FdR201

[email protected]
SISÈ ANY
FEBRER de 2011
EL BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA COORDINACIÓ DE BATXILLERAT DE L’EASD DE VIC
COMUNICACIONS GENERALS
(oncle google)
Comunicacions Generals - CCPAE
Pàgina web del Consell Català de la Producció Agrària
Ecològica (CCPAE)
www.ccpae.org/index.php?... - Còpia en memòria
temari-CI
Comunicacions generals. Comunicacions pont a pont. Prova
dels equips usat per a socors i. seguretat. 5.7 El sistema
INMARSAT. Concepte general del sistema. ...
www.escolanauticapalamos.com/.../Page1012.htm Còpia en memòria
Form
Desitgem rebre comunicacions per correu-e de:
comunicacions generals de l'IES*. Sí, No. comunicacions de
l'AMPA*. Sí, No. Correu-e* ...
jotform.com/form/72893909432 - Còpia en memòria
XARXA TRANSVERSAL » Programa
17 Juny 2010 ... 16:30 COMUNICACIONS GENERALS
EUROREGIÓ. Sr. José Luís Melendo – Aragó. Sr. Alain Roth –
Midi-Pyrénées. Sr. Valentí Sallas – Catalunya ...
www.txac.cat/txac/?page_id=843 - Còpia en memòria
[PDF]
Nous Turismes Culturals” Nuevos Turismos Culturales”
Nouveaux ...
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Visualització ràpida
16:30 · COMUNICACIONS GENERALS. EUROREGIÓ. Sr.
José Luís Melendo – Aragó. Sr. Alain Roth* – Midi-Pyrénées.
Sr. Valentí Sallas – Catalunya. ...
blogs.descobrir.cat/vistes/files/2010/.../Jornada-Nous-TurismesCulturals3.pdf
FdR
HISTÒRIES D’AMOR I DE DESENCÍS
Va conèixer l’Elvira a la Facultat de dret. Estudiava un curs menys
que ell. Duien un any de tèbia relació quan va saber que l’Elvira
tenia una germana bessona: la Magda. Eren ben idèntiques;
s’assemblaven com dues gotes d’aigua.
Allò va donar lloc a una sèrie de confusions, perquè, en trobar-se
inesperadament alguna d’elles, sempre tenia dubtes de quina de
les dues germanes era. Així, invariablement, feia la mateixa
pregunta: “Ets tu o la teva germana?”. Allò, invariablement,
donava peu a la mateixa resposta: “Sóc jo!”.
Tot i la semblança física, l’Elvira i la Marga tenien caràcters molt
diferents. La seva promesa era seriosa, un xic cerebral, poc
donada a les passions mundanes. La seva germana,
contràriament, era vital, divertida i una mica esbojarrada. Es reia
de la incapacitat d’ell per a diferenciar-les i li agradava posar-lo
nerviós fent-li insinuacions i l’ullet d’amagat.
Un cap de setmana van coincidir tots tres a la casa que els pares
de les noies tenien al Bruc. Era una casa enorme, luxosa, amb llar
de foc a cada estança. A ell van destinar-lo a una de les cambres
per a convidats de la planta baixa.
La segona nit, quan dormia, el va despertar el grinyol del pany de
la seva porta; en la foscor va veure com l’Elvira entrava dins la
cambra, es treia la camisa de dormir i se li ficava al llit. Ell, que
mai no havia imaginat un comportament tan agosarat de la seva
promesa, va encendre’s immediatament amb el contacte amb
aquell cos desitjat que se li oferia de manera tan insospitada.
Va ser una nit de passió, de paraules xiuxiuejades a cau d’orella i
de gemecs ofegats. Les boques es cercaven assedegades, les
mans no deixaven un mil·límetre de pell sense acaronar, furgant
caus i convexitats, i la suor i els fluids deixaren els llençols
amarats.
A trenc d’alba, ella va esmunyir-se del llit, va vestir-se amb la
camisa de dormir, i anava a sortir quan ell, ple de sospites, va
demanar-li:
— Ets tu o la teva germana?
Ella feu: “Sóc jo”.
De bon matí ell va marxar de la casa, donant per trencades les
relacions amb l’Elvira. Mai no s’hagués perdonat haver triat
malament.
i quan diu que arriba la fi del món?
Núm.
201
ARA PER ARA
EDITORIAL
Fa un parell de setmanes, l’escola va trasbalsar-se amb el
robatori d’una càmera propietat d’un alumne de segon de
batxillerat. El fet que finalment l’aparell aparegués amagat (no
sabem si va ser com a resultat de l’acció del professorat o no)
no treu gravetat al fet.
