TEMA 8: COMPTES D'EXISTÃ NCIES 8.2. CLASSIFICACIÃ I VALORACIÃ .

TEMA 8: COMPTES D'EXISTÃ NCIES
8.1. PROCÃ S DE COMPRA-VENDA D'EXISTÃ NCIES.
8.2. CLASSIFICACIÃ I VALORACIÃ .
8.3. COMPTES ASSOCIATS A LA COMPRA-VENDA D'EXISTÃ NCIES.
8.3.1. COMPRES D'EXISTÃ NCIES.
8.3.2. VENDES D'EXISTÃ NCIES.
8.4. LES VARIACIONS D'EXISTÃ NCIES.
8.5. LES PROVISIONS.
8.1. PROCÃ S DE COMPRA-VENDA D'EXISTÃ NCIES.
Baix el nom d'existències repleguem el conjunt d'elements tangibles i emmagatzemables que:
• L'empresa adquireix de l'exterior amb la finalitat de revendre'ls o d'utilitzar-los en un procés de
transformació per a l'obtenció dels seus productes.
• Elabora la pròpia empresa.
Nosaltres anem a centrar el nostre estudi en els comptes de les existències que l'empresa compra, ja que qui
s'encarrega del seu estudi és la Comptabilitat Financera o Externa que és la pròpia d'aquest mòdul. En
una empresa, la secció d'aprovisionament és l'encarregada de portar a terme tot el procés que envolta
l'adquisició dels diversos materials de l'empresa. Entre d'altres podem destacar les següents funcions:
• Determinar les necessitats de materials en cada perÃ−ode. Aquestes necessitats es formularan en base
als plans de vendes.
• Calcular el nivell òptim d'existències emmagatzemades. La gestió de stocks té com a objectiu
assegurar d'una manera continua el subministrament de materials al procés de producció,
adequant-se en tot moment a les possibilitats financeres de l'empresa. Una correcta gestió de stocks
tendeix a optimitzar dos aspectes: el moment en què cal realitzar la comanda i el volum d'aquesta.
Amb aquesta optimització s'aconseguirà d'evitar problemes de desabastiment, de saturació en el
magatzem o de tresoreria.
• Determinar el cost dels materials. Com després estudiarem, les existències es valoren pel preu
d'adquisició, en el qual estan integrats totes les despeses ocasionades fins que la mercaderia es troba
en el magatzem. L'empresa tindrà que realitzar un exhaustiu estudi del mercat per tal d'aconseguir
els millors preus.
• Tramitar les comandes.Es cursa l'ordre de compra als proveïdors i s'estableixen les condicions de
lliurament i pagament de les mercaderies.
• Rebre i controlar la qualitat dels materials. S'efectua una comprovació de què els materials rebuts
es corresponen en quantitat i qualitat amb els sol·licitats.
1
• Emmagatzemar els materials. Compren la col·locació i custòdia d'aquests de manera que es
facilite al mà xim la seua disponibilitat quan siguen requerits i s'eviten els desperfectes.
El procés pròpiament de compra-venda compren els següents passos:
• Realització de la comanda. El comprador demanda per escrit el subministrament d'una determinada
mercaderia i es marquen les condicions de l'operació.
• Recepció de l'albarà amb el lliurament de la mercaderia, el qual s'emet per duplicat i és signat
pel comprador com a mostra de la seua conformitat.
• Acceptació de la factura, també emesa per duplicat, en la qual figura la valoració de les
mercaderies lliurades amb l'IVA corresponent i les condicions de pagament acordades.
• Assentament de l'operació en el Llibre Diari i, de manera voluntà ria, en un llibre de registre
auxiliar.
• Pagament de l'operació realitzada.
8.2. CLASSIFICACIÃ I VALORACIÃ .
D'acord amb la definició d'existències les podem dividir en:
• Bens adquirits per l'empresa de l'exterior. D'entre elles destaquem:
• 300. MERCADERIES. Són les matèries adquirides per l'empresa i destinades a la venda sense cap
transformació. Exemple: un perfum.
• 310. MATà RIES PRIMES. Aquelles que mitjançant transformació es destinen a formar part
dels productes fabricats. Exemple: essència de plantes.
• 321. COMBUSTIBLES. Matèries energètiques susceptibles de ser emmagatzemades. Exemple:
fuel.
• 326. EMBALATGES. Cobertes o embolcalls destinades a resguardar les mercaderies. Exemple: una
caixa de cartó.
• 327. ENVASOS. Recipients que es venen conjuntament amb el producte que contenen. Exemple:
l'ampolla de vidre.
• Bens elaborats o en fase d'elaboració per l'empresa. Cal resenyar:
• 330. PRODUCTES EN CURS. Aquells que es troben en fase de transformació al moment de tancar
l'exercici. Exemple: un moble inacabat en qualsevol moment del procés.
• 350. PRODUCTES ACABATS. Els elaborats per l'empresa i destinats a la venda. Exemple: el
moble que passa del taller al magatzem per a la seua distribució.
• 360. SUBPRODUCTES. Aquells que són de carà cter secundari a l'activitat principal. Exemple:
trossos de fusta sobrant que poden ser utilitzats per a fer figures escultòriques.
• 365. RESIDUS. Els que s'obtenen al mateix moment que la fabricació dels productes o els
2
subproductes de manera involuntà ria i que són susceptibles de venda.Exemple: la serradura.
Pel que fa a la valoració de les existències, la norma 13 del PGC dicta que tenen que valorar-se al preu
d'adquisició (per a les empreses comercials) o al cost de producció (per a les industrials).
El preu d'adquisició compren l'import de la factura més totes les despeses addicionals que es produeixen
fins que els bens entren al magatzem. Els impostos indirectes (IVA) sols s'inclouran al preu d'adquisició
quan el seu import no siga recuperable directament d'Hisenda.
El cost de producció es determinarà afegint al preu d'adquisició de les matèries primes i dels altres
materials consumibles els costos directament imputables al producte, aixÃ− com la part que raonablement
els corresponga de costos indirectes.
Respecte de la valoració de les eixides de les existències i de les que resten al magatzem quan hi ha
diversos preus d'adquisició o de producció, el PGC estableix en aquesta mateixa norma 13 que s'adoptarÃ
amb carà cter general el mètode del preu mitjà o cost mitjà ponderat. Els mètodes FIFO, LIFO o altre
anà leg són acceptables i poden adoptar-se, si l'empresa els considera convenients per a la seua gestió.
Aquests mètodes seran estudiats en altres mòduls.
8.3. COMPTES ASSOCIATS A LA COMPRA-VENDA D'EXISTÃ NCIES.
Prèviament a aquest estudi caldria indicar que les existències es poden dur pels procediments administratiu
i especulatiu, a més a més del que utilitza el PGC basat en la utilització de comptes de compres i
vendes, però nosaltres sols estudiarem aquest.
8.3.1. COMPRES D'EXISTÃ NCIES.
El P.G.C. replega en el subgrup 60. COMPRES la comptabilització de totes les adquisicions de mercaderies i
altres bens magatzenables fetes per l'empresa amb la finalitat de revendre-les, aixÃ− com de les diverses
circumstà ncies que aquestes operacions comporten. D'entre els comptes que l'integren anem a estudiar els
següents:
600. COMPRES DE MERCADERIES.
Aquest compte presenta els següents moviments:
• Es carrega per l'import de les compres més totes les despeses originades en l'operació i restant les
rebaixes, descomptes i bonificacions replegades en factura, amb abonament a comptes del subgrup 40.
Proveïdors o del 57. Tresoreria.
• S'abona al tancament de l'exercici pel valor del seu saldo amb cà rrec al compte 129. Resultats de
l'Exercici.
Exemple: Una empresa compra mercaderies per valor de 3.000 €, amb unes despeses de transport de 100 € i
d'assegurances de 70 €, havent un descompte per volum de comanda inclòs en factura de 120 €.
________________ _______________
3.050 (600) Compres de Mercaderies
(3.000 + 100 + 70 - 120 = 3.050)
488 (472) H.P. IVA Suportat (3.050 · 0'16) a (400) Proveïdors 3.538
3
________________ _______________
Un cas particular que apareix reconegut en el nou PGC és el de la compra amb pagament ajornat, en la qual
l'empresa paga interessos per aquest endarreriment. El PGC diu quan es tracta de dèbits per operacions
comercials amb venciment inferior a un any i que no tinguen un tipus d'interès contractual ... que es poden
valorar pel seu valor nominal, quan l'efecte de no actualitzar els fluxos d'efectiu no siga significatiu. Ã s a
dir, que si l'empresa ha fet una compra per 1.000 € però -com que va a pagar-la dins de 90 dies (per
exemple)- s'acorda que al venciment abonarà 1.015 €, l'import de la factura que rep és de 1.015 € i per
tant, s'ha de valorar per aquesta xifra que és el seu valor nominal -i si hagueren més despeses en la
compra, caldria afegir-les també-. No sols aixó, sinò que si hi ha una valoració posterior -per exemple,
en un balanç quan encara no ha vençut el dèbit- també es permet valorar aquest pel seu nominal.
Com que en aquest cas el venciment del dèbit és inferior a un any, el registre comptable de l'operació
seria el següent:
• Si no hi ha un tipus d'interès contractual, o dit d'una altra manera, si els interessos no aparèixen
desglossats explÃ−citament en la factura, anotarem -tal com hem dit- l'import total d'aquesta al compte
600. Compres de Mercaderies:
________________ _______________
1.015 (600) Compres de Mercaderies
162'40 (472) H.P. IVA Suportat (1.015 · 0'16) a (400) Proveïdors 1.177'40
________________ _______________
• Si, per contra, els interessos apareguèren de manera separada dins de la factura, tindria un carà cter de
despesa financera que caldria registrar al compte 662. Interessos de Deutes:
________________ _______________
1.000 (600) Compres de Mercaderies
15 (662) Interessos de Deutes
160 (472) H.P. IVA Suportat (1.015 · 0'16) a (400) Proveïdors 1.177'40
________________ _______________
Observem que no carreguem l'IVA pels interessos, per estar exents pel seu carà cter financer.
602. COMPRES D'ALTRES APROVISIONAMENTS.
Replega les adquisicions que fa l'empresa dels bens inclosos al grup 32. Altres Aprovisionaments; en
particular, la utilitzarem amb les compres de combustibles, envasos, embalatges i material d'oficina (si bé
en aquest cas sols per a aquell material que no es vaja a consumir al mateix exercici). El moviment de cà rrec
i abonament d'aquest compte es idèntic al del 600. Compres de Mercaderies.
(606) DESCOMPTE SOBRE COMPRES PER PROMPTE PAGAMENT.
S'utilitza quan a l'empresa li fan una rebaixa per fer el pagament en un curt perÃ−ode de temps, si la
4
bonificació no està inclosa en factura. Els moviments que registra són:
• Es carrega al tancament de l'exercici pel valor del seu saldo amb abonament al compte 129. Resultat
de l'Exercici.
• S'abona pel valor de les rebaixes obtingudes per aquest concepte fora de factura, amb cà rrec a
comptes dels subgrups 40. Proveïdors.
Exemple: Fora de la factura de la compra figurava un descompte per prompte pagament de 150 €.
________________ _______________
174 (400) Proveïdors a (606) Descompte s/. Compres per p.p. 150
a (472) H.P. IVA Suportat 24
________________ _______________
608. DEVOLUCIONS DE COMPRES I OPERACIONS SIMILARS.
• Es carrega al tancament de l'exercici pel valor del seu saldo amb abonament al compte 129. Pèrdues
i Guanys.
• S'abona per l'import de les compres que torna l'empresa, aixÃ− com pel valor de les rebaixes
concedides després de rebre la factura per exemple com a conseqüència de defectes de qualitat
o per incompliment en els terminis de lliurament, amb cà rrec a comptes del subgrup 40. Proveïdors
i del 57. Tresoreria.
Exemple: L'empresa torna gèneres per valor de 400 €, i accepta quedar-se la resta amb una rebaixa de 200 €
per la seua mala qualitat.
