Control d'esfinters

INTRODUCCIÓ
Perquè és important treballar aquest aspecte en aquesta etapa educativa
Treballar el control d'esfínters en aquesta etapa educativa es de gran importància, ja que es un moment en el
qual l'infant posseeix la maduració psíquica, biològica i afectiva necessària per portar−ho a bon terme. Però,
cal saber que cada infant té un procés de maduració diferent. Per tant encara que la majoria estiguin preparats
per emprendre aquest aprenentatge, alguns infants poden no estar preparat, situació que no representa o no ha
de representar cap problema, només cal esperar una mica més a que la seva maduració global sigui la
adequada.
El control d'esfínters forma part de la higiene, per això es important per tal de mantenir un aspecte saludable i
evitar malalties cal que els infants adquireixin aquests hàbits. A més la higiene corporal té implicacions
socials, ja que els infants poden veure's acceptats o rebutjats per una bona o defectuosa higiene.
Aquest hàbit que algun dia es convertirà en una conducta autònoma, proporcionarà a l'infant seguretat i
confiança.
Nens a qui es dirigeix aquesta programació
La nostra programació va dirigida als nens d'1 a 2 anys, el que es correspon amb una classe de P1.
Cal començar a partir d'aquesta edat perquè és quan els nens comencen a ser conscients del pipí i la caca.
Tenen la maduresa suficient per comprendre les activitats prèvies a treure el bolquer i cap al final de l'etapa, la
suficient autonomia com per demanar el pipí i la caca.
La classe consta de 12 infants, 5 dels quals són nens i la resta nenes, és a dir, 7. Hi ha diferents ritmes
d'evolució però per això tindrem en compte els agrupaments flexibles, on els infants seran dividits en grups
segons el seu ritme i evolució en les activitats de control d'esfínters i segons si estan més o menys preparats
per treure el bolquer.
Aspectes evolutius del nen/a de dos anys (grans conquestes)
El nen que volta els 2 anys puja i baixa escales sol; és l'etapa d'explosió de vocabulari , utilitza verbs i fa
frases en llenguatge infantil. S'inicia la formació de gramàtica, utilitza concordances de gènere i número i
temps verbals; comprèn diferents parts del seu cos; menja sol sense embrutar−se; es renta i seca la cara sol;
diu no amb freqüència i adquireix rituals per dormir a la nit; mastega abans de empassar; beu en got; es treu
les sabates intencionadament; tanca cremalleres; participa al vestir−se; participa al rentar−se i pentinar−se;
inici del control d'esfínters; va sol per la casa; obre i tanca portes, calaixos, puja al sofà i a les cadires; corre;
busca i porta objectes que se li demanen; juga al costat d'altres nens individualment.
Àrees curriculars que estan implicades
Àrea 1: control d'un mateix
Podem dir que aquesta àrea esta totalment implicada ja que si més no el nen/a ha de conèixer el seu propi cos
per tal d'aprendre el control d'esfínters. És a dir, quan el nen/a noti que la panxa se li infla o noti unes petites
pessigolles als genitals, o li doni per creuar les cames inconscientment, etc... si coneix be el seu cos, sabrà que
això li avisa de que te ganes de fer pipí o caca. Si pel contrari ell nota uns símptomes diferents als habituals
però no sap perquè ni que volen dir, mai aprendrà el que allò li vol dir. Tampoc coneixerà la postura correcta
1
per fer pipí ni tindrà coneixement del perquè li succeeix tot allò.
Àrea 2:coneixement del propi entorn
És necessari que el nen/a tingui coneixement de l'entorn que l'envolta per tal d'assignar un lloc al control
d'esfínters. Amb això volem dir que el nen/a senti ganes de fer pipí o caca, tingui clar cap a on a d'anar, quin
es el lloc destinat per a tal efecte...ja que sinó, s'ho farà a sobre i es frustrarà. Aquest lloc pot ser en primera
instància un orinal i més tard el propi bany.
També ha de tenir coneixement d'on està situada la cadena i el rentamans per tal d' arrodonir el procés.
Àrea 3: llenguatge
El llenguatge verbal es el que cal tenir més present a l'hora de treballar el control d'esfínters. Cal motivar el
nena/a i per això es necessari el llenguatge. Quan el nen/a ha fet be l'acció (de fer pipí o caca) se li felicitarà
amb una gran lloança verbal, així, d'aquest manera també aconseguirem un major interès i motivació pe
repetir l'acció.
En el llenguatge plàstic podem utilitzar dibuixos, en els que es vegi un nen/a fent pipí a l'orinal, o tirant de la
cadena...així el nen/a es va acostumant i habituant i es va fent la idea de fer pipí o caca a l'orinal. Parlem de
llenguatge matemàtic quan decidim com a joc, contar les vegades que el nen/a fa pipí o caca.
De fet, si contem amb la voluntat de motivar al nen/a tenim nombrosos recursos en els que intervenen tots els
llenguatges.
En el control d'esfínters de nens/es de 0−3 anys intervenen les tres àrees.
Metodologia general de l'etapa/cicle
Utilitzarem una metodologia flexible i variada per facilitar l'aprenentatge en els infants. Una metodologia
activa, participativa i globalitzadora que afavoreixi l'aprenentatge significatiu. El joc serà fonamental a l'hora
motivar els infants i també per crear uns vincles i un ambient positiu entre els iguals i amb l'educador/a.
La metodologia que emprarem tindrà en compte les necessitats bàsiques del nen/a com: activitat, relaxació,
descans, alimentació, afecte...
• Tipus d'activitats
Les activitats que realitzarem al llarg del curs seran en un primer moment d'estimulació i motivació, durant
l'etapa de sensibilització. Més tard seran de control d'esfínters, encara que provarem que siguin motivadores
durant el procés d'aprenentatge.
