FdR2 14

el Full de Ruta 2
El retorn
SELECCIÓ POÈTICA
Gabriel Ferrater (1922 – 1972)
POSSEÏT
Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t’has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t’excites, te me’n vas darrera
d’un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb que tu palpeges.
OCI
Ella dorm. L'hora que els homes
ja s'han despertat, i poca llum
entra encara a ferir-los.
Amb ben poc en tenim prou. Només
el sentiment de dues coses:
la terra gira, i les dones dormen.
Conciliats, fem via
cap a la fi del món. No ens cal
fer res per ajudar-lo.
JOC
Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.
ÚTER
Ja fa unes quantes hores que és aquí.
Parts del seu cos, no les més íntimes
però parts del seu cos, s'han escampat
i repartit pels quatre o vint cantons
d'aquesta cambra. I ara visc
tot encledat dins la cosa que estimo.
Un moviment que faig, i que m'estira
enllà del meu replec, toca una mitja
o una sabata o un jersei o una faldilla:
les partions de la terra que és meva.
KORE
Somriu cada vegada
que una altra cosa d'ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d'ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d'una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li'n digueu bondat,
i a penes endevines
som s'absorbeix. Encara
li cal sumar-se. Encara
va naixent el seu cos.
ÍDOLS
Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins d'un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després.
[email protected]
GENER 2009
BUTLLETÍ INFORMATIU DE LES MATINALS DE L’ESCOLA D’ART DE VIC
Núm. 14
EDITORIAL
Dimarts 20 de gener de 2009: un home negre és proclamat
president dels Estats Units d’Amèrica.
FOTOGRAFIA
El fet sembla rellevant i ho és; en moments en què el nostre
país viu la integració de milions de persones arribades d’altres
països, Amèrica sembla donar exemple de com una persona
nascuda en un continent pot arribar ser a la màxima autoritat
d’un país d’una altra part del món.
No és estrany que passi als USA, on hom diu que qualsevol
americà pot arribar (per bé o per mal) a president del país;
prova d’això són el president sortint i l’entrant: un
“fonamentalista religiós”, retrògrada i curt de mires i un home
de color (negre).
Però és molt més que això, Perquè quan alguns dels que
donem classe en aquesta escola érem criatures (i d’això no fa
tan de temps, no fotem) a molts dels democràtics estats
americans els negres viatjaven drets al darrere dels autobusos,
estudiaven a escoles diferents, no eren admesos als equips
esportius de blancs ni podien contraure matrimoni amb
persones blanques. D’això fa quatre dies.
I a hores d’ara encara als Estats Units hi ha llocs on no poden
entrar-hi gent que no sigui de raça blanca. I no hem d’anar
gaire lluny: A Catalunya tenim un munt de llocs on una persona
que no sigui de raça blanca no hi pot entrar. I ens diem i ens
creiem demòcrates. Potser ens fa falta, a nosaltres, que algun
d’aquests privats d’entrar en un lloc es revolti i es negui a obeir
aquestes lleis absurdes i racistes. Actualment considerem una
heroïna la primera persona negra que als Estats Units es va
asseure al seient d’un autobús i no va voler-se aixecar per
cedir-lo a una de blanca. Aquesta dona ara és una heroïna,
però si un negre, un indi o un marroquí fes aquí un acte de
rebel·lió contra el racisme, el consideraríem un heroi?
Noork
Sortosament les coses han canviat, i la prova més palpable és
que Obama ha arribat a la presidència del país que el va acollir
com un americà més, on fa molts pocs anys que els negres no
tenien cap dret.
No és estrany, doncs, l’eufòria desfermada amb la proclamació
del seu nomenament en aquest país que passa per la seva
major crisis econòmica i d’identitat en vuitanta anys.
Esperem que el somni es faci realitat i que els americans no es
despertin sobtadament per un canvi sobtat, com despertar d’un
somni per aterrar en el malson de la realitat.
FdR
LA SOLEDAD DEL TELÉFONO
Todos somos actores o , dicho de otro modo, la naturalidad
no existe . Y el teléfono móvil es la herramienta definitiva que
nos proporciona la muleta indispensable para que nos lancemos
a la escena de la vida cotidiana sin complejos ni vergüenzas: el
móvil termina con la timidez, con el miedo escénico. “¿Dónde
estás? ¿Qué tiempo hace ahí? ¿Cuándo vienes? Oye , te dejo,
se me acaba la batería, no, ahora te oía bien, no, te pierdo,
ahora sí , sí es que aquí no hay mucha cobertura, no te muevas,
no, te vuelvo a perder…” Todo esto, unido a los mil gestos que
proporciona como si fueran los mil adminículos del Inspector
Gadget: la mueca de resignación cuando estamos con alguien y
el interlocutor al otro lado del teléfono no nos suelta, el gesto de
fastidio cuando “no tenemos mas remedio” que coger una
llamada que corta la conversación que estamos manteniendo, la
cara de profunda satisfacción que pone la gente que habla con
el sin manos por la calle, como si estuvieran manteniendo la
conversación mas interesante de sus vidas al tiempo que juegan
con bolas chinas.
