ÍNDEX
El Classicisme
El classicisme a Europa pàg. 3
El classicisme a Catalunya pàg. 5
Mapa de les poblacions on va estar Mozart pàg. 6
El noi del piano pàg. 7
Opinió Personal pàg. 9
Bibliografia pàg. 10
EL CLASSICISME A EUROPA
LA MÚSICA
LA PINTURA
L'ESCULTURA
La música clàssica va tenir com a ideal crear una
música purament bella. No buscava propòsits
concrets, sinó que només volia ser tan simple,
objectiva i harmònica com fos possible. El ritme
acostumava a ser regular, amb una melodia com a
element bàsic d'aquesta música. La textura era
totalment harmònica i la bellesa ideal per a ells era la
perfecció en l'estructura formal. Predomina la música
instrumental sobre la vocal. Les formes musicals
clàssiques més importants són la sonata, la simfonia i
el concert clàssic.
Els pintors neoclàssics van buscar la font d'inspiració
en l'antiguitat greco−romana. D'aquesta manera, la
pintura d'història, es va convertir en el mitjà
fonamental per transmetre els ideals de l'època. Els
retrats, els temes mitològics, les pintures històriques
van ser representades en obres caracteritzades pel to
heroic i solemne. La claredat compositora i el
predomini de la línia, els contorns i els volums nítids,
però dotades de poca expressivitat que va trencar amb
tot des d'aleshores.
Molt marcada per l'Il·lustració, que pretenia educar,
fent arribar sempre un argument moral al poble. Les
obres no eren per tenir−les a casa, sinó per posar−les
en llocs públics; era un art cívic.
Les obres es consideraven tècnicament perfectes, però
també cal dir que eren fredes i inexpressives, i es van
materialitzar en una estatuària de volums senzills,
tractats amb rigor i academicisme, de composicions
sòbries i reposades, en les quals va dominar la línia i
els acabats en marbre polits.
1
També l'escultura estava molt marcada per
l'il·lustració, i com en la pintura les obres no es feien
per tenir a casa (com s'havia fet anteriorment en altres
èpoques) sinó per exposar−les en llocs públics amb el
fi d'educar el poble.
L'ARQUITECTURA
Arquitectura eminentment barroca a causa de la
grandesa i la monumentalitat dels edificis. Però, les
superfícies són blanques i despullades, amb tendència
a l'horitzontalitat i a la línia recta. Així doncs no és
estrany que es recuperessin el temple, els ordres dòric
i jònic de la Grècia clàssica, i les cúpules, els arcs de
triomf i les columnes i urbanisme dels romans. Les
obres més característiques d'aquest classicisme són
l'Scala de Milà, la Piazza del Popolo entre d'altres.
Igual que en les arts plàstiques o en la música, la
filosofia de l'època, era severa,
marcada per l'il·lustració, que pretenia educar.
FILOSOFIA
També va marcar molt la filosofia de l'època, l'estesa
de la francmaçoneria, (societat a la qual pertanyia
mozart) una institució universal, essencialment ètica,
filosòfica, l'estructura de la qual fonamentalment la
constitueix un sistema educatiu, tradicional i simbòlic
i els membres de la qual sempre havien de ser, de
classe social alta, no s'acceptava a gent que no ho fos.
EL CLASSICISME A CATALUNYA
LA MÚSICA
LA PINTURA
L'ARQUITECTURA
L'ESCULTURA
L'època del classicisme de Mozart, a Catalunya va
arribar més tard, ja que en els anys de mozart, aquí
encara estàvem tancats en monestirs fent música
religiosa. Molts dels compositors catalans, van
educar−se musicalment parlant, en el monestir de
Montserrat, compositors com Antoni Soler, Josep
Duran, Anselm Viola, Narcís Casanoves, Carles
Baguer, Ferran Sors.
El punt de vista artístic continua sent molt secundari a
Catalunya en aquests moments, tot i que és un temps
d'expansió econòmica. Alguns autors de l'època són
Pere Pau Muntanya, Francesc Pla entre d'altres.
El classicisme es va convertir en l'estil de la nova
burgesia, que en funció de les seves possibilitats
econòmiques, construí o remodelà moltes obres i
edificis. La majoria d'arquitectes catalans de l'època
eren enginyers militars. Alguns dels autors més
importants van ser Josep Prats, Joan Soler i Faneca,
Josep Mas, entre d'altres.
L'escultura és tècnicament perfecta, però no té una
manca important d'expressivitat en la majoria de les
2
LA POLÍTICA
obres. Hi ha molts escultors catalans de gran
importància, entre d'altres, el manresà Jaume Padró,
Salvador Gurrí, Ramon Amadeu i en Damià Campeny
( un dels escultors catalans més importants i més
conegut).
La burgesia intentarà influir en el govern absolut
perquè es facin reformes socials i econòmiques: les
noves activitats industrials i comercials les demanen,
per millor desenvolupar−se. El Despotisme il·lustrat
va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta
amb la Il·lustració: reformar la societat sense tocar el
sistema polític, millorant diferents aspectes de la
realitat social.
EL NOI DEL PIANO
Jo em dirigia cap a la petita cambra on teníem el safareig. Acabava de recollir la taula d'un sopar que havia fet