• Agrupament d'alumnes
Per a les activitats prèvies al control d'esfínters agruparem a tots els infants encara que no estiguin preparats
per abordar l'aprenentatge, ja que es una manera d'estimular−los. Quan arribi el moment de passar al control
d'esfínters pròpiament dit, agruparem als nens/es en grups flexibles, segons la maduració dels infants.
• Organització de l'espai
L'espai es un medi en el qual l'infant es desenvolupa i amb el qual interacciona constantment convidant−lo a
actuar i facilitant determinades actituds, per tant cal organitzar l'espai educativament.
2
En organitzar l'espai hem de tenir en compte les característiques i les necessitats dels infants, així com el
desenvolupament de totes les seves capacitats.
% Les afectives, creant espais que serveixin de punts de referència a l'infant, íntims, còmodes, agradables i
acollidors, per donar−li seguretat i estabilitat.
% Les de joc i moviment, amb espais lliures en què puguin jugar i desplaçar−se a quatre grapes, reptant a peu
per desenvolupar les seves destreses motrius i la capacitat d'autonomia.
% Les cognitives i comunicatives amb elements i objectes decoratius, divertits i alegres, de colors vius,
objectes de diferents formes, textures i colors per manipular−los i explorar−los, llibres d'imatges...,etc.
% Les musicals i artístiques amb objectes sonors i materials plàstics adequats a cada edat.
% Les socials, de manera que pugui estar i comunicar−se amb altres infants i els adults.
L'espai ha de facilitar i estimular la comunicació i l'aprenentatge, l'activitat experimental i exploratòria, la
capacitat imaginativa i artística, les relacions socials i el desenvolupament de l'afectivitat.
A més els espais han de ser dinàmics, vius, oberts, confortables i segurs.
• Temps
Un altre dels aspectes a tenir en compte es l'organització del temps, es important respectar el ritme de cada
nen.
El control d'esfínters tindran lloc al tercer trimestre, amb l'arribada del bon temps. Però cal tenir en compte
que es treballarà durant tot el curs.
La rutina diària en aquests primers anys ofereix a l'infant moments privilegiats per a les relacions afectives i la
convivència, el coneixement de si mateix i el dels altres. A través de la rutina, van adquirint la noció del temps
(l'hora de l'esmorzar, l'hora d'anar a l'escola, l'hora de la higiene....)
En l'adquisició de la rutina, poden servir−los d'ajuda i orientació senyals que indiquin en quina activitat es
troben o el canvi a la següent. La rutina s'ha de respectar en la mesura que sigui possible, i quan hi hagi canvis
els ha de conèixer l'infant amb antelació, ja que la rutina li dona seguretat i ajuda al seu desenvolupament
emocional.
• Material
En aquesta etapa és molt important la preparació del material i l'adequació a les característiques, gustos i
necessitats del infants, així com dels objectius plantejats, vigilant en cada moment la capacitat d'estímul de
cada objecte i procedint a la seva substitució en virtut dels interessos canviants dels infants. L'infant
experimentarà amb els materials que es trobi al voltant seu i, gràcies al tempteig successiu i a una sèrie
d'assaigs i errors, anirà ajustant els seus moviments a les exigències de l'objecte i el material.
El material que utilitzem evidentment ha de complir els següents requisits:
• Higiènic
• Sòlid
• Agradable
• No tòxic
3
• No perillós
• Polivalent
• Adaptable a les característiques evolutives dels infants
• Que fomentin la creativitat
• Abundant
• Que es conservi en bon estat
El material que utilitzarem serà el següent:
• Orinals
• Inodors
• Tovalloletes
• Canviador
• Material lúdic, motivador, didàctic
• Per afavorir l'ús del material i l'autonomia en la seva utilització, ha d'estar ordenat, al seu abast,
fàcilment identificable.
Finalitat de la nostra programació
La finalitat bàsica és que el nen, al final de l'etapa P1 sigui capaç de controlar els seus esfínters o haver−se
iniciat en el coneixement del concepte. Cal dir que no tot els nens evolucionen de la mateixa manera, per tant,
és possible que molts d'ells no comencin a controlar els esfínters fins a P2.
També volem que els infants demanin d'anar al lavabo quan toca o que notin quan tenen pipí i quan caca, que
se n'adonin a temps per no fer−s'ho a sobre.
Tot i això, no volem que el nen se senti obligat a fer−ho, sinó, sobretot que entengui què fa i per què ho fa.
Relacions família/escola
En aquesta programació és imprescindible una bona comunicació entre la família i l'escola. Hem de fer
reunions a principis de curs i després de seguiment. És molt important que els pares no s'ho prenguin com una
tasca poc important i que segueixin els consells que l'escola els facilita.
Hem de deixar clar que a l'època de bon temps és ideal per treure els bolquers d'un nen que estigui preparat. Si
no ho està hem d'esperar. Estiu no vol dir treure bolquers obligatòriament. El moment de treure el bolquer a
un nen és aquell que ell determina.
També hem de remarcar que quan la família decideixi treure els bolquers, ho han de comunicar
immediatament a l'escola. Un nen no pot anar amb bolquers només en algunes ocasions. O porta o no porta.
S'ha de recordar a la família que no existeixen excuses per tornar a posar un bolquer a un nen al que ja els
estem traient. És molt important que la família entengui que aquestes recomanacions no són capricis de les
educadores. Han d'entendre que és important per l'infant.
Es passaran fulls informatius, reunions i es recordarà que l'escola i l'educadora sempre estan a la seva
disposició per a qualsevol dubte.
CAPACITATS CLAU:
• Progressar en el coneixement i domini del seu cos i de les seves possibilitats adquirint hàbits bàsics de
salut i benestar.
4
Assolir el grau de seguretat afectiva i emocional que correspon al seu moment maduratiu i anar−se formant
una imatge positiva d'ells mateixos i dels altres.
