constitució 1812 Rei aprofità la divisió obstaculitzà l'acció de govern + conspiració contra la revolució liberal *Durant el Trienni multiplicaren accions de la guerrilla reialista per tota Espanya, Catalunya La reacció s'organitza Estiu 1822 intensificació partides absolutistes + formació de la Regència d'Urgell Descontentament dels pagesos amb el nou règim liberal ! contribució a generalitzar la insurrecció *Congrés de Verona (1822) Potències europees enviarrn tropes a Espanya per enderrocar liberals Exèrcit de Cent Mil Fills de Sant Lluís travessà frontera en 1823 *Resistència exèrcit liberal espanyol molt feble Ferran VII recuperà el poder absolut 1.3.3. La Dècada Ominosa Característiques: − retorn de l'absolutisme − aparició corrent realista procarlí contrari a l'absolutisme de Ferran VII a favor de Carles Maria Isidre (germà del rei) − processos de «purificació» liberals perseguits passaren a França o Gran Bretanya Les insurreccions liberals 1824−1831 Liberals intent d'organitzar insurreccions en territori espanyol totes van fracassar Valdés, germans Bazán, Torrijos Estratègia insurreccional dels conspiradors liberals afavorir via pactista entre ambdues parts La revolta dels Malcontents 1827 insurrecció armada ultrareialista en camp català Guerra dels Malcontents Manifest dels Reialistes Purs Comte d'Espanya encarregat de la repressió, nou capità general Castigà amb duresa als reialistes exaltats i els liberals 1.3.4. Les regències 8 Període de 10 anys extrema violència tant política com social insurrecció carlina, bullangues i diversos cops militars Mort Ferran VII (1833) Isabel II (filla) menor d'edat no podia regnar Regent: la seva mare, Maria Cristina recolzada en absolutistes moderats & liberals moderats Progressistes còrrer a la força per arribar al govern 1836 i 1840 General Espartero home fort del partit progressista converteix en regent (1841) després de la fugida de Maria Cristina a França BCN enfrontaments entre progressistes & burgesia moderada 1843 cop militar pels progressistes contraris a Espartero i als moderats obligà al general a l'exili Pacte i divisió dels liberals Per defensar la corona d'Isabel II Maria Cristina forçada a apropar−se als liberals Partidaris de Carles Maria Isidre NO la reconeixien com a reina i reclamaven els drets de la corona *Guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlina divisió del país entre carlins i isabelins País Basc, Navarra, Catalunya i nord País Valencià (Maestrat) Fractura dels liberals moderats i exaltats [Trienni Liberal] consolidada en el decenni 1833−1843 −Moderats partidaris d'un sistema monàrquic i constitucional −Exaltats o Progressistes demanaren ampliació del sistema amb llei electoral més oberta Juliol 1840 Regent Maria Cristina signà llei d'ajuntaments provocà reacció popular de caràcter progressista forçà la substitució del govern Progressistes organitzaren la insurrecció de setembre deixà el poder en mans del general Espartero 1841 Espartero va ser nomenat Regent càrrec que exercí fins 1843 De l'Estatut Reial a la Constitució de 1837 9 Monarquia acceptar Constitució retallada important de la seva sobirania resistència fins on va ser possibe a acceptar la Constitució 1833 Carlisme + fi Restauració borbònica a França Maria Cristina inicià obertura cap a liberalisme 1834 Estatut Reial *Revolta dels sergents de La Granja (1836) forçà a la Reina regent a acceptar Constitució 1812 i adaptar−la a nous temps Constitució 1837 més moderada, tradicional La crisi dinàstica Ultrarealistes esperances en coronació de Carles Mª Isidre de Borbó partidari de valors tradicionals Març 1830 rei autoritzà la publicació de la Pragmàtica Sanció anul·lava la llei de 1713 que impedia regnar a dones Llei sàlica Carles Mª Isidre negà legitimitat a la Pragmàtica no reconeguè els drets d'Isabel a la successió La Primera Guerra Carlina (1833−1839/40) Oposició carlina Tema dinàstic + amplis sectors socials disconformes amb govern de Ferran VII afectats per les mesures fiscals del liberalisme Església catòlica facilitar el suport ideològic a la causa carlina 2a fase del conflicte cloure amb el fracàs de l'expedició de carlins sobre Madrid derrota −incapacitat dels carlins de guanyar −incapacitat de l'exèrcit isabelí de derrotar−los en certs punts Conseqüències: Carlins i Isabelins negociessin Conveni de Bergara (1839) Les bullangues de BCN (1835/37−1840/43) 1835−1843 a BCN revoltes de caràcter social i polític: bullangues barrejaven qüestions polítiques amb altres de socials acció violenta contra la utilització de màquines ludisme 1836−1837 produir altres avalots 10 1837−1839 Ramón de Meer exercí una fèrria dictadura conservadora Trienni Espartista (1840−1843) BCN bombardejada en 2 ocasions • Novembre 1842 bombardeig de la ciutat des de Montjuïc • Gener 1843 tornà a ser bombardejada La desamortització Antic Règim terres vinculades no es podien vendre Liberals eliminaren disposicions jurídiques que impedien la lliure compravenda de les terres Lleis desvinculadores Noblesa transformar les propietats vinculades a propietats lliures Església & municipis les seves terres van ser desamortitzades l'Estat Liberal se les apropiava per subhastar−les Mendizábal llei desamortitzadora de 1836 consolidà nº important de propietaris rurals i urbans enfrontava a l'Església amb l'Estat Liberal El Trienni Espertista (1840−1843) Maria Cristina abandonà el país i el deixà en mans dels progressistes el general Espartero s'anomenà regent únic Característiques període inestabilitat & aïllament progressiu d'Espartero 1841 militars moderats intent de cop d'estat fracàs Espartero va perdre el suport de les classes populars catalanes hipotètica signatura d'1 tractat comercial amb Gran Bretanya posava en perill la indústria catalana 1843 coalició de progressistes i moderats fora del poder a Espartero 1.4. La independència de les colònies (1808−1824) 1808−1825 Espanya va perdre la major part de colònies americanes 1825 sols Cuba, Puerto Rico i les Filipines Incapacitat de la metròpoli + control polític del seu territori factors clau d'independència Aspiracions dels criolls 11 1.4.1. El procés d'independència 1808−1810 formació de junts de govern a les principals capitals dels territoris d'Amèrica integrades per peninsulars i criolls (descendents dels espanyols, nascut a Amèrica) enfrontaments entre els que volien continuar lligats a la metròpoli i els partidàris a la independència Junta de Caracas 1a proclamació d'independència 1814 metròpoli envià reforços 1816 Independència d'Argentina 1818 Independència de Xile i Veneçuela Batalla d'Ayacucho (1824) posà fi a la guerra Major part de països aristocràcia criolla liderà el moviment independentista Però Mèxic insurrecció caràcter de revolució popular; Miguel Hidalgo & José María Morelos 1.4.2. La fidelitat de Cuba Fidelitat de Cuba a la metròpoli forta presència militar espanyola Base per al control de les rutes oceàniques Cuba Centre de les operacions de reconquesta dels territoris del continent Plantacions de tavac i sucre ingenios mà d'obra esclava 12
