Programa Ensemble Saxòfons Esmuc

CONCERTS DE L’
Ensemble de Saxòfons
Dimarts, 9 de febrer 2015|19 hores
Sala 3 – Tete Montoliu|L’Auditori
L’
Ascension de O. Messiaen és una obra originalment escrita per orquestra, entre els anys 1932 i 1933, i és un testament de la
fe cristiana del compositor. Messiaen fa una adaptació posterior per a orgue però, atenent a la sonoritat de certs passatges
de la versió orquestral, és inevitable pensar que l’obra es va concebre originalment amb el compositor assegut a l’orgue. El
primer moviment està escrit íntegrament per a conjunt de metalls. Per proximitat tímbrica, la transferència a grup de saxòfons és
natural.
Marc Gacía és un jove compositor graduat a l’ESMUC. Va finalitzar el seu projecte de Master a l’IRCAM de París i les seves obres han
estat interpretades per ensembles com Contrechamps, Linea, Intercontemporain o Recherche i orquestres com la BBC Scotish. Sobre
“L´Heurtoil Vassal” el compositor escriu:
“L'obra està escrita l'any 2006, per a un ensemble de saxos francès que es va crear com a col·laboració de tres conservatoris:
Laval, Le Mans i Angers. Està enfocada, des del punt de vista auditiu, a aconseguir una gran massa sonora que es mou com
una espècie d'únic instrument, quasi com una sonoritat electroacústica o com un acordió gegant. L’efectiu de 12 saxos es
presta a alguns jocs auditius molt particulars, com per exemple que tota l’harmonia estigui pensada en quarts de to (cosa
que d’altra banda demana un treball molt gran als intèrprets), i una gran paleta de contrastos dinàmics. Hi ha certs moments
on s'explicita aquesta harmonia microtonal i aquest pensament homofònic, com per exemple quan es cita a la vegada un
coral de Bach i un de Wagner (de Tannhauser), tots dos distorsionats harmònicament i superposats a un tercer propi; o quan
els saxos encadenen pujades i baixades segons el seu registre per fer una espècie de moviment únic i unidireccional.”
La Passacaglia i Fuga BWV 582 de J.S. Bach és una obra primerenca a l’opulent opus del compositor. El terme Passacaglia fa
referència a un seguit de variacions sobre un baix en Ostinato de caràcter seriós i solemne. Bach construeix la seva genial obra sobre
21 variacions a la Passacaglia i 12 subjectes a la fuga.
A la fuga, el primer subjecte es construeix amb la primera meitat de l’Ostinato i el segon subjecte amb la segona meitat, acompanyats
d’un contrasubjecte que s’utilitza a tot el moviment. Aquesta obra ha estat propensa a adaptacions per a diverses formacions
instrumentals, incloent arranjaments per a banda i orquestra. L’adaptació per a ensemble de saxòfons intenta explotar al màxim les
possibilitats tímbriques de la formació per a fer justícia a la bellesa i complexitat del treball original per a orgue.
G. Holst va escriure la St. Paul Suite en agraïment a l’escola del mateix nom, on va impartir els seus coneixements des de 1904 fins a
la seva mort, per la construcció d’una aula insonoritzada. Originalment escrita per a corda, l’obra comença amb una contundent
dansa construïda sobre un 6/8 alternat amb un 9/8. L’ostinato està construït sobre un Presto de textura fluïda i etèria que desemboca
a l’intermezzo. En aquest moviment de naturalesa més sòbria i expressiva, s’intercalen les intervencions de solistes amb interludis de
caràcter animat. Finalment es presenta el Dargason, una melodia folklòrica que es desenvolupa i esdevé genialment en una altre
melodia popular, el greensleeves, fins al final de la suite.
