FdR198

[email protected]
SISÈ ANY
GENER de 2011
EL BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA COORDINACIÓ DE BATXILLERAT DE L’EASD DE VIC
Reiterem un cop més l’avís que tenim de baixa una de les
nostres noies del servei de neteja. Per tant, la Margarida ha
de fer-se càrrec de la neteja de tota l’escola.
Ho vàrem anunciar en aquestes mateixes pàgines però a la
vista de l’estat en què queden les aules només pot haver tres
explicacions:
A) Que ningú no llegeix el Full de Ruta.
B) Que el llegim però som uns porcs i no podem fer-hi res.
C) Que el personal embruta a propòsit per crear un clima
enrarit i propici a la revolta social que acabi d’una vegada per
totes amb aquest sistema corrupte i pudent que és el
capitalisme repressor.
Francament, de totes tres motius, el que creiem més encertat
és el segon.
Hi ha res a fer?
FdR
CONSULTORI SEXO - SENTIMENTAL
DE LA DOCTORA OLEGUER
Benvolguda Doctora Oleguer.
Li escric per consultar-li un tema no sentimental però que té
connotacions sexuals (si més no, de sexe).
Sóc dissenyadora gràfica; tinc un petit estudi i recentment he
agafat un estudiant en pràctiques. És bona persona i no és mal
treballador, però, segons els meu parer, té un defecte. I greu!
Quan va a fer un riu, com diu ell, té per costum aixecar només la
primera tapa del vàter i no la segona. El cas és que sol deixar, al
voltant de la tapa de sota, un rastre de petites gotes de pixum.
Amb sort, deixa anar l’aigua de la cisterna, però la tapa no la
neteja.
A mi això em fa molt fàstic i em passo una bona estona netejantla amb paper de vàter abans d’asseure-m’hi.
El cas és que he agafat a aquest noi una certa aversió, però no
m’atreveixo a acomiadar-lo .
Què puc fer, doctora?
M. J.
Manlleu
Benvolguda amiga M. J.
No ho dubtis: fes-lo fora de la feina. Tolerància zero amb els
porcs!
Ja n’hi ha prou. Et dic això com a dona, però estic segur que
molts homes recolzaran el meu consell.
Has entrat mai en un lavabo d’homes? Sol ser depriment.
Els homes són per naturalesa bruts i deixats i els lavabos on fan
les seves necessitats en són una mostra. Passa’t sinó, per
qualsevol lavabo de nois de l’Escola d’Art de Vic, ara que el
servei de neteja no té prous efectius com per mantenir-los nets, i
ho comprovaràs tu mateixa: inodors bruts, terres pudents i parets
plenes de grafiti.
Alguna dona va inventar, ja fa anys, un enginy perquè els homes
lliuressin de pixats les tapes dels inodors i el terra del seu voltant,
atesa la seva incapacitat per aixecar-les i per mostrar un mínim
de punteria. Es tracta d’un sanitari penjat a la paret, més o menys
a l’alçada del seu sexe, que ha d’evitar allò que amb una mica de
cura seria evitable. Probablement n’hagis vist.
Malauradament, els homes no van entendre la indirecta i,
generació rere generació, segueixen amb aquest mal costum.
L’única explicació és que quan buiden la bufeta s’emmirallen amb
el seu penis, que solen venerar com si fos l’únic instrument de
plaer en aquest món, i s’obliden d’apuntar al forat de la tassa del
vàter.
O això, o que tant se’ls en fot tot!
No hi ha res a fer. La millor solució perquè evitis el teu problema
és desfer-te d’aquest inútil, perquè si no ha après algunes
normes bàsiques de la higiene personal i de la convivència,
difícilment en trauràs cap profit professional.
Recorda-ho: tolerància zero! Mort a la fal·locràcia i als seus
efectes col·laterals!
198
REPTES SUBLIMS
EDITORIAL
COMUNICACIONS GENERALS
Núm.
Els que llegiu i mireu tot el FdR de dalt a baix, de tant en tant
us haureu trobat amb algun missatge que potser no enteneu
del tot, com si fossin missatges xifrats o en clau. És cert; a
vegades hi ha accions que algun membre de la redacció o
algun alumne o professor creu que s’han de fer, per a un
mateix o per als altres; i no importa massa si tothom ho entén o
tothom se n’assabenta. Només cal que el missatge vagi a parar
a la persona que n’és destinatària.
En aquest Full que teniu als dits hi ha un missatge d’aquests.
