Taller Info Econòmica 2

Economia i indicadors
Claus de la informació econòmica
30 d’octubre de 2014
1
Hola
(Poseu-vos còmodes, el
camí és llarg...)
Permeteu-me que em presenti...
JOAN MIQUEL PIQUÉ
Economista. Empresari, assessor de pimes i directius. Soci de
Maurilia Knowledge
Coach i consultor dels Estudis d’Economia de la UOC. Professor
d’Anàlisi de l’Entorn Econòmic a EADA. Especialista en anàlisi
econòmica, estratègia de negoci, gestió de la innovació, relacions
institucionals i comunicació estratègica. Autor dels llibres:
“Reiniciar: Fotografies de la crisi econòmica” (2012).
“El Mapa: un viaje empresarial” Ediciones Pirámide (2014)
[email protected]
@jmpique
Què voleu tenir d’aquí
a 1 setmana?
QUÈ ÉS L’EXCEL.LÈNCIA?
IMF
Investopedia/
Les portes d’entrada
Què farem en aquest taller?
1.  Els estereotips
2.  L’aprenentatge, i com treure el màxim
rendiment del temps i l’esforç
3.  L’entorn i la situació
4.  Tipus de coneixement, i com utilitzar-lo
5.  L’anàlisi i el mètode
6.  L’Economia en uns minuts
7.  Els conceptes bàsics
8.  Treballem en el món real
9.  L’elaboració de perspectives i visions
personals de la realitat
10.  Totes les peces del puzzle
11.  Epíleg, i ara què?
Es bo entendre l’economia per prendre
decisions a l’empresa
Podeu aixecar la ma els que hi estigueu
d’acord?
Molt bé, doncs
agafem una notícia a
l’atzar...
“Business, that’s easily defined – it’s
other people’s money”
Peter Drucker
“An executive who has made $1
billion is rarely the right person
to turn to for advice about a $6
trillion economy”
Paul Krugman, “A Country is not a
Company”, HBR 1996
Com treballarem?
Estudiarem
Criticarem
Decidirem
Persones + Coneixement = Canvi
Els negocis
són persones
El coneixement
provoca canvis
El poder de les
persones per
aconseguir
resultats
Per què treballarem així?
Estudiarem
Criticarem
Decidirem
Dreceres
(Recordeu: no n’hi ha)
El secret
(Recordeu: no n’hi ha)
“The idea that excellence at performing a complex
task requires a critical minimum level of practice
surfaces again and again in studies of expertise. In
fact, researchers have settled on what they believe
is the magic number for true expertise: ten
thousand hours”
Malcolm Gladwell: Outliers The story of success
No us preocupeu si us
sentiu perduts...
A aquestes alçades,
teniu por?
Curs intensiu
Finançament europeu per al Tercer Sector Social
8 d’octubre de 2014
El coneixement explícit i
el coneixement implícit
(o la informació i la
màgia)
know what | know why | know how | know who
Blanc o negre
(la lluita fins a ser un
insider; sabeu o no?)
Per què treballarem així?
Hem de:
• 
• 
• 
• 
Saber
Entendre
Actuar
Corregir
Necessitem:
•  Canals
•  Prioritats
Decidirem
•  Objectius
Molt bé... Anem al gra, per on
comencem?
Per començar, algunes diferències
que cal recordar
1.  Estocs i fluxos
2.  Dades i previsions
3.  Registres i operacions estadístiques
4.  Operacions mostrals, universals i construïdes
5.  La barreja de fonts 6.  Les dades i les seves múltiples possibilitats
d'interpretació El protocol d’anàlisi
1. Fixar "bedrocks" i conceptes bàsics (cada persona pot
utilitzar variables diferents)
2. Seleccionar les fonts i establir disciplina d'inputs (90% de
l'èxit resideix en respectar les normes) 3. Argumentar posició i establir contrastos (sense diàleg no hi
ha seguretat) Aprendre és poder argumentar i opinar amb criteri Sempre travessem 3 estadis: saber, diagnosticar i preveure
(o el que és el mateix: dada, argument i hipòtesis
Per on comencem?
L’economia
(No pot ser més resumit…)
El cicle
La llei
La mesura
El cicle INCOME
FACTORS
(WORK, LAND, ETC.)