________________ _______________
696 (400 ) Proveïdors a (608) Dev. Compres i Oper. Similars 600
(400 + 200 = 600)
a (472) H.P. IVA Suportat 96
________________ _______________
Cal remarcar que també es fa un abonament al compte 472. H.P. IVA Suportat, ja que el valor del gènere
comprat ha disminuït en 600 €, i per tant, també es té que reduir els impostos que recauen sobre
l'operació.
609. RÀPELS PER COMPRES.
• Es carrega al tancament de l'exercici pel valor del seu saldo amb abonament al compte 129. Resultat
de l'Exercici.
• S'abona pels descomptes sobre el valor de les compres que es fan a l'empresa posteriorment a rebre la
factura amb motiu del volum de les comandes realitzades, amb cà rrec a comptes del subgrup 40.
Proveïdors i del 57. Tresoreria.
Exemple: Li fan un descompte per volum de comanda de 100 €.
5
________________ _______________
116 (400) Proveïdors a (609) Rà pels per Compres 100
a (472) H.P. IVA Suportat 16
________________ _______________
8.3.2. VENDES D'EXISTÃ NCIES.
Les vendes de mercaderies i altres materials que són objecte de trà fic en l'empresa s'integren en el P.G.C. al
grup 70. VENDES DE MERCADERIES, DE PRODUCCIÃ PRÃ PIA, DE SERVEIS, ETC., a l'igual que
les diverses problemà tiques presentades en aquestes operacions. A les pà gines següents anem a estudiar
els comptes més importants.
700 VENDES DE MERCADERIES.
Els moviments que contempla aquest compte són els següents:
• Es carrega a la fi de l'exercici pel seu saldo, amb abonament al compte 129. Resultat de l'Exercici.
• S'abona per l'import de les vendes menys els descomptes, rebaixes i bonificacions inclosos en
factura, amb cà rrec a comptes del subgrup 43. Clients i 57. Tresoreria. Al contrari del que passa amb
les compres, totes les despeses que s'originen no s'acumulen al valor de la venda, ja que cal
comptabilitzar-les en comptes del grup 6.
Exemple: Ven mercaderies per 4.000 €, amb una rebaixa de 100 € inclosa en factura i unes despeses de
transport de 50 € que paga en efectiu.
________________ _______________
4.524 (430) Clients a (700) Vendes de Mercaderies 3.900
a (477) H.P., IVA Repercutit 624
________________ _______________
50 (624) Transports
8 (472) H.P., IVA Suportat a (570) Caixa, € 58
________________ _______________
Altrament, respecte als crèdits per vendes de mercaderies amb cobrament ajornat i venciment inferior a un
any (als altres ja ens referirem en temes posteriors) el PGC estableix les mateixes normes de valoració que
les dels dèbits, i a més a més, en la norma 14 determina que els ingressos procedents de la venda de
béns i de la prestació de serveis s'han de valorar pel valor raonable de la contrapartida .. que ... és el
preu acordat ... deduït l'import de qualsevol descompte ... , aixÃ− com els interessos incorporats al nominal
dels crèdits. No obstant això, s'hi poden incloure els interessos incorporats als crédits comercials amb
venciment no superior a un any que no tinguen un tipus d'interès contractual, si l'efecte de no actualitzar els
fluxos d'efectiu no és significatiu. En una valoració posterior, també es podrà fer pel nominal si aixÃ−
s'ha fet en la valoració inicial.
6
Exemple: Ven mercaderies per 2.000 €, acordant que es cobrarà dins de 120 dies per un import de 2.050 €.
• Si els interessos no aparèixen desglossats separadament en la factura -és a dir, no té un tipus
d'interès contractual- anotarem l'import total d'aquesta al compte 700. Vendes de Mercaderies:
________________ _______________
2.378 (430) Clients a (700) Vendes de Mercaderies 2.050
a (477) H.P., IVA Repercutit (2.050x0'16) 328
________________ _______________
• Si, per contra, els interessos estigueren desglossas dins de la factura, tindria un carà cter de despesa
financera que caldria registrar al compte 762. Interessos de Crèdits:
________________ _______________
2.370 (430) Clients a (700) Vendes de Mercaderies 2.000
a (762) Interessos de Crèdits 50
a (477) H.P., IVA Repercutit (2.000x0'16) 320
________________ _______________
704. VENDES D'ENVASOS I D'EMBALATGES.
Replega les vendes d'aquestes existències, amb iguals motius de cà rrec i abonament que els del compte
anterior.
(706) DESCOMPTES SOBRE VENDES PER PROMPTE PAGAMENT.
S'aplica pel valor dels descomptes que efectua l'empresa per cobrar les vendes en un breu perÃ−ode de temps,
si no està inclòs en factura.
• Es carrega pel valor de les bonificacions fetes per l'empresa fora de factura per aquest concepte, amb
abonament a comptes del subgrup 43. Clients.
• S'abona a la fi de l'exercici pel seu saldo amb cà rrec al compte 129. Resultat de l'Exercici.
Exemple: L'empresa concedeix una rebaixa per prompte pagament de 100 €.
________________ _______________
• (706) Descompte s/. Vendes per p.p.
16 (477) H.P., IVA Repercutit a (430) Clients 116
________________ _______________
(708) DEVOLUCIONS DE VENDES I OPERACIONS SIMILARS.
7
• Es carrega pel valor de les vendes tornades i per l'import de les rebaixes concedides després de
rebre la factura a causa de defectes de qualitat o per incompliment en els terminis de lliurament, amb
abonament a comptes del subgrup 43. Clients i del 57. Tresoreria.
• S'abona a la fi de l'exercici pel saldo amb cà rrec al compte 129. Resultat de l'Exercici.
Exemple: Li tornen mercaderies per valor de 300 € i accepten quedar-se la resta amb una rebaixa de 100 € per
incompliment en els terminis de lliurament.
________________ _______________
• (708) Devolucions Vendes i Op. Similars
64 (477) H.P., IVA Repercutit a (430) Clients 464
________________ _______________
Com veiem, es fa un cà rrec pels impostos repercutits prèviament al client i que després d'aquesta
operació no li corresponen, ja que la venda real no ha estat de 3.900 €, sinó per 400 € de menys.
(709) RÀpels sobre vendes.
• Es carrega pel valor dels descomptes no inclosos en factura i que realitza l'empresa a aquells clients
que arriben a un determinat volum de comandes, amb abonament a comptes del subgrup 43. Clients i
del 57. Tresoreria.
• S'abona a la fi de l'exercici pel seu saldo amb cà rrec al compte 129. Resultat de l'Exercici.
Exemple: L'empresa fa un descompte per volum de comanda de 150 €.
________________ _______________
• (709) RÃ pels sobre Vendes
24 (477) H.P., IVA Repercutit a (430) Clients 174
________________ _______________
8.4. LES VARIACIONS D'EXISTÃ NCIES.
Les existències dels diversos materials de l'empresa estan en continu moviment, ja que constantment hi ha
entrades i eixides d'ells del magatzem. Per tant, un primer problema que se li presenta a la Comptabilitat és
determinar la quantitat de materials de què disposa l'empresa, per a la qual cosa cal fer periòdicament
l'inventari corresponent.
El segon problema no resulta menys difÃ−cil, ja que té que efectuar la valoració d'aquestes existències.
Ja hem comentat els criteris que dicta el P.G.C. per a determinar l'import de les adquisicions i de les eixides
d'existències, aixÃ− com per a valorar les existències finals. à s evident que el valor de les existències
inicials i finals en un perÃ−ode d'un determinat material difÃ−cilment coincidiran, si bé també és clar
que el valor de les existències inicials d'un perÃ−ode és el mateix que el de les existències finals del
perÃ−ode anterior, donat que l'inventari amb el qual s'obri un perÃ−ode és una copia de l'inventari amb el
qual es va tancar el perÃ−ode anterior.
Per tot allò, per a ressenyar les variacions produïdes en la valoració de les existències d'un material al
8
llarg d'un mateix perÃ−ode, la Comptabilitat registra en un assentament el valor de les seues existències
inicials i en un altre el de les finals. AixÃ−, per al cas de les mercaderies es crea el compte 610. Variació
d'Existències de Mercaderies amb els següents moviments:
• Es carrega al tancament de l'exercici per l'import de les existències inicials, amb abonament al
compte 300. Mercaderies. Amb això el que fem és anul·lar el valor inicial de les existències, el
qual no coincideix amb el que tenim ara que estem tancant l'exercici.
• S'abona també al tancament de l'exercici pel valor de les existències finals, amb cà rrec al
mateix compte 300. Mercaderies. Amb aquest assentament registrem les existències pel seu valor
actual (que és el que tenen a la fi de l'exerici).
El compte 610. Variació d'Existències de Mercaderies es tanca pel valor del seu saldo -que tant pot ser
deutor com creditor- amb cà rrec o abonament respectivament al compte 129. Resultat de l'Exercici. Iguals
moviments per al compte 612. Variació d'Existències d'Altre Aprovisionaments.
Exemple: Les existències de mercaderies d'una empresa al principi d'un exercici econòmic es valoren en
5.000 €. A l'acabament de l'exercici presenten un valor de 3.000 €.
Caldrà fer dos anotacions:
• Pel valor de les existències inicials:
________________ _______________
5.000 (610) Variació d'Exist. de Mercaderies a (300) Mercaderies 5.000
________________ _______________
• Pel valor de les existències finals:
________________ _______________
3.000 (300) Mercaderies a (610) Variació d'Exist. Mercaderies 3.000
________________ _______________
(610) Variació d'Existències Observem que el compte presenta un saldo deutor de 2.000 € que
5.000 3.000 tindrem que tancar fent un abonament amb cà rrec al compte 129.
Sd: 2.000 Resultat de l'Exercici.
8.5. LES PROVISIONS.
Com es va explicar al tema 1, les provisions es doten amb la finalitat de cobrir pèrdues possibles de
l'empresa, per la qual cosa tenen un carà cter de reversibilitat, és a dir, que poden ser anul·lades si
desapareix el motiu pel qual van ser creades.
En relació a les existències, el P.G.C. obliga a l'empresa a dotar provisions quan el seu valor de mercat
és inferior al resultant de la valoració que d'elles s'ha fet seguint qualsevol dels mètodes esmentats en
punts anteriors.
9
Com que hem circumscrit el nostre estudi a les mercaderies, el compte que cal emprar és el 390. Provisió
per Depreciació de Mercaderies, el qual presentarà els següents moviments:
• Es carrega pel valor de la dotació que es va efectuar en l'any anterior, amb abonament al compte
793. Provisió d'Existències Aplicada, amb la qual cosa l'anul·lem.
• S'abona per l'import de la dotació corresponent al present any, amb cà rrec al compte 693. Dotació
a la Provisió d'Existències (amb la qual cosa registrem el valor de les provisions que ara estem
dotant).
Els comptes 793. Provisió d'Existències Aplicada i 693. Dotació a la Provisió d'Existències es tancaran
amb l'abonament i cà rrec respectiu al compte 129. Resultat de l'Exercici.
Aquests mateixos comptes els utilitzarem igualment amb la resta de provisions per depreciació
d'existències del subgrup 39, aplicant també la mateixa mecà nica comptable.
Exemple: La dotació en concepte de provisió per depreciació de mercaderies de l'any anterior fou de 2.500
€, mentre que a la fi del present exercici es decideix anotar una provisió pel mateix concepte de 1.000 €.
Farem dos registres comptables:
• Per l'anul·lació de la dotació de provisió efectuada l'any anterior:
________________ _______________
2.500 (390) Provisió Depreciació Mercaderies a (793) Provisió d'Existències Aplicada 2.500
________________ _______________
• Pel registre de la dotació corresponent a enguany:
________________ _______________
1.000 (693) Dotació Provisió d'Existències a (390) Provisió Depreciació Mercader. 1.000
________________ _______________
SUPOST Nº 11
L'empresa Andrés Papolp, S.A. ha realitzat les següents operacions:
• Compra mercaderies per 4.000 €, suportant unes despeses de 100 € de transport i havent un descompte per
prompte pagament de 200 €, tot inclòs en factura.