El móvil es un arma suprema de satisfacción masiva: nos
permite fingir con total impunidad una felicidad que no sentimos(
y a veces ese fingimiento es tan real que acabamos por creerlo),
nos permite gritar a nuestro entorno “Tengo otra vida, no estoy
solo, allá afuera hay gente que me quiere, que me escucha, a la
que intereso” . En los transportes públicos , el móvil nos obliga a
comunicarnos con los demás: todos hemos puesto alguna vez
cara de póker cuando hemos oído la musiquita de “El exorcista”
salir del bolso e alguna venerable anciana, todos hemos
esbozado una sonrisa de disculpa cuando las primeras notas de
“Los angeles de Charlie” salían de nuestra mochila. Nadie está a
salvo de dar la nota. En el cine, en el teatro, en los conciertos,
nos piden que nos desconectemos, pero siempre hay alguien
que se olvida. Sinceramente, creo que es un olvido premeditado.
Como si a algunos individuos les costara un enorme esfuerzo
estar con todos los sentidos puestos en una pantalla, en un
escenario, en una conversación.
Continua a la pàgina següent
Cuca
Caçadors de Bolets
Meri
el Full
de Ruta
POEMA
PESSIGOLLER
Segueix de la pàgina anterior
En una reunión, importante o no, valorizamos a nuestro
entorno, y de paso, nos disculpamos diciendo al contestar “ Te
llamo luego, estoy en una reunión superimportante”. Tambien
jugamos entre el móvil y el fijo: “Te dejo que me llaman”. Es un
gran misterio porqué cogemos esa llamada en primer lugar
cuando no tenemos ninguna intención de contestar.
Quin pessigolleig quan em pessigolleges
entre pessigolles pessigolleres!
Et pessigollejaria
amb pessigolletes pessigollejadores,
però amb el pessigolleig pessigollejant
de tes pessigolles
no puc pessigollejar ton cos pessigollejadís
amb pessigollasses pessigollaires.
Es la serie” 24 horas “ , uno de los ejes dramáticos es la
posibilidad de que el protagonista pueda o no utilizar su
teléfono, tenga o no batería, pueda o no ser contactado. El
contacto , la posibilidad de él , se transforma en un mito : el
móvil nos proporciona la ilusión de que podemos ser
contactados en cualquier hora, en cualquier lugar. Y esa ilusión
de contacto, de comunicación, no es mas que eso, algo
ilusorio.
Ai!, quan serà que podrem pessigollejar-nos
pessigollejant les nostres pessigolleries
amb pessigolleig pessigollejador
pessigollejant pessigollaines pessigolleres!
Una vez, ví en un tren de cercanías a una chica sola hablando
por el móvil: reía , gesticulaba, se golpeaba las rodillas para
enfatizar cada palabra, mencionaba fiestas pasadas, futuras ,
“Lo hemos pasado genial, ya verás cuando la otra se entere”. Y
supe con absoluta certeza que no había nadie al otro lado, que
su móvil no funcionaba, que estaba dando una representación
para todos los que intentábamos leer o simplemente mirar el
paisaje pasar por la ventana. Esa chica que reía hablando con
nadie me pareció la chica mas solitaria del mundo.
Josep M. Bover
POEMA BOIRINER
Tota la boira del món
se’t posa als ulls
quan proves de mirar
endins teu.
Isabel Coixet
(23/03/2006)
I per això ara tinc
la boira dels teus ulls
endins del meu mirar
ple de preguntes
FRASES de El diario de Noa.
Los amores de verano terminan por todo tipo de razones,
pero al fin y al cabo todos tienen algo en comun: son
estrellas fugaces. Un espectacular momento de luz
celestial, una esfimera luz de la eternidad que en un
instante se van.
I no em fa nosa
la boira de la meva mirada
que et mira:
Dime que quieres que sea y lo sere por ti.
em vaig fonent
dins dels teus ulls,
dins la boira que em mira
Sigo intentando morir, pero ellos no me dejan.
EXCUSES O EXPLICACIONS ?
Josep M. Bover
“És que se m’ha escapat l’autobús”. “És que he perdut el
tren”. “És que no m’he pogut aixecar abans”...
Sue
Un alumne arriba tard i dóna aquestes excuses. Com si
dient això ja quedés disculpat del tot del seu retard. Com si
perdre el tren o llevar-se tard l’exculpés de la seva falta.
Tim Burton (EEUU, 1958 - )
To avoid a law suit,
we'll just call her Sue
(or "that girl who likes
to sniff lots of glue").
Doncs no. Potser que repasséssim el diccionari. Una excusa
és una raó de força major que justifica una falta. “Que
justifica”, diu. És a dir: una cita judicial, un accident a la
carretera que provoca cues, els retards quotidians de la
Renfe, etc. Tu pots arribar tard per culpa de la Renfe i pots
dir: “Jo he fet tots els possibles per arribar d’hora, he agafat
el tren que tocava, però, sense tenir-hi jo cap culpa, he
arribat tard perquè la Renfe no ha complert, però jo sí que
he complert i, per tant, no tinc culpa”. I el mateix passa si tu
has previst el desplaçament amb el temps suficient per
arribar d’hora però arribes tard per una cua a la carretera, o
si el jutge et cita a declarar en un judici i t’has de perdre
unes classes per aquest motiu.