l'emperador amb alguns dels seus amics. Era gent important, militars, polítics, alguns compositors i músics
famosos del moment i naturalment, acompanyants de tots aquests senyors tant importants.
Portava les enormes tovalles a les mans, i anava saltant rajola si rajola no, per xafar només les roges, com
sempre feia per anar d'un lloc a l'altre de l'enorme Palau. Quan vaig arribar a la petita cambra, disposada a
posar−me a netejar les tovalles brutes de vi rosat, la meva superior la senyoreta Nennet, em va manar portar el
te al saló, ja que els senyors abans esmentats s'havien instal·lat allí i necessitaven beure alguna cosa. No vaig
dir res, vaig anar cap a la cuina, vaig agafar la safata on estaven perfectament col·locades les tasses i la tetera i
em vaig dirigir cap al saló. No podia evitar sentir ràbia per tota aquella burgesia que es passejaven d'un lloc a
un altre esperant que els hi servissin el te, o els hi recollissin la taula perquè poguessin fer una altra "pesada"
activitat. Finalment després de pujar un munt d'escales (ja que la cuina era als baixos de l'edifici i el saló al
primer pis) vaig arribar al llindar. Però no vaig sentir que ningú parles, ni tan sols que ningú rigués, només es
sentia una música deliciosa que provenia del majestuós piano que hi havia en aquella sala. No sabia si tota
aquella gent que jo havia de servir, estaria allí dins, però vaig complir ordres, i vaig obrir la porta. M'havia
equivocat de mig a mig, tots els senyors i senyores que havien estat dinant sorollosament, ara estaven
emmudits, escoltant aquella peça que provenia sens dubte d'alguna espècie de geni del piano. Si algú hagués
entrat en aquell moment li hagués fet gràcia l'escena, ja que estava jo dreta al llindar de la porta tancada, tots
els senyors i senyoretes, donant−me l'esquena i escoltant a aquell noi (em semblava que era bastant jove) que
tocava el piano, i ell tan "panxo", tocant com si estigués al menjador de casa seva, sense ni gota de nervis o
incomoditat. Vaig dirigir−me a la tauleta que hi havia al costat de les butaques que omplien l'emperador i els
seus amics i hi vaig deixar la safata, i jo em vaig retirar, però no vaig marxar de la sala, ja que volia continuar
sentint aquella peça. Em vaig fixar en les mans de l'intèrpret. Eren esveltes i es movien amb una gran facilitat,
com si ni tant sols fes esforç per fer−les córrer tant ràpid. Finalment les mans es van aturar i jo vaig deixar de
mirar−les per mirar la cara del noi que tocava. Era atractiu, i tenia una cara alegre, com si hagués gaudit molt
tocant. En aquell moment vaig veure que em mirava estranyat i jo em vaig sobtar. Però de seguida
l'emperador em va cridar l'atenció i jo vaig marxar.
Vaig estar pensant qui podia ser aquell noi que tocava amb tanta elegància una bona estona, però sense cap
resultat. Ja m'havia resignat a no saber qui havia sentit quan pel meu costat va passar la Nennet acompanyada
d'una altra criada i vaig sentir que comentaven que l'Emperador havia fet molt bona amistat amb el jove
Mozart. Així que aquell noi era Mozart? N'havia sentit a parlar, i realment era tan bo com deien.
OPINIÓ PERSONAL
3
Aquest llibre m'ha agradat bastant, tot i que en ocasions es feia cansat de llegir perquè només parlava sobre
dades de coses que van passar. Trobo que es una mica pesat llegir−se una biografia, perquè es una lectura
espessa i poc amena, i de vegades et costa situar−te entre tantes dates, llocs, fets, etc.
Els fragments que més m'ha agradat, són els que fa referència a les cartes, perquè m'ha fet reflexionar i ho he
trobat estrany, ja que avui en dia, ja quasi que no ens hi comuniquem per mitjà de cartes, perquè tenim el
telèfon, internet i altres mitjans, però abans era la única forma, i pensava que havia de ser pesat, perquè tu
enviaves la carta fins al cap de almenys tres mesos (en el cas de Mozart i Leopold, ja que estaven molt lluny
l'un de l'altre) no en sabien la resposta.
Trobo que l'autor no es gaire imparcial, ja que crec que dóna molt de favoritisme a Mozart i no li agrada gens
Constanza, ja que en el llibre la fa quedar molt malament, i no se sap si són del tot certes algunes coses que
diu.
Crec que el llibre és molt interessant i el recomanaria a qui se'l pugui llegir que ho faci, ja que acabes sabent
coses de la vida de Mozart que no t'imaginaves.
BIBLIOGRAFÍA
Pàgines web consultades:
http://www.edu365.com/batxillerat/art/expressio/l_autor_exp.htm
http://www.xtec.es/~fchorda/18web/tem/neo01.htm
http://personals.ip.ictonline.es/+mmenho
Llibres i enciclopèdies consultats:
nova enciclopèdia catalana de l'estudiant: varis autors CARROGIO
diccionari enciclopèdic salvat varis autors SALVAT
enciclopèdia catalana varis autors ENCICLOPÈDIA CATALANA
mozart Jackson, Gabriel EMPÚRIES
història de catalunya varis autors SALVAT
4
Descargar