• Torna part de la compra anterior per valor de 300 €, i accepta quedar-se amb la resta amb una rebaixa de
250 € per incompliment en els terminis de lliurament.
• Compra envasos per 5.000 €, acordant pagar 5.040 € a 60 dies.
• Ven mercaderies per 6.000 €, amb unes despeses de 200 € de transport que paga amb taló.
• Fa un descompte per volum de comanda del 2%.
• Ven embalatges per 10.000 €, figurant per separat 100 € més per cobrar la factura dins de 30 dies.
• Compra mercaderies per 5.000 €, obtenint una rebaixa del 3% i amb unes despeses d'assegurances de 100 €
incloses en factura.
• Ven mercaderies per 8.000 €. Al cap d'uns dies fa un descompte per prompte pagament de l'1,5%.
• Per defectes de qualitat, fem una rebaixa de 300 €.
10
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
SUPà SIT Nº 12
Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: Diners en efectiu per 15.000
€; prèstec concedit a Gaizka Vendeta per 6.000 € (6 mesos); camió per 40.000 €; factures pendents de
cobrament per la venda de mercaderies documentades amb lletres per 5.000 €; saldo a favor amb la Seguretat
Social per 10.000 €; diners en c/c. per 60.000 €; factures pendents de pagament per la compra d'un terreny
documentades amb lletra per 8.000 € (15 mesos); terreny per 90.000 €; mercaderies per 60.000 € i provisió
per depreciació de mercaderies de 2.000 €.
Realitza les següents operacions:
• Es canvia el termini de les lletres del terreny a 12 mesos.
• Cobra el saldo amb la Seguretat Social.
• Compra mercaderies per 20.000 €, amb unes despeses de transport de 300 € i un descompte comercial de l'1
%. Paga 15.000 € en efectiu i accepta lletra per la resta.
• Per incompliment en els terminis de lliurament, obté un descompte de 1.000 €.
• Ven mercaderies per 40.000 €, amb un descompte per prompte pagament de 1.000 € fora de factura i unes
despeses de transport de 100 € que paga en efectiu. Cobra 30.000 € al comptat i queda pendent de
cobrament la resta.
• Li tornen mercaderies de la venda anterior per 2.000 €.
• Fa un descompte per volum de comanda de 800 €.
• Compra mercaderies per 2.000 €, amb una despesa d'assegurances de 100 € i figurant en factura de manera
separada 50 € d'interessos per pagar a 60 dies.
• Ven el terreny pel seu valor comptable, a cobrar la meitat dins de 15 mesos i la resta amb lletra a 3 mesos.
• La CAM li fa un prèstec per 20.000 € (12 mesos) que ingressa en el seu compte corrent.
• Rep factura de reparació del camió per 300 €.
• Cedeix una patent per 2.000 €, a cobrar mitjançant lletra a 12 mesos.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les mercaderies es valoren en 50.000 €.
• Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 4.000 €.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 13
Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: Diners en efectiu per 25.000
€; préstec rebut de Zidan Lezdoy per 12.000 € (18 mesos); factures pendents de cobrament per la venda de
mercaderies per 15.000 €; deute amb Hisenda per 20.000 €; diners en c/c. per 40.000 €; factures pendents de
cobrament per la venda d'un baix comercial documentades amb lletra per 35.000 € (12 mesos); mobles per
10.000 €; magatzem per 80.000 €; mercaderies per 22.000 € i provisió per depreciació d'aquestes per 3.000
€.
11
Realitza les següents operacions:
• Paga amb taló el deute amb Hisenda.
• Es canvia el termini del préstec a 10 mesos.
• Ven mercaderies per 20.000 € més 200 € d'interessos per cobrar en 90 dies (no desglossat), fent un
descompte comercial del 2%, i pagant amb taló 200 € de transport. Cobra 12.000 € en efectiu i queda
pendent de cobrament la resta.
• Fa un descompte per volum de comanda del 3%.
• Compra mercaderies per 10.000 €, amb unes despeses de transport de 100 € incloses en factura i un
descompte per prompte pagament del 3% fora de factura. Paga la totalitat de la factura en efectiu.
• Torna mercaderies per 2.000 €, enviant-li el proveïdor un taló per l'import corresponent.
• Compra equipament informà tic per 2.000 €, acceptant lletra per 400 € (6 mesos) i quedant pendent de
pagament la resta (3 mesos).
• Té pendent de pagament les següents despeses: manteniment del muntacà rregues per 200 €, lloguer
per 500 € i publicitat per 300 €.
• Té pendent de cobrament els següents ingressos: lloguer d'una part del magatzem, 2.000 € i per deixar
temporalment maquinà ria a una altra empresa, 4.000 €.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les mercaderies es valoren en 30.000 €.
• Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 2.000 €
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
TEMA 9: CREDITORS I DEUTORS PER OPERACIONS DE TRÀFIC
9.1. CONCEPTE I COMPTES UTILITZATS.
9.2. COMPTES DE PERSONAL.
9.3. BESTRETES EN LES OPERACIONS DE COMPRA-VENDA.
9.4. ENVASOS I EMBALATGES A TORNAR.
9.5. INSOLVà NCIES DE TRÀFIC.
9.6. COBRAMENT D'EFECTES PER MEDIACIà BANCÀRIA.
9.6.1. EFECTES COMERCIALS DESCOMPTATS.
9.6.2. OPERACIONS DE FACTORING.
9.6.3. EFECTES COMERCIALS EN GESTIÃ DE COBRAMENT.
9.1. CONCEPTE I COMPTES UTILITZATS.
En la prà ctica quotidiana és usual acordar un ajornament en el cobrament (i conseqüentment, en el
12
pagament) de les operacions de compra-venda comercial de les empreses, originant els corresponents
assentaments comptables. D'alguns d'ells ja ens hem ocupat (p.ex., proveïdors; clients, efectes comercials a
cobrar; deutors, proveïdors d'immobilitzat a curt termini; ...).
Tanmateix, hi ha altres problemà tiques referides al trà fic comercial que encara no han estat objecte d'estudi
(p. ex.., les bestretes, els envasos i embalatges i els clients de dubtós cobrament). El P.G.C. agrupa tots
aquests comptes dins del grup 4 baix el nom genèric de CREDITORS I DEUTORS PER OPERACIONS DE
TRÀFIC, incloent també en aquest grup els comptes de personal i els de les Administracions Públiques.
En els punts següents anem a analitzar el tractament comptable que realitza el P.G.C. de les operacions
esmentades.
9.2. COMPTES DE PERSONAL.
L'empresa com a unitat econòmica de producció que és no sols està integrada per un immobilitzat o
unes mercaderies. El principal factor que li dona vida és el factor humà , amb tota la diversitat d'interessos
que comporta. A canvi dels serveis que presten, els treballadors/es reben de l'empresa una retribució,
constituint les despeses de personal per a la Comptabilitat Financera unes de les de major complexitat i
volum. Seguidament, anem a analitzar l'assentament de la nòmina de l'empresa fent diversos exercicis i
explicant els comptes que hi intervenen.
El compte 460. ACOMPTES DE REMUNERACIONS és un compte d'actiu que reflexa un dret de
cobrament que té l'empresa per un diners que ha avançat a un/a treballador/a.
EXEMPLE: L'empresa avança a una treballadora 500 € del seu salari.
________________ _______________
500 (460) Acomptes de Remuneracions a (570) Caixa, € 500
________________ _______________
EXEMPLE: A l'acabament del mes l'empresa es cobra els diners avançats del sou de la treballadora, el qual
era de 1.200 €.
________________ _______________
1.200 (640) Sous i Salaris a (460) Acomptes de Remuneracions 500
a (570) Caixa, € 700
________________ _______________
El compte 640. SOUS I SALARIS és un compte de despeses que reflexa el cost que suposa per a l'empresa
les remuneracions del personal, amb independència de que aquestes es paguen o no. Per altra banda,
anul·lem el compte 460. Bestretes de Remuneracions per cobrar-se l'empresa el diners avançat
anteriorment.
EXEMPLE:Al següent mes l'empresa no pot pagar la nòmina del personal,per valor de 10.000 €.
________________ _______________
10.000 (640) Sous i Salaris a (465) Remuneracions Pendents de Pag.10.000
13
________________ _______________
El compte (465) REMUNERACIONS PENDENTS DE PAGAMENT és de Passiu, i fa referència al
deute que té l'empresa amb els seus treballadors/es pels salaris no abonats.
EXEMPLE: A la fi del mes següent l'empresa paga la nòmina corresponent al mateix i a més a més la
del mes anterior.
________________ _______________
10.000 (640) Sous i Salaris
10.000 (465) Remuneracions Pendents Pag. a (570) Caixa, € 20.000
________________ _______________
Hem anotat les despeses de personal corresponents al mes i hem anul·lat el compte 465. Remuneracions
Pendents de Pagament, ja que l'empresa satisfà el deute del mes anterior.
Fins ara no hem considerat ni les retencions a compte del I.R.P.F. que realitza l'empresa ni les quotes de la
Seguretat Social que tenen que pagar tant el/la treballador/a -descomptant-les del sou- com l'empresa. El
compte 642. SEGURETAT SOCIAL A CÀRREC DE L'EMPRESA replega l'import de la cotització que
li correspon pagar a l'empresa a la Seguretat Social.
Altrament, el compte (476) ORGANISMES DE LA SEGURETAT SOCIAL, CREDITORS és un
compte de Passiu que es refereix al deute que té l'empresa amb la Seguretat Social, tant de les cotitzacions
pròpies com de les dels treballadors.
El compte (475) HISENDA Pà BLICA, CREDITORA PER CONCEPTES FISCALS també és de
passiu, i replega les quantitats que es deuen a Hisenda, i que en la problemà tica de les nòmines es referirÃ
a l'import de les retencions fetes als treballadors i no abonades a aquella.
EXEMPLE: L'empresa paga als treballadors/es la nòmina del més, quedant pendent de pagament les
quotes de la Seguretat Social i les retencions de l'I.R.P.F.. Valor de la nòmina, 15.000 €; Seguretat Social,
5.000 € a cà rrec de l'empresa i 1.000 € com a quotes dels treballadors/es; retenció a compte de l'I.R.P.F.,
2.000 €.
________________ _______________
15.000 (640) Sous i Salaris
5.000 (642) Seguretat Social a cà rrec empresa a (476) Organismes Seg. Social Creditors 6.000
(5.000 + 1.000)
a (475) H.P., Creditora per Conc. Fiscals 2.000
(Per les retencions)
a (572) Bancs i ... € (Per diferències) 12.000
________________ _______________
14
EXEMPLE: S'assenta la nòmina del mes i es deixen d'ingressar les quotes de la Seguretat Social i les
retencions de l'I.R.P.F.. Valor total de la nòmina, 25.000 €; Seguretat Social, 8.000 € quota empresarial i
2.000 € quota dels treballadors; retenció per I.R.P.F., 3.000 €. Recupera a més a més una bestreta de
1.000 € i deixa pendent de pagament sous per valor de 4.000 €.
________________ _______________
25.000 (640) Sous i Salaris
8.000 (642) Seguretat Social a cà rrec empresa a (476) Organismes Seg. Social Cred. 10.000
(8.000 + 2.000)
a (475) H.P., Creditora per Conc. Fiscals 3.000
(Pel valor de les retencions)
a (460) Bestretes de Remuneracions 1.000
(Per l'anul·lació del diners avançat)
a (465) Remuneracions Pendents Pag. 4.000
(Pels salaris no pagats)
a (572) Bancs i ... € 15.000
(Per diferències)
________________ _______________
EXERCICI: Nòmina del mes per valor total de 20.000 €; Seguretat Social, 7.000 € a cà rrec de l'empresa i
1.500 € a cà rrec dels treballadors; Retenció pel I.R.P.F., 2.500 €. Queda a deure la Seguretat Social, a
l'igual que les retencions pel I.R.P.F.. L'empresa deixa 2.000 € de salaris sense pagar.