Pablo Rus Broseta és un director amb gran experiència tant en repertori simfònic com a la creació contemporània. Ha dirigit
orquestres com SWR Sinfonieorchester Baden-Baden und Freiburg, Ensemble Modern, Orchestre Les Siècles, Beethoven Bonn
Orchestra, Ensemble Linea, Bochumer Symphoniker, Orquestra de Valencia, Orquestra d’Extremadura, Orquestra de la Radio Televisió
Espanyola, BBC Symphony Orchestra, Ensemble Intercontemporain, SWR Sinfonieorchester Baden-Baden und Freiburg, WDR
Sinfonieorchester Köln, Orquestra Simfònica do Porto y Zuger Sinfonietta entre d’altres. Recentment ha sigut nomenat com a director
assistent de Seattle Symphony.
Al 2011 fou convidat pel Festival de Lucerna (Suïssa) per a estudiar amb els mestres Bernard Haitink i Pierre Boulez dirigint la Lucerne
Festival Academy Orchestra. Ha treballat amb destacats compositors com Johannes Maria Staud, Magnus Lindberg, Pierre Boulez, Luca
Francesconi, Philippe Manoury, Hans Zender, Francisco Coll, Tan Dun, Martín Matalón o Thomas Adès.
Altres Jocs fou composada a l’època d’estudiant de composició de P. Rus a Amsterdam pel saxofon Week de 2008, per l’ensemble de
saxòfons del conservatori d’Amsterdam que el mateix compositor dirigia aleshores.
“Poc temps abans vaig escriure una peça per a quintet de vent i percussió titulada “Jocs”. Formen com un cicle
d’experimentació de la meva escriptura per a ensemble a la meva època d’estudiant de composició”
A Altres Jocs, el compositor utilitza positivament el seu coneixement de l’instrument (és un consumat saxofonista) per a utilitzar els
diversos recursos del saxòfon (microtonalitat, multifònics, slaps) a una obra colorista i espectacular on l’acompanyament de la
percussió eleva el joc de textures a vegades minimalistes i orquestrals de l’obra.
Regis Campo va estudiar al conservatori de Paris amb Alain Bancquart i Gérard Grisey. Al 1992 estudia amb Edison Denisov, que el
considera com un dels compositors més destacats de la seva generació. El seu estil, a vegades descrit com a colorista i lúdic, s’allunya
de les grans modes estètiques del s. XX i posa èmfasis a la invenció melòdica i els tempos de gran vitalitat. A l’esperit de l’art pop,
Zapp’art és un homenatge molt “jazz-rock” al gran Frank Zappa, el seu eclecticisme i la seva passió per Stravinsky i Varese. Aquesta
obra es va composar originalment per a gran ensemble amb bateria i baix elèctric. El mateix compositor fa una adaptació per a
ensemble de saxòfons.
O. Messiaen
(Arr. P. Rus)
L'Ascension
M. García
L'Heurtoil Vassal
J.S. Bach
(Arr. N. Gascón)
Passacaglia i fuga en re menor BWV 582
G. Holst
(Arr. J. Larocque)
St. Paul Suite, Op.29 núm. 2
Jig
Ostinato
Intermezzo
Finale “The Dargason”
P. Rus
Altres jocs
R. Campo
Zapp'Art
Majesté du Christ demandant sa gloire à son Père
Pere Méndez, saxo soprano 1
Susana Blay, saxo soprano 2, saxo sopranino
Idoia Ugalde, saxo soprano 3
Victor Serra, saxo alt 1
Ailen Lazo, saxo alt 2
Marçal Montlló, saxo alt 3
Robert Seara, saxo tenor 1
Rosa Rodríguez, saxo tenor 2
Daniel Miguel, saxo baríton 1
Bru Maymó, saxo baríton 2
Daniel Cercós, saxo baix
Guillem Ruiz, Fernán Rodríguez i Joan Pérez, percussions
Nacho Gascón, direcció
C. Padilla, 155 – Edifici de L’Auditori
08013 Barcelona
www.esmuc.cat
http://twitter.com/esmuccat
http://www.facebook.com/esmuccat