TITI LIBI AB VRBE CONDITA LIBER I
I.− En pròleg , Tit Livi descriu l'objectiu de l'obra i el seu abast ; les dificultats amb què s'ha trobat i el criteri
que ha seguit per seleccionar els fetes. Per últim , posa de manifest una visiò molt particular de la història de
Roma. Et sembla que es tracta d'una visió optimista o pesimista ¿ Raona la teva resposta tenint present que
l'obra va ser escrita en el canvi d'era ; és a dir , a cavall entre la República i l' Imperi.
A mi personalment penso que Tit Livi en el llibre Ab vrbe condita tè una visiò pesimista , ja que en l'época
que està vivint ès una época de transiciò entre la República i l'Imperi i això fa que n'hi hagi conflictes com
guerres ...
II.− En l'obra de Tit Livi s'incorporen nombrosos esdeveniments fabulosos procedents de la tradició
miticollegendària de Roma. El mateix Tit Livi ho justifica de la següent manera :
A l'antiguitat , se li concedeix aquesta llicència de fer mès sublim el naixement de les ciutats barrejant les
coses humanes amb les divines. I si a algun poble és lícit divinitzar els seus orígens i fer−ne responsables els
déus , el poble romà ha obtingut tanta glòria amb les armes que , quan diu que Mart és el seu pare i el seu
fundador , els altres pobles de la terra ho han de tolerar amb tanta equanimitat com suporten el seu domini
Comenta aquestes paraules
Aquestes paraules de Tit Livi ens diu que la llicència de les ciutats es dona sempre a la mitologia,els déus, no
pas a la gent que ha lluitat amb la seva força i suor a les guerres. Que facin el que facin aquesta gent per
aconseguir una ciutat , li donaren les gràcies als déus no pas a les persones que han lluitat a la guerra i han
mort.
III.− El mètode històric de l'obra de Titi Livi es manifesta sovint en el fet que l'autor ens transmet diferents
versions d'un mateix succés. Busca'n un exemple i exposa les dues o més tradicions recollides.
El primer exemple que trobem de Tit Livi explicant dues versions sobre un mateix fet el podem trobar en la
pàgina 34 , cap a la linia 30 fins la 38 , on diu :
... A partir d'aquí hi ha dues versions: uns diuen que Llatí, vençut en el combat, va fer la pau amb Eneas i
després hi va contreure parentiu; altres conten que quan els dos exèrcits ja estaven formats, abans de donar el
senyal, Llatí havia avançat entre els ciutadans més importants i havia fet venir el cabdill dels estrangers a
parlamentar. Li havia preguntat quina mena de gent era, d'on venien, per quina raó se n'havien anat de la seva
pàtria i què buscaven al territori laurentí...
Altre exemple que trobem és en la pàgina 40 , en les líneas 166 fins a la 180 :
...diu la tradició que l'escàs cabal d'aigua havia dipositat en lloc eixut el bresol flotant on havien estat
exposats els nens, i que una lloba assedegada va baixar de les muntanyes que hi ha a prop, atreta pels plors
infantils; ella, ajupint−se, va oferir les seves mamelles als infants amb tanta mansuetud que un pastor del
ramat reial la va trobar llepant els nadons amb la llengua. Diuen que el pastor es deia Fàustul. Ell els va
portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva dona Larència perquè els criés. Alguns creuen que Larència
era anomenada lloba entre els pastors, perquè havia prostituït el seu cos: d'aquí prové l'origen d'aquesta
tradició i d'aquest prodigi...
Parlant del mateix tema trobem altre cas , en les pàgines 43 i 44 , entre les línies 263 fins a la 280 :
1
...Diuen que el primer que va rebre l'auguri fou Rem: sis voltors; i havent anunciat ja l'auguri, com que se'n va
presentar a Ròmul un nombre doble, els partidaris d'un i de l'altre havien saludat cadascú com a rei: uns deien
que havien guanyat el regne perquè ho havien fet en el temps preceptuat, els altres deien que l'havien guanyat
pel nombre d'ocells. Aleshores excitats per la discussió, van acabar embolicats en una lluita, portats pel xoc de
les seves ires: hi mort Rem, ferit al mig de
l'avalot. La tradició més divulgada és que Rem va saltar els nous murs per insultar el germà: per això Ròmul
l'havia matat i, ple de ràbia, havia dit increpant−lo amb aquestes paraules: −Així acabarà, a partir d'ara,
qualsevol altre que salti les meves muralles− D'aquesta manera Ròmul va obtenir tot sol el poder: la ciutat
acabda de fundar, es va dir segons el nom del seu fundador...
I al llarg de tot al llibre, anirem trobam mès explicacions , sobre els temas de que ens parla Tit Livi.
IV.− Gran part del llibre primer de Tit Livi està dedicat a la història de la monarquia romana que ja vam
estudiar l'any passat. Escull un dels set reis que va tenir Roma i explica tot allò que Tit Livi recull sobre el seu
regnat.
Jo explicarè com es va fundar Roma gràcies al rei Ròmul. Segons la llegenda, Roma va ser fundada per
Ròmul i Rem, descendents de l'heroi grec Enees, que arribà a Itàlia fugint de Troia. Ròmul i Rem eren fills
d'una Vestal ; la seva mare els ficà en un cistell, sobre l'aigua del Tíber, per deslliurar−los de la persecució del
seu oncle, que pretenia arrabassar−los el tron d'Alba. Així van arribar els dos germans al peu del turó del
Palatí, on una lloba els salvà de la mort, alletant−los, i uns pastors els van criar.
La llegenda atribueix a Ròmul la fundació de Roma. Seguint una tradició etrusca, Ròmul va marcar amb
l'arada, arrosegada per un bou blanc, el solc sobre el qual s'aixecarien les muralles de la futura ciutat ( la
Roma quadrata ), i tot seguit matà al seu germà, que s'havia atrevit a desafiar−lo travessant el solc.
V.− L'obra de Tit Livi conté alguns dels episodis més famosos de la llegenda de Roma. Alguns d'aquests
episodis no només varen tenir una gran difusió en l'antiguitat , sinó que han perviscut fins els nostres dies
reinterpretats en la literatura , la música o les arts plàstiques. Aquí en tens alguns del més significatius :
− Ròmul i Rem i la lloba
− El rapte de les sabines
− L'enfrentament entre Horacis i Curiacs
− La violació de Lucrècia
Escull un d'aquests episodis i resumeix allò que Tit Livi n'explica. Tot seguit cerca un exemple de la
pervivència de l'episodi que has triat en la traciò cultural occidental ( Un quadre , un text literari , una
escultura , una peça musical , ... ) i comenta'l.
2
La lloba capitolina alletant Ròmul i Rem, els fundadors mítics de la ciutat de Roma. Diu la llegenda que
desprès de la mort del seu germà, Ròmul va fortificar la ciutat i la convertì en asil d'exiliats i fugitius,
aconseguint aixì un primer nucli de la població.
Dictà lleis i governà com a rei fins que, segons la llegenda, un dia de tempesta va desaparèixer davant els ulls
del seu poble, reunit al camp de Mart, i passà a ocupar un lloc entre els déus.
BIBLIOGRAFIA
− Tit Livi , Els orígens de Roma , Ab Urbe Condita Liber I , Edicions la Magrana .
− Guia escolar Vox , Volumen d'Història , editorial Biblograf.
I
III
3
Descargar