Classicisme

MúsicaFilosofíaPinturaEsculturaArquitecturaMovimiento culturalesCatalunya # La Noi del PianoEuropa
Classicisme

Classicisme

ClasicismoWolfgang Amadeus MozartHaydnMúsica clásica

Néstor Luján

Néstor Luján

Crític de torosPeriodista # Escriptor bilingüeReportatges políticsCròniques de viatges i evocacions històriquesCròniques gastronòmique

(CD) Davant darrere 3ª p.p.: els ; les −los/'ls ;−les

(CD) Davant darrere 3ª p.p.: els ; les −los/'ls ;−les

Pred verbalLengua catalanaPronomGramática

L'ORÍGEN DE LES ESPÈCIES: •

L'ORÍGEN DE LES ESPÈCIES: •

PersonajesJuzgadosJuiciosArgumentoNovela juvenilNarrativaNovela de posguerraLiteratura española contemporáneaNovela catalana

Novela juvenil # ArgumentBiografíaNarrativa valencianaLiteratura española contemporánea del siglo XXPersonatges

1.LES DADES SOBRE L AUTOR−AUTORA JORDI SERRA I FABRA

1.LES DADES SOBRE L AUTOR−AUTORA JORDI SERRA I FABRA

NarrativaSiglo XXPersonatgesAmbientNovela catalana juvenil # ArgumentLiteratura española contemporánea

Barroco europeo

Barroco europeo

Crisis de los ideales renacentistasDecadencia # BarrocMovimientos culturalesHistoria universal siglo XVIINuevas corrientes estilísticas

Causas y consecuencias de la Revolución francesa

Causas y consecuencias de la Revolución francesa

Historia universal # Estats generalsFets

Brigadas internacionales

Brigadas internacionales

Celebraciones de reconocimientoUnidades militaresVoluntarios extranjerosBatallasPaíses de procedenciaArmamento

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Literatura española de la Edad MediaPoesía y lírica medieval trovadoresca

El dit escapçat; Bill S. Ballinger

El dit escapçat; Bill S. Ballinger

Novela negraNovel·la negraAssassinatsCorredor de la mortManeres narrativesPersonatges # Literatura juvenil norteamericanaCorredor de la muerteModos narrativosPersonajesSXXAsesinatosLiteratura juvenil nord-americana