FdR196

[email protected]
EL BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA COORDINACIÓ DE BATXILLERAT DE L’EASD DE VIC
.
Atenció, gent!!!
A les aules hi ha penjats els calendaris de recuperacions de la
primera avaluació. Preneu nota i, sobretot, parleu amb els
professors de les matèries per saber de quina manera es farà
cada recuperació.
Si algú va deixar-se algun plat a col·le el dia de la festa
(concurs de pastissos) hi ha una bossa al penjador de la sala
de professors (darrere la porta) on van anar a parar alguns
estris que van quedar damunt les taules. El pot recollir.
FdR
Sant Tornem-hi. Ens queda un llarg trimestre per davant i
encara no tenim clar que el nou govern mantingui la setmana
de vacances del segon trimestre.
És moment de reflexionar, perquè no podem pas estar a classe
de la mateixa manera que el primer dia del primer trimestre.
D’entrada, se suposa que hi ha hagut un procés d’adaptació a
l’escola, que podem donat per conclòs. Se suposa, així mateix,
que la gent ja sap de què va això del batxillerat. I també hem
de donar per suposat que, si bé ja va quedar clar que no
s’espera de ningú que hagi de ser un artista o dissenyador pel
fet d’estudiar batxillerat en aquesta escola, sí que ha de
mostrar un cert interès pel fet creatiu, per l’art, l’artesania i/o el
disseny.
COMUNICAT POST BLASFÈMIA
Som en Guiu Grau, en Xevi Oró, l’Alderic Mas i en Marc Arumí.
En primer terme volem comunicar que emetem aquesta carta al
Full de Ruta ja que ens hem assabentat que la nostra actuació
durant el festival de Nadal de l’EART VIC ha creat cert malestar
entre persones de la nostra escola i perquè plantejant d’una
manera objectiva el monòleg que vam recitar ens hem adonat
que el seu contingut podia ser mal interpretat o, si més no, la
nostra intenció a l’hora de interpretar-lo no va quedar clara.
A l’hora de voler participar en el festival de Nadal no volíem, en
cap cas, ofendre ni ferir les sensibilitat de ningú, simplement
participar d’aquesta jornada col·laborant-hi amb un monòleg per a
poder fer riure al l’alumnat de l’escola i a la docència. Volíem
posar, doncs, el nostre granet de sorra en aquell esdeveniment.
Demanem, per tant, perdó a totes les persones que s’hagin sentit
ofeses per la nostra actuació o decebudes envers la nostra
personalitat, deixant clar que les nostres persones en cap cas no
estan d’acord amb les explicacions que en els nostres monòlegs
es parlaven, i que no xerraven a títol personal, sinó que tan sols
interpretaven un paper. El guió del tal monòleg el va fer un
membre del grup i ho va fer, com ja hem esmentat abans, sense
cap ànim d’ofendre i amb la finalitat solament de col·laborar amb
el festival de Nadal de l’escola d’art i superior de disseny de vic
fent passar una bona estona a tots els seus membres.
Intentarem, doncs, l’any que ve dur a terme la nostra actuació de
la manera més respectuosa possible amb la resta de membres
presents a la sala, o simplement ens limitarem a no actuar per tal
que no errem a l’hora d’intentar-ho. Dit això, ens reiterem en les
nostres disculpes esperant que tals siguin acceptades per tots
vosaltres.
La celebració de l’amic invisible a l’escola del matí suposava
una bona ocasió per traspassar els límits que els cursos o la
condició d’alumne o professor imposen. Era una bona
oportunitat per i mirar de lluir-se secretament, per allò del què
bonic que és veure com, de dins de meravellosos embolcalls,
apareixen objectes interessantíssims fruit de l’enginy i de la
voluntat de pujar nivell, etc, etc.
Quin desengany, senyors meus! Quines cares de desencís
entre companys i alumnes, en veure recompensat l’esforç
d’hores de meditació i de treball amb les mans amb uns rònecs
clauers més propis d’un treball d’infants de primària que
d’alumnes de batxillers d’una escola d’art!
196
Què diu aquesta llei? Doncs que no es pot fumar gairebé
enlloc.
Quedava clar que fins ara no es podia fumar en recintes
escolars. Aquesta llei ha endurit les coses i ara diu:
Està explícitament prohibit fumar a les proximitats de les
escoles. O sia que els fumadors de l’Escola d’Art ho tenen
fumut. On es pot fumar?
A l’entrada de l’Escola? No
Al davant de l’escola? No.
A la vorera del davant? Vés a saber...!
Al pàrquing, tampoc, perquè allà hi ha una escola.
A la plaça de l’hospital vell? Potser sí, però no queda clar
perquè encara que en aquesta part només hi ha oficines, a la
part interior hi ha un hospital.
