FdR206

[email protected]
EL BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA COORDINACIÓ DE BATXILLERAT DE L’EASD DE VIC
COMUNICACIONS PARTICULARS
Es comunica als funcionaris del centre que les previsions de
la Gene de l’estalvi que havia de suposar la retallada del 5%
dels sous no s’han complert: l’estalvi ha sigut només de la
meitat del previst. Això vol dir que els espera una nova
retallada d’un 5% més, incloent-hi un augment del nombre
d’hores a treballar. Podeu posar la mà al foc.
I si no... al tiempo!
FdR
TRIBUS URBANES. VII i VIII
Extractes d’Stadtnomaden in Katalonien seit der Einführung der
Demokratie de Juliette Schmitz. (Trad. Joan Vilabrufau).
Pijos 1 (Pijus ordinarius)
A mig camí vers el seu congènere d’ordre superior (el pijus
magníficus*), el pijo ordinarius és l’exponent del jove
despreocupat de família benestant que arrossega (a la força i de
vegades contra la seva voluntat) un cert bagatge cultural, que a la
llarga, li obrirà portes.
De moment, la seva única ambició és el flirting amb les seves
congèneres de tribu, les quals desenvolupen una capacitat
admirable de prolongar l’”edad del pavo” fins a límits insospitats.

Trets característics.
Ells: Pantalons caiguts mostrant l’eslip (negre, blau marí, bordeus
o gris) però amb un cinturó de pronòstic. Cabell absolutament
despentinat, però amb un control absolut de la situació. Porten
tecnologia punta en mòbils i MP3 que escolten a tot volum per fer
gaudir als demés de la música que més els agrada a ells..
Elles: Moníssimes: maquillatge discret però visible (sombra aquí,
sombra allá). Cabell amb metxes molt net i ben cuidat (Vidal
Sasoon look). Pantalons de cotó de marca cenyits, molt baixos de
cintura, mostrant una tanga bastant discreta. Sabatilles marca
Convers o botes de canya alta fins als genolls. Motxilla Eastpack
penjant 50 cm per sota les espatlles. Eventualment, poden
canviar el color de les ninetes dels seus ulls!

Costums.
Emparats per una economia familiar solvent, la majoria d’ells es
despreocupen del seu futur i no s’interessen pels estudis, per bé
que solen escalfar cadira a les escoles, duent al límit una
comèdia en què representen el paper d’estudiants incompresos i
de romàntics fracassats escolars. Fora d’hores de classe, però,
dediquen el seu temps a jugar amb la PS3 en locals particulars
especialment habilitats per a l’oci.
Són bons conversadors, perquè són per naturalesa xerraires, tot i
que el seu discurs és absolutament intranscendent (en ocasions
arriben al punt de parlar sols) i una de cada quatre paraules és
“tío”.
Elles van als lavabos de tres en tres. Solen estar atentes a les
evolucions dels seus companys de tribu, dels quals riuen les
gràcies però fan oïdes sordes a les seves insinuacions.
EDITORIAL
Era una guerra incruenta (com ho haurien de ser totes). El
camp de batalla era una paret blanca de l’aula 15 de l’escola
d’art.
Els alumnes de primer de batxillerat i els alumnes de cicle de la
tarda lluitaven en una dialèctica gràfica sense que, uns i altres,
mai no s’haguessin vist les cares. Tot curosament enganxat
amb cinta adhesiva.
Era una autèntica relació de transversalitat dins de l’escola. Per
a uns i altres, el rival es materialitzava en la vaga imatge
d’estudiants de tarda o de matí (els que embruten les taules;
els que ens diuen que som uns desendreçats!). No hi havia
més referència que aquells grafittis sobre paper que de la nit al
dia, apareixien com bolets.

Una anècdota particularment significativa.
De visita al MNAC amb la seva classe, un pijo es planta d’una
Flagelació de Jesús d’un mestre barroc: “Oostraaas, ka fooort! Li
han robat les Nike!!”
J.S. (Adapt. J.V.)
Núm.