GOODS AND SERVICES
EXPENDITURE
SAVINGS/
RETURNS
TAXATION
IMPORTS
FINANCIAL
SECTOR
GOVERNMENT
SECTOR
OVERSEAS
SECTOR
INVESTMENT/
INTEREST
SPENDING
EXPORTS
GOVERNMENT
PURCHASES
GOVERNMENT GOVERNMENT BORROWING
What are the tools for interven/on? (from Krugman-­‐Welles, 2014) CONSUMER
SPENDING
HOUSEHOLDS PRIVATE SAVINGS
WAGES, PROFIT,
INTEREST,
RENT
GOODS & SERVICES MARKETS INVESTMENT
SPENDING
IMPORTS
EXPORTS
FACTOR MARKETS GDP
FIRMS FINANCIAL MARKETS WAGES,
PROFIT,
INTEREST, RENT
BORROWING AND STOCK ISSUES
REST OF THE WORLD FOREIGN BORROWING AND STOCK SALES
FOREIGN LENDING AND STOCK PURCHASES
La llei L’oferta i la demanda (aquella Ma Invisible del Sr. Smith…) Pujar I baixar (jugant el joc…) L’oferta I la demanda de cinema I
paraigües
Què mou les corbes? (la tecnologia & la tendència) •  Preus dels inputs
•  Altres productes
•  Tecnologia
•  Ingressos
•  Altres productes
•  Preferències
La mesura El PIB (hola, sóc la mesura econòmica universal…) Gross domestic product is an aggregate measure of
production equal to the sum of the gross values
added of all resident institutional units engaged in
production (plus any taxes, and minus any subsidies,
on products not included in the value of their outputs).
The sum of the final uses of goods and services (all
uses except intermediate consumption) measured in
purchasers' prices, less the value of imports of goods
and services, or the sum of primary incomes distributed
by resident producer units.
OECD
El PIB (hola, sóc la mesura econòmica universal…) Gross Domestic Product. The total market
value of all final goods and services produced
in a country in a given year, equal to total
consumer, investment and government
spending, plus the value of exports, minus the
value of imports.
El PIB (hola, sóc la mesura econòmica universal…) I en concret… Tot el valor produït en un
país, excepte els inputs
GDP = C + G + I + NX
El PIB (hola, sóc la mesura econòmica universal…) 1944: Following the Bretton Woods
conference that established international
financial institutions such as the World Bank
and the International Monetary Fund, GDP
becomes the standard tool for sizing up a
country's economy.
Foreign Policy
Font: CIA World Factbook
La història La història I com llegim tot això?
L’economia gira al voltant de molt
poques variables clau
•  El PIB (producció i creixement)
•  La balança exterior (i la competitivitat)
•  La inflació
•  El deute públic (i la necessitat de
finançament)
•  La confiança i la incertesa
El PIB
La balança de pagaments
Balança de pagaments
La inflació
En detall…
El deute públic (i privat)
El deute públic (i privat)
La confiança (i el consum)
El vostre torn… I el nostre primer debat serà sobre...
•  ¿Es posible un estancamiento económico
global?’
•  http://blogs.elconfidencial.com/mercados/
telon-de-fondo/2014-10-04/es-posible-unestancamiento-economico-global_225397/
* •  Cóctel con Friedman, Keynes y Hayek
•  http://economia.elpais.com/economia/
2014/09/19/actualidad/
1411129055_777656.html
* Atrapados en un círculo vicioso
•  http://economia.elpais.com/economia/
2014/10/17/actualidad/
1413561182_609541.html
* Preguntes clau (i potser
algunes respostes)
La crisi
SEQÜÈNCIA HABITUAL
Detonant /
trencament de la
dinàmica (crisi
financiera) Paralització del
mercat financer i
crisi de confiança
Crisis
d’oferta i
demanda
RECESSIÓ
Excés de producció y
bloqueig del creixement
»  Major impacte: els àmbits més afectats per la crisi (construcció i
consum) havien estat els motors de l'extraordinari creixement. »  Ajust a través de l'ocupació, rigidesa i segmentació del mercat de
treball. »  Reformes estructurals pendents. »  Endeutament i apalancament molt elevat: estrangulació de l'activitat
per interrupció del crèdit.
“Los mecanismos de ajuste del mercado de trabajo español
frente a perturbaciones adversas no funcionan de forma adecuada, ya
que hacen recaer el peso del ajuste en el empleo”
El funcionamiento del mercado de trabajo y el aumento del paro en España.
