Qui son els glosadors?
Els glosadors mallorquins i menorquins, els cantadors eivissencs i formenterencs, els corrandistes del
Principat de Catalunya, els "cantaors d'albaes" dels País Valencià, els troveros de Múrcia, els repentistes
canaris, els bertzolaris bascos, etc., representen una deixa joglaresca que ha pervingut fins als nostres dies. És
veritat que el sentit original no és el mateix, ni tampoc no hi ha la temença cap a l'agressivitat dialèctica que
els feia ésser temuts i respectats. Glosar, improvisar cantant sobre qualsevol tema, amb una composició que té
rima i ritme, és una tècnica, i com a tal es pot aprendre. Molts de glosadors mallorquins no saben llegir ni
escriure, però tenen una capacitat memorística i un domini de la llengua popular immens; són àgils
mentalment, capaços de contestar qualsevol enviat.
Ara bé, aquests glosadors, que des de ben joves ja cantaven cançons populars, que en saben mils i mils,
apreses mentre treballaven al camp, no tenen successors: avui ningú no canta al camp. És necessari introduir
la tècnica del glossat a les escoles ja que es poden treballar els continguts altitudinals (respecte pel torn de
paraula, ordre, etc.), els procedimentals (saber compondre, amb totes les tècniques que això suposa saber jugar
amb les paraules, etc.) i conceptuals (aprendre lèxic, refranys, girs, etc.) Es pot aprendre jugant.
El context a través del qual tenien sentit aquells glosadors, avui ja ha desaparegut, però hi ha gloses, cançons,
que han esdevingut tradicionals, que el poble s'ha fet seves i de les quals ha oblidat l'autor, n'ha canviat les
paraules i, fins i tot, el sentit. És per això que cal recordar−les i aprendre−les, perquè també conformen el
bagatge cultural, lingüístic i històric que ens ha pervingut i ens ha ofert una visió particular del món que ens
envolta.
Com varen desaparèixer les tradicions més antigues?
El segle XX, en nom del progrés, ha acabat amb la majoria de manifestacions populars europees d´origen
agrari. Mallorca, en la seva transformació d´illa pagesa a illa turística, tampoc se n´ha escapat d´aquesta
pèrdua cultural. No podíem, ni volíem quedar−nos de mans plegades davant la desaparició d´un patrimoni tan
important com és la tradició musical de la nostra illa. En la comarca del llevant mallorquí, es va recuperar el
ball mallorquí, l ´anomenat ball de bot. Als anys setanta la cultura popular estava ferida de mort. Dormia un
malson de dècades. Les causes d´aquesta desaparició es troben en la desfeta de la guerra civil i la postguerra,
en l´entrada de noves modes musicals i de balls forans més llépols. Però sobretot, la dictadura franquista i el
poder de l´església l´ època varen apostar per arraconar la cultura viva del poble i transformar el ball popular
en una manifestació graciosa i controlada, que només podia ser exhibida dalt un escenari, amb noves
coreografies morals i pudoroses i amb vestimentes recreades en l ´anticor, com pertocava a tot espectacle
digne i virtuós. Tal com havien començat a fer les primeres agrupacions folklòriques dels anys vint davant
l´arribada del turisme.
Resum de qualques festes mallorquines:
El 16 de gener, a Muro i a Sóller se celebra la festa des foguerons, ja per el vespre s´encenen els foguerons , a
on es balla, es canta i es beu al voltant seu . Al dia següent, desfilaran per Muro carrosses i tota mena de
animals.
A Muro hi ha una casa
A sa moda de Cuitat:
A baix està enrajolat
I a damunt, endomassat
1
I enmig hi tenen s´ase.
També aquest dia es celebra en quasi tota l´illa la festa de Sant Antoni. Es podria dir que és la més típica.
Aquest dia surten els dimonis de l´infern hi surten per el poble o la cuitat. El poble amb més tradició de la
festa de Sant Antoni Abad es Sa Pobla, altres de gran fama son Artà, Sóller i Muro. Destaca també la de
Pollença, que se celebra a la Plaça Vella, amb la tala i pujada al pi. Aquest dia també son molt conegudes les
Beneïdes, les quals es beneeixen als animals que la gent del poble o de la barriada du a la plaça a on es el
capella.
Sant Antoni Abat
Sant Antoni gloriós,
¿no mos dureu un Ignasi?
Oh, Mare de Déu de Gràcia,
Jo vendria a veure−vos!
San Antoni va per mar
Sonant una campaneta;
i sa seva porcelleta
Es peixos vol agafar.
Senyor Batle i ets obrers
Del gloriós San Antoni:
Déu vos conservi sa memori
I una cadira a la glòria
Que no puc demanar més.
El 20 de gener se celebren a Palma les festes de San Sebastià, patró de Palma, en les quals també es fan
foguerons i tornetjos de tir amb fona. Hi ha festa a la nit per totes les places de la cuitat, encara que,
antigament no se com ho celebraven.
A Setmana Santa es de gran interès gaudir de les processons del dijous i divendres Sant a Sineu, que es allà a
on són més espectaculars, ancara que a tots els pobles de l´illa es fan les seves processons. A Felanitx és
conegut el seu divendres Sant per el devallament del Crist del Sant enterrament. A ciutat es típica la processó
del diumenge de Rams i del dijous Sant, el dia el cual surt el sant Crist de la Sang. També es molt típic menjar
panades el dia de pasqua o el diumenge del Àngel
Bon Jesús, com vàreu néixer
Portàveu corona d´or
Ara la portau d´espines
2
Qui em travessen lo meu cor.
Es dia del Ram, la Pàssia
Cada any la solen cantar;
A s´estimada vaig dar
Aigua beneita dins Gràcia.
Es dijous Sant de la cena,
Cristo va fer testament;
Va deixar l´esglesia plena
D´un arbre que s´anomena
El santíssim Sacrament.
I tu, pecador dolent,
Sempre li gires s´esquena.
Es divendres a migdia
Enclavaren el Senyor:
Que de pena i dolor
Que degué sentir Maria
Vinent son Fill que moria
A la creu pel pecador!
Alabem primerament a Jesús
A Jesús, fill de Maria
Diguent tots: alabat sia"
El Santíssim Sacrament.
Després de Pasqua, a Sa Pobla fan un concurs de glossadors, en el qual els participants solen ser els padrins