9.3. BESTRETES D'OPERACIONS DE COMPRA-VENDA.
En aquest punt ens anem a ocupar de les quantitats avançades per l'empresa als proveïdors prèviament a
la realització d'una compra o de les rebudes dels clients abans d'efectuar una venda.
Començarem amb l'estudi del compte 407. ACOMPTES A PROVEà DORS. Es tracta d'un compte
d'Actiu, ja que indica un dret de cobrament perquè si finalment l'empresa no realitza la compra el
proveïdor tindrà que tornar-li la quantitat avançada. Cal assenyalar que als exemples i exercicis que en
farem s'entendrà sempre que en l'import de les bestretes no està inclòs l'IVA, a efectes de facilitats
operatòries. Vegem amb exemples quines són les anotacions comptables que cal efectuar:
EXEMPLE: Una empresa lliura 8.000 € en concepte de futures compres.
________________ _______________
8.000 (407) Acomptes a Proveïdors
15
1.280 (472) H.P. IVA Suportat a (570) Caixa, € 9.280
________________ _______________
Com hem dit, les quantitats lliurades d'exemples i exercicis s'entenen sense IVA. AcÃ− caldrà gastar el
compte (472) H.P. IVA Suportat, ja que es tracta d'un import avançat sobre futures compres i el Reglament
de l'IVA inclou especÃ−ficament com a concepte sotmet a gravamen les bestretes de compres i vendes.
EXEMPLE: L'empresa compra mercaderies per 50.000 €, aplicant-se la bestreta realitzada.
________________ _______________
50.000 (600) Compres de Mercaderies
• (472) H.P., IVA Suportat
(50.000 - 8000) x 16% a (407) Acomptes a Proveïdors 8.000
(Pel saldo)
a (400) Proveïdors (Per diferències) 48.720
________________ _______________
De l'assentament cal destacar el següent:
• L'import del compte (472) H.P., IVA Suportat es calcula aplicant el 16 % sobre la diferència entre el
valor de la compra realitzada (50.000 €) i el de la bestreta que l'empresa va fer al seu dia (8.000 €),
doncs en aquell moment ja ens carregaren l'IVA sobre els vuit mil euros. Si no ho férem aixÃ− i
calcularem l'IVA sobre 50.000 € l'empresa estaria pagant dos voltes l'IVA corresponent als vuit mil
euros avançats.
• Tanquem el compte (407) Acomptes a Proveïdors pel seu saldo, una volta s'aplica a la compra.
• L'import del deute que reflexa el compte (400) Proveïdors eixirà de restar Deure i Haver.
Anem a analitzar ara el compte (438) Acomptes de Clientes. Aquest és un compte de Passiu perquè si
posteriorment no venem al client, li tindrem que tornar la quantitat que ens ha avançat.
EXEMPLE: Una empresa rep d'un client 5.000 € en concepte de bestreta de futures vendes.
________________ _______________
5.800 (570) Caixa, € a (438) Acomptes de Clients 5.000
a (477) H.P., IVA Repercutit 800
________________ _______________
Ara cal utilitzar el compte (477) H.P., IVA Repercutit per tractar-se d'una bestreta que més tard s'aplicarÃ
sobre una venda de l'empresa.
EXEMPLE: Ven mercaderies al client anterior per 20.000 €, aplicant la bestreta anterior.
16
________________ _______________
5.000 (438) Acomptes de Clients (Pel Saldo)
17.400 (430) Clients (Per diferències) a (700) Vendes de Mercaderies 20.000
a (477) H.P., IVA Repercutit 2.400
(15.000 x 16%)
________________ _______________
Sobre aquest assentament cal fer les següents consideracions:
• Una volta efectuada la venda cal tancar el compte (438) Acomptes de Clients pel seu saldo.
• El compte (430) Clients s'anota com a diferència entre les partides del Deure i de l'Haver.
• L'import del compte (477) H.P., IVA Repercutit eix d'aplicar el 16% sobre 15.000 €, que és la
diferència resultant de restar al valor de la venda (20.000 €) la bestreta rebuda (5.000 €).
EXERCICI
• Una empresa lliura 40.000 € com a bestreta de successives compres.
• Compra Mercaderies per 60.000 €, aplicant-se la bestreta realitzada.
• Rep d'un client una bestreta de futures vendes per 6.000 €.
• Ven mercaderies al client anterior per 24.000 €, aplicant-se la bestreta rebuda.
9.4. ENVASOS I EMBALATGES A TORNAR.
Aquesta problemà tica es presenta quan conjuntament amb les mercaderies que compra o ven l'empresa
s'aplica en la factura el valor dels envasos i embalatges utilitzats. Pel que fa al compte 406. ENVASOS I
EMBALATGES A TORNAR A PROVEÃ DORS cal dir que es tracta d'un compte d'Actiu que reflexa el
valor dels envasos i embalatges facturats pels proveïdors alhora que les mercaderies que contenen o
protegeixen i que tenen la facultat de ser tornats a aquests. Cal dir que al Balanç figurarà al Passiu
disminuint el compte 400. Proveïdors.
Anirà al Deure al moment d'efectuar la compra de les mercaderies que acompanyen, amb abonament al
compte 400. Proveïdors. Per contra, l'anotarem a l'Haver en dos situacions: al tornar els envasos i
embalatges, amb cà rrec a aquest compte; i quan decidim quedar-nos-en amb una part i/o s'han trencat o
perdut, amb abonament al 602. Compres d'Altres Aprovisionaments.
EXEMPLE: Una empresa compra mercaderies per 10.000 €, i el proveïdor li factura també 2.000 € en
concepte d'envasos a tornar.
________________ _______________
10.000 (600) Compres de Mercaderies
2.000 (406) Envasos i Embalatges a Tornar
als Proveïdors
1.920 (472) H.P., IVA Suportat
17
(12.000 x 16%) a (400) Proveïdors 13.920
________________ _______________
D'aquest assentament destaquem que el compte 472. H.P. IVA Suportat es calcula sobre una base de 12.000 €,
que és la suma de la compra (10.000 €) i els envasos a tornar (2.000 €), ja que ambdós suporten IVA.
EXEMPLE: Es tornen envasos per valor de 1.500 €, es trenquen per valor de 200 € i la resta queda en poder
de l'empresa.
Realitzarem dos assentaments: un per la devolució dels envasos, i l'altre pels restants conceptes.
• Pels envasos tornats:
________________ _______________
1.740 (400) Proveïdors a (406) Envasos i Emb. Tornar Prov. 1.500
a (472) H.P., IVA Suportat 240
________________ _______________
El nostre deute amb els Proveïdors disminueix amb l'import dels envasos tornats més l'IVA corresponent.
• Pels envasos que no es tornen:
________________ _______________
500 (602) Compres d'Altres Aprvts. a (406) Envasos i Emb. a Tornar Prov. 500
(2.000 - 1.500)
________________ _______________
Els comptes 602. Compres d'Altres Aprovisionaments i 406. Envasos i Embalatges a Tornar als Proveïdors
s'anoten per 500 €, que és la suma de l'import dels envasos trencats (200 €) i el dels que es queda l'empresa
(300); o el que és el mateix, el valor dels envasos que l'empresa no torna, és a dir, la resta entre el valor
dels envasos facturats (2.000 €) i els que sÃ− que ha tornat (1.500 €).
Per una altra banda, cal remarcar que no es fa cap anotació referent a l'IVA, doncs ja es va carregar en el
moment d'efectuar la compra de les mercaderies a les quals contenien.
En referència al compte (437) Envasos i Embalatges a Tornar per Clients, la mecà nica comptable és
la mateixa, si bé de signe contrari. Es tracta d'un compte de Passiu que indica l'import dels envasos i
embalatges facturats per l'empresa al produir-se una venda de les mercaderies que contenen o resguarden i que
poden ser tornats pels clients. Tanmateix, al Balanç figurarà a l'Actiu disminuint el saldo del compte 430
Clients.
L'anotarem a l'Haver al moment de la venda d'aquestes mercaderies, amb cà rrec al compte 430 Clients. Per
contra, es registrarà al Deure en dos moments: quan els clients ens tornen els envasos i embalatges, amb
abonament al 430. Clients; i quan transcórrega el termini donat a aquests per a tornar-los, amb abonament al
compte 704. Venda d'Envasos i Embalatges.
18
EXEMPLE: Ven mercaderies per 20.000 €, facturant a més a més 1.000 € en concepte d'embalatges amb
facultat de devolució dins d'un termini.
________________ _______________
24.360 (430) Clients a (700) Vendes de Mercaderies 20.000
a (437) Env. i Emb. a Tornar per Clients 1.000
a (477) H.P., IVA Repercutit 3.360
(20.000 + 1.000) x 16%
________________ _______________
L'IVA repercutit es calcula tant sobre les vendes de les mercaderies com sobre els embalatges.
EXEMPLE: El client sols torna en el termini fixat embalatges per 600 €.
AcÃ− també caldrà fer dos assentaments:
• Per la devolució dels embalatges realitzada pels clients.
________________ _______________
• (437) Env. i Emb. a Tornar per Clients
96 (477) H.P., IVA Repercutit a (430) Clients 696
________________ _______________
Com que els clients tornen una part dels embalatges, el nostre dret de cobrament disminuirà en aquest import
més l'IVA corresponent imputat amb anterioritat.
• Pels embalatges no tornats:
________________ _______________
400 (437) Env. i Emb. a Tornar per Clients a (704) Vendes d'Envasos i Embalatges 400
(1.000 - 600)
________________ _______________
L'import dels envasos no tornats (1.000 € del total d'envasos facturats menys 600 € dels que han tornat els
clients) es considerarà a tots els efectes com una venda d'aquests.
EXERCICIS
• Una empresa compra Matèries Primes per 8.000 €, facturant el proveïdor 2.000 € per embalatges a
tornar.
• Es tornen embalatges per valor de 300 €, es trenquen per 250 € i s'adquireixen la resta.
19
• Ven Productes Acabats per 6.000 €, facturant 500 € per envasos a tornar.
• El client torna envasos per 100 €, quedant-se amb la resta.
9.5. INSOLVà NCIES DE TRÀFIC.
Dissortadament, l'empresa es troba freqüentment en situacions que li fan sospitar d'una dificultat per a
cobrar saldos pendents de determinats clients o deutors, bé perquè no li paguen als terminis establerts,
bé perquè es declaren en concurs voluntari de creditors (abans suspensió de pagaments) o bé per altres
causes. En aquests casos l'empresa cal que registre eixe deteriorament (o com es deia en l'anterior
nomenclatura comptable, dote la provisió) amb el compte 490. DEPRECIACIà DEL VALOR DE
CRà DITS PER OPERACIONS COMERCIALS. Aquest compte és de passiu, però figurarà al
Balanç a l'Actiu minorant els comptes adients dels subgrups 43 i 44.
L'empresa pot provisionar de dues maneres: pot fer una dotació global amb carà cter anual per tots els
clients i deutors en què es troba en aquesta situació o bé pot dotar individualment cada problemà tica en
el moment en què es presente. Vegem com actuarem en aquestes situacions:
• ESTIMACIÃ GLOGAL.
En aquest cas, tots els clients i deutors amb els quals l'empresa té problemes de cobrament són tractats
com a un únic conjunt, per la qual cosa les dotacions a les provisions per insolvències de trà fic es fan a la
fi de l'exercici, amb una mecà nica comptable idèntica a la ja estudiada en les provisions per depreciació
de mercaderies.
EXEMPLE: Una empresa decideix registrar el deteriorament dels seus drets de cobrament amb dificultats per
6.000 €. El deteriorament de l'any passat va ser per 4.000 €.