Fins llavors, tots nosaltres crèiem en l’especial idiosincràsia
d’aquesta escola; pensàvem que el centre no mostrava cap
dels símptomes de conflictivitat comuns a d’altres centres,
pensàvem que el propi centre creava un clima i una manera de
fer que excloïa aquests conflictes. Allò va treure’ns de l’error.
I és que aquell robatori frustrat no va ser un fet aïllat; la
moguda va tenir l’efecte de treure a la llum que de petits furts
(o no tan petits) n’hi havia hagut bastants fins aleshores, però
els afectats s’estimaven més no dir res, assumint els robatoris
com un fet normal.
Està clar que la subtracció d’objectes personals, més o menys
descuidats damunt les taules o pels passadissos, no forma part
d’allò que considerem que hagi de ser normal. El nostre ideal
d’escola seria, entre d’altres coses el d’un centre en què un
mòbil de darrera generació pogués estar-se una setmana
oblidat en un racó sense que ningú no l’agafés (o bé ho fes per
dur-lo a la sala de professors!).
És difícil que arribem a ser així, però hem d’intentar-ho; no som
l’escola que creiem, però no ens quedarem de braços creuats.
No volem fer una crida a la delació: volem una reflexió per part
dels responsables, que no hi tornin mai més i, si tenen valor,
que surtin a la llum.
També volem una major responsabilitat envers els objectes
personals per part dels seus propietaris: no és bona la
proliferació d’objectes perduts sense que ningú no els reclami:
la frontera entre allò que s’ha robat i el que s’ha perdut es
desdibuixa.
I, finalment, volem que tot robatori detectat sigui denunciat, que
se’n parli i que s’acabi la sensació d’impunitat dels autors. Han
de saber que posarem tots els mitjans per desemmascarar-los.
I ho farem.
Ara per ara, el FdR estarà atestat de qüestions que tractin el
que va passar el darrer dimecres dia 2 de gener. La majoria de
les quals no es publicaran (per ser ofensives, o no) però tenint
en compte que estem en el maleït segle XXI, que hi ha certes
lleis que protegeixen la llibertat d’expressió i que sempre
m’agrada dir la meva, no em puc resistir a parlar del tema i
compartir-ho amb tots vosaltres.
(Per als que no sàpiguen el que va passar: hi ha hagut
diferents robatoris aquest curs, i s’han començat a lligar caps.
El mateix dia que va fer-se públic l’assumpte va desaparèixer
una càmera reflex)
Decebedor. Aquesta seria la paraula que definiria l’última hora
de la jornada de dimecres. Juntament amb moltes altres. Tal i
com ja va dir la nostra professora d’anglès, hi ha certes coses
que formen part de l’esperit de l’escola, i de la mateixa manera
que ningú no sap cap a on recoi s’obren les portes de l’escola,
tothom confia en la integritat i en la confiança que hi ha (o hi
havia) entre nosaltres mateixos.
Som (tots nosaltres) una escola atípica, en la qual tothom
intenta de la millor manera possible millorar la pròpia
coexistència dels alumnes i, per tant, hi ha certes coses
inviolables que han fet d’aquesta escola tot un model de
comportament tant ètic com social (qQue fins ara funcionava).
No em refereixo a ningú en particular, i no hi ha cap missatge
cap a la persona/es responsable/s d’aquestes misterioses
desaparicions. Només vull manifestar una idea: això no va bé.
Hi ha alguna cosa que no funciona.
Ja s’estan perdent massa coses. Entre el pàrking, diners,
pens, i l’esperit de l’escola hi ha masses coses a denunciar.
Estem de capa caiguda?
Senyores i senyors; acabarem tancant.
HM
ÀLBUM DE PINTADES – 6
FdR
Col·laboracions?
Envieu-les a [email protected]
Publicació garantida !
LYRICS.COM
BOIG PER EN JORDI
El material m’he deixat
avui toca anar al punt d'art
entro a la botiga
i em trobo el calb...
Sé molt bé que des de l’eart
jo no puc arribar on ets tu
però dins del meu full arxes veig,
relaxats als teus bitllets
t’estafaré.
Jo Jordi t’espero
al Punt d'art.
(pum, pum pum, Ieeeeeeeeeep)
Jordi on t'has ficat?
el calb em té amargat.
la teva absència
ens farà canviar.
Sé molt bé que des de l’eart
jo no puc arribar on ets tu
però dins del meu full arxes veig,
relaxats als teus bitllets
t’estafaré.