del poble.
De cançons si en vols cantar,
N´hauras de dur de ca teva;
¿Què m´has de venir a robar
3
aqueixa cançó que es meva?
Estimada, com tu cantes,
Tot Algaida resplendeix,
Sa teva veu se coneix
Enmig de cent mil i tantes.
Ara veig per cosa certa
Que vós no sou glosador,
Perquè un cavall corredor,
En tocar−lo d´esperó,
Ja és partit carrera oberta.
Una cançó de dos mots
Està ben prest acabada;
Racona´t d´una ruixada,
Si tens mosques, pos−t´hi brots.
La setmana després del diumenge de resurrecció, se li diu diumenge del Àngel, aquest dia se menjaven ses
panades que havien sobrat de pasqua.
Jo som en Toni Lleó,
S´homo d´aquella rattada,
I no vull donar panada
Enguany a cap cantador.
Noltros som quatre i només
Qui no havíem cantat mai.
Si voleu venir a n´es ball,
dau−nos panada i no més.
El segon diumenge de Maig es celebra a Sóller, la vistosa escenificació de la batalla dels moros contra els
habitants de l´illa, acabant amb la victòria dels darrers anomenats . En aquest temps , aquest dia es representa
tal hi com s´imaginen com va ser la batalla.
La nit de San Juan es una nit màgica, es celebra dia 23 de juny, diuen que es la nit mes curta de l´any. Es fan
4
foguerons i rituals a la platja, al parc de la mar es on es més gran la festa, es tradicional l´aiguafoc a mitja nit.
Després cada poble ho celebra a la seva manera segons les tradicions.
Es dia de San Juan
Ses Joanaines fan festa;
es dia de Sant Silvestre,
ses Colomes també en fan.
Es dia del corpus, També festa de San Joan Pelós, es fa festa a molts de pobles de manera diferent. A Palma
per exemple es fa una processó per la catedral, i és l´unic dia que sona la campana més grossa del campanari
de la Seu, n´Eloi. A Felanitx fan festa i a Pollença també, per en San Joan Pelós.
San Joan pelut
San Joan pelat!
Feis sortir ses eines
De s´enamorat!
San Joan pelós
Va vestit de seda
amb una candela,
Agenoiem−mos!
San joan Pelut,
Carraegat de banyes
Amb unes castanyes
Fa tu−ru−ru−rut!
Demà és el dia del corpus,
Sa millor festa de l´any
Noltros segam a Ariny
I tot són serrals i costes.
EL 20 de juliol es Santa Margalida, patrona de Felanitx, es fa festa a pobles com Santa Margalida i a Felanitx,
no es fa res amb especial, son només les festes de aquest pobles.
El 2 d´Agost, es de gran curiositat a Pollença la festa de Nostra Senyora dels Àngels, on s´escenifica la lluita
de Joan Mas contra els pirates invasors.
5
Ja acabant s´estiu, es celebra la festa de la Verge de la Salut que es conserva a la església de San Miquel.
Segons conta s´ història, en Jaume I quan arribar amb els seus vaixells la va deixar aquí ja que la havia
trobada a la mar.
La beata, es celebra damunt es novembre. Es fa una processó amb grups de ball folklòric de tota l ´illa i una
nineta, cada any una diferent, representa la beateta i va pujada al carruatge reial acompanyada de angelets. Es
recorda la vida de Santa Catalina Tomàs. A ón més es celebra és al poble de Valldemossa, que es ón es
conserva el cos de Sta. Catalina.
Vull és Santa Catalina,
Diada de fer bunyols;
Es blat va a catorze us
No és de plànyer sa farina.
En Novembre se celebra la Fira d´Inca, coneguda per la seva duració; tres diumenges seguits de festes i
celebracions. Just al diumenge següent se celebra la festa de Santa Maria la Major, i al dijous següent la Fira
de Dijous Bo de maquinaria i ganaderia.
El 31 de Desembre se celebra la Festa de l´Estandart a Palma, tradició que du la benvinguda a l´any nou.
També es fa perquè segons conta l ´historia va ser quan el Rei Jaume I va arribar a Palma, passant per ara
actualment el carrer 31 de Desembre. A la plaça de cort es posa l´estantart i una pageseta conta la historia de
quan en Jaume I conquerir Mallorca.
Gloses de temes variats:
Margalida,Margalida,
Mai me cans de mirer−te;
En es meus ulls vens a esser
Com la murtera florida.
Oh carrer de m´alegria!
Si no ets, ja ho ets estat
Com jo estava enamorat,
D´un cap a l´altre corria.
Diumenge vespre,amor mia
Era com vos vaig deixar.
Es dilluns no vaig menjar
Ni talent que no tenia;
6
Es dimarts ja m´hi emprenia
Com qui està a sa cadira
I l´han d´arcabussetjar;
Es dimecres,de plorar
Un corrent d´aigua corria;
Es dijous ja vaig campar
Així com millor poria;
Es divendres, vida mia,
Quants d´ossos damunt tenia,
Tots los porien comptar;
Dissabte vaig arribar
Que la gent no em coneixia.
I així de vós voldria
Que em dàsseu tanta alegria
Com tristor en vàreu causar.
Qui barata es cap se grata,
Mon pare el se va gratar
Perqué volgue baratar
Es cavall amb una vaca.
A sa casa sempre ve
Un sonador de guiterra;
Jo m´en ric si no té terra,
Si no tenc pa, ballaré.
Es dissapte de Nadal
Quan vaig sortir de matines
Me varen pagar un jornal
7
Per jeure amb dues fradines
M´ho deien i ho repetien:
Disfurta i no facil mal!
Mon pare me decantau
De lo que a mi més m ágrada,
Perque estic enamorada
D´en Rafel i me´n privau.
Es dotze mesos de l´any (glosat)
Fred sol fer dins es gener
I es febrer per lo semblant;
Es març plou de tant en tant,
Dins es bril s´aigua cau bé;
Pes maig m´aparellaré
I juny ja segaré;
De juliol, si cau bé;
De reculls aplagaré;
Per anar a vermar es setembre
I a s´octubre i es novembre
Anar a sembrar me´n niré
I es desembre acabaré.
I gràcies a Déu daré
Si em deixa acabar s´any,
I si no teng algun dany,
Un altre en començaré.
Índex.
Qui son els glosadors? 1
8
Com varen desaparèixer les tradicions més antigues? 1
Resum de qualques festes mallorquines 2
Gloses de temes variats 5
Bibliografia.
−Llibre, Cançons populars mallorquines (arreglades per Joan Mòjer, classificades i ordenades per
Sebastià Cardell) Govern de les illes Balears.
−CD, No dóna gran cosa més l´agre de la terra, Consell de Mallorca.
• per internet:
www.google.com
www.mallorcaservice.com
www.malloca.balearics.com
...
Margalida Cerdà Mas 1º BSA−H
9
Descargar