• Per la dotació de l'any anterior:
________________ _______________
4.000 (490) Depreciació del Valor de Crèdits a (794) Reversió de la Depreciació de 4.000
per Operacions Comercials Crédits per Operacions Comercials
________________ _______________
Anul·lem la provisió de l'any anterior passant-la al Deure (com el compte 490. Depreciació del Valor de
Crèdis per Operacions Comercials és de Passiu, figurava a l'Haver a l'assentament d'obertura). Com a
contrapartida s'utilitza el compte diferencial 794. Reversió de la Depreciació de Crèdits per Operacions
Comercials (el qual tancarem posteriorment carregant-ho amb abonament al 129. Pèrdues i Guanys).
• Per la dotació de l'any actual.
________________ _______________
6.000 (694) Pèrdues per Depreciació de Crédits a (490) Depreciació del Valor de Crèdits 6.000
per Operacions Comercials per Operacions Comercials
________________ _______________
20
Registrem el deteriorament dels crèdits per operacions comercials d'enguany amb cà rrec a un altre compte
diferencial (en aquest cas de despeses, el 694. Pèrdues per Depreciació de Crèdits per Operacions
Comercials, el qual es tancarà també amb el compte 129. Resultat de l'Exercici).
• ESTIMACIÃ INDIVIDUALITZADA.
Si l'empresa opta per un seguiment individualitzat dels saldos dels clients i deutors, el P.G.C. estableix un
procediment a efectuar en el mateix moment en què es coneix algun fet que va a dificultar un cobrament.
Més tard, tindrem que assentar bé el cobrament d'aquest dret o bé la seua pèrdua definitiva. Anem a
estudiar el procés acompanyant-ho d'uns exemples.
EXEMPLE: Un client que ens devia 7.000 € es declara en suspensió de pagaments.
El primer que cal fer es canviar de nom el compte que reflectia el dret de cobrament (430. Clients), ja que ara
cal la possibilitat de que no ho cobrem, i per a això utilitzarem el compte 436. Clients de Dubtós
Cobrament, que a l'igual que el 430. Clients és també d'Actiu.
________________ _______________
7.000 (436) Clients de Dubtós Cobrament a (430) Clients 7.000
________________ _______________
Alhora, cal dotar la provisió adient, ja que l'empresa té una possible pèrdua en eixe dret de cobrament,
per a la qual cosa utilitzarà el compte explicat anteriorment 490. Depreciació del Valor de Crèdits per
Operacions Comercials.
________________ _______________
7.000 (694) Pèrdues per Depreciació de Crèdits a (490) Depreciació del Valor de Crédits 7.000
per Operacions Comercials per Operacions Comercials
________________ _______________
A partir d'ara es poden produir dos situacions:
• Que el client finalment faça front al crèdit que li havÃ−em concedit i ens el pague.
EXEMPLE: El client anterior paga el seu saldo:
________________ _______________
7.000 (570) Caixa, € a (436) Clients de Dubtós Cobrament 7.000
________________ _______________
Tanquem el compte 435 al produir-se el cobrament, amb cà rrec al 570. Caixa, €, i seguidament:
________________ _______________
7.000 (490) Dep. Valor Cdts. per Op. Comerc. a (794) Reversió Dep. Cdts. Op. Comerc. 7.000
21
________________ _______________
Igualment tanquem el compte 490. Depreciació del Valor de Crédits per Operacions Comercials, ja que ha
desaparegut el motiu pel qual va néixer.
• El client es declara insolvent i, conseqüentment, l'empresa no cobra el saldo pendent.
En aquest cas, també anul·larem en primer lloc el compte 436. Clients de Dubtós Cobrament però ara
posarem com a contrapartida el compte 650. Pèrdues de Crèdits Comercials Incobrables, ja que l'empresa
dona per perdut eixe saldo.
EXEMPLE: Anem a suposar que el client que estem utilitzant d'exemple no paga el seu crèdit com hem
assentat en l'apartat a), sinó que es declara insolvent:
________________ _______________
7.000 (650) Pèrdues de Crèdits Comercials
Incobrables a (436) Clients de Dubtós Cobrament 7.000
________________ _______________
Acte seguit, també tancarem el compte 490. Depreciació del Valor de Crédits per Operacions
Comercials, ja que es va crear quan la pèrdua era possible i no certa com finalment ha resultat:
________________ _______________
7.000 (490) Depreciació del Valor de Crédits a (794) Reversió Depreciació Crédits 7.000
per Operacions Comercials per Operacions Comercials
________________ _______________
En el cas de que aquestes problemà tiques es presentaren en el compte 440. Deutors en lloc del compte 430.
Clients, actuarÃ−em de la mateixa manera i amb els mateixos comptes, utilitzant el compte 446. Deutors de
Dubtós Cobrament en volta del 436. Clients de Dubtós Cobrament.
EXERCICIS
• Una empresa ven mercaderies per 4.000 €, girant lletra que es acceptada per al seu cobrament.
• Es considera al client de dubtós cobrament, dotant-se la provisió corresponent.
• El client paga l'import que devia.
• Ven productes acabats per 8.000 €.
• El client es declara en suspensió de pagaments, dotant-se la provisió corresponent.
• El client es declara insolvent.
9.6. COBRAMENT D'EFECTES PER MEDIACIà BANCÀRIA.
La utilització de les lletres de canvi és molt habitual en la prà ctica empresarial i es fa amb la
intencionalitat de servir-se per al seu cobrament de les entitats bancà ries. Vegem l'assentament ja conegut
d'una venda amb efecte canviari com a medi de cobrament:
22
EXEMPLE: Una empresa ven mercaderies per 3.000 €, girant lletra a 60 dies que és acceptada per al
cobrament de la factura.
________________ _______________
3.480 (431) Clients, Efectes Comercials Cobrar a (700) Vendes de Mercaderies 3.000
a (477) H.P., IVA Repercutit 480
________________ _______________
Una volta efectuada la venda i elegida com a forma de cobrament la lletra de canvi, se li presenten a l'empresa
dos maneres de fer ús dels serveis bancaris:
• El banc es carrega únicament de cobrar la lletra, probablement a causa d'una xarxa comercial
insuficient de l'empresa, amb la qual cosa tenim que utilitzar el compte 4312. EFECTES
COMERCIALS EN GESTIÃ DE COBRAMENT.
• El banc, a més a més de fer-se cà rrec del cobrament de la lletra, avança el seu import a
l'empresa, si bé disminuït en els interessos i comissions corresponents. En aquest cas farem ús
del compte 4311. EFECTES COMERCIALS DESCOMPTATS. Anem a començar estudiant la
problemà tica que envolta aquest compte.
9.6.1. EFECTES COMERCIALS DESCOMPTATS.
Per a l'anà lisi de la mecà nica comptable del compte 4311. EFECTES COMERCIALS DESCOMPTATS
anem a servir-nos de la resolució d'exemples:
EXEMPLE: L'empresa porta la lletra al banc per a descomptar-la, carregant-li el banc 100 € en concepte
d'interessos de descompte, i 20 € de diverses comissions.
Tenim que fer dos assentaments:
• Pel canvi de condició de la lletra (doncs ja no la tenim, sinó que l'hem descomptada al banc).
________________ _______________
3.480 (4311) Efectes Comercials Descomptats a (431) Clients, Efectes Com. a Cobrar 3.480
________________ _______________
• Pel descompte bancari i el corresponent ingrés en el compte corrent.
________________ _______________
3.360 (572) Bancs i ..., € (Per Diferències)
120 (665) Interessos per Descompte d'Efectes i
Operacions de Factoring (100+20) a (5208) Deutes per Efectes Descomptats 3.480
________________ _______________
23
Analitzem l'assentament:
• Encara que hi ha llibres que continuen registrant les comissions bancà ries per descompte d'efectes al
compte 626. Serveis Bancaris i Similars, o al compte 769. Altres Ingressos Financers, el PGC indica
explÃ−citament com a contrapartida del compte 5208. Deutes per Efectes Descomptats únicament al
compte 665. INTERESSOS PER DESCOMPTE D'EFECTES I OPERACIONS DE
FACTORING (pels interessos i despeses suportats).
• El compte 5208. DEUTES PER EFECTES DESCOMPTATS reflexa el fet de què quan l'entitat
financera ens avança els diners en realitat és com si ens fera un préstec, i per tant tenim un
deute amb ella. El deute serà pel total de l'efecte (la norma 9ª 3.1 indica que els dèbits comercials
amb venciment no superior a 12 mesos podran valorar-se pel seu nominal).
• En canvi, l'import que ingressarem en el nostre compte corrent utilitzant el compte 572 Bancs i ..., €,
serà el resultant de restar-li al valor de l'efecte l'import dels interessos i comissions que ens carrega
l'entitat financera.
Una volta realitzades aquestes anotacions, poden presentar-se dos casos: que el client pague l'efecte o que no
ho faça. Vegem quins seran els registres comptables en aquestes situacions:
• El client paga la lletra al seu venciment.
Procedirem a anul·lar el compte 4311 Efectes Comercials Descomptats, doncs la lletra ja no es troba en
poder de l'entitat financera. Anul·larem també el compte 5208. Deutes per Efectes Descomptats, ja que
quan l'entitat financera cobra la lletra al client desapareix el nostre deute amb ella. En el cas de l'exemple que
ens ocupa:
________________ _______________
3.480 (5208) Deutes per Efectes Descomptats a (4311) Efectes Comercials Descmpts. 3.480
________________ _______________
• El client no paga la lletra. El banc ens carregarà les despeses de devolució de l'efecte.
EXEMPLE: Suposem que en l'exercici que estem treballant com a exemple, el client no pagara la lletra i el
banc ens carregara 70 € de despeses de devolució.
Caldrà fer dos assentaments:
• Pel canvi de condició de la lletra.
Anul·larem el compte 4311. Efectes Comercials Descomptats i crearem el 4315. EFECTES
COMERCIALS IMPAGATS, ja que ara l'efecte passa a formar part de la nostra cartera de lletres
impagades.
________________ _______________
3.480 (4315) Efectes Comercials Impagats a (4311) Efectes Comercials Descmpts. 3.480
________________ _______________
• Pel cà rrec que ens fa el Banc en el nostre compte corrent de l'efecte impagat i les comissions.
24
________________ _______________
• (5208)Deutes per Efectes Descomptats
70 (626) Serveis Bancaris i Similars a (572) Bancs i ..., € 3.550
________________ _______________
Fem les següents consideracions en aquest assentament:
• Anul·lem el compte 5208. Deutes per Efectes Descomptats, ja que el banc està cobrant-se el
préstec que ens va fer (en aquest cas del nostre compte corrent i no del client).
• Anotem les despeses de devolució en el compte 626. Serveis Bancaris i Similars (tampoc suporten
IVA).
• El total de l'efecte més les despeses ocasionades ho lleven del compte corrent de l'empresa (572.
Bancs i ..., €).
Posteriorment, podria donar-se el cas de què el client pagara la lletra -i les despeses ocasionades en la
devolució- en dades posteriors al seu venciment. Vegem-ho:
EXEMPLE. El client anterior realitza una transferència a l'empresa per l'import del nominal més els 70 €
de despeses.
________________ _______________
3.550 (572) Bancs i ..., € a (4315)Efectes Comercials Impagats 3.480
a (769) Altres Ingressos Financers 70
________________ _______________
Cal fixar-nos en què l'import de les despeses que ara recuperem vé registrat al compte 769. Altres
Ingressos Financers (hi ha llibres de text que utilitzen el 778. Ingressos Excepcionals).
També caldria la possibilitat de què en lloc de pagar-nos l'efecte tornat, el client ens demane que li lliurem
una nova lletra. Aquesta tindria que ser per un import que contemplara el nominal de l'anterior lletra, les
despeses de devolució i fins i tot els interessos de demora pel nou finançament de la lletra (en aquest cas,
caldrà imputar l'I.V.A.). Observem l'exemple:
EXEMPLE. Lliurem al client que ens tornà la lletra un nou efecte pel nominal de la lletra, les despeses
hagudes i 80 € d'interessos de demora.