206
SORTIDA A BARCELONA
DE 2n DE BATXILLERAT
“El passat 25 de març vam anar al MNAC a veure algunes
obres que hem estudiat, entre altres. La primera obra va ser La
Vicaria de Marià Fortuny. En general ens va semblar
espectacular el detallisme, tot i que molts ens l’imaginavem
més gran (...). Els primers freds va ser una obra que ens va
deixar bocabadats, ens va impactar molt, la majoria ens
preguntavem si aquelles persones eren toves. Semblaven
persones reals. Ens va fer molta gràcia veure algunes obres
de Picasso (...). també varem veure obres de Pau Gargallo i
una que ens va cridar l’atenció va ser La Ballarina, i també
l’Home cactus d’en González.
La visita al Pavelló Mies Van der Rohe a la majoria ens va
agradar molt, pel contrast dels marbres i pel fet de pensar que
és de principis del segle XX.
A la paret s’hi havia anat incrementant el nombre de dibuixos,
de dibuixos rèplica i de dibuixos rèplica de rèplica. Tot ben
divertit. I sense mala llet.
Però aquella orgia gràfica era políticament incorrecta,
certament. Tant que instàncies superiors van decidir que allò
era un caos i varen decidir posar fi a la contesa.
De la nit al dia, els dibuixos enganxats a la paret van
desaparèixer i van ser reemplaçats per treballs de bona factura
i perfectament alineats. Dels exquisits cadàvers no se’n sap
res.
És una llàstima; preservar la bona imatge del centre ho
demanava, és cert, cara a la propera jornada de portes
obertes del 9 d’abril. Ha estat una neteja potser necessària.
Però és molt trist.
També hi havia arbres a l’encreuament de les quatre carreteres
de Tona i l’eixamplament de la C-17 (amb motiu d’un millor
traçat de la via i una secció més ampla) demanava el seu
sacrifici. Va ser per la seguretat de tots, és cert. Però ara ja no
hi ha aquells plataners centenaris que donaven al camí una
imatge encantadora.
FdR
I per últim vam anar al Caixa-Fòrum on vam veure algunes
obres del constructivisme rus, és molt interessant veure tots
els projectes que es feien”
Mireia i Judit. M2
“ La majoria d’obres ja les havíem vist a classe (...). La Vicaria
ens la imaginàvem més gran, és molt detallada. Els Primers
Freds ens va produir una sensació de fred al veure els cossos
nus, desprenien angoixes amb els seus rostres, semblaven de
pell i óssos, ens va sorprendre positivament.
La Ballarina (d’en Gargallo) ens la imaginàvem enorme, com la
seva obra El Profeta.
ÀLBUM DE PINTADES – 20

Àmbit de localització.
Especialment a Barcelona i altres capitals de comarca.
Freqüenten discoteques a les que cal entrar vestit amb l’uniforme
oficial i on es fan fotos fent ganyotes i traient la llengua.

Un aspecte positiu
Amb un d’ells al davant mai t’avorreixes.
SISÈ ANY
MARÇ de 2011
Per tant, en general, ens va agradar, i ens va impactar al
haver-les estudiat en un llibre, diapositives i llavors tenir-les al
davant”
Anna, Edna i Amanda. M2
Sens dubte, una bona manera de matar algú d’un atac de cor.
La pobre Sarah devia patir un bon esglai, en veure aquest
escrit. Poc que s’ho devia esperar. Haber preferido muerte!
Parlant d’atacs de cor, Chuck Norris és l’únic home que no
morirà mai d’un atac de cor; el seu cor no està tan boig com per
atacar-lo (hehe!)
FdR
“ Una de les coses més rellevants de l’última visita a Barcelona
va ser veure en el més emotiu directe, les obres treballades a
classe, i el que va suposar examinar-les d’aprop. “La Vicaria”
de Fortuny a un metre de distància no té punt de comparació a
una projecció. Veure el preciosisme que utilitza i els vestits
pomposos que tenen gairebé llum pròpia va ser un
esdeveniment gairebé espiritual.
