Costumisme i el quadre de costums

EL COSTUMISME I EL QUADRE DE COSTUMS.
La repercussió de la revolució industrial i les transformacions que es duen a terme en tots els à mbits,
incideix directament sobre el món cultural.
El que agradava al Romanticisme comença a perdre vigència i a donar pas a un tipus de literatura que
descobreix en la realitat la seva font. El que vol captar són els costums, hà bits i tics socials que l'avenç
provocat per la industrialització està a punt de fer desaparèixer.
Tant el costumisme, com el realisme, converteixen en literatura la realitat. Però hi ha una diferència:
• Realisme: intenta fer-ne una descripció globalitzadora, objectiva.
• Costumisme: descriu una realitat quotidiana, vista sempre nostà lgicament, utilitza la subjectivitat.
Aquesta nostà lgia l'aproxima més al Romanticisme. Expressen la relació del narrador/poeta amb
la seva realitat.
El costumisme es manifestà a través del quadre de costums amb les caracterÃ−stiques següents:
• La realitat immediata és el motiu per a escriure. Representa temes tÃ−pics, coms balls, tertúlies...,
en escenes descrites de manera molt detallada. (descripció d'escenes populars)
• Els personatges i les situacions tenen tractament extern i superficial, és a dir, estan descrits de
forma plana i no evolucionen al llarg de la narració. Aquestos personatges solen ser tÃ−pics però
que estan a punt de desaparèixer i es miren amb nostà lgia. (adopta una actitud nostà lgica
personatges plans)
• No té argument, descrivia situacions per aquesta raó també reben el nom de quadres. (Pretenen
fer un quadre. Estructuren un conjunt de quadres i escenes per formar la novel·la costumista.)
• Incorporen dià legs reals amb un llenguatge molt dinà mic com ara: frases fetes, col·loquialismes i
girs populars. (L'ús de la llengua és col·loquial.)
Classificació.
• Real: presenta la vida del camp absolutament idealitzada. Està lligat al Romanticisme idealista i
conservador.
• Urbà : descriu la menestralia i la vida dels seus barris, sobretot el barcelonÃ− de la Ribera, amb una
bona dosis d'ironia i de lirisme. Es tracta d'un costumisme pròpiament barcelonÃ−.
Autors: destaquen autors com Robert Robert i Emili Vilanova. A terres valencianes trobem autors com
Salvador Guinot.
NARCÃ S OLLER.
Vida.
às l'iniciador de la novel·la actual en la nostra llengua i el gran novel·lista del segle XIX. La seva
primera obra va ser traduïda al francès i va suposar un gran èxit europeu.
Va nà ixer a Valls. El seu pare va morir i el seu oncle va passar a ser el seu tutor legal. L'interès per la
literatura va ser a causa de la gran biblioteca del seu oncle on va llegir grans autor i influenciat per el seu
cosÃ− Josep Yxart.
1
Va estudiar dret a Barcelona. Es va treure una plaça de procurador al jutjat i quan va tenir la vida aclarida
(casat, casa pròpia, etc.) va ser quan es va dedicar a escriure.
Obra.
Primera etapa d'aprenentatge (1872-1883):
• La Papallona (1882): és la seva primera novel·la llarga i marca l'inici del Naturalisme. Encara
que es troba influenciada pel Romanticisme, té una lÃ−nees realista.
Segona etapa naturalista (1884-1892):
• L'Escanyapobres (1884): tracta de l'avarÃ−cia no com a pecat, sinó com un funcionament
econòmic aberrant, en el marc de la dinà mica capitalista.
• Vilaniu (1885): explica la vida provinciana i la seua decadència social, polÃ−tica i moral, el tema
principal és un una mentida, una acusació falsa.
• La Febre d'Or (1892): escrita en tres volums. Descriu l'alta burgesia de les finances i el creixement
de Barcelona.
Tercera etapa. L'inici d'una nova etapa (1899-1906):
• La bogeria (1899): encara que tracta d'una temà tica naturalista o és poc, ja que abandona el
narrador omniscient i predomina la narració i el dià leg i no la descripció.
• Pilar Prim (1906): trenca definitivament amb les tècniques naturalistes, pel seu intent d'acostar-se a
la novel·la psicològica i la sensibilitat modernista.
2