OBJECTIUS:
Àrea 1: Descoberta d'un mateix
• Manifestar les pròpies necessitats: gana, set, pipí, caca, mocs, etc
• Mostrar col·laboració activa en la neteja personal, en vestir−se i en despullar−se.
• Mostrar les pròpies emocions, interessos i preferències amb l'actitud corporal i l'expressió verbal.
• Utilitzar el llenguatge corporal o verbal per expressar l'acció personal, la possessió dels objectes i les
pròpies vivències.
• Gaudir de la pròpia acció i de les activitats proposades per l'educador/a.
• Gaudir de les pròpies conquestes
Àrea 2: Descoberta de l'entorn natural i social
• Diferenciar les parts d'ús més habituals de la casa, de l'escola i la seva funcionalitat.
• Identificar alguns elements significatius de l'entorn habitual.
• Habituar−se a controlar la pròpia acció.
• Mostrar un coneixement de l'ús que hom fa de les diverses estances de casa i de l'escola.
• Habituar−se a demana ajut a l'educador/a en el moment que sigui necessari.
• Mostrar curiositat per les exploracions i les descobertes dels companys/es.
Àrea 3: Intercomunicació i llenguatges
Llenguatge verbal
• Relacionar descripcions i explicacions de l'educador/a amb experiències viscudes anteriorment.
• Interpretar l'activitat gestual i oral de l'educador/a referida a situacions ordinàries.
• Entendre el llenguatge de l'educador/a quan es refereix a esdeveniments puntuals (l'aqui i l'ara), i
esdeveniments de llarga durada en contextos habituals.
• Posar de manifest gestualment i oralment, diferents intencions comunicatives: requeriment, regulació
de l'atenció de l'altra persona, acceptació, rebuig, ordre, protesta, informació.
• Esforçar−se per comunicar−se oralment de manera entenedora
Llenguatge musical
• Reconèixer cantarelles i cançons i ritmes molt coneguts.
• Escoltar amb atenció les cançons que canten els docents i els altres nens i nenes.
Llenguatge plàstic
• Identificar un objecte i les seves parts fonamentals, a partir de vivències i experiències relacionades
amb el propi cos i l'entorn, tant del natural com en les imatges.
• Descobrir en les imatges objectes d'ús personal o familiar.
• Identificar accions en les figuracions plàstiques: córrer, saltar, etc.
• Interessar−se en el descobriment de l'entorn.
• Demanar ajut i/o rebre'l, si cal.
Llenguatge matemàtic
5
• Classificar els elements manipulatius en funció de les qualitats seleccionades.
Participar amb interès i atenció en activitats manipulatives i jocs perceptius que facilitin l'adquisició de
nocions bàsiques.
CONTINGUTS:
Àrea 1: Descoberta d'un mateix
♦ Reconeixement de sensacions produïdes per necessitats bàsiques. (P)
♦ Creació d'hàbits de la neteja, la higiene i el vestir. (P)
♦ Expressió i manifestació d'emocions i situacions.(P)
− Satisfacció per les activitats proposades. (A)
♦ Interès per vèncer les dificultats superables.(A)
Àrea 2: Descoberta de l'entorn natural i social
♦ Identificació de les persones i l'organització de l'entorn familiar i escolar.(P)
♦ Creació d'hàbits d'atenció i regulació de la pròpia acció.(P)
♦ Identificació d'elements i característiques del components de l'entorn socio−cultural
habitual.(F)
♦ Col·laboració i relació afectiva amb l'educador/a, els companys/es.(A)
♦ Interpretació i compleció del significat d'una informació. (P)
Àrea 3: Intercomunicació i llenguatges
Llenguatge verbal
♦ Utilització dels diferents tipus de comunicació bàsica mitjançant senyals paralingüístics i/o
lingüístics. (P)
♦ Creació d'actituds davant de l'expressió i la comunicació. (A)
Llenguatge musical
♦ Reconeixement i diferenciació auditiva de silencis, sons i les seves qualitats de: durada,
intensitat, timbre, i de ritmes, cançons i cantarelles. (P)
♦ Audició atenta de cançons i música. (A)
Llenguatge plàstic
♦ Discriminació tot−parts d'un objecte. (P)
♦ Observació d'imatges fixes i mòbils, identificant−hi objectes i formes conegudes.(P)
♦ Percepció de la representació del moviment en imatges fixes i apreciació d'accions en imatges
mòbils. (P)
♦ Interès i curiositat pel món visual a través de les experiències sensorials d'exploració de
materials diversos.(A)
♦ Col·laboració en les activitats d'ensenyament−aprenentatge organitzades pels docents. (A)
Llenguatge matemàtic
6
♦ Relacions entre elements manipulables tenint en compte les qualitats perceptibles: color i
grandària. (P)
♦ Interès per participar en jocs i activitats lúdiques amb contingut matemàtic.(A)
METODOLOGIA: A l'hora d'explicar la nostra metodologia de treball cal tenir en compte els aspectes
dels principis pedagògics que utilitzarem, els principis didàctics de l'àrea, tipus d'activitats,
agrupaments d'alumnes, organització de l'espai i temps, materials i recursos....
• Els aprenentatges que el nen realitza contribuiran al seu desenvolupament en la mesura en que
constitueixen aprenentatges significatius. Per això el nen ha de poder establir relacions entre les seves
experiències prèvies i els nous aprenentatges. El procés de realització d'aquests aprenentatges
requereix que les activitats i tasques que es porten a terme tinguin un sentit clar per ell. Per poder
arribar a un aprenentatge significatiu haurem de saber si coneixen aspectes bàsics del tema que
tractarem. Una vegada sapiguem quin és el nivell al que ens trobem podem començar a treballar nous
aspectes del control d'esfínters que els nens puguin relacionar amb els seus aprenentatges anteriors.