Jo Jordi t’espero
al Punt d'art.
LEGIONARIS DEL PUNT D’ART INTERPRETANT AQUEST
GRAN TEMA DE SAU (Seguidors Anònims de can palU)
Boby estima l’Alba.
Una manera subtil de declarar l’amor per una persona, sense
estridències, sense imposicions.
Un escrit tan efímer com el mateix amor.
Caldria que els grafiteros en prenguessin nota i cerquessin
alternatives als seus esprais permanents.
CARTA A LA REDACCIÓ
(Ja sabem que no ho hauríem de fer, però no ens podem estar
de publicar-la)
Hola, molt bona nit, administradors del full de ruta!
Una colla d'exalumnes reunides en un soparet esporàdic al vell
mig de la ciutat comtal vam decidir, tot recordant anècdotes i
personatges de l'Escola d'arts, enviar el nostre granet de sorra
a l'edició setmanal del FdR.
Ens agradaria molt que ens féssiu un raconet a cada número
amb una secció minúscula anomenada: EL FILL DE PUTA
Aquí teniu tots els fascicles junts, es tracta de treure'n un cada
setmana amb l'ordre corresponent (no toqueu l’ortografia,
sisplau). La nostra signatura, com podreu comprovar, és "LA
VITRO", aneu reflexionant sobre el perquè.
Moltes gràcies i salutacions. Ens veiem per aquests móns de
Déu!
Cuideu-vos i endavant amb el full!
SELECCIÓ POÈTICA
Jordi Domènech (7)
POEMA PATILLERO
REPTE NUM. 3
Ho veig des d’aquests ulls Berta!
Sale un monstruo de dentro
Del armario emocional de ser él mismo.
Un vengo no vengo; estoy no estoy.
Participants: Xevi Oró a la caixa, Guiu Grau als bombos, Eduard
Mauri als plats, Alderic Mas a les maraques, Joaquim Carapeto
director musical i Marc Arumí al públic.
Dia: Dijous 11 de Novembre del 2010.
Hora: 11:00 - 11:30
Lloc: Bar
Repte: Aquest cop, els nostres herois, hauran de ser sotmesos a
una intensa prova. Amb la imaginació de tals artistes, a partir de
les deixalles de cada individu que estigui plàcidament assegut a
la taula, es tractarà de construir diferents instruments que
produeixin diferents sons per tal de poder crear una batucada
que esdevindrà el seu himne i ressonarà pels segles dels
segles... Com a prova de que s'ha dut a terme dit himne, haurà
de quedar enregistrat a la càmera d'un servidor.
Material: Tot el necessari.
Premi: L’autoestima molt alta.
PD: Si perdem, l'autoestima la tindrem pel terra, i això farà que
els nostres companys es burlin de nosaltres.
Acabem aquestes pàgines dedicades a Jordi Domènech amb
una mostra d’un llibre curiós i original que publicà el 1994, un
recull d’aforismes que titulà La llei del parèntesi (o tota
precaució és poca). No és poesia, però ens ha semblat
interessant de reproduir uns quants d’aquests aforismes per a
completar la imatge del poeta.
Si de fet estic entrant a dins,
No em veig capacitada per explicar on sóc.
Com es coloreja?
Drogueees!
Gran música catalana: "Suite Iberia", d’Isaac Albéniz;
"Goyescas", d’Enric Granados; "Doña Francisquita", d’Amadeu
Vives i "Don Quijote", de Robert Gerhard.
Uh! Colores! Con nombre!
Aquí les preguntes les faig jo.
Tout le monde c’est Pedro Reyes.
Descansa que no es veu bé.
Un carril vici: absenta, sadisme, mescal, ros americà, cocaïna,
pedofília, etc., etc...
Filaberquí il·lustrat dins un got.
Significa allò que no és.
Van sopar fort, coses pures.
L. Casei i munitas.
Com és que els venedors de caviar o BMW no fan mai vaga?
No em refredo:
sóc una nevera.
Ens hem tornat tan fins que ja he vist escrit i he sentit dir una
pila de vegades "ajuntaments pre-democràtics" parlant dels
(antics?) ajuntaments feixistes de la dictadura.
FdR
EL FILL DE PUTA
Quin mal hem fet?
Us heu adonat mai de quina mena de coses parlen, quan
parlen de cinema poètic, de teatre poètic o de narració poètica?
Doncs parlen del cinema més tou, del teatre més fat i de la
narració més carrinclona
Sento un dels primers concerts de Mozart: és tan bo que el
devia escriure quan ja tenia dos anys i mig.
