Ciutat romana

La ciutat romana
Roma serà el referent sempre per un ciutadà romà quan s'expandeix per tot el Mediterrani.
Roma va néixer perquè les tribus que habitaven 7 turons es van unir contra la invasió del poble etrusc,
que conqueria tota Ità lia. Aquesta unió va tenir lloc amb la creació d'una muralla comuna al s. VIII aC.
Els set turons eren: Quirinal, Biminal, AventÃ−, Celi, CapitolÃ−, Viminal, EsquilÃ−.
El que van fer va ser pavimentar la zona pantanosa que hi havia entre 5 dels 7 turons per tal d'usar-la com a
lloc de reunió dels habitants d'aquests 7 turons.
Aquesta zona es va anomenar FÃ RUM. Va acabar sent el cor de la ciutat. Les activitats que es duien a terme
al fòrum eren:
• Administració de la ciutat
• PolÃ−tica
• Tractes comercials i econòmics
• Celebració de cultes religiosos.
La ciutat va anar canviant i creixent però es seguia administrant des d'allà .
Parts del fòrum:
· Cúria: Lloc on es reunien els magistrats per fer la seva feina.
· Tabernae: Botigues del fòrum.
· BasÃ−lica: Lloc on es feien els grans tractes comercials amb vaixells i carruatges. Tenia dues funcions:
• Mercat a l'Engròs.
• Administració de la JustÃ−cia.
· Templum: Edifici de culte. Era la casa del Déu protector de la ciutat. Els ciutadans romans no hi podien
entrar. Hi havia tres Déus sobre el CapitolÃ−: Júpiter, Juno i Minerva. Hi havia molts més temples.
· Aerarium: Era el lloc on hi havia els diners (el que seria actualment un Banc Central).
· Carcer: Presó.
· Macelum: Mercat cobert especialitzat (en peix, en carn, en verdures...).
· Latrinae: WC públics.
· Officinae: Tallers d'artesans.
· Thermae: Banys públics (termes).
Elements d'ornamentació:
1
· Arc de Triomf: Servien per commemorar batalles. En realitat era propaganda polÃ−tica.
· Columnes: La Trajana era buida i treballada en gravat, explicant la biografia de Trajà . En realitat era
també una qüestió polÃ−tica.
· Escultures: Qui podia se la pagava per fer propaganda polÃ−tica.
Quan els romans arriben a Hispà nia / Iberia, veuen una bona oportunitat d'establir-se allà , pel que s'agrupen
i formen ciutats:
• Coloniae: Són les ciutats que els romans van construir d'allà on no hi havia res, seguint, per tant el
model romà .
A Catalunya:
⋅ Barcino (Bcn)
⋅ Tarraco (Tarragona)
⋅ Dertosa (Tortosa)
• Municipia: Són les ciutats que ja existien habitades per ibers, celtes o indÃ−genes. Quan els romans
s'hi estableixen les adapten seguint el model romà (amb fòrum, carrers, distribució romana...).
A Catalunya:
⋅ Blanes
⋅ Iluro (Mataró)
⋅ Ieso (Guissona)
⋅ Empuriae (Empúries)
⋅ Gerunda (Girona)
⋅ Ilerda (Lleida)
⋅ Baètulo (Badalona).
Colònies o Fundacions EX NOVO. Procés de fundació d'una ciutat:
Els legionaris eren qui fundaven les ciutats romanes.
• Elecció d'un lloc pacificat, fèrtil, ben comunicat, preferiblement en una plana elevada prop d'un riu per
veure els atacs.
• Inauguratio: Els augurs (sacerdots) consultaven els auspicis (al futur, als astres) si era un lloc adequat
segons la voluntat dels Déus. Si era favorable, s'acceptava i es confirmava la situació de la ciutat.
• Els agrimensers mesuraven la terra i marcaven els lÃ−mits de la ciutat i el traçat dels carrers.
• Delimitatio: Ritus religiós que consistia en que un sacerdot agafava un bou blanc i una vaca blanca i els
junyia (els lligava junts a una arada) i feia un solc a terra rectangular en tot el que seria el perÃ−metre de la
ciutat, aixecant-la només quatre vegades (el que serien les entrades a la ciutat).
• Consecratio: Consagració de la ciutat als Déus (ofrena).
Les ciutats es formaven creant primer un Castrum (campament). Aquest era temporal, tot i que la seva
temporalitat era variable.
Era rectangular i tenia 4 entrades.
Per assegurar la seguretat dels soldats al voltant del perÃ−metre es feia un fossar (FOSSA) i s'elevava la terra
(es feia un terraplè) (AGGER). Sobre aquest es posaven estaques entre si per crear aixÃ− una balla
2
(VALLUM).
· Intervallum: espai entre vallum i tendes. Era ampli, per poder passar un carruatge.
· Cardus (E-O), Decumanus (N-S): carrers que anaven de porta a porta. Paral·lels a aquests hi havia els
Cardus minores i Decumanus Minores.
En els espais rectangulars que quedaven s'aixecaven les tendes.
Al centre, on es creuaven Cardus Maximus i Decumanus Maximus es deixava un espai per reunir els soldats.
A aquesta zona hi hauria la tenda del pretó (cà rrec més important), ja que era més segura que als
extrems.
Hi havia també un magatzem amb municions i queviures, i una Ara on feien els sacrificis.
Pas de Castrum a Coloniae:
Vallum Muralles de la ciutat.
Ara Temples.
Tendes Cases.
Tenda del Pretó Cúria.
Espai central Fòrum.
Magatzem Mercat i Aerorium.
BARCINO COM A EXEMPLE DE CIUTAT.
Nom: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino
Informa de
l'estatus
Administratiu
Va ser fundada al s. I aC. per August (familia de Juli Cesar), en una zona habitada per tribus d'ibers
anomenats Laietans, prop de dos rius: Rubricatus (actual Llobregat) i Baetulo (Besòs).
◊ La Via Laietana i les Rambles eren rierols que s'enduien la brutÃ−cia.
◊ Hi havia un petit turó : Mons Taber.
◊ La plaça de Sant Jaume era l'antic Fòrum.
◊ A la plaça Sant Miquel hi havia unes termes (les termes del Fòrum).
◊ ES CONSERVEN restes del temple dedicat a August en aquest Fòrum.
3
◊ Hi havia dos aquaeductes que baixaven des del Tibidabo i que portaven aigua a la
ciutat, que actualment són Pà rkings de Motos (ES CONSERVEN restes).
◊ ES CONSERVEN restes també de la Necròpolis a banda i banda dels camins que
entraven a la ciutat, que és l'actual Plaça del Carrer Condal.
◊ Dins d'una casa hi ha tres columnes del temple d'August (ES CONSERVEN).
◊ MOENIA (restes importants): Muralles: Es pot fer quasi tot el recorregut. Eren de
pedra i molt amples (eren dues parets de blocs, enmig estava buit i s'anava omplint
amb restes de la ciutat (no matèria orgà nica)).
vallum
Agger
Fossa
Intervallum
Cardus
Decumanus
4