• El professor, partint de la informació que té sobre els coneixements previs del nen/a presentarà
activitats que li interessin i que puguin relacionar amb les seves experiències.
• La perspectiva globalitzadora es perfila com la més adequada perquè els nens/es realitzin
aprenentatges significatius. El principi de globalització suposa que l'aprenentatge és el producte de
múltiples relacions entre allò nou i allò après. És, doncs, un procés global d'apropament de l'individu a
la realitat que requereix conèixer. Suposa treballar les tres àrees curriculars i tots els tipus de
contingut. Perquè és la manera natural de conèixer com la criatura capta la realitat com un tot, posant
en joc mecanismes afectius, psicomotrius, comunicatius, somàtics, cognitius, imaginatius, creatius,
d'atenció, etc.
• És imprescindible destacar la importància del joc com l'activitat pròpia dels nens d'aquesta edat. El
joc, per una part, té un fort caràcter motivador i, per altra, serveix per establir relacions significatives i
perquè el professorat organitzi continguts amb caràcter global. En aquesta programació, hi ha
diferents àrees que es treballaran mitjançant el joc, ja que així els nens descarreguen l'energia sobrant,
els hi dona un temps de relaxació i diversió que els hi proporciona més interès per les activitats
proposades. A més amb el joc potenciem l'ajuda i la comunicació entre els companys.
• L'organització del temps ha de respectar les seves necessitats: afecte, activitat, relaxació, descans,
alimentació, experiències diferents amb els objectes, relació, comunicació, moviment. S'han de tenir
en compte tots aquests aspectes perquè els nens tenen unes característiques especials per les quals han
de seguir un ritme per funcionar millor.
• L'activitat física i mental del nen és una de les fonts principals dels seus aprenentatges i del seu
desenvolupament. Aquesta activitat concretament a partir del moviment i l'acció, es converteix en
l'aspecte principal del seu desenvolupament. Els nens van resolent problemes pràctics per
assaig−error, no es plantegen què han de fer per aconseguir quelcom. Actuen i s'equivoquen repetint
novament l'acció. Els nens en aquesta edat comencen a utilitzar el pensament inductiu, però no són
capaços de relacionar la informació rebuda de forma lògica en totes les situacions que se li presenten,
utilitzen el raonament transductiu + la intuïció. Aquest principi és important perquè en els dos primers
anys de vida, el nen o nena descobreix i conquereix el món que l'envolta a través de la pròpia acció.
Per això, hem de proporcionar a l'infant ocasions per mantenir actiu el cos, amb diverses experiències
que pugui portar a terme i prou variades, així com amb iniciatives pròpies perquè aprengui dels seus
errors, sense que els adults els considerin com a fracassos.
• Els aspectes afectius tenen especial importància pels nens/es del primer cicle, doncs de la qualitat de
la relació educador−alumne dependrà l'autoconcepte que tingui el nen/a. En aquest cicle els infants
depenen completament de la persona adulta i necessiten sentir−se segurs de la seva estima i atenció,
per anar avançant en el seu desenvolupament.
• En el cas dels més petits, els moments d'atendre les necessitats bàsiques són especials per establir
relacions de comunicació i per proporcionar estímuls que promoguin el desenvolupament.
• El grup d'iguals i la seva relació es converteix en un recurs metodològic d'aquest cicle. El grup
7
d'iguals contribuirà al progressiu reconeixement de si mateix: característiques, sentiments, emocions.
La vida en grup servirà per el reconeixement com a individu, a la vegada que el reconeixement dels
altres, cosa que permet anar ajustant la imatge de si mateix. L'aprenentatge de la vida col·lectiva
necessita d'un adult com element regulador. En aquestes edats, l'aprenentatge de les regles i normes de
la vida col·lectiva necessita d'un adult que respongui i que mantingui un clima de confiança i
seguretat.
• Una adequada organització de l'ambient serà fonamental. I la d'adequar−se a les variades i canviants
necessitats del nen/a, fer possible el son i el repòs, aprendre a desplaçar−se autònomament pels
diferents espais. El centre ha d'oferir objectes, joguines i materials que proporcionin múltiples
possibilitats de manipulació i noves adquisicions.
• La diversitat es tindrà en compte, ja que, cada infant és diferent i les diferències són el que els
caracteritza, cal respectar les seves possibilitats i limitacions, la seva manera de ser i el ritme
d'aprenentatge perquè vagin adquirint la seva personalitat de manera equilibrada i segurs de si
mateixos.
AVALUACIÓ:
QUÈ AVALUAR
COM AVALUAR
Manifestar les pròpies
Observació de si l'infant
necessitats: gana, set,
presenta algun
pipí, caca, mocs, etc
símptoma abans de fer
pipí o caca, posar−se
Mostrar col·laboració
vermell, creuar les
activa en la neteja
personal, en vestir−se i cames... En aquest
moment li preguntarem:
en despullar−se.
que estàs fent caca? Que
Mostrar les pròpies
t'has fet pipí?
emocions, interessos i
preferències amb
Preguntar abans de
l'actitud corporal i
canviar el bolquer si
l'expressió verbal.
creu que s'ha fet pipí o
Utilitzar el llenguatge
caca.
corporal o verbal per
expressar l'acció
Anecdotari: anotarem
personal, la possessió
tot allò significatiu que
dels objectes i les pròpies observem en cada
vivències.
infant.
Gaudir de la pròpia acció
i de les activitats
Llista de control: al
proposades per
llarg de la unitat
l'educador/a.
didàctica anirem
comprovant si es van
Gaudir de les pròpies
assolint els objectius
conquestes
Diferenciar les parts d'ús plantejats
més habituals de la casa,
Observació directa: hem
de l'escola i la seva
de fer una observació
funcionalitat.
acurada de cada infant
Identificar alguns
per poder distribuir els
elements significatius de
grups flexibles de la 2ª
l'entorn habitual.
unitat didàctica.