Per algú serà incomprensible, algú altre intuirà que hi ha una
persona, un membre del conjunt de l’escola o algú proper, que
passa per un mal moment, i que des del Full de Ruta volem ferli saber que té molta més gent al seu costat que la que potser
creu que té. Hi haurà algú, també, que coneix els detalls del fet
i ho entendrà tot, i agrairà que el Full es posi al costat del qui
ho necessita, ni que sigui d’aquesta manera testimonial.
Aquesta és una nova secció en la qual, un cop a la setmana
durant l’hora de pati, dos membres de la nostra comunitat,
acompanyats eventualment per algú més, miraran de superar
un repte plantejat.
Podeu enviar els vostres reptes a [email protected]
REPTE NÚMERO 1:
PARTICIPANTS: Guiu Grau i Xevi Oró.
DIA: Dimarts 9 de Novembre del 2010
HORA: 11:00-11:30
LLOC: Bar
REPTE: unificar totes les restes de paper dels esmorzars de
tots els individus de la nostra taula dins una sola llauna de
coca-cola, prenent com a model el semi repte que hem fet
avui.
Material: obrellaunes/ tisores/ serra...(qualsevol cosa que
pugui tallar)
Premi: el respecte dels nostres companys
PD: si no s'aconsegueix, el següent dia haurem de donar deu
voltes al claustre amb màniga curta, i està prohibit refredar-se.
A l’Escola som molts. Els que venim al matí, els que vénen a la
tarda, els que no vénen gaire, els professors, el personal no
docent... No podem pretendre conèixer-nos tots, però si ens
sentim part de l’escola, sentim també propers a nosaltres tots
els que en participem d’una manera o altra. I quan algú de
l’Escola passa per moments difícils, és igual si el coneixem o
no, si hi som propers o no; aquella persona amb problemes
ens és més propera perquè a ella ens hi lliga aquest vincle.
Per això creiem que notes com aquesta no són gens sobreres.
No ho són, és clar, per la persona a qui van dirigides, i no ho
són tampoc per a ningú. Perquè quan un membre de l’escola
s’assabenta que n’hi ha un altre amb dificultats, de segur que
instintivament projecta sobre ell la seva solidaritat, els seus
millors desitjos; encara que no el conegui, que no sàpiga qui
és. I aquest sol fet de pensar-hi ja és important. I ho és molt
també pel qui el rep; inconscientment, potser, però rep algun
senyal; sap que hi ha molta gent dirigint-li la seva solidaritat i la
seva amistat, sovint des de l’anonimat. I això ajuda, i molt.
I això és el que volem que passi. I per això quan és necessari
posem aquests missatges. Com una picada d’ullet, com un
gest de recolzament i de solidaritat. Per dir allò que segur que
el destinatari ja sap, però que és bo de dir-ho i de fer-ho patent.
I per això no ens cansarem mai de posar missatges d’aquests
cada vegada que calgui.
FdR
INSTAL·LACIÓ AL PASSADÍS
Repte aconseguit!!!!
Dimarts 18 de gener, als taulells expositors del primer pis va
aparèixer una subtil instal·lació; dues teranyines envoltaven uns
ous que penjaven entre aquell enramat de gomes elàstiques.
L’autor ens convidava a la seva contemplació.
A mig dia, l’ou reposava trencat damunt el taulell (sort que es
tractava d’un ou dur!!!)
Algun imbècil no havia pogut resistir la temptació d’interactuarhi activament.
O alguna. Esperem que es tractés de la llei de la gravetat.
Perquè si no, l’assumpte encara és més greu.
Fiscorn
SIN TITULO II
“Hoy, y como cada día, me desperté con ganas de ti.
He vuelto a ese viejo motel en el que te conocí, no creo que lo
recuerdes.
Yo estaba esperando a Jean Paul, recostado en la pared del
recibidor, ajustando las cuerdas de mi nueva guitarra y
entonado algunas notas perdidas. Llegaste vestida de negro,
con tus Dr. Martens y el pelo revuelto. Te sentaste a mi lado y
ni te fijaste en mi, o eso pensé. Encendiste un cigarrillo y
hundiste la cabeza entre tus manos. Te vi tan perdida, tan
lejos de todo aquello que nos rodeaba. Te miré un largo rato y
entonces, toque para ti. Improvisé esa melodía que al final fue
tuya, tu canción. ¿Te acuerdas?
A veces me encuentro tarareándola sin querer.
Que ridículo soy.
Perdona si no supe ayudarte.
Te sigue queriendo,
Etienne.”