UNA ALTRA POSTAL
L’altre fet a recordar va ser descobrir el constructivisme rus,
del que ens van fer escollir una obra, cosa gairebé impossible.
Les fotografies de Richard Pare d’edificis meravellosos en
completa descomposició mostraven obres d’art oblidades, un
futurisme no assolit refusat per les penes de la guerra”
Carlota i Carla. M2
SELECCIÓ POÈTICA
Feliu Formosa (5)
El 1977 Formosa publica el Llibre dels viatges, i no és fins el
1986 que torna a publicar poesia amb Semblaná, un llibre de
poemes d’amor, i. I el 1992 publica Per Puck, un llibre en el
qual cada unitat està formada per un fragment d’una obra de
teatre, un poema en prosa que glossa l’obra, la situació o un
personatge des de l’experiència concreta del poeta, i un poema
sobre tot això, i també publica Impasse.
Us transcrivim un poema de Llibre de Viatges i un de Impasse.
POEMA D’AMOR
Mai no us donaré aquest nom.
Vicent Andrés Estellés
No semblis disponible; sigues lliure,
o estigues disponible per ser lliure.
Malgrat que la gent pugui imaginar-te
en llocs imaginaris, i a mi en d’altres
(mai no sabrem si els fan coexistir),
¿ qui podrà endevinar com t’acompanyo
i m’acompanyes? Només ho sabem
tu i jo a partir d’allò que és impossible.
Fixa’t que aquella por de no passar
dels fets quotidians al vers rotund
desapareix quan ets qui ho inspira.
Sé que això ho fa l’edat, les diferències
que consigna el quadern per a ningú.
Però també, com un adolescent,
sé que, en llegir-me, et reconeixeràs.
Per això busco el llenguatge més útil
que em permet expressar una espera inútil,
però que, malgrat tot, és una espera.
Val més això que res. ¿Guardes les cartes?
ELISIÓ
Flucht vor sich
PAUL KLEE
Per a Antoni Clapés
1
Trec una síl.laba del descasíl.lab,
copio el peu del dibuix de Klee,
tatxo un epítet, deixo de banda
mots que no sé si retrobaré.
2
Quan es rebel·la el viaducte
Quan una cúpula es desplaça
Quan de les dents se'n fa un reducte
Quan rere els vidres l'ull es glaça
Quan la ciutat és un tapís
Quan per l'estrip es veu la plaça
Quan el pallasso està indecís
Quan el tirà es dibuixa amb sanya
Quan es més fràgil el somrís
Quan l'ull de res ja no s'estranya.
LEGIONARIS DEL PUNT D’ART
Estimat Jordi,
Cada matí em llevo com si estigués buit, amb la sensació que
falta quelcom dins meu. Com la mantega a les meves torrades,
la xocolata a la meva llet... Com ens has pogut deixar així, sense
cap explicació? Ara, el fet de no comprar el material abans
d’hora no té cap sentit, no és la mateixa emoció... he d’anar al
Punt d’Art, cinc minut abans de tenir la Carmeta, per trobarme el calb (que durant el seu temps lliure va amb boina) i que
em doni malament el canvi. Com ens has pogut fer això? Abans
l’Arches canviava de preu cada dos minuts i les cartolines
negres amb tu eren sempre més cares. On és la tinta xina de
IV €? On ets, Jordi?
CRÒNIQUES DEL WHISKY
“miaaaaaaaaaaaaaaaaaaau”, fan els altres gats amb decisió.
“miaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaau”, insisteixen.
Ell, s’acosta al seu amo i amb una mirada amable intenta sortir a
fora i divertir-se com els gats de la seva edat. Ell assenteix i en
Whisky comença a saltar d’alegria (no en el sentit literal de la
frase; ell no ha set mai de fer esforços físics per qualsevol cosa).
Aleshores, es dirigeix cap a l’exterior i es deixa caure sobre la
catifa que hi ha just davant de la porta de vidre.
“miaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaau”, tornen a fer els gats.
La mandra, l’ha vençut.