________________ _______________
3.642'80(431) Clients, Efectes Comercials Cob. a (4315)Efectes Comercials Impagats 3.480
a (769) Altres Ingressos Financers 150
(70 + 80)
a (477) H.P., I.V.A. Repercutit 12'80
25
(80 x 16 %)
________________ _______________
En aquest assentament cal ressenyar:
• El compte 769. Altres Ingressos Financers replega tant l'import de les despeses com dels interessos de
demora.
• L'I.V.A. sols es calcularà sobre els interessos de demora.
EXERCICIS
• Una empresa ven embalatges per 5.000 €, girant lletra que és acceptada per al pagament de la factura.
• Porta la lletra a negociar al banc, el qual li carrega 50 € d'interessos del descompte, i 40 € de comissions.
• El client paga la lletra al seu venciment.
• Ven mercaderies per 9.000 €, girant lletra que es acceptada per al pagament de la factura.
• Porta la lletra a la caixa d'estalvis per al seu descompte, carregant-li 80 € d'interessos del descompte i 40 €
de comissions.
• El client no paga la lletra al seu venciment, i l'entitat li carrega en el compte corrent 100 € de despeses de
devolució.
• L'empresa gira nova lletra pel nominal, les despeses i 120 € d'interessos de demora.
9.6.2. OPERACIONS DE FACTORING.
Les empreses de factoring -moltes d'elles filials d'entitats financeres- s'encarreguen d'analitzar, administrar i
gestionar la cartera de clients d'una empresa, aixÃ− com d'avançar el cobrament dels crèdits corresponents
a canvi de cobrar-li uns diners. A més a més, es pot contractar en la modalitat “sense recurs”, en la qual
l'empresa de factoring assumeix el risc d'insolvència del deutor.
Si es tracta d'aquesta modalitat, caldrà anul·lar el dret de cobrament corresponent i registrar la despesa
corresponent i els diners ingressats de l'empresa de factoring a la qual se li ha trasmés aquest dret.
EXEMPLE: Una empresa traspassa a una altra de factoring drets de cobrament de clients per 50.000 € en la
modalitat “sense recurs”, amb una despesa de 1.000 €.
________________ _______________
49.000 (572) Bancs i ..., €
1.000 (665) Int. Descte. Efectes i Op. Factoring a (430) Clients 50.000
________________ _______________
Per contra, si és una operació de factoring “amb recurs” la mecà nica comptable és molt similar a la del
descompte d'efectes que acabem d'estudiar. Veiem-ho:
EXEMPLE: Una empresa cedeix a una empresa de factoring drets de cobrament sobre clients seus per 30.000
€ en la modalitat “amb recurs”, ocasionan-li una despesa de 600 €.
Cal fer dos assentaments:
• Pel canvi de situació de la cartera de clients afectada per l'operació:
26
________________ _______________
30.000 (432) Clients, Operacions de Factoring a (430) Clients 30.000
________________ _______________
• Pels diners ingressats, la despesa pagada i el deute corresponent:
________________ _______________
29.400 (572) Bancs i ..., €
600 (665) Int. Descte. Efectes i Op. Factoring a (5209) Deutes Operacions Factoring 30.000
________________ _______________
EXEMPLE: A l'empresa de factoring li tornen crédits per valor de 2.000 €.
També hem de registrar dos problemà tiques:
• Caldrà qualificar-los com a crédits de dubtós cobrament
________________ _______________
2.000 (436) Clients de Dubtós Cobrament a (432) Clients, Operacions de Factoring 2.000
________________ _______________
I acte seguit, assentarem la depreciació del crèdit patida per l'empresa:
________________ _______________
2.000 (694) Pèrdues per Depreciació de a (490) Depreciació del Valor de 2.000
Crèdits per Operacions Comercials Crèdits per Operacions Comercials
________________ _______________
• Per la cancel·lació del deute i el pagament dels 2.000 € no cobrats per l'empresa de factoring:
________________ _______________
30.000 (5209) Deutes Operacions Factoring a (432) Clients, Operacions de Factoring 28.000
(Saldo = 30.000 - 2.000)
a (572) Bancs i ..., € 2.000
________________ _______________
EXERCICIS
27
• Una empresa ven productes acabats per 3.000 €.
• Traspasssa el crèdit a una empresa de factoring en la modalitat “sense recurs”, la qual li carrega 60 €
d'interessos.
• Ven mercaderies per 15.000 €.
• Traspassa el crèdit a una empresa de factoring en la modalitat “amb recurs”, carregant-li aquesta 300 €
d'interessos.
• El client paga la lletra al seu venciment.
• Ven envasos a diversos clients per 6.000 €.
• Traspassa aquest crèdit a una empresa de factoring en la modalitat “amb recurs”, carregant-li aquesta 120
€ d'interessos.
• Un client dels anteriors amb un crèdit per un import de 1.000 € no paga la lletra al seu venciment.
9.6.3. EFECTES COMERCIALS EN GESTIÃ DE COBRAMENT.
Com ja està dit, en aquest cas l'empresa sols encarrega a l'entitat financera el cobrament d'un efecte canviari,
per a la qual cosa utilitzarem el compte 4312. EFECTES COMERCIALS EN GESTIÃ DE
COBRAMENT. Anem a estudiar la mecà nica comptable d'aquest compte servint-nos per als exemples de la
mateixa lletra de 3.480 € dels efectes comercials descomptats, per a visualitzar millor les diferències amb
aquests.
EXEMPLE: L'empresa remet la lletra a l'entitat financera per a que aquesta s'encarregue del cobrament.
Primerament, tan sols tenim que fer l'assentament corresponent al canvi de nom de la lletra, ja que ara no es
troba en poder de l'empresa, sinó que l'ha portada a l'entitat financera per a que la cobre:
________________ _______________
3.480 (4312) Efectes Comercials en Gestió de
Cobrament a (431) Clients, Efectes Com. a Cobrar 3.480
________________ _______________
Quan l'entitat presente la lletra al cobrament pot passar, a l'igual que amb la problemà tica ja estudiada dels
efectes descomptats, que el client la pague o no. Anem a vore com actuarÃ−em:
• El client paga la lletra al seu venciment.
EXEMPLE: El client anterior fa front a les seues obligacions amb l'empresa i paga la lletra, cobrant l'entitat
financera les comissions de cobrament per valor de 50 €.
________________ _______________
3.422 (572) Bancs i ..., € (Per diferències)
50 (626) Serveis Bancaris i Similars
8 (472) H.P., IVA Suportat a (4312) Efectes Com. en Gestió Cob. 3.480
________________ _______________
En l'assentament observem el següent:
28
• El compte 626. SERVEIS BANCARIS I SIMILARS l'utilitzem per les comissions de cobrament
que ens imputa l'entitat.
• L'operatòria d'efectes en gestió de cobrament és una de les poques operacions bancà ries que
està gravada amb l'IVA, per tant caldrà utilitzar el compte 472. H.P., IVA Suportat.
• Anul·lem el compte 4312. Efectes Comercials en Gestió de Cobrament, ja que l'efecte ja no obra
en poder de l'entitat financera (com que era d'Actiu figurava al Deure, i ara per tancar-lo caldrÃ
canviar-lo de costat).
• Registrem l'ingrés corresponent (l'import de la lletra menys les despeses i impostos ocasionats) al
compte 572. Bancs i ..., €.
• El client no paga la lletra al seu venciment.
EXEMPLE: El client no atén la lletra presentada pel banc,i aquest ens remet l'efecte sense cobrar i ens
carrega 50 € de comissions per gestions i 70 € més en concepte de despeses de devolució.
Cal que fem dos assentaments:
• Per l'anul·lació del compte 4312. Efectes Comercials en Gestió de Cobrament.
Una volta la gestió de cobrament de l'entitat financera ha resultat infructuosa ens torna la lletra, la qual
engrossirà la nostra cartera d'impagats i nosaltres tindrem que registrar-ho utilitzant com a contrapartida el
compte 4315. Efectes Comercials Impagats:
________________ _______________
3.480 (4315) Efectes Comercials Impagats a (4312) Efectes Com. en Gestió Cob. 3.480
________________ _______________
• Per la comptabilització de les despeses.
L'entitat no ingressa els diners en el nostre compte corrent, doncs no ha cobrat la lletra; tampoc no ens els
llevarà , ja que no ens els havia avançat. Tanmateix, cal comptabilitzar les comissions i les despeses que
s'han originat, les quals sÃ− que seran cobrades del nostre compte corrent.
________________ _______________
120 (626) Serveis Bancaris i Similars
19'20 (472) H.P., IVA Suportat [(50+70)x0'16] a (572) Bancs i ..., € 139'20
________________ _______________
D'aquest assentament es desprèn:
• Tant les comissions de gestió de cobrament com les despeses de devolució s'assenten al compte
626. Serveis Bancaris i Similars.
• AcÃ− també cal pagar l'IVA, si bé ara es calcularà sobre la suma de comissions i despeses de
devolució.
Per una altra banda, i d'igual manera que als efectes descomptats, les despeses de devolució poden ser
imputats al client aixÃ− com els interessos de demora en cas de girar nova lletra.
29
EXEMPLE. El client anterior accepta nova lletra pel nominal, les despeses de devolució i 80 € d'interessos
de demora.
________________ _______________
3.654 (431) Clients, Efectes Comercials Cob. a (4315)Efectes Comercials Impagats 3.480
a (769) Altres Ingressos Financers 150
(70 + 80)
a (477) H.P., I.V.A. Repercutit 24
(150 x 16 %)
________________ _______________
EXERCICIS
• Una empresa ven productes acabats per 8.000 €, girant lletra que és acceptada per al seu pagament.
• L'empresa remet la lletra al banc per a que gestione el seu cobrament.
• El client paga la lletra i el banc ens carrega 80 € per les gestions realitzades.
• Una empresa ven envasos per 7.000 €, girant lletra que es acceptada per al seu pagament.
• L'empresa porta la lletra a la caixa d'estalvis per a que s'encarregue del seu cobrament.
• El client no paga la lletra i la caixa d'estalvis li carrega 100 € per les gestions realitzades, i 50 de despeses
de devolució.
• El client ordena una transferència a favor de l'empresa per l'import de la lletra més les despeses de
devolució.
SUPà SIT Nº 14
Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: Diners en c/c. per 15.000 €;
factures pendents de cobrament per la venda de mercaderies per 8.000 €; camió per 20.000 €; préstec
concedit al treballador Salva Nostà Nistarà per 3.000 € (6 mesos); mercaderies per 20.000 €; factures
pendents de pagament per la compra del camió documentades amb lletra per 6.000 € (18 mesos); diners en
efectiu per 10.000 €; maquinà ria per 8.000 €; deute amb la Seguretat Social per 2.000 € depreciació de
mercaderies per 1.800 €.
Realitza les següents operacions:
• Lliura lletra per les factures pendents de cobrament.
• Paga el deute amb la Seguretat Social.
• Li tornen gèneres per 600 €, i accepten quedar-se amb la resta amb una rebaixa de 400 € per defectes de
qualitat.
• Compra mercaderies per 10.000 €, amb unes despeses de duanes de 200 € i una bonificació del 2 %. Paga
3.000 € amb taló i accepta lletra per la resta.
• Li fan un descompte per volum de comanda de 300 €.
• Ven la maquinà ria pel seu valor comptable, lliurant lletra per 3.000 € (15 mesos) i quedant pendent de
cobrament la resta (5 mesos).
• Rep un préstec de CajaDuero per 6.000 € que ingressa al seu compte corrent (8 mesos).
• Ven mercaderies per 15.000 €, amb unes despeses de transport de 150 € que queda a deure i fent un
descompte per prompte pagament del 4% fora de factura. Cobra 10.000 € al comptat i queda pendent la
30
resta.
• Compra diverses ferramentes per 2.000 €, acceptant lletra per la meitat a 6 mesos, i la resta queda pendent a
3 mesos.
• Rep factura de la gestoria per 300 €, pagant la meitat en efectiu i quedant pendent la resta.
• Per un servei de mediació en una operació comercial rep 3.000 €.
