FdR204

[email protected]
EL BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA COORDINACIÓ DE BATXILLERAT DE L’EASD DE VIC
EDITORIAL
COMUNICACIONS GENERALS
Alumnes de primer
Recordeu que la setmana vinent hi ha exàmens trimestrals.
Estudieu!!!
Alumnes de segon
Divendres de la setmana següent hi ha sortida a BCN amb el
programa següent:
Anada al MNAC per veure obres que formen part del temari de
Història de l’Art , visita al Pavelló d’Alemanya de l’Exposició
Universal de 1929 i visita a l’exposició sobre les avantguardes
russes al Caixa-Fòrum.
A més a més, hi haurà una visiteta al Saló de l’Ensenyament
que ha de servir per acabar d’adreçar la futura trajectòria dels
alumnes l’any vinent.
Oficiarà la visita l’ínclita Mònica Bertran i l’anada comptarà amb
la participació de Pipuca i altres notables membres del claustre
de professors.
Feu bondat i estigueu tan bé com sabeu estar!
Professors
Estigueu al cas dels horaris de guàrdies i d’exàmens de la
setmana de proves trimestrals de primer.
FdR
CONSULTORI SEXO - SENTIMENTAL
DE LA DOCTORA OLEGUER
FdR
Benvolguda Doctora.
Em trobo en un embolic i demano el seu savi consell.
Fa un parell de mesos que festejo amb un noi que m’agrada molt
i fins ara ens enteníem prou bé. L’altra tarda, però, vaig estar
parlant malament del Papa de Roma. Ell em mirava amb mala
cara i no deia res. Tot d’una va esclatar i em va dir secament: sóc
catòlic!
Jo vaig dir que ho celebrava i vaig seguir fotent-me del pontífex,
de les coses que deia i de com anava vestit. Finalment, el meu
xicot va aixecar-se i va sortir de l’habitació tot donant un cop de
porta.
No vaig entendre aquella reacció fins que una meva amiga va dirme que el Papa de Roma és la màxima autoritat de l’església
catòlica. Jo no ho sabia!
Què puc fer, doctora? Com puc recuperar el meu promès?
SISÈ ANY
MARÇ de 2011
Núm.
204
REFLEXIONS POST NAVARRA
Japó está que arde.
Resulta paradoxal que aquest petit i potent país, que va patir
en la seva pròpia carn els devastadors efectes de l’energia
nuclear, estigui en estat d’alarma per el terrorífic estat en què
es troben algunes de les seves centrals nuclears després del
terratrèmol i del sunami que va afectar l’archipièlag.
Sembla ser que les centrals nuclears en aquell país s’aixequen
a prova i terratrèmols i a prova de sunamis; el que s’ha posat
en evidència és que no eren a prova de terratrèmols i sunamis
combinats!
Això ha fet saltar les alarmes a Europa. A la vella Europa, a la
puta Europa. Els polítics europeus, després d’haver fomentat la
producció elèctrica per energia nuclear, parlen ara de revisar
la seguretat de les instal·lacions i d’aturar el desenvolupament
de noves plantes. Fins i tot d’acabar amb la totalitat dels seus
programes nuclears.
La visita al Museu Oteiza ens va deixar en un estat màgic, ens
va despertat tanta admiració que fins i tot el conductor de
l’autocar va deixar anar un “m’he equivocat: hauria d’haver
estudiat art”després de tot plegat.
Oteiza ens va enlluernar amb la seva obra i amb la seva
personalitat, sempre transgressora amb la societat, àspre com
les seves escultures, i amb un humor àcid i punxant.
“ El mañana del pensamiento es lo que estás pensando ahora.
Todo es pensamiento. La falta de pensamiento es la falta de
vida. Si piensas, aunque pienses al revés estás viviendo.
Muchas veces conviene pensar al revés.”
“El que vive sin locura es que está verdaderamente loco.”
Del llibre HABLA OTEIZA de José Luís Merino.
Arribat per correu
És greu. I no pel fet que ara es renegui d’aquest sistema
altament contaminant i pràcticament irreversible o perquè
abans es donés per bo. És greu perquè la seguretat es fixa a
partir de paràmetres estadístics i, quan parlem dels fenòmens
naturals, allò que és pràcticament improbable és, en realitat,
possible. El que ha passat al Japó era perfectament possible i,
per tant, previsible. Ara toca plorar.