QUAN AVALUAR
Inicial: abans de
començar la unitat
didàctica.
Formativa i final:
aquests instruments els
utilitzarem a més a
l'hora de fer l'avaluació
durant la unitat
didàctica, i també la
revisarem una vegada
s'hagi acabat. Al
acabar, també farem
una assemblea de
preguntes.
8
Habituar−se a controlar
la pròpia acció.
Mostrar un coneixement
de l'ús que hom fa de les
diverses estances de casa
i de l'escola.
Habituar−se a demana
ajut a l'educador/a en el
moment que sigui
necessari.
Mostrar curiositat per les
exploracions i les
descobertes dels
companys/es.
Relacionar descripcions i
explicacions de
l'educador/a amb
experiències viscudes
anteriorment.
Interpretar l'activitat
gestual i oral de
l'educador/a referida a
situacions ordinàries.
Entendre el llenguatge de
l'educador/a quan es
refereix a esdeveniments
puntuals (l'aquí i l'ara), i
esdeveniments de llarga
durada en contextos
habituals.
Posar de manifest
gestualment i oralment,
diferents intencions
comunicatives:
requeriment, regulació
de l'atenció de l'altra
persona, acceptació,
rebuig, ordre, protesta,
informació.
Esforçar−se per
comunicar−se oralment
de manera entenedora
Reconèixer cantarelles i
cançons i ritmes molt
coneguts.
Escoltar amb atenció les
cançons que canten els
docents i els altres nens i
nenes.
Diari: cada nen tindrà el
seu diari on anotarem si
ha fet caca i si s'ha
adonat o no, si a fet
algun progrés concret...
9
Identificar un objecte i
les seves parts
fonamentals, a partir de
vivències i experiències
relacionades amb el
propi cos i l'entorn, tant
del natural com en les
imatges.
Descobrir en les imatges
objectes d'ús personal o
familiar.
Identificar accions en les
figuracions plàstiques:
córrer, saltar, etc.
Interessar−se en el
descobriment de l'entorn.
Demanar ajut i/o rebre'l,
si cal.
Classificar els elements
manipulatius en funció
de les qualitats
seleccionades.
ATENCIÓ ALS ALUMNES AMB NEE:
Cada persona aprèn en un procés d'assimilació individual. Però aquest procés d'aprenentatge de naturalesa
individual se sol realitzar a l'escola de manera compartida. L'alumnat és agrupat segons diversos criteris
perquè el procés d'ensenyament aprenentatge sigui o resulti més efectiu. Els criteris d'agrupament són
complexos i no absoluts i és que resulta insuficient prendre com a única referència els anys de l'alumnat. Els
criteris d'agrupament no només afectaran a la planificació sinó també la intervenció, l'avaluació i els criteris
de recuperació.
Els agrupaments flexibles tenen com a objectiu adaptar el procés d'ensenyament aprenentatge a la
diversitat tenint en compte no només les característiques personals i la motivació de cada alumne sinó
també el seu bagatge cultural segons la seva dimensió social i cultural, de tal manera que ens permeti
adaptar el procés d'ensenyament aprenentatge perquè tots puguin desenvolupar les mateixes
capacitats, coneixements comuns i experiències semblants per permetre'ls desenvolupar les mateixes
capacitats bàsiques per integrar−se plenament a la societat, permetent anar aplicant coneixements i/o
adaptar−se als diferents ritmes. En aquest tipus d'organització hi estan implicats tots els alumnes.
Els grups són flexibles atenent les capacitats, actituds i desenvolupament personal dels alumnes.
Els agrupaments flexibles suposen:
− Que els alumnes treballen en grups diferents al del grup de tutoria i el/la mestre/a que és el
responsable del grup en aquesta àrea, planifica el procés d'ensenyament adaptant−lo a les necessitats
dels alumnes, crea i adapta les activitats, avalua el progrés dels alumnes i valora possibles canvis de
grup.
− Els alumnes poden canviar, en qualsevol moment de grup, d'acord amb el seu desenvolupament. Això
és el que el fa flexible.
10
− Una programació didàctica amb diferents nivells de dificultats i d'aprofundiment, en correspondència
amb les diferents característiques i necessitats dels alumnes, però amb iguals objectius finals.
Com a conclusió de l'experiència, hem de dir que aquest model organitzatiu afavoreix l'adequació i
optimització dels recursos que disposem en relació amb les necessitats dels alumnes, permetent
ajudar−los millor a aprendre, detectar necessitats i fent−los sentir més atesos i desenguixats en les
activitats diàries, afavorint el desenvolupament de les capacitats.
L'educadora, com a gestora de la gran complexitat que comporta la vida en una aula, ha de ser una
professional autònoma i amb criteri, capaç de prendre decisions constantment en un sistema dinàmic i
canviant, que ha de saber ajustar la seva actuació a l'ambient i adaptar−se a les situacions que sorgeixen a
l'aula per extreure'n tot allò que de positiu tenen les situacions espontànies.
RELACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES
UNITAT DIDÀCTICA
DURADA
SESSIONS
DIES/SETMANES
1. Làmines amb dibuixos
representatius
2. Contes explicatius
3. Intentar fer pipí a l'orinal
4. Titella
5. Joc de les cadires amb orinals
continua
Tots els dies de la unitat didàctica
Un matí cada 15 dies
Cada vegada que sortim al pati
Una tarda a la setmana
Un matí cada 15 dies
6. Pintar fixes nen i orinal
Un matí al mes
7. Fer pipí a l'orinal
8. Registre d'autoavaluació
Dos cops al dia
Cada vegada que facin pipí o caca
Un dilluns si i un no durant tot l'any
Tots els dies abans d'anar al pati
Dimecres durant tot l'any
Un dilluns si i un no durant tot l'any
El primer divendres de mes durant
tot l'any
Cada dia durant la unitat didàctica
Cada dia durant la unitat didàctica
UD1: SENSIBILITZACIÓ
DURADA: novembre fins a final de curs
Nº D'ALUMNES: 12 infants
ÀREES IMPLICADES:
• Àrea 1: control d'un mateix:
Podem dir que aquesta àrea esta totalment implicada ja que si més no el nen/a ha de conèixer el seu propi cos
per tal d'aprendre el control d'esfínters. És a dir, quan el nen/a noti que la panxa se li infla o noti unes petites
pessigolles als genitals, o li doni per creuar les cames inconscientment, etc... si coneix be el seu cos, sabrà que
això li avisa de que te ganes de fer pipí o caca. Si pel contrari ell nota uns símptomes diferents als habituals
però no sap perquè ni que volen dir, mai aprendrà el que allò li vol dir. Tampoc coneixerà la postura correcta
per fer pipí ni tindrà coneixement del perquè li succeeix tot allò.
• Àrea 2:coneixement del propi entorn:
És necessari que el nen/a tingui coneixement de l'entorn que l'envolta per tal d'assignar un lloc al control
d'esfínters. Amb això volem dir que el nen/a senti ganes de fer pipí o caca, tingui clar cap a on a d'anar, quin
es el lloc destinat per a tal efecte...ja que sinó, s'ho farà a sobre i es frustrarà. Aquest lloc pot ser en primera
11
instància un orinal i més tard el propi bany.
També ha de tenir coneixement d'on està situada la cadena i el rentamans per tal d' arrodonir el procés.
• Àrea 3: llenguatge
El llenguatge verbal es el que cal tenir més present a l'hora de treballar el control d'esfínters. Cal motivar el
nena/a i per això es necessari el llenguatge. Quan el nen/a ha fet be l'acció (de fer pipí o caca) se li felicitarà
amb una gran lloança verbal, així, d'aquest manera també aconseguirem un major interès i motivació pe
repetir l'acció.
En el llenguatge plàstic podem utilitzar dibuixos, en els que es vegi un nen/a fent pipí a l'orinal, o tirant de la
cadena...així el nen/a es va acostumant i habituant i es va fent la idea de fer pipí o caca a l'orinal. Parlem de
llenguatge matemàtic quan decidim com a joc, contar les vegades que el nen/a fa pipí o caca.
De fet, si contem amb la voluntat de motivar al nen/a tenim nombrosos recursos en els que intervenen tots els
llenguatges.
En el control d'esfínters de nens/es de 0−3 anys intervenen les tres àrees.
CONTINGUTS CLASSIFICATS
OBJECTIUS ESPECÍFICS
• Col·laborar en la seva pròpia neteja, en vestir−se i desvestir−se.
• Mostrar les seves emocions i interessos en relació al control d'esfínters, amb l'actitud corporal i
l'expressió verbal.
• Utilitzar el llenguatge corporal o verbal per expressar el fet d'haver fet pipí o caca.
• Gaudir amb les activitats relacionades amb el control d'esfínters
• Identificar alguns elements significatius de l'entorn habitual: orinal, lavabo.
• Mostrar curiositat per les exploracions i descobertes dels seus companys en el control d'esfínters.
• Relacionar descripcions i explicacions que ens faci l'educador sobre el control d'esfínters relacionades
amb experiències que ja haguem viscut ja sigui amb l'orinal o no.
• Entendre el que diu l'educadora.
• Fer−se entendre.
• Posar de manifest gestual i oralment diferents intencions comunicatives: requeriment (en cas de que
l'infant necessiti ajuda).
• Reconèixer les cançons que utilitzarem per portar a terme el control d'esfínters.
• Escolta amb atenció les cançons que es cantaran pel control d'esfínters.
• Descobrir en les imatges objectes d'ús personal o familiar: orinal o wàter.
• Identificar l'acció de fer pipí o caca en imatges o dibuixos.
• Interessar−se en el descobriment de l'entorn: dels objectes més comuns que s'utilitzen en el control
d'esfínters.
• Diferenciar els colors.
• Participar amb interès i atenció en activitats manipulatives i jocs perceptius que facilitin l'adquisició
del control d'esfínters.
ACTIVITATS D'APRENENTATGE:
• Làmines amb dibuixos representatius del que és pròpiament l'activitat. Per exemple: un bebè amb
bolquer i al costat un altre una mica més gran fent pipí a l'orinal. Les col·locarem al canviador, de
manera que les vegin cada vegada que li canviem el bolquer i puguem sensibilitzar a l'infant cada
12
vegada.
• Contes explicatius: crearem contes específics sobre el tema. Un nen que al fer−se gran es treu el
bolquer i fa pipí a l'orinal. L'anirem explicant de tant en tant.
• Intentar fer pipí a l'orinal: abans d'anar al pati preguntarem si algú té pipí o caca. Encara que no diguin
res, al grup que veiem més avançat, el posarem a l'orinal 5 minuts. Després col·locarem un bolquer
nou.
• Titella: crearem el titella de l'orinal, una titella que té el seu orinal i els explica com fer pipí.
• Joc de les cadires amb orinals: posarem una cançó i han de caminar al voltant de la rotllana d'orinals.
Quan es pari la música han de seure als orinals, però un dels nens no en tindrà. No serà descalificatiu,
seguiran jugant tots amb el mateix nº d'orinals.
• Pintar fixes nen i orinal: els farem pintar una fixa amb la imatge d'un nen i un orinal.
ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS PER L'AVALUACIÓ INICIAL, FORMATIVA I FINAL
QUÈ AVALUAR
COM AVALUAR
Observació de si l'infant presenta
algun símptoma abans de fer pipí o
• Col·laborar en la seva
pròpia neteja, en vestir−se i caca, posar−se vermell, creuar les
cames... En aquest moment li
desvestir−se.
• Mostrar les seves emocions preguntarem: que estàs fent caca?