• Es paga amb cà rrec al c/c. de l'empresa la nòmina del mes, i queda pendent de pagament la quota de la
Seguretat Social i la retenció pel I.R.P.F.: valor total de la nòmina, 20.000 €; quota de l'empresa a la
Seguretat Social per 6.800 € i dels treballadors per 2.000 € i retencions per I.R.P.F. per 3.000 €.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les existències de mercaderies es valoren a la fi de l'exercici en 18.000 €.
• Les mercaderies s'han depreciat en 2.200 €.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 15
Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: préstec rebut de Caixa
Ontinyent per 12.000 € (10 mesos); solar per 48.000 €; diners en efectiu per 20.000 €; saldo a favor amb
Hisenda per 5.000 €; diners en c/c. per 70.000 €; factures pendents de cobrament per la venda de mercaderies
documentades amb lletres per 18.000 €; camió per 36.000 €; mercaderies per 9.000 €; salaris avançats a un
treballador per 800 €; lletra per la compra del camió per 8.000 € (12 mesos) depreciació de mercaderies per
600 €.
Realitza les següents operacions:
• Cobra mitjançant taló el saldo a favor amb Hisenda.
• Paga amb taló 2.000 € en concepte de bestreta de futures compres.
• Compra mercaderies per 32.000 €, amb unes despeses de transport de 100 € i un descompte comercial del
3%. S'aplica la bestreta feta i accepta lletra per la resta.
• Ven mercaderies per 20.000 €, fent un descompte comercial del 1'5% i pagant 100 € de transport. Cobra la
totalitat amb taló.
• Per incompliment dels terminis de lliurament de les mercaderies, fem un descompte de 400 €.
• Ven mercaderies per 15.000 €. Al cap d'uns dies fa un descompte per prompte pagament del 2%. Es cobra
mitjançant taló.
• Es paga amb cà rrec al c/c. de l'empresa la nòmina del mes, recuperant el diners avançat al treballador i
quedant pendent de pagament la quota de la Seguretat Social i la retenció pel I.R.P.F.: valor total de la
nòmina, 30.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 10.000 € i dels treballadors per 2.500 € i
retencions per I.R.P.F. per 4.000 €.
• Ven el solar pel seu valor comptable, cobrant 10.000 € al comptat, 20.000 € mitjançant lletra a 18 mesos i
la resta queda pendent de cobrament a 6 mesos
• Les mercaderies a la fi de l'exercici es valoren en 8.000 €.
• Les mercaderies s'han depreciat en 1.200 €.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
31
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 16
Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: préstec realitzat a un
treballador per 8.000 € (12 mesos); diners en efectiu per 40.000 €; diners en c/c. per 100.000 €; factures
pendents de pagament per la compra de mercaderies documentades amb lletres per 5.000 €; diners avançats
a un treballador per 3.000 €; mobles per 6.000 €; mercaderies per 12.000 €; salaris pendents de pagament per
2.000 €; deute per la compra de mobles per 8.000 € (15 mesos) i depreciació de mercaderies per 1.300 €.
Realitza les següents operacions:
• Accepta lletra a 8 mesos pel deute pendent per la compra de mobles.
• Paga 3.000 € en concepte de bestreta de futures compres.
• Compra mercaderies per 50.000 €, amb un descompte per prompte pagament del 2% i amb 100 € de
transport. S'aplica la bestreta feta i paga la resta amb taló.
• Ven mercaderies per 60.000 €, amb unes despeses de transport de 200 € i facturant en concepte
d'embalatges 10.000 €.
• El client torna embalatges per 3.000 €, se li han trencat per 1.000 € i es queda amb la resta.
• Es paga amb cà rrec al c/c. de l'empresa la nòmina del mes i el deute pendent per aquest concepte, i es
recupera els diners avançats. Queda a deure la quota de la Seguretat Social i la retenció pel I.R.P.F.:
valor total de la nòmina, 50.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 18.000 € i dels treballadors
per 5.000 € i retencions per I.R.P.F. per 7.000 €.
• Compra mobles per 3.000 €, a pagar la meitat amb lletra a 12 mesos i la resta queda pendent a 4 mesos.
• Compra mercaderies per 80.000, facturant-li embalatges per 12.000 €, i pagant 15.000 € amb taló i
acceptant lletra per la resta.
• Torna embalatges per 5.000 €, s'han deteriorat per 3.000 € i es queda amb la resta.
• Les mercaderies a la fi de l'exercici es valoren en 70.000 €.
• Les mercaderies s'han depreciat en 600 €.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 17
Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: préstec rebut del BBVA
per 12.000 € (15 mesos); diners en efectiu per 50.000 €; diners en c/c. per 80.000 €; factures pendents de
cobrament per la venda de mercaderies documentades amb lletres per 10.000 €; diners avançats a una
treballadora per 1.000 €; baix comercial per 60.000 €; mercaderies per 20.000 €; deute per la compra del baix
comercial documentat amb lletra per 14.000 € (18 mesos) i depreciació de mercaderies per 1.500 €.
Realitza les següents operacions:
• Es sustituix per lletra a 9 mesos el deute pendent per la compra del baix comercial.
• Compra mercaderies per 20.000 €, rebent un descompte comercial del 1'5%, facturant-li 3.000 € en
concepte d'envasos a tornar i acceptant efecte per al cobrament.
• Torna envasos per 1.000 € i indica que s'han trencat per valor de 200 € i que accepta quedar-se amb la resta.
• Ven el baix comercial pel seu valor comptable, cobrant la meitat amb taló i la resta queda pendent a 90
32
dies.
• El valor total de la nòmina puja a 45.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 16.000 € i dels
treballadors per 4.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 6.000 €. Recupera els diners avançats, paga per valor
de 25.000 € i queda pendent de pagament la quota de la Seguretat Social, les retencions pel I.R.P.F. i la
resta de salaris.
• Deixa sense pagar la factura del telèfon per valor de 500 € i la reparació d'una mà quina per 1.000 €.
• Rep 5.000 € en concepte de bestreta de futures vendes.
• Ven mercaderies per 30.000 €, fent un descompte per prompte pagament fora de factura del 2% i aplicant la
bestreta rebuda.
• Les mercaderies a la fi de l'exercici es valoren en 15.000 €.
• Les mercaderies s'han depreciat en 1.200 €.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
• Balanç de Situació.
SUPà SIT Nº 18
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
8.000 (401) Proveïdors, Ef.Comerc. Pagar (406) Envasos i Emb. a Tornar a Proveïdors 6.000
40.000 (570) Caixa, € (173) Proveïdors d'Immobilitzat a LL.T. 5.000
5.000 (216) Mobiliari (438) Acomptes de Clients 3.000
6.000 (465) Remuneracions Pendents Pagam. (252) Crèdits a Llarg Termini 8.000 50.000 (572) Bancs i ..., €
(431) Clients, Efectes Comercials a Cobrar 6.000
15.000 (300) Mercaderies (390) Depreciació del Valor de Mercaderies 2.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• El client es declara en suspensió de pagaments.
• Finalment, el client paga el seu saldo.
• Torna als proveïdors el 60% dels envasos al seu poder, s'han trencat el 20% i es queda amb la resta.
• El préstec que va fer passa a tindre un venciment de 12 mesos.
• Ven els mobles pel seu valor comptable, cobrant la meitat a 2 mesos i la resta amb lletra a 18 mesos.
• Compra altres mobles per 8.000 €, a pagar 3.000 € a 3 mesos i la resta mitjançant lletra a 15 mesos.
• Ven mercaderies per 10.000 €, aplicant la bestreta rebuda i amb unes depeses de transport de 50 € que paga
en efectiu.
• Posteriorment, fa un descompte per volum de comanda del 2%.
• Compra mercaderies per 9.000 €, acceptant lletra a 30 dies. Posteriorment li fan un descompte per prompte
pagament del 3%.
• Posteriorment, torna mercaderies per 600 € i accepta quedar-se amb la resta amb un descompte de 400 € per
defectes de qualitat.
• Avança diners a una treballadora amb taló bancari per 500 €.
• El valor total de la nòmina puja a 20.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 7.000 € i dels
treballadors per 2.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 3.000 €. Recupera la bestreta feta, paga els salaris
33
pendents i sols queda pendent de pagament les quotes de la Seguretat Social i les retencions pel I.R.P.F. .
• Cobra 2.000 € per la cessió temporal d'una part del seu personal a una altra empresa.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les existències de mercaderies es valoren en 12.000 €.
• Les mercaderies s'han depreciat en 1.800 €.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 19
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
55.000 (300) Mercaderies (436) Clients de Dubtós Cobrament 5.000
5.000 (521) Deutes C.T. (490) Deprec. Valor Crèdits Oper. Com. 5.000
70.000 (570) Caixa, € (572) Bancs i ..., € 42.000
2.000 (407) Acomptes a Proveïdors (390) Deteriorament Valor Mercaderies 5.000
5.000 (437) Env.+Emb. Tornar Clients (1141) Reserves Estatutà ries 9.000
8.000 (218) Elements de Transport (544) Crèdits a C.T. al Personal 10.000
3.000 (460) Acomptes de Remuneracions (465) Remuneracions Pendents Pagament 5.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Ven la furgoneta pel seu valor comptable, a cobrar a 12 mesos.
• Es declara insolvent el client del qual no es tenia la certesa de cobrar.
• Els clients tornen el 20% dels envasos, s'ha trencat un 40% i es queden amb la resta.
• Ven mercaderies per 6.000 €, amb unes despeses de transport de 100 € que paga i girant lletra per al
cobrament de les mercaderies que és acceptada.
• El client es declara en suspensió de pagaments.
• Ven mercaderies per 2.000 €, fent un descompte per prompte pagament del 5% incluit en factura i cobrant
amb lletra.
• Porta la lletra a negociar al banc, el qual li carrega 60 € d'interessos i 44 € de comissions.
• El client no paga la lletra al seu venciment, i l'entitat li carrega 30 € de despeses de devolució.
• L'empresa gira nova lletra pel nominal, les despeses de devolució i 66 € d'interessos de demora.
• Torna el préstec rebut.
• Compra mercaderies per 10.000 €, aplicant la bestreta rebuda. Posteriorment li concedeixen un descompte
per volum de comanda de 300 €.
• El valor total de la nòmina puja a 40.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 12.000 € i dels
treballadors per 5.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 6.000 €. Paga els salaris pendents, recupera la bestreta
realitzada i sols queden pendents de pagament la quota de la Seguretat Social, les retencions pel I.R.P.F..
• Ha pagat en efectiu:
34
• 1.000 € de lloguer del local comercial.
• 500 € per l'elaboració d'un catà leg dels productes de l'empresa.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les existències de mercaderies es valoren en 60.000 €.
• Les mercaderies s'han depreciat en 6.000 €.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
SUPà SIT Nº 20
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
5.000 (437) Env.+Emb. Tornar Clients (430) Clients 10.000
2.000 (390) Depreciació Valor Mercaderies (401) Prov. Efectes Com. Pagar 7.000
4.000 (175) Efectes a Pagar a Ll.T. (300) Mercaderies 15.000
6.000 (490) Deprec. Valor Crèdits Oper. Com.(570) Caixa, € 25.000
4.000 (431) Clients, Efectes Com. Cobrar (1141) Reserves Estatutà ries 4.000
2.000 (217) Equips Processament Informació (170) Deutes a Ll. T. amb Entitats Crèdit 5.000
1.000 (173) Proveïdors Immob. a LL.T. (436) Clients Dubtós Cobrament 6.000
15.000 (572) Bancs i ..., € (543) Crèdits a C.T. per Alienació Immob. 3.000
• Es canvia el venciment del préstec amb al banc a 8 mesos.
• Els clients tornen el 40% dels envasos, s'han trencat un 20% d'ells i es queden amb la resta.
• Paga el client del qual no es tenia la certesa de cobrament.
• Porta la lletra al banc per a descomptar-la, el qual li cobra 80 € d'interessos i 30 € de comissions,
• El client paga la lletra al seu venciment.
• Ven mercaderies per 10.000 €, amb despeses d'assegurances de 100 € que paga i lliurant lletra que és
acceptada per al seu pagament. Després fa un descompte per prompte pagament del 2%.
