ARCHIVO-Poema-Invictus_William_Ernest_Henley

William Ernest Henley (1849–1903)
Invictus
Out of the night that covers me,
Black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.
Fora de la nit que em cobreix,
Negre com el fossat de pol a pol,
Agraeixo als déus que siguin
Per la meva ànima inconquistable.
In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.
Caigut en l'embragatge de les circumstàncies
No he fet una ganyota ni he cridat en veu alta.
Sota el fatídic pes de l’atzar
El meu cap està sagnant, però dret.
Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.
Més enllà d'aquest lloc d’ira i llàgrimes
Sols m’envaeix l'Horror de l'ombra,
I malgrat tot, l'amenaça dels anys
Em troba i em trobarà sense por.
It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.
No importa com n’és la porta d’estreta,
Com de carregat amb càstigs el pergamí,
Jo sóc l'amo del meu destí:
Jo sóc el capità de la meva ànima.
(Traducció: Mercè Mosoll I Borràs)