The reason I know
that this is the case
is when she blow her nose,
kleenex sticks to her face.
POEMA PATILLERO
Tot això són excuses, és a dir: justificacions a la teva falta.
Que vol dir que la teva falta no és per culpa teva i tu, per
tant, ets innocent.
Jo anava per el carrer
Caminant tan tranquil·lament
menjant cacauets,
i com que plovia
a bots i a barrals,
hi havia molts cargols
treu banya puja a la muntanya.
I de cop i volta
(Vatua l’olla!)
Però tot això és molt diferent de dir: “És que he perdut
l’autobús”. Dient això estàs explicant per què arribes tard,
però no t’exculpes, sinó que t’inculpes. No és cap atenuant.
En el fons estàs dient: “És culpa meva perquè he anat tard i
no he agafat l’autobús que havia d’agafar i he hagut d’agafar
l’altre”.
Kxxxxx!!
Vaig notar un suau cruixit
Com si hagués trepitjat un
Pronom feble
Com quan un directe
L’hem de substituir per un la.
El que passa és que quan els alumnes solen dir “És que se
m’ha escapat el tren”, ho diuen com si això fos una excusa
que els exculpés, com si hi hagués hagut una força superior
que els hagués impedit d’agafar aquell tren, i que ells no
tenen cap culpa en aquest retard. I és tot al contrari.
Però en baixar la vista
Vaig veure que no es tractava
d’un demostratiu definit,
sinó d’un bon atribut
un cargol que ja no tenia casa.
Per tant: Podem continuar dient “És que se m’ha escapat el
tren”, però que quedi clar que és una explicació i no una
excusa. Que quedi clar que això no treu culpa ni
responsabilitat. I que quedi clar que dient això estem dient:
“jo i només jo sóc el culpable del meu retard i per això
mereixo ser castigat”.
Ell no es va quedar indiferent,
I em va denunciar a la policia.
Vaia putada
DICCIONARI




ESGUINCE: Uno más gatorce.
ESMALTE: Ni lune ni miélcole.
SORPRENDIDA: Monja en llamas.
NUEVAMENTE: Cerebro sin usar.
FdR2
ELS TREBALLS DE RECERCA
AL YOU-TUBE
Algú s’ha parat mai a pensar els treballs de recerca o els
vídeos de presentació dels treballs que hi ha penjats al YouTube?
FdR2
Doncs, un pilot.
Us n’hem seleccionat uns quants. per curiosos, per frikis, per
patètics o per interessants.
Aquí els teniu:
Vídeo i imatge:
metone té una peça de vídeoart prou interessant.
chaar89 hi té “que dormis bé”, un curt treballat i prou ben
fet.
jo0000se hi té “treball de recerca paletoarts”, una sèrie de
trucs digitals
LtDanTheEnder hi té un tràiler d’un curt
zephirzephir hi té “batalla final con los jotreballderecerca”
(en dues parts). friki total
Art i història de l’art:
besosatayas hi té “kiss kiss bang bang” sobre l’art femení al
llarg de la història. Tots us l’hauríeu de mirar.
Stop motion i animació:
erichigienic hi té “eric amb pilotes”. Ep! que aquest és
d’aquí a l’Escola!
lacra 1 hi té “plastimiedor 2006”. molt fluixet, però simpàtic
reikachan88 hi té “cuquipoma” stop motion simpàtic i molt
ben fet
eunate hi té “amor moldeable” un stop motion fluixet però
currat
3D i realitat virtual:
pau001 hi té “intro 3D recerca” unes cosetes en 3d que
estan bé, però no mata.
davidlopezanton hi té “treball recerca mapa termes”, la
construcció en 3d del seu institut. Està molt bé.
davidgr hi té “Tàrraco: creació d’un joc d’ordinador”. curiós i
currat currat
lazymad hi té “ - t r k – JMG –“ una casa en 3D molt i molt
treballada. Val la pena anar a veure-la amb textures.
Altres temes:
danitarancon hi té penjada la seva presentació del TR sobre
The Beatles
edubcn900
la seva presentació de “explotación y
restauración de una cantera”
ivali2 una demo de la seva “carretilla programable”
davidlopezanton de la seva “grua portuaria”
armengol13 “treball de recerca” és un robot, però el vídeo
és fatal
PRENEU EXEMPLE :
un tal joshuasilva hi té, en vàries parts, la seva exposició
del TR davant del tribunal. Mireu-vos-la i preneu exemple de
com un alumne de Batxillerat es pot explicar com un profe
d’Universitat: seriós, segur, coherent. Amb una llengua molt
correcta...
i a veure si amb aquests models fem coses més
interessants!!!
FdR2
URGENT
BUSCO
Tema per al Treball de recerca.
Que sigui fàcil, atractiu, ben disposat.
Que no exigeixi massa, que permeti conèixer
gent interessant, rica i guapa.
Que garanteixi un excel·lent.
I ara ja ho sabeu
Vint de Gener
FdR2
Raó: 1r de batxillerat EARTVIC