Constitucions espanyoles del Segle XIX

TREBALL D'HISTÒRIA
LES CONSTITUCIONS
La Constitució de 1812
La Constitució de 1812 va ser anomenada La Pepa. Va ser la primera Constitució de l'Estat espanyol i va ser
aprovada per les Corts de Cadis sota el regnat de Josep I. Aquesta Constitució establia un sistema de govern
molt liberal: proclamava un ampli règim de drets i de llibertats personals, sobirania nacional, sufragi universal
i divisió de poders, el poder executiu residia en el rei; el legislatiu residia en les Corts; el judicial residia en els
jutges professionals i independents. També proclamava el catolicisme com la religió oficial de l'Estat i
restringia i castigava la llibertat d'opinió religiosa.
La Constitució de 1837
La Constitució de 1837 va ser aprovada quan els progressistes havien arribat al poder, amb Juan Álvarez
Mendizábal com a capdavanter, i van fer una sèrie de canvis. Van aprovar la Constitució de 1837, però també
van decretar la desamortització dels béns de l'Església. Aquesta Constitució proclamava la sobirania nacional,
la separació de l'Estat i l'Església, el sufragi censatari i la creació de dues cambres legislatives: el Congrés i el
Senat. Aquests canvis van consolidar el règim liberal a Espanya, i això va afavorir una nova classe de
propietaris.
La Constitució de 1845
La Constitució de 1845 va ser aprovada sota el regnat d'Isabel II, amb el suport dels liberals moderats,
encapçalats pel general Ramon Maria Narváez. Aquesta Constitució tenia un caire molt més conservador i
proclamava una doble sobirania, és a dir, una sobirania compartida. Aquesta requeia en dues institucions
històriques: la Corona i les Corts. Aquestes es dividien en dues cambres: Congrés i Senat. També es va reduir
molt el nombre de ciutadans amb dret a vot, gairebé només podien votar els grans propietaris, i la reina podia
nomenar un nombre il·limitat de senadors de designació reial.
TREBALL D'HISTÒRIA
La Constitució de 1869
La Constitució de 1869 va ser proclamada per l'Assemblea Constituent quan els lliberals tenien el poder, és a
dir, sota la coalició d'unionistes, progressistes i demòcrates, que disposaven d'una àmplia majoria
parlamentaria. En canvi, a la dreta hi havia el partit carlista i a l'esquerra els republicans federals, que van
aprovar la Constitució de 1873.
En aquesta Constitució, la del 1869, s'hi proclamava el sufragi universal masculí i un ampli marc de drets i
llibertats, incluïda la llibertat religiosa, i es va decantar per una monarquia constitucional.
La Constitució de 1873
La Constitució de 1873 va ser aprovada durant la República federal, amb el català Francesc Pi i Maragall com
a president, encara que, en realitat, el projecte de Constitució mai va ser aprovat, ja que la República federal
no es va arribar a consolidar, per varies raons: en primer lloc, els republicans van arribar al poder
profundament dividits i sense cap projecte clar d'Estat; i en segon lloc, sota el mateix concepte de República
federal hi havia dos models polítics diferents: el d'una confederació d'estats i el d'un estat federal. Aquesta
1
Constitució preveia la formació de 15 estats federats, als quals s'hi afegirien amb igualtat de drets les colònies.
La Constitució de 1876
La Constitució de 1876 va ser aprovada per les Corts Constituents, que havien estat triades en unes eleccions
per sufragi universal masculí convocades pel govern de Cànovas, que tenia el poder i era de signe
conservador. Aquesta Constitució proclamava la sobirania conjunta de les Corts i del rei i dotava el monarca
d'àmplies atribucions. També va crear dues cambres parlamentàries, com la Constitució de 1845, que eren el
Congrés i el Senat, i que van ser elegides per sufragi censatari. També promulgava una àmplia declaració de
drets individuals, proclamava la religió Catòlica com a religió oficial i oferia tolerància als altres cultes, però
no plena llibertat.
TREBALL D'HISTÒRIA
Les Constitucions més lliberals van ser les de 1812, 1869 i 1873, i fins i tot s'hi podria incluïr la de 1876.
Aquestes constitucions promulgaven un ampli dret de llibertats, encara que també hi havia diferencies entre
elles. Totes proclamaven la religió Catòlica com la única religió de l'Estat espanyol, és a dir, com la religió
oficial però només la de 1812 i la de 1876 prohibien qualsevol altre religió, encara que la constitució de 1876
oferia una certa tolerància en el terreny religiós.
Les constitucions de 1812 i de 1837 proclamaven una sobirania nacional, en canvi, la de 1845 i la de 1876
proclamaven una sobirania compartida, que requeia en el rei i en les Corts. A més, aquestes dues constitucions
van crear dues cambres parlamentàries: el Congrés i el Senat, fet que no va passar a la resta de constitucions.
Però el que si proclamava la Constitució de 1812, La Pepa, era una divisió de poders: el poder executiu residia
en el rei; el legislatiu residia en les Corts i el judicial residia en els jutges professionals i independents.
També hi havia diferencies a l'hora de poder ser senador. La Constitució de 1837 deia que només podia
ser−ho un espanyol, major de 40 anys i que tingués les circumstancies que determinés la llei; la Constitució de
1845 deia que ho podia ser qui fos espanyol, tingués més de 30 anys i pertanyés a una classe en la qual la seva
renta fos superior a 30.000rls; la Constitució de 1869 demanava que el senador havia de ser espanyol, més de
40 anys i havia d'haver estat en uns dels següents càrrecs alguna vegada: president del Congrés, ministre,
diputat, ambaixador, rector d'Universitat, president d'alts tribunals, capità general o almirant, alcalde de pobles
de més de 30.000 ànimes, etc.; i per últim, la Constitució de 1873 deia que només podia ser senador un
ciutadà espanyol de més de 40 anys.
La Constitució de 1837 i la de 1845 proclamaven que cada província havia de nomenar un diputat al menys
per cada 50.000 ànimes de la seva població; la Constitució de 1869 deia que havia de ser per cada 40.000
ànimes de població triat per la llei electoral; i la Constitució de 1873 proclamava que havia de ser per cada
50.000 ànimes de població, però havien de ser triats per sufragi universal.
LES
CONSTITUCIONS
DEL
SEGLE XIX
2º Batx. Social
Història
2