Que t'has fet pipí?
i interessos en relació al
control d'esfínters, amb
Preguntar abans de canviar el
l'actitud corporal i
bolquer si creu que s'ha fet pipí o
l'expressió verbal.
caca.
• Utilitzar el llenguatge
corporal o verbal per
expressar el fet d'haver fet Anecdotari: anotarem tot allò
significatiu que observem en cada
pipí o caca.
• Gaudir amb les activitats infant.
relacionades amb el control
Llista de control: al llarg de la
d'esfínters
• Identificar alguns elements unitat didàctica anirem comprovant
si es van assolint els objectius
significatius de l'entorn
plantejats
habitual: orinal, lavabo.
• Mostrar curiositat per les
exploracions i descobertes Observació directa: hem de fer una
dels seus companys en el observació acurada de cada infant
per poder distribuir els grups
control d'esfínters.
• Relacionar descripcions i flexibles de la 2ª unitat didàctica.
explicacions que ens faci
l'educador sobre el control Diari: cada nen tindrà el seu diari
on anotarem si ha fet caca i si s'ha
d'esfínters relacionades
adonat o no, si a fet algun progrés
amb experiències que ja
haguem viscut ja sigui amb concret...
l'orinal o no.
• Entendre el que diu
l'educadora.
• Fer−se entendre.
• Posar de manifest gestual i
oralment diferents
intencions comunicatives:
requeriment (en cas de que
QUAN AVALUAR
Inicial: abans de començar la unitat
didàctica.
Formativa i final: aquests
instruments els utilitzarem a més a
l'hora de fer l'avaluació durant la
unitat didàctica, i també la
revisarem una vegada s'hagi acabat.
Al acabar, també farem una
assemblea de preguntes.
13
l'infant necessiti ajuda).
• Reconèixer les cançons
que utilitzarem per portar a
terme el control d'esfínters.
• Escolta amb atenció les
cançons que es cantaran
pel control d'esfínters.
• Descobrir en les imatges
objectes d'ús personal o
familiar: orinal o wàter.
• Identificar l'acció de fer
pipí o caca en imatges o
dibuixos.
• Interessar−se en el
descobriment de l'entorn:
dels objectes més comuns
que s'utilitzen en el control
d'esfínters.
• Diferenciar els colors.
• Participar amb interès i
atenció en activitats
manipulatives i jocs
perceptius que facilitin
l'adquisició del control
d'esfínters
ORGANITZACIÓ I RECURSOS:
S'iniciarà la unitat didàctica amb tota la classe per igual en un gran grup. Quan anem descobrint l'evolució de
cada nen començarem a fer petits grups flexibles segons el grau de comprensió i desenvolupament.
Recursos humans: l'educadora titular de l'aula, l'auxiliar de l'aula, i en cas necessari però poc probable
l'auxiliar general de l'escola.
Recursos materials: làmines, contes, orinals, titella amb orinal, fixes. Material d'avaluació
Infrastructures: l'aula i la sala canviador amb els lavabos.
METODOLOGIA:
Tenint en compte que treballem amb grups flexibles podem treballar de forma més individualitzada. Podem
treballar les característiques personals de cada nen. La metodologia serà activa i participativa. L'educadora
serà facilitadora dels coneixements sobre el tema, en ambient de confiança i seguretat. També hem de recordar
l'enfocament globalitzador de la unitat didàctica en treballar totes les àrees del currículum.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:
Hem de tenir en compte que l'únic cas que tenim especial és un nen adoptat que prové de Rússia. En aquest
cas haurem de mirar que sempre entengui el que li diem, que no tingui cap problema a l'hora de comprendre
l'idioma i el que se li demana. De totes maneres pensem que no hi haurà cap problema ja que va arribar a la
família amb mesos, i està molt familiaritzat amb el castellà i el català.
14
BIBLIOGRAFIA:
Currículum infantil
UD2: CONTROL D'ESFÍNTERS
DURADA: des d'abril fins a final de curs.
Nº D'ALUMNES: 12 infants en grup flexible.
ÀREES IMPLICADES:
• Àrea 1: control d'un mateix:
Podem dir que aquesta àrea esta totalment implicada ja que si més no el nen/a ha de conèixer el seu propi cos
per tal d'aprendre el control d'esfínters. És a dir, quan el nen/a noti que la panxa se li infla o noti unes petites
pessigolles als genitals, o li doni per creuar les cames inconscientment, etc... si coneix be el seu cos, sabrà que
això li avisa de que te ganes de fer pipí o caca. Si pel contrari ell nota uns símptomes diferents als habituals
però no sap perquè ni que volen dir, mai aprendrà el que allò li vol dir. Tampoc coneixerà la postura correcta
per fer pipí ni tindrà coneixement del perquè li succeeix tot allò.
• Àrea 2:coneixement del propi entorn:
És necessari que el nen/a tingui coneixement de l'entorn que l'envolta per tal d'assignar un lloc al control
d'esfínters. Amb això volem dir que el nen/a senti ganes de fer pipí o caca, tingui clar cap a on a d'anar, quin
es el lloc destinat per a tal efecte...ja que sinó, s'ho farà a sobre i es frustrarà. Aquest lloc pot ser en primera
instància un orinal i més tard el propi bany.
També ha de tenir coneixement d'on està situada la cadena i el rentamans per tal d' arrodonir el procés.
• Àrea 3: llenguatge
El llenguatge verbal es el que cal tenir més present a l'hora de treballar el control d'esfínters. Cal motivar el
nena/a i per això es necessari el llenguatge. Quan el nen/a ha fet be l'acció (de fer pipí o caca) se li felicitarà
amb una gran lloança verbal, així, d'aquest manera també aconseguirem un major interès i motivació pe
repetir l'acció.