Banco de España, julio de 2009
Dualització del
mercat de
treball
Ajust econòmic
per l’ocupació
Bloqueig del
increment de la
productivitat
Distorsió de la
protecció per
desocupació
(prestacione +
indemnitzacions)
Segmentació
de la formació
al llarg de la
vida
Inhibició del
canvi
estructural
Quan tornarà el creixement?
Les claus per desenvolupar el potencial econòmic d'Espanya són:
tornar a crear ocupació, millorar la productivitat, i generar més estalvi.
»  Quan torni a créixer el consum, que trigarà a recuperar-se, i
potser no torni a nivells anteriors en els propers anys. »  Quan es redueixi el nivell d'endeutament de les empreses i les
famílies. »  Quan s'impulsin nous sectors com a motor econòmic. »  Quan millori la productivitat. »  Quan es redueixi l'excés de capacitat. »  Quan el risc financer disminueixi i el crèdit torni a fluir. »  Quan els països emergents prenguin el relleu del consum. »  Quan es reforci la confiança i es generi estat psicològic de
creixement. »  A Espanya, si es produeixen les reformes estructurals
adequades (estructura productiva i mercat de treball).
Quan i quina “estratègia de sortida”?
Progressivament, s'ha de reduir l'estímul de la demanda per tornar a
una política fiscal més restrictiva per a la neutralització del dèficit públic. Haurà de tornar-se a una política monetària que eviti la formació de
noves bombolles, i reguli els nivells d'inflació. Haurà de tornar-se a una política d'estratègia econòmica a llarg
termini, un cop neutralitzats els perills de col·lapse, fomentar el canvi
estructural en les empreses, amb polítiques estratègiques orientades al
llarg termini. Aquesta estratègia de sortida caldrà impulsar just en el moment
adequat, ni tan aviat que ofegui els inicis de la recuperació, ni quan els
dèficits públics i les inèrcies de la inflació ja siguin de nou massa elevats.
El moment adequat proablemente serà diferent a cada país.
Algunes tendències clau: Primera: hi haurà un menor nivell d'endeutament i de
palanquejament financer, i primes de risc. La productivitat tindrà
una major recompensa. Segona: el sector públic serà més important, no tan sols en termes
de regulació, sinó també pel que fa al seu pes en l'economia. Tercera: la crisi ens deixarà una major coordinació i transparència
en el sistema financer a nivell internacional.
Algunes tendències clau: Quarta: el consum dels països occidentals no pot seguir sent el
motor del creixement. Si els països asiàtics prenen el relleu, el
centre de gravetat de l'economia mundial continuarà movent-se
cap a l'Est. Cinquena: la revolució tecnològica i l'economia del coneixement
continuaran impulsant el valor del capital humà. Consciència, resistència (elasticitat), i flexibilitat, sembla que seran
les qualitats del futur, tant per a les empreses com per a les
persones. És a dir, lideratge en un context marcat per la incertesa.
Quan serà la propera crisi, i per què?
La propera crisi no és probable que es produeixi abans de 2025,
entre altres raons perquè la recuperació de l'actual serà molt
lenta. La propera crisi es produirà amb la majoria d'Àsia plenament
incorporada com a agent principal de l'economia mundial. Les causes de la propera crisi (econòmica i / o geopolítica) és
probable que tinguin relació d'alguna manera amb els recursos
naturals (aigua, aliments, energia o medi ambient). La propera crisi naixerà dels errors que hàgim comès en la
resolució de l'actual. La propera crisi tindrà possiblement 3 blocs (l'americà, l'europeu,
i l'asiàtic), i molts actors destacats.
Els recursos humans
  De la relació permanent al projecte.   De la fidelitat als "camins comuns": el contracte indefinit com
a llast.   Productivitat basada en la satisfacció.   La política del "no tinc", o la victòria sobre el vertigen.   De la presència al resultat.   Millorar les formes de relació entre empresa i persona.