P.S. Un oximoron.
Sense firma
P.S. Anagrama del Punt d’Art = Part d’un.
REPTE Nº 4 (IMPROVISAT)
P.S. Vull ser Carapeto.
Participants: Xevi Oró, Eduard Mauri, Cèlia Martínez i Alderic
Mas
P.S.C. Tu, tu, eart.
Dia: 4 de Febrer del 2011
EL FILL DE PUTA
Hora: 12:30-13:30
Recordem amb nostàlgia temps en què encara habitava a
l'escola la bicicleta rosa; descansa en pau!
Lloc: Aula de TEGP
LA VITRO
33
EL 33 ENS PERSEGUEIX.
Tot està relacionat amb el número 33:
Jesús va viure 33 anys, i durant aquests, va fer 33
miracles.
33 miners es van quedar atrapats sota terra i van
enviar un missatge de rescat de 33 caràcters i van
sortir per un túnel de 33cm de radi.
Jacob va tenir 33 fills amb la seva primera dona.
Els 66 llibres de la Bíblia han estat escrits per 33
persones diferents.
El 33% de la població religiosa són cristians.
El funeral de Joan Pau II va ser a les 12:33h.
La basílica de Sant Pere de Roma consta de 33
capelles.
Hi ha 33 vèrtebres a la columna vertebral dels
humans.
El 33% de la contaminació de l’aigua està causada
per vehicles d’ús personal.
El 33% de l’energia mundial es consumeix per
nacions desenvolupades.
Al Regne Unit mengen 33 milions de galls d’indi a
l’any.
El 33 % de la superfície terrestre està deserta.
La temperatura de Mart varia entre -133ºC a 3ºC.
La mitjana de la temperatura de la superfície de
Mercuri és de 333ºF.
El Novembre del 2004 es va confirma que hi havia
33 forats negres en tota la galàxia.
Mesures mètriques: 1m=3.3 peus, 10m=33peus,
100m=330.
Repte: Degut a l’absència del professor de TEGP (Santi Erill),
els alumnes de l’M2 de 1r havien de substituir aquest professor
de manera que fos igual, o millor.
Inventari:
Estructura del cos:
-Crani: bola de porexpan dividida en dos hemisferis
-Coll: rotlle de cinta adhesiva
-Cos: Polígons de diverses mides emprats per dibuix artístic i/o
TEGP.
Altres elements:
-Cabells: Pèls de la caputxa de la jaqueta de la Laia Ordeig
-Nas: peça de Megablocs
-Boca: brida de color negre
-Dits: cinc pinces d’estendre roba
-Braços: regles de 40 cm
Complements:
-Jaqueta de l’Arévalo
-Bufanda de la Cèlia Martínez
-Bafarada amb la frase “I love Bob Esponja”
-Ulleres creades a partir d’un tríptic de Telepizza
Agraïments:
-A l’Arévalo per la jaqueta.
-A “Colores Carioca” per la bafarada.
-A la Laia Ordeig per la fotografia.
-Al gran Guiu Grau, tot i no ser-hi.
-I a vosaltres, per llegir-nos.
I tal i com hem pogut comprovar en aquests fets històrics i
religiosos el 33 apareix milions de vegades en el nostre dia a dia.
Ho comprovaràs tu mateix obsessionant-te involuntàriament amb
el 33.
Pensa-hi, no és només casualitat.
................................
REPTE ACONSEGUIT!
Si voleu participar en un dels nostres reptes, és ben fàcil. Sols
heu d’enviar un missatge a [email protected] o venir a
parlar amb nosaltres personalment a les nostres respectives
classes. I recordeu una cosa: no fer-ho és pecat.
PERSONAL MASCULÍ DEL CENTRE
Aquells de vosaltres que, empesos per la vergonya, aneu a
pixar a dins dels vàters de l’escola, lluny els vostres membres
de les mirades indiscretes, feu el punyeter favor de tirar de la
cadena un cop hagueu acabat d’omplir la tassa amb els
vostres pixums. Cabrons!
El Gran Cató