En el llenguatge plàstic podem utilitzar dibuixos, en els que es vegi un nen/a fent pipí a l'orinal, o tirant de la
cadena...així el nen/a es va acostumant i habituant i es va fent la idea de fer pipí o caca a l'orinal. Parlem de
llenguatge matemàtic quan decidim com a joc, contar les vegades que el nen/a fa pipí o caca.
De fet, si contem amb la voluntat de motivar al nen/a tenim nombrosos recursos en els que intervenen tots els
llenguatges.
En el control d'esfínters de nens/es de 0−3 anys intervenen les tres àrees.
CONTINGUTS CLASSIFICATS
OBJECTIUS ESPECÍFICS
♦ Manifestar les pròpies necessitats de pipí i caca.
♦ Gaudir de les seves conquestes com ara l'ús de l'orinal o del wàter.
15
♦ Diferenciar el lavabo de casa seva i de l'escola, i la seva funcionalitat.
♦ Habituar−se a controlar esfínters.
♦ Mostrar un coneixement de l'ús que fa tothom del lavabo de casa i de l'escola.
♦ Demanar ajut a l'educadora quan calgui: per pujar o baixar la roba interior, netejar−se, etc.
♦ Interpretar els gestos i paraules de l'educadora referides a les situacions diàries d'anar al
lavabo.
♦ Identificar l'orinal a partir de les vivències i experiències relacionades amb el propi cos i
l'entorn.
♦ Demanar o rebre ajut (si cal) per realitzar el control correctament.
ACTIVITATS D'ENSENYAMENT− APRENENTATGE:
• Cada dia, durant una estoneta seurem a l'orinal un grup d'infants. La resta estarà a prop dels infants
que s'asseguin a l'orinal. Intentaran fer pipí, si ho fan, anirem tots cap al lavabo a veure com llença el
pipí al wàter i estira de la cadena. Tots els felicitarem i els animarem a que ho continuïn fent així de
bé. A qui no li surti, tant és, li direm que avui el pipí no té ganes de sortir i que ja ho farà en qualsevol
altre moment.
• Registre d'autoavaluació. Penjarem una cartolina a la paret de la classe on constaran 3 columnes, la
primera amb els noms de tots els infants, la segona on hi posarà PIPÍ i la tercera on hi dirà CACA.
Cada nen haurà d'enganxar un gomet al costat del seu nom i al lloc on toqui quan hagi fet pipí o caca.
Ho aniran fent sempre que facin pipí o caca per tal de que ells mateixos portin un control.
ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS PER L'AVALUACIÓ INICIAL, FORMATIVA I FINAL
QUÈ AVALUAR
COM AVALUAR
Observació de si l'infant presenta
algun símptoma abans de fer pipí o
• Manifestar les pròpies
necessitats de pipí i caca. caca, posar−se vermell, creuar les
cames... En aquest moment li
• Gaudir de les seves
conquestes com ara l'ús de preguntarem: que estàs fent caca?
Que t'has fet pipí?
l'orinal o del wàter.
• Diferenciar el lavabo de
casa seva i de l'escola, i la Preguntar cada cert temps si volen
fer pipí o caca.
seva funcionalitat.
• Habituar−se a controlar
Anecdotari: anotarem tot allò
esfínters.
• Mostrar un coneixement de significatiu que observem en cada
infant.
l'ús que fa tothom del
lavabo de casa i de l'escola.
• Demanar ajut a l'educadora Llista de control: Amb aquesta
quan calgui: per pujar o
llista controlarem si el nen demana
d'anar al lavabo, si hi va pel seu
baixar la roba interior,
propi peu, si s'asseu a l'orinal però
netejar−se, etc.
no fa res...
• Interpretar els gestos i
paraules de l'educadora
Observació directa: hem de fer una
referides a les situacions
observació acurada de cada infant
diàries d'anar al lavabo.
• Identificar l'orinal a partir per poder distribuir els grups
flexibles.
de les vivències i
experiències relacionades
amb el propi cos i l'entorn. Diari: cada nen tindrà el seu diari
on anotarem si ha fet caca i si s'ha
QUAN AVALUAR
Inicial: abans de començar la unitat
didàctica. Bàsicament seran els
resultats obtinguts en la Unitat
Didàctica de Sensibilització.
Formativa i final: aquests
instruments els utilitzarem a més a
l'hora de fer l'avaluació durant la
unitat didàctica, i també la
revisarem una vegada s'hagi acabat.
Al acabar, també farem una
assemblea de preguntes.
16
• Demanar o rebre ajut (si
adonat o no, si a fet algun progrés
cal) per realitzar el control concret...
correctament.
ORGANITZACIÓ I RECURSOS:
Com a recursos humans necessitarem la tutora de l'aula i l'auxiliar si n'hi hagués. En quant a materials només
necessitarem l'orinal, el registre d'auto−observació (cartolina) i gomets de colors i per últim, d'infrastructures
només necessitarem l'aula classe i el lavabo.
METODOLOGIA:
Treballem en grups flexibles, això facilitarà molt l'activitat de seure a l'orinal ja que com ja hem dit ho farem
per grups. La participació serà activa, els nens tenen tot el protagonisme, especialment en la responsabilitat
d'enganxar els gomets, però sempre sota la supervisió de l'educadora i, en cas necessari, sempre amb el seu
suport i ajuda. És important que els nens es sentin a gust en aquestes activitats perquè afavorirem el seu ritme
de desenvolupament en el control d'esfínters.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:
Hem de tenir en compte que l'únic cas que tenim especial és un nen adoptat que prové de Rússia. En aquest
cas haurem de mirar que sempre entengui el que li diem, que no tingui cap problema a l'hora de comprendre
l'idioma i el que se li demana. De totes maneres pensem que no hi haurà cap problema ja que va arribar a la
família amb mesos, i està molt familiaritzat amb el castellà i el català.
BIBLIOGRAFIA:
Currículum infantil
17