Laplace
Alba C.,
tots estem amb tu,
amb en Pere i amb l’Eloi.
Una forta abraçada.
FdR
Rosa Maria Oleguer
SELECCIÓ POÈTICA
ÀLBUM DE PINTADES – 14
SENSE TÍTOL
I la vida va passant i tu et fas gran.
Però el teu pas sempre avançant
I milers de somnis enterrats,
somnis que ja han passat de llarg
Per rendir-te i no lluitar...
Jordi Domènech (5)
El 2001 Jordi Domènech Publicà un llibre especial: Vine,
Venusvenècia, a l’aigua. Un llibre singular amb poemes seus
i dibuixos i pintures d’Albert Novellon que dialoguen de
manera compacte i suggerent.
Tot el llibre està centrat en l’aigua i les seves diverses
formes i manifestacions. Us posem alguns dels poemes que
el formen. El primer, pel títol es comprèn prou bé. De “Pluja
a Windows” potser cal dir que ens hem d’imaginar l’autor
treballant a l’ordinador una nit de pluja en una casa vella al
poblet de Mieres. Pel que fa a “Uadi a Sidi Ifni”, molts
elements s’aclareixen sabent que l’autor va ser obligat a
servir l’exèrcit espanyol en aquesta antiga colònia espanyola
al desert del Sàhara.
RIADA
La fulla d’afaitar resta inactiva
oblidada entre caixes de Borgonya.
És ignorar la columna de sucre
que sosté un decorat (un diorama)
de seda blava. No saber d’on venen
les pastilles que maten el genet,
que deixen sense potes el cavall.
Mirar la turbulència que atreu
(el vell bé/mal) i no explicar per què.
14 –Això és una pintada, sí. Però em sembla que s’ha equivocat
d’àlbum. Les pintades de què parlem aquí són d’una altra espècie.
Esperem que un altre dia surti millor.
I aquest és el cromo n. 14 d’aquest àlbum, encara que l’anterior
fos el 12, perquè ens hem adonat que en la numeració vam posar
el n. 7 dues vegades. O sia que aquesta pintada en lloc de ser el
n. 13 és el 14. Ara ja està tot be.
─Tot bé, tot bé? Segur?
─Sí. Segur. Això és una pintada, oi?
─Sí, és una pintada.
─Doncs ja està. Què més vols?
─No, no res
─Doncs res. Vinga, fora.
RACÓ DE L’ART
PLUJA A WINDOWS
Què li donarem a la pastoreta? 1602
Jou*.
És la primera nit de l’univers.
La pantalla es fa a trossos amb remor
de líquens. Una veu travessa l’àmbit
que volta aquesta casa
humida en la foscor.
Veure la pedra tan absent del no-res
que l’habita: l’estranya punció
inguinal. Documents. En uns herbaris
de fulles de tardor.
Ho diu: demà al migdia
les garses volaran.
PAU
Aquest noi o home o animal, té un web (www.escapula.com) on
podreu trobar acudits gràfics, còmics i coses espagatals per
poder passar una estona de lleure. Us en posem uns exemples
perquè gaudiu del talent del nano.
Mieres, 13.10.2000
UADI A SIDI IFNI
Aprendre l’hora. La derrota?
El no. La vella àguila absent.
Un imperi de sorra.
Esperant agres visions
(assegut amb l’esquena contra
una llarga paret de tova):
el cos de l’enemic:
el morabit darrere les tendes.
La balustrada.
El suau descens. Les lloses
per on no (l’aigua). Els guerrers
d’un rèquiem. Tancar la clau.
Ubicació: Ara i aquí
Estil artístic: For the patill
Tècnica: tecnològicament neutra
Dimensions: moltes
Autor: popular
Curiositats: Què li donarem a la pastoreta? Què li donarem
per anar a ballar? Jo li donaria una caputxeta i a la muntanyeta
la faria anar. A la muntanyeta no hi neva ni plou,i a la terra
plana tot el vent ho mou. Sota l’ombreta, l’ombreta d’un pi, flors
i violes i romaní. Però sota l’ombra del pi la pastoreta hi va
trobar un ogre molt gros i lleig i dolent que se la volia menjar; a
ella i a la seva àvia, que l’acompanyava. L’àvia, que es
recordava prou bé dels problemes que havia tingut amb l’altra
néta, la caputxeta vermella, no s’ho va pensar dues vegades i li
va dir: “nena, mata’l, que després tot són problemes.”
WVB
FALTEN 2 NÚMEROS
per arribar al
FULL DE RUTA 200