A Europa no es donen les mateixes condicions geològiques ni
les mateixes accions tel·lúriques, però els mateixos fenòmens
recents que han desviat 8 cm l’eix de la terra podrien ser causa
d’aparició de fets que posessin en risc les centrals nuclears, tal
i com han estat dissenyades actualment.
En tot cas, ara només queda resar perquè les nuclears
japoneses no acabin de petar, perquè no s’escampi la
radioactivitat per tot el planeta i perquè les decisions que
prenguin els polítics no estiguin condicionades per motius
econòmics sinó per la salvaguarda d’aquest trinxat planeta i
per la nostra seguretat.
Mentrestant, tots tindrem l’ai al cor per aquest petit país,
bressol del manga, del raku i del zen. I esperarem que l’home
no torni a entrebancar-se de nou amb la mateixa... pedra!
Capella de Jesús. C/Jesús,1 Centelles
DE VIATGE PER CATALUNYA
FdR
Carla C.
La Garriga
Estimada Carla.
Ets una ignorant. No és pas culpa teva, però sí que és a les teves
mans posar-hi remei.
Probablement fins ara el teu han estat les discoteques, la Cuore,
la moda i el maquillatge. Però has de saber que hi ha vida més
enllà de tot això.
Llegeix la premsa, mira les notícies per televisió, estudia i fes-te
una dona amb un mínim de bagatge cultural. Potser així recuperis
l’admiració d’aquell qui estimes.
Pel que fa als teus insults al Papa, resa quatre parenostres i cinc
avemaries.
Rosa Maria Oleguer
.EXPOSICIÓ AMB IMPLICATS
Aquests dies al Temple Romà de Vic s’hi pot veure una
exposició en homenatge a l’escriptora i política Núria Albó,
persona de La Garriga, molt vinculada a Vic.
Es tracta d’una mostra de diferents artistes que han volgut
homenatjar a aquesta personalitat.
SI en parlem és sobretot perquè entre els artistes hi ha dues
persones vinculades a l’Escola, que són la Mercè Iglesias, a
qui coneixeu molt bé, i en Misael Alerm, a qui no coneixeu tan
bé, però que va ser alumne de Batxillerat fa un parell d’anys i
ara està fent Belles Arts.
Aixi doncs, ja tenim uns motius més que suficients per anar a
veure aquesta exposició.
FdR
Una lectora indignada, que prefereix restar en l’anonimat, ens fa
arribar aquesta fotografia presa el darrer cap de setmana a
Platja d’Aro. La imatge parla per ella mateixa.
És realment indignant que pels nostres carrers hom pugui
trobar mostres així del baix nivell cultural del país. Sense entrar
en el tan estès vici de deixar l’empremta de manera indeleble a
les parets.
No sabem si qui va fer el grafitti era un expert putero o bé volia
venjar-se de les noies que habitualment ocupen el local de
planta baixa que apareix tancat; el que és segur és que el paio
no tenia ni punyetera idea d’ortografia!
FdR
SELECCIÓ POÈTICA
Feliu Formosa (3)
Seguim amb el poeta Feliu Formosa. Raval és un llibre de 1975
format per dues parts. Una, Raval, de poemes en prosa, i una
altra, Els ponts, els poemes de la qual són majoritàriament
haikús, el gènere de poesia oriental que reflecteix un estat
interior, un moment de l’ànima lligat a un paisatge o a alguna
cosa que es contempla, es recorda o s’imagina. És molt difícil,
si no impssible, escriure haikús en una llengua que no sigui el
xinès o el japonès, i des d’una tradició occidental, tan allunyada
del zen i d’orient. Feliu Formosa és, dels poetes catalans, un
dels que ha reeixit més altament en aquest gènere poètic.
Us posem uns quants d’aquests haikús.
Darrere el vidre
la terra on em caldria
plantar paraules
DIA INTERNACIONAL DEL TEATRE
MOMENTOS CONTIGO
El 25 de març se celebra el Dia Mundial del Teatre. És per aquest
motiu que un any més l’Institut del Teatre de Vic ha organitzat un
seguit d’actes relacionats amb les arts escèniques.
Los labios, me vuelven loca
Cuando rozan mi boca,
Ardiente en el interior
Y en la piel frio exterior.