Costumbres populares mallorquinas

TradicionesMallorcaBalearesFolklore # GlosadorsFiestasEspaña
Coliseo

Coliseo

Anfiteatro # ColosseuVespasiàTitusArquitectura italianaArte clásico romanoVespasiano

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Literatura española de la Edad MediaPoesía y lírica medieval trovadoresca

Contratos y modificación de condiciones

Contratos y modificación de condiciones

Condiciones laboralesDerecho LaboralNormativaContratación de trabajadores

EmpresasTiposSector económicoEstudio de mercadoOrganizaciónPrincipios organizativos # Activitat empresarialEstudi de mercatPrincipis organitzatius

(CD) Davant darrere 3ª p.p.: els ; les −los/'ls ;−les

(CD) Davant darrere 3ª p.p.: els ; les −los/'ls ;−les

Pred verbalLengua catalanaPronomGramática

1.− Comprensió analítica i parcial

1.− Comprensió analítica i parcial

Literatura española contemporánea del siglo XXPersonatgesAmbientNarrativa catalana juvenil # Argument

Art Islàmic

Art Islàmic

Mesquita de CórdobaAlhambra de GranadaHistoria del Arte Islámico # Edificis

Capitans intrèpids; Rudyard Kipling

Capitans intrèpids; Rudyard Kipling

PersonajesArgumentoEstiloLiteratura universal siglo XIXPescadores en alta marNovela de aventuras

CONTROL DE SOCIALS Estructuració.

CONTROL DE SOCIALS Estructuració.

Intervención españolaGuerra de los treinta añosPintura de VelázquezTransformaciones de la Europa del Siglo XVIICrisisEscultura barrocaMonarquía autoritaria

Tradicions de calendari

Tradicions de calendari

JoanCulturaSocietatTots santsSant Antoni AbatReligión # NadalPasqua

SACRAMENTOS 1− INDICE Índice. Desarrollo.

SACRAMENTOS 1− INDICE Índice. Desarrollo.

ComuniónSacramentosConfirmaciónReligiónOrden sacerdotalCreenciasPenitenciaUnción de enfermosMatrimonioBautismo