• Porta la lletra al banc per a que li gestione el seu cobrament.
• El client no paga la lletra, i el banc li carrega 50 € de comissions i 20 € de despeses de devolució.
• L'empresa gira nova lletra per l'import de la lletra, les despeses de devolució i 150 € d'interessos de
demora.
• Ven mercaderies per 10.000 €, desglossant apart 150 € d'interessos per cobrar a 60 dies.
• Traspassa aquest saldo a una empresa de factoring, en la modalitat “amb recurs”, la qual li cobra 80 € per
interessos. Posteriorment, el client no paga.
• Compra mobles d'oficina per 12.000 €, a pagar la meitat dins de 3 mesos i la resta amb lletra a 15 mesos.
• Ven l'equipament informà tic pel seu valor comptable, a cobrar 800 dins de 6 mesos i la resta amb lletra a
14 mesos.
• El valor total de la nòmina puja a 12.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 4.000 € i dels
treballadors per 1.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 1.500 €. quedant pendent de pagament la quota de la
Seguretat Social, les retencions pel I.R.P.F. i salaris per 3.000 €.
35
• Ha cobrat en efectiu:
• 2.000 € d'activitats d'intermediació fetes de manera eventual en la venda d'un solar.
• 3.000 € de la cessió d'una patent.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les existències de mercaderies es valoren en 8.000 €.
• Les mercaderies s'han depreciat en 1.400 €.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 21
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
3.000 (490) Deprec. Valor Crèdits Op. Com. (431) Clients, Efectes Com. Cobrar 2.000
1.000 (543) Crèdits a C.T. per Alien. Immob. (300) Mercaderies 6.000
2.000 (525) Efectes a Pagar a C.T. (572) Bancs i ..., € 15.000
8.000 (406) Env.+Emb. Tornar Proveïdors (401) Proveïdors, Ef. Com. a Pagar 5.000
10.000 (213) Maquinà ria (252) Crèdits a Ll. T. 8.000
2.000 (173) Proveïdors Immob. a LL.T. (465) Remuneracions Pendents Pagament 1.000
3.000 (436) Clients Dubtós Cobrament (390) Depreciació Valor Mercaderies 300
20.000 (570) Caixa, € (440) Deutors 5.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Es dona per perdut el saldo del client del qual no es tenia la certesa de cobrar.
• Porta la lletra al banc per a descomptar-la, carregant-li el banc 60 € d'interessos i 20 € de comissions.
• El client no paga la lletra al seu venciment, i el banc li carrega 60 € de despeses de devolució.
• El client anterior ordena transferència a favor de l'empresa per l'import de la lletra i les despeses de
devolució.
• Torna el 50% dels envasos, s'han trencat un 30% i es queda amb la resta.
• Compra mercaderies per 10.000 €, amb unes despeses de transport de 300 €, acceptant lletra per al seu
pagament. Fora de factura fa un descompte per prompte pagament de 300 €.
• Ven mercaderies per 6.000 €, amb unes despeses de transport de 100 € i un descompte comercial del 2%.
Lliura efecte per al seu cobrament.
• Porta la lletra al banc per a gestionar el seu cobrament.
• El client paga la lletra al seu venciment, i el banc li carrega 50 € de comissions.
• El valor total de la nòmina puja a 30.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 9.000 € i dels
treballadors per 3.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 3.500 €. Paga els salaris pendents i sols queden
36
pendents de pagament la quota de la Seguretat Social i les retencions pel I.R.P.F.
• Ha pagat pel banc:
• 300 € de telèfon.
• 150 € de gas.
• 500 € del despatx d'advocats Disputes i Desavinences Associades.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les existències de mercaderies es valoren en 5.000 €.
• Les mercaderies s'han depreciat en 500 €.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 22
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
8.000 (430) Clients (572) Bancs i ... 10.000
1.000 (390) Depreciació Valor Mercaderies (411) Creditors Efectes Com. Pagar 7.000
2.000 (525) Efectes a Pagar a C.T. (437) Envasos i Embal. Tornar Clients 15.000
3.000 (436) Clients de Dubtós Cobrament (570) Caixa, € 10.000
5.000 (431) Clients, Efectes Com. Cobrar (112) Reserva Legal 4.000
3.000 (216) Mobiliari (520) Deutes a C. T. amb Entitats Crèdit 5.000
3.000 (460) Acomptes de Remuneracions (490) Depreciació Valor Crèdits Op. Com. 3.000
9.000 (300) Mercaderies (254) Crèdits a LL. T. al Personal 4.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Es cobra amb taló el saldo del client del qual no es tenia la certesa de cobrar.
• Porta la lletra al banc per a que gestione el seu cobrament.
• El client paga la lletra al seu venciment, i el banc li carrega 30 € de comissions.
• Li tornen el 60% dels envasos, s'han trencat un 25% i es queden amb la resta.
• Traspassa el saldo dels clients a una empresa de factoring en la modalitat “amb recurs”, la qual li carrega
160 € d'interessos. Posteriorment, no paga un client amb un saldo de 1.500 €.
• Compra una mà quina per 5.000 €, a pagar 2.000 € a 12 mesos i la resta mitjançant lletra a 18 mesos.
• Ven mercaderies per 20.000 €, amb unes despeses de transport de 300 € i un descompte comercial del 2%.
Lliura efecte per al seu cobrament.
• Porta la lletra al banc per a descomptar-la, carregant-li el banc 100 € d'interessos i 40 € de comissions.
• El client no paga la lletra al seu venciment, i el banc li carrega 90 € de despeses de devolució.
• Gira nova lletra pel nominal de l'anterior, les despeses de devolució i 60 € d'interessos de demora.
37
• Compra mercaderies per 15.000 €, amb unes despeses d'assegurances de 200 € i uns interessos desglossats
en factura de 300 € per pagar a 120 dies, acceptant lletra per al seu pagament. Posteriorment, li fan un
descompte per volum de comanda del 3%.
• El valor total de la nòmina puja a 60.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 21.000 € i dels
treballadors per 6.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 8.000 €., recupera la bestreta realitzada i queden
pendents de pagament la quota de la Seguretat Social, les retencions pel I.R.P.F. i els salaris.
• Ha pagat en efectiu:
• 500 € per la reparació de diverses avaries de la maquinà ria.
• 400 € de l'Impost de Bens Immobles.
• 100 € de material d'oficina.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les existències de mercaderies es valoren en 12.000 €.
• Les mercaderies s'han depreciat en 800 €.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 23
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
25.000 (572) Bancs i ..., € (113) Reserves Voluntà ries 1.000
15.000 (570) Caixa, € (490) Depreciació Valor Crèdits Op. Com. 6.000
6.000 (436) Clients Dubtós Cobrament (112) Reserva Legal 5.000
20.000 (213) Maquinà ria (253) Crèdits a Ll.T. per Enaj. Immob. 7.000
5.000 (431) Clients, Efectes Com. Cob. (440) Deutors 3.000 12.000 (300) Mercaderies (390) Depreciació
Valor Mercaderies 1.000
4.000 (406) Envasos i Emb. Tornar Prov. (438) Acomptes de Clients 2.000
3.000 (465) Remuneracions Pendents Pagam. (410) Creditors per Prestació de Serveis 3.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Porta la lletra al banc per a que gestione el seu cobrament.
• Torna embalatges per 3.000 €, s'han trencat per 200 € i es queda amb la resta.
• El client no paga la lletra i el banc ens carrega 40 € de comissions i 20 € de despeses de devolució.
• El client anterior paga amb taló l'import de la lletra més les despeses de devolució.
• Paga el client del qual no es tenia la certesa de cobrar.
• Ven la mà quina pel seu valor comptable, cobrant la meitat a 6 mesos i la resta mitjançant lletra a 12
mesos.
• Ven mercaderies per 10.000 €, aplicant la bestreta rebuda i amb unes despeses de transport de 30 €.
38
Posteriorment, fa un descompte per volum de comanda del 2%.
• Traspassa aquest crédit a una empresa de factoring, en la modalitat “amb recurs”, pagant 250 €
d'interessos. Posteriorment, el client no paga.
• Compra diversos mobles d'oficina per 600 €, a pagar la meitat a 15 mesos i la resta amb lletra a 6 mesos..
• Fa un préstec a Manu Xenorio per 3.000 € amb taló bancari, a tornar a 9 mesos.
• El valor total de la nòmina puja a 35.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 10.000 € i dels
treballadors per 4.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 5.000 €., paga els salaris pendents i sols queden per
pagar la quota de la Seguretat Social i les retencions pel I.R.P.F..
• Deu les següents despeses:
• Dret d'ús de la marca Mola-Cola per 2.000 €.
• Rebut de la llum per 300 €.
• Gestoria per 200 €.
• Ha ingressat pel banc:
• Cessió d'ús d'una patent per 3.000 €.
• Transport del personal de l'empresa per 500 €.
• Lloguer d'un local per 2.000 €.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
14. Les existències de mercaderies es valoren en 10.000 €.
15. Les mercaderies s'han depreciat en 2.000 €.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 24
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
7.000 (216) Maquinà ria (543) Crèdits a C.T. per Enaj. Immob. 8.000
30.000 (570) Caixa, € (572) Bancs i ..., € 50.000
4.000 (390) Deteriorament Valor Mercaderies (430) Clients 20.000
3.000 (520) Deutes a C.T. amb Entitats Crèdit (525) Efectes a Pagar a C.T. 5.000
12.000 (437) Env.+Emb. Tornar Clients (1141) Reserves Estatutà ries 4.000
5.000 (173) Proveïdors Immob. a LL.T. (465) Remuneracions Pendents Pagament 2.000
4.000 (436) Clients Dubtós Cobrament (490) Deterior. Valor Crèdits Op. Comerc. 4.000
3.000 (407) Bestretes a Proveïdors (400) Proveïdors 10.000
39
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Cobra en efectiu del client del qual no es tenia la certesa de cobrar.
• El client torna el 50% dels envasos, s'han trencat un 10% i es queda amb la resta.
• Compra mercaderies per 15.000 €, amb unes despeses d'assegurances de 200 € que paga i un descompte per
prompte pagament del 2% fora de factura.
• Ven la maquinà ria pel seu valor comptable, cobrant la meitat al comptat i la resta amb lletra a 15 mesos.
• Ven mercaderies per 50.000 €, amb unes despeses de transport de 100 € i un descompte comercial del 3%.
Gira lletra per al seu cobrament.
• Porta la lletra al banc per a que li gestione el seu cobrament. Posteriorment, el client no paga la lletra i el
banc li carrega 100 € de comissions i 50 € de despeses de devolució.
• Gira nova lletra pel nominal, les despeses de devolució i 60 € d'interessos de demora.
• Li tornen gèneres per 2.000 €, i accepten quedar-se amb la resta amb una rebaixa de 1.000 € per defectes
de qualitat.
• Compra ferramentes per 2.000 €, a pagar 500 € en 3 mesos i la resta amb lletra a 8 mesos.
• Ven mercaderies per 20.000 €,amb un descompte per volum de comanda del 3% i girant lletra.
• Descompta la lletra al banc, pagant 200 € d'interessos i 150 € de comissions. Posteriorment, el client no
paga la lletra, i el banc carrega 100 € de despeses de devolució.
• El valor total de la nòmina puja a 30.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 5.000 € i dels
treballadors per 3.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 2.400 €. Paga els salaris pendents, recupera la bestreta
realitzada i sols queden pendents de pagament la quota de la Seguretat Social i les retencions pel I.R.P.F..
• Deu les següents despeses:
• Lloguer del magatzem. 3.000 €.
• Rebut del gas natural. 1.000 €.
• Ha ingressat pel banc:
• Intermediació en una venda d'un solar. 4.000 €.
• Economat per als treballadors. 2.000 €.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les existències de mercaderies es valoren en 15.000 €.
• Les mercaderies s'han depreciat en 600 €.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
Comptabilitat i Fiscalitat, 67
•
40