El sector financer
  Primera fase de la crisi superada amb èxit   Reducció de l'endeutament   Finançament de l'economia espanyola   Sobre-capacitat   Canvi del model de negoci: client global, emergent i tecnològic   Menys crèdit i menor rendibilitat   Més regulació i control a nivell internacional   Compte amb els sistemes de l'Europa de l'Est
El deute públic
  Dèficit públic i recurs al finançament extern.   L'esgotament de la inversió i la substitució de projectes
empresarials.   Saturació del mercat de deute i augment de preus.   El risc de fallida.   El pacte europeu d'estabilitat.   Consumir estalvi, endeutar-se, equilibrar pressupostos: 2020?
Els impostos
  Imposició directa, indirecta i impostos especials: el perill
d'apagar la recuperació, o el trade-off entre estímul i
ingressos.   Pujades d'impostos: encara no, però el dèficit i el deute
pressionaran cada vegada més.   Una transformació pendent que consumirà molts recursos.   L'equilibri entre administracions: repartir la càrrega i el
rendiment.   Compte amb els serveis públics, o la delicada situació del
finançament local.
El consum
  Recuperació al ritme de reducció del deute.   Menys import, menys export.   Sense producció no hi ha consum (els nous motors
econòmics)   Sense consum no hi ha producció (tenir cura de la psicologia,
la confiança i la recuperació).   La fi de la "exuberància irracional".   Capacitat esgotada: el centre de gravetat del consum també
es desplaça cap a l'Est.
L’ordre econòmic mundial i els seus actors
  Bombolla immobiliària a Àsia (50% del creixement Beijing,
30% a Xangai).   Enorme diversitat de la Xina, i les tensions socials.   Les noves potències mundials: el centre de gravetat cap a
l'Est.   Dormit Japó, emergent Corea.   Paritat del iuan, reducció de costos i inundació del mercat
mundial   Àfrica: quatre economies més enllà dels BRIC
I nosaltres…
  3 transformacions pendents: productiva, laboral, financera   Quarta transformació pendent: de la cultura econòmica, de
l'abundància del nou ric   Cinquena transformació pendent: de l'educació i formació de
capacitats   Espanya: de miracle a risc d'Europa   Sense política monetària (devaluacions), la nostra
competitivitat està amenaçada   Quina posició en el nou ordre mundial? El passat és història
Ens hem deixat
alguna cosa?
Aquí acabem, aquí comencem
Moltes gràcies!
(fins la setmana que ve)
Contacte:
[email protected]
!
I a con3nuació… Indicadors macroeconòmics
Indicadors macroeconòmics
Relació entre les principals magnituds
econòmiques La mesura i les dades del PIB Principals fonts d'informació econòmica
Relació entre les principals magnituds econòmiques
PIB: valor monetari de tots els béns i serveis produïts per una economia en un
determinat període (normalment un trimestre o un any)
PIB y PNB: el producte interior i el producte nacional. Farem servir el PIB
PIBpm = C + I + X – M (consum, inversió, exportacions, importacions)
PIBpm = C pr + I pr + G + X - M
PIB a cost de factors (cf) y a preu de mercat (pm):
PIB pm = PIB cf – Ti – Su (impostos indirectes i subvencions a l'explotació)
PIB nominal i PIB real: mesurat en unitats corrents o unitats constants a partir d'un
any base. Les variacions de volum, una nova metodologia per avançar en els preus
constants..
El deflactor del PIB : índex que diferència entre el PIB nominal i el PIB real, similar
a la inflació. L'IPC es compon d'una "cistella bàsica", mentre que el deflactor del
PIB té en compte tots els béns i serveis
Relació entre les principals magnituds
econòmiques
PIB = VAB: el PIB és la suma de tot el valor afegit brut (brut perquè no ha
descomptat les amortitzacions). VAB = producció efectiva - consums intermedis.
PIB i Renda:
PNB - depreciació = PNN PNN - impostos indirectes = Renda Nacional RN = Rendes salarials + Excedent Brut d'Explotació - Impostos indirectes RND = RN + transferències de l'estranger
La mesura i les dades del PIB
Tres visions del PIB: oferta (sectors que produeixen), demanda (qui realitza la
despesa), i renda (com es reparteix la producció entre agents)
Comptabilitat Nacional (CNE)
Comptabilitat Nacional Trimestral (CNTE)
Comptabilitat Regional (CRE)
Índexs de volum encadenat i dades corregides d'efectes estacionals.
Taxes de variació: intertrimestral i interanual.