Aquest mateix dia a les set de la tarda l’actriu Clara Segura
protagonitza un espectacle-conversa juntament amb l’alumne de
l’EART Eduard Mauri. L’acte consisteix en una trobada artística
entre dues generacions: d’una banda la d’un jove que s’està
formant com a intèrpret, i d’altra banda la d’una actriu amb una
llarga trajectòria teatral i cinematogràfica. A les nou del vespre hi
haurà l'entrega del 14è Premi Boira de Teatre i tot seguit la
representació de l'obra guanyadora del 2010 Tu i Jo de Roger
Simeon i Freixas.
Tu piel,
Sabe a miel,
Tu olor,
Hace entrar en calor.
Nuestros cuerpos ardientes
Y miradas pacientes,
Explosión de sentimientos
Con lindos besos.
Els actes es completen amb la representació de Federico de
Paseo el dijous 24 de març a dos quarts de deu del vespre.
Tots els actes es porten a terme a l'Institut del Teatre de Vic.
Cristina Rodríguez
T’escric en somnis
i hauré d’esperar insomne
una resposta
Una mirada
damunt el jonc que es vincla.
Tu, que em coneixes.
CRÒNIQUES DEL WHISKY
A vegades li passa a el Whisky que, quan passa pel costat de
la taula del menjador, gira el cap a l’esquerra i veu una ampolla
de vidre amb un líquid marró dins on posa: JB. Sempre s’hi ha
sentit molt identificat ell, amb el JB.
Sense firma
ÀLBUM DE PINTADES – 18
Davant la intensa
llum del balcó, tu passes.
Deixo d’escriure.
EL JOC D’ENDEVINAR
Mireu bé aquesta fotografia.
Solitud: somni.
Discussoó, esperança.
Pausa: recança
L’ocell s’enlaira.
L’ésser i el desplaçar-se
no es contradiuen
Migdia: lluita
de ciment i pineda.
Gronxador. Brisa.
Sonen les notes
que un dolor m’alleujaven.
Ara me’l tornen.
¿Haig de comprendre
el qui truca a la porta
del lloc que deixo?
18 – Algun dia ens riurem de tot això. Fotografiada a Palma
de Mallorca, el març de 2011.
Potser sí que ens en riurem, de tot això. Potser sí que allò que
ara ens sembla important i fonamental algun dia ens semblarà
irrisori i ens farà riure. Potser sí que allò que ara ens fa plorar
un dia ens arrencarà les rialles. Potser sí que aquesta pintada
té tota la raó del món.
Ara bé, això és bo o és dolent?
És bo que allò que ara ens sembla vital o greu d’aquí a uns
anys ens sembli banal o intranscendent? Què haurà canviat?
Haurem canviat tant, nosaltres, per arribar a aquest extrem?
Haurà canviat tant,el món? Sigui com sigui, és una pintada
que fa pensar.
EL FILLDE PUTA
"¡A la mierda con la universidad, yo quiero ser una zanahoria!"
(la pedra)
LA VITRO
Es tracta de part de l’staff docent del nostre centre.
Com podeu veure, el personal està vivint un moment
transcendent de les seves vides.
Us proposem un joc: mireu d’endevinar exactament què estan
fent, quin és el motiu pel qual, gairebé emulant al Pensador de
Rodin, fan aquest posat d’estar escoltat les paraules més
sàvies del món.
Se’ls està parlant de la fam al planeta? Del perill nuclear?
No ho sabeu, oi? Doncs bé, escolteu
La percerpció de la propia avaluació
per allò incorporat sistemàticament
a la pràctica docent
i la percepció de la pràctica docent,
metaavaluació i analisi de contrast
compartida pels docents
amb context, resultats i procesos d’aula.
Passem a la part pragmática*
*Poema Pedagogicer
Josep M. Bover
Pues en eso estábamos!
FdR
AMBI
Entre espasses es juga l’honor, el qual no es pot menjar,
amb paraules es juga la traça, la qual no ens farà superiors als
altres,
però en tota batalla hi guanya la compassió d’aquell que ha
perdut més d’un sol cop,
per fer del guanyador un home just amb causa i perdó.
Bajo la atenta mirada solar,
viajamos sin rumbo a la máxima velocidad,
sin ver el final de la pista,
con las ventanas bajadas y el cabello despierto,
conocemos el riesgo y la tranquilidad,
mientras soñamos degustar la libertad;
Solo por la sensación vale la pena arriesgar,
poniendo en duda su existencia por no poderla abrazar.
Ainara Cenizo