Ab urbe condita; Tit Livi

Historia universal # Tradició miticollegendàriaMonarquía romanaLlegenda de RomaLloba capitolina
Ab urbe condita; Tit Livi

Ab urbe condita; Tit Livi

Literatura histórica romana # HistoriadorsRepublica e Imperi de RomaHoracis i Curacis

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Literatura española de la Edad MediaPoesía y lírica medieval trovadoresca

Apolo y Dafne

Apolo y Dafne

IconografíaFunciónGreciaSignificado

EmpresasTiposSector económicoEstudio de mercadoOrganizaciónPrincipios organizativos # Activitat empresarialEstudi de mercatPrincipis organitzatius

Alexander Calder

Alexander Calder

Escultor # PintorDibuixantEscultures abstractesMoviment

Els origens de l'activitat agrària

Els origens de l'activitat agrària

Activitat agràriaRecursos agrarisErosióFalta d'aigua

Aigües encatades; Joan Puig i Ferreter

Aigües encatades; Joan Puig i Ferreter

Problemas generacionales # ArgumentPersonatgesLiteratura española contemporáneaTeatro catalán de la Renaixença

TEMA : AL−ÀNDALUS La formació d'Al−Àndalus: l'emirat La Conquesta •

TEMA : AL−ÀNDALUS La formació d'Al−Àndalus: l'emirat La Conquesta •

Califat de CòrdovaRegnes de taifesHistoria de España en la Edad Media # Conquesta

Aiguamolls de l'Empordà # Aguas pantanosas

Aiguamolls de l'Empordà # Aguas pantanosas

FaunaFloraPantanos # Zones humidesIndret pantanós

Alexander Fleming

Alexander Fleming

Investigación de antibióticosPenicilinaBiologíaDescubrimiento # ImportànciaProspecteAntibiòtic

La constitución.

La constitución.

Derecho Constitucional españolSupremacía normativaSoberanía nacionalEstructuraParte dogmática y orgánica

Amor i Psique

Amor i Psique

ArteIconografíaArte neoclásico del siglo XVIIIEscultura neoclásicaAntonio CánovaMitología

$doc.title

Impacte socialSubstàncies nutritivesTractamentBulimiaGrups alimentarisDietaAnorexiaConseqüències

Breu resum de la pel·lícula

Breu resum de la pel·lícula

CinematografíaJusticiaArgumentInfluències socialsComportamentRacismeSímbols neonazisTraicióFeixisme

Amics robots; Isaac Asimov

Amics robots; Isaac Asimov

NarrativaNovela fantásticaSiglo XXNuevas tecnologíasLiteratura española contemporáneaRobots

L'alimentació • Per què és necessari alimentar−se?

L'alimentació • Per què és necessari alimentar−se?

RecolectoresNutriciónClasificación alimentariaProductos transgénicosPesca # AgricultorsProcés del conreuTècniques de conservació

1492: La conquista del Paraíso; Ridley Scott

1492: La conquista del Paraíso; Ridley Scott

Cinematografía # FitxaSinopsisQüestionariesMotivancionsConqueridors

CIRCLE FORMATIU DE TURISME Alemanya República Federal d'Alemanya Berlín

CIRCLE FORMATIU DE TURISME Alemanya República Federal d'Alemanya Berlín

TurismoGastronomíaGeografíaCiudadesCulturaMonumentos

1492: La conquista del paraíso

1492: La conquista del paraíso

Cine americanoCine históricoDescubrimiento de AméricaColón

1

1

Geografía africanaPirámidesCanal de SuezPenínsula de SinaíDesiero del SaharaDakarValle del RiftRío Nilo

L'Afganistán

L'Afganistán

Asia # Regim talibàCostums del poble afganèsGeografíaGuerres