Les bases comptables i la comparació en preus constants: 1980, 1986, 1995, 2000, 2008
“Periòdicament s'introdueixen a la CNE els canvis de base comptable, destinats a actualitzar
les mesures de les ponderacions, a mesura que produeixen canvis en les metodologies de
referència i en les fonts i procediments d'estimació dels comptes nacionals "
La mesura i les dades del PIB
Dades oficials a Catalunya: Idescat a partir de dades de l'INE (www.idescat.cat)
La mesura i les dades del PIB
Tipus de dades sobre el PIB: definitius, provisionals, avanços
La mesura i les dades del PIB
Tipus de dades sobre el PIB: Previsions
Ministeri d'Economia i Hisenda: Escenari macroeconòmic d'Espanya
Comissió Europea: Direcció General d'Economia i Afers Financers. Economic
Forecast
OCDE: OECD Economic Outlook
BBVA: Previsions Espanya
Principals fonts d'informació econòmica
Banc d'Espanya (www.bde.es): Butlletí econòmic (mensual), que inclou
regularment:
Informe trimestral sobre l'economia espanyola.
Indicadors econòmics.
OECD Economic Outlook
Comissió Europea: Direcció General d'Economia i Afers Financers.
Economic Forecast
Fons Monetari Internacional. Perspectives de l'Economia Mundial
http://www.imf.org/external/spanish/pubs/ft/weo/2009/01/pdf/
sums.pdf
BBVA. Situació Espanya
http://serviciodeestudios.bbva.com/KETD/ketd/esp/nav/geograficas/
europa/espana/index.jsp
La Caixa. Informe Mensual
Indicadors macroeconòmics
Principals fonts d'informació econòmica
Alguns mitjans de comunicació:
The Economist
The Wall Street Journal
Financial Times
The Guardian
El País
Expansión
Es recomana utilitzar alertes RSS, twitter o sistemes d’alertes per aquells
canals o fonts de les que es vol obtenir informació constantment actualitzada
Indicadors del mercat de treball, el
nivell de preus i la balança de pagaments
Indicadors del mercat de treball, el nivell
de preus i la balança de pagaments
Principals conceptes del mercat de treball i el nivell de
preus Principals conceptes de la balança de pagaments La mesura i les dades estadístiques Principals fonts d'informació del mercat de treball, el
nivell de preus i la balança de pagaments
Principals conceptes del mercat de treball i el nivell de preus
Població en edat de treballar: Població total entre 16 i 64 anys.
Població activa. Població que està dins del mercat de treball, ja sigui treballant o
aturada. Població que vol treballar.
Població activa = Població ocupada + població aturada Taxa d'activitat: Proporció de població activa respecte al total de la població entre
16 i 64 anys
Taxa d'activitat =
Població activa
x 100
Població entre 16 i 64 anys
Taxa d'ocupació: Proporció de població ocupada respecte al total de població
entre 16 i 64 anys (quantes persones treballen d'entre les que estan en edat de
treballar):
Taxa d'ocupació =
Població ocupada
x 100
Població entre 16 i 64 anys
Principals conceptes del mercat de treball i el nivell de preus
Població aturada o parada: Població que vol treballar però no troba un lloc de
treball.
Taxa d'atur. Proporció de persones que no troba feina respecte a la població activa
(sobre la població que vol treballar).
Taxa d'atur = Població aturada
x 100
Població activa
Població inactiva: Persones que, estant en edat de treballar, per diverses
circumstàncies no volen o no poden treballar, i per tant estan fora del mercat de
treball (estudiants, jubilats, mestresses de casa, etc.)
Temporalitat (taxa de temporalitat): proporció de persones assalariades que tenen
un contracte temporal.
Principals conceptes del mercat de treball i el nivell de preus
Índex de Preus de Consum (IPC) és una mesura estadística de l'evolució dels
preus dels béns i serveis que consumeix la població resident en habitatges familiars
a Espanya. El conjunt de béns i serveis, que conformen la cistella de la compra,
s'obté bàsicament del consum de les famílies i la importància de cada un d'ells en el
càlcul de l'IPC està determinada per aquest consum. IPC subjacent: s'exclouen del còmput els productes energètics i els aliments, que
són els que més fluctuen. IPC harmonitzat (IPCH): Els països que han ingressat a la Unió Europea han perdut
en part la flexibilitat de dissenyar els seus propis índexs i ho han de fer d'acord a les
normes del Banc Central Europeu. L'índex d'acord amb aquestes normes es calcula
a Espanya des de 1997 i es denomina IPCH (IPC harmonitzat). A partir de gener de
2006, l'any de referència de l'IPCH és 2005 = 100, en compliment del Reglament de
la Comissió 1708/2005, de 19 d'octubre de 2005.