El Gas són els pares.
Perdoneu, però algú ho havia de dir.
LA VITRO
RACÓ DE L’ART
Shadow of death, 2011
Bo i fullejant el Diccionari em pregunto que com és possible
que siguem capaços de viure tranquils al costat de tantes
paraules que no sabem ni que existeixen.
REPTE ACONSEGUIT!
Només hi ha una política cultural: que paguin i callin!
El vídeo de tal himne el podeu trobar als vídeos de l’il·lustre Xevi
Oró al feisbuc (a espera de crear l’adreça de Iu Tup dels reptes)
He llegit milers de llibres i en aquest precís moment, a un quart
d’una de la matinada del vuit d’agost de mil nou-cents noranta,
no em recordo de res.
Reptes que, per cert, podeu ‘’seguir’’ enviant a
[email protected]
L’única cosa que m’agrada d’anar a cal barber és que sempre
tinc un emperador romà assegut al meu davant.
Nota de lectura (antiga): Les quatre coses que els van quedar
després d’escriure "El Quijote", se les van polir escrivint "El
Jarama".
Si tots s’apunten (amb el Papa al capdavant), a lamentar-se
per la famosa "crisi de valors", vol dir que abans d’ara hi devia
haver un sistema de valors que funcionava. Li ho hauríem de
preguntar al Giordano Bruno (o a aquell pobre republicà que
era el meu pare i que va estar a punt de deixar la pell a San
Marcos de Leon, l’any trenta-vuit i el trenta-nou).
Els ateus devem ser els més absoluts buscadors de déu que hi
ha. La demostració d’això és que no ens conformem amb
qualsevol cosa.
Contribució al centenari. No acabo d’entendre si un Calder és
un Miró retallat i penjat amb filferros o si, viceversa, un Miró és
un Calder encolat en una tela.
Els clàssics devien ser uns avantguardistes a qui tothom ja ha
perdonat que ho fossin.
EL GRAN WHISKY
Ubicació: Dins d’un túnel.
Estil artístic: Realisme figurativista amb tendència a
l’ocultisme.
Tècnica: Uncolored painting.
Dimensions: dues: amplada i alçada (ho enteneu, gent de
primer?)
Autor: Black Power
Curiositats: Aquest quadre és el que és i, alhora, no ho és.
Pel seu aspecte diríem que es tracta d’una pintura fosca,
negra, més aviat. No és un cartró de Goya, però tampoc és un
grafiti ni un dibuix amb carbonet. Què voleu que us digui?
De curiositats no en té ni una. És negre com el futur, com el
fotut futur, com aquest futur imperfecte que ens espera.
Què passa a la pintura? No ho sabem ni ens importa: dues
dones i un home. L’home és al llit, mig nu. Elles sembla que
l’estan matant. Deu de tractar-se de l’eterna guerra de sexes.
Més val no ficar-s’hi
Últimament costa saber què posar-te a la tauleta de nit per
poder llegir o fer una ullada quan se’t comencen a tancar els
ulls. Si som sincers, amb tots els respectes als escriptors barra
escriptores, la cosa està decaiendo un poco; i el Full de Ruta
no se’n salva. Sense més ni menys apareixen cada setmana
edicions repetitives i avorrides d’una escola com la nostra, que
té molt a dir. I llavors és clar, ens queixem dels pobres
alumnes. A vegades, quan passes pel passadís, sembla que
bufi tramuntana! “Aaaaaaai” sospiren amb l’esquena corbada i
el nas al terra quan passen per les classes, tristos de no haver
llegit al Full res de nou i interessant que els alegri la trista i
estressada vida que tenen... Però per fi arriba el salvador de
l’univers, gràcies a ell s’acabarà la bufera i les ganes de que
s’acabi el món. Ell és: el Whisky!
Alguns l’anomenarien “un gran líder carismàtic de grans
masses”, d’altres “un exemple a seguir per millorar en el futur”,
o bé ja hi ha qui li diu “l’ésser més perfecte, immaculat i
interessant que s’ha creat al planeta terra”; però ell és sens
dubte el qui ha de posar fi a tot això.
Tota precaució és poca.
FdR
Així doncs, sense més dilació em disposo a comunicar que
enceto una nova etapa de creativitat literària, iniciant al Full
una secció setmanal que parlarà del gran WHISKY!
Sense firma
ELS CULPABLES!
JA NOMÉS FALTEN
299 NÚMEROS
PER AL FdR 500 !