Principals conceptes de la balança de pagaments
Balança de Pagaments. La Balança de Pagaments registra les transaccions entre els
residents d'un país i els de la resta del món, amb independència de la seva
nacionalitat. Les estimacions de les diferents rúbriques de la Balança no han de recollir
variacions induïdes per les fluctuacions del tipus de canvi o dels preus de mercat dels
diferents actius o passius financers. Les operacions de la Balança de Pagaments s'ordenen al voltant de tres comptes
bàsiques: corrent, de capital i financera. Balança per compte corrent: es subdivideix en quatre balances: béns, serveis
(balança comercial), rendes i transferències. Compte de capital: inclou les transferències de capital i l'adquisició i disposició d'actius no produïts no financers. En el cas espanyol, les transferències de capital són, amb gran diferència, la rúbrica més important d'aquest compte (Fons
Estructurals, compra de terrenys, etc.). Compte financera: Inversions directes (10% o més del capital de l'empresa),
inversions de cartera (valors negociats), altres inversions (préstecs i dipòsits), derivats
financers, altres inversions del Banc d'Espanya.
La mesura i les dades estadístiques
Enquesta de Població Activa (atur estimat) és una investigació contínua i de
periodicitat trimestral produïda per l'INE dirigida a les famílies, realitzada per l'INE des
de 1964. La seva finalitat principal és obtenir dades de la força de treball i de les seves
diverses categories (ocupats, aturats), així com de la població aliena al mercat laboral
(inactius). La mostra inicial és de 65.000 famílies al trimestre, quedant reduïda a la
pràctica a aproximadament 60.000 famílies entrevistades de manera efectiva que
equivalen a unes 180.000 persones.
L'Enquesta de Població Activa es realitza de manera harmonitzada a nivell europeu
mitjançant el Labour Force Survey.
Atur registrat. Persones registrades com a demandants d'ocupació a les Oficines del
Servei Públic d'Ocupació Estatal (anteriorment anomenat INEM), que elabora
estadístiques mensuals a partir d'aquesta base de dades de persones registrades.
Principals fonts d'informació
Les estadístiques del mercat de treball són més nombroses que les estadístiques
macroeconòmiques, i hi ha menys fonts d'anàlisi. Les fonts estadístiques són la font
d'informació més important. A nivell europeu, existeix un document diari de referència en matèria de mercat de
treball: Employment in Europe (publicat anualment) OECD Employment Outlook
Nivell de preus i balança de pagaments. Les mateixes fonts que per a la informació
econòmica, principalment els organismes productors de les estadístiques: el Banc
d'Espanya (www.bde.es) i el Banc Central Europeu (www.ecb.eu).
Indicadors microeconòmics i dels
pressupostos públics
Indicadors microeconòmics i dels
pressupostos públics
Principals conceptes microeconòmics i dels
pressupostos públics La mesura i les dades estadístiques
Principals conceptes microeconòmics i dels
pressupostos públics
CNAE: Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques. La CNAE-2009 és la
Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques resultant del procés internacional
de revisió anomenat Operació 2007, i ha estat elaborada segons les condicions
recollides en el Reglament d'aprovació de la NACE Rev.2.
L'objectiu d'aquesta classificació és establir un conjunt jerarquitzat d'activitats
econòmiques que pugui ser utilitzat per: 1) afavorir la implementació d'estadístiques nacionals que puguin ser diferenciades
d'acord amb les activitats establertes 2) classificar unitats estadístiques i entitats segons l'activitat econòmica exercida
Principals conceptes microeconòmics i dels
pressupostos públics
Comptes Públiques - PGE: Pressupostos generals de l'Estat
L'estructura pressupostària de les administracions públiques: les classificacions:
- Classificació econòmica: capítols, articles i conceptes.
- Classificació per programes.
L'execució del pressupost: pressupost definitiu, disposat, obligat, liquidat.
Empreses: Directori Central d'Empreses (DIRCE)
Aquí acabem, aquí comencem
Moltes gràcies!
Contacte:
[email protected]
!