Al parc? Segurament que sí.
Cadascú a casa seva? Depèn.
I una altra qüestió important és: Què se’n fa, de les burilles,
puntes o llosques. A terra? NO! Allà on sigui, encara que hagi
de ser a la butxaca. Però a terra no. Oi que és una Escola
d’Art i Disseny això? Doncs que cadascú se les enginyi per
dissenyar-se i construir-se un guardaburilles o cendrer portàtil,
o cendrer de butxaca. A veure qui el fa més mono.
I una altra cosa: L’Escola no es fa responsable ni res
d’aquell que sigui multat per les autoritats (policia, inspectors
de sanitat) per fumar en llocs prohibits.
FdR
ÀLBUM DE PINTADES – 11
Sort que els suposats amics invisibles eren això, invisibles. I
diem suposats perquè, qui et regala una cosa així no sabem si
és o no invisible, però ben segur que no pot ser anomenat
amic.
Val a dir que hi va haver casos excepcionals, d’una gran
qualitat: regals treballadíssims ajustats al seu receptor;
autèntiques mostres d’enginy que van connectar amb la
sensibilitat dels seus destinataris (alumnes o professors) fets
amb respecte o amb un toc d’ironia.
Però, senyors, la resistència de la cadena es mesura pel seu
punt més feble i hauríem de reflexionar per què, gent amb tant
poques ganes de quedar bé, van apuntar-se a l’esdeveniment.
Per no parlar de l’altre extrem! Aquells tan cofois de la seva
obra que van decidir lliurar directament el regal al seu
destinatari.
En fi, l’any vinent, que cada col·lectiu es faci el seus regals;
que cada grup s’entengui amb els seus membres. Punyeta!
Atentament,
FdR
UNES QUANTES PILOTILLES, UNA MICA DE SUC I TINC SET
TEATRE
Guiu Grau, Xevi Oró, Alderic Mas i Marc Arumí.
HAKIMA AGAIN
Núm.
LA NOVA LLEI ANITABAC
EDITORIAL
COMUNICACIONS GENERALS
SISÈ ANY
GENER de 2011
11 –”Adormit sobre els coixins de la immensitat”.
Fotografiat a Bari, Itàlia, l’octubre de 2006.
Doncs això. Que aquesta persona estava la mar de bé, adormida
damunt la immensitat i no se li va acudir res més que escriure-ho
en una paret. Al menys no va escriure cap xaronada ni cap insult
ni cap rucada. Trobar-se amb això pel carrer està prou bé.
MOTORISTES I HIVERN
SIN TÍTULO - I
“El tocadiscos sigue dando vueltas sin ningún vinilo.
No podría levantarme de la cama ni aunque quisiera. Ya ni lo
intento, no intento nada, he perdido las ganas ¿sabes? Pero no
te culpo… ¿o si?
Que más da, tampoco tengo fuerzas para cuestionarte.
Me gustaría autoconvencerme de que hiciste bien en largarte,
pero me has dejado hundido en la mierda que los dos
acumulamos. Ahora me parece como si eso no fuera conmigo,
soy un ajeno en mi propia pocilga, me falta algo. Ya no encajo.
Te dejaste aquí tu ropa interior. Te dejaste tu recuerdo. Maldita
sea, deberías habértelo llevado. Todo me trae a ti.
De momento, me voy destruyendo cada día, poco a poco, raya
a raya.
No quiero parecer desesperado, no lo estoy. Ya ves, sigo como
siempre.
Ayer me encontré con Grace. Le pregunté por ti y no me
respondió. Se me quedó mirando con cara de despreció. Lo vi
en sus ojos, no ha dejado de odiarme.
Me dijo: “¿Que es lo que te estas haciendo? ¿Es que no lo ves?
Deja este mundo Etienne, ya lo has logrado, estas solo”.
Textualmente. Creo que aun se preocupa por mí, después de
tantos golpes. Pero ella fue lo suficientemente fuerte para
seguir adelante, yo no.
Tampoco veo ninguna razón para elegir una vida “mejor”.
Me quedo con esos breves viajes al paraíso. Allí es donde tú
sigues.
Te sigue queriendo,
Etienne”
Laplace
Anar a dalt de la moto no són tot flors i violes.
Entre una de les múltiples facetes del nostre company Santi
Erill hi a la de conductor de motocicleta de gran cilindrada.
La cosa no acaba aquí, perquè, lluny de ser un rodador
d’aquells eventuals, que només surten de cap de setmana si el
temps ho permet i l’autoritat no li ho impedeix, en Santi sol
agafar la seva màquina per atansar-se a la feina.
I no viu a la Plana, precisament!
Per als que sou d’aquí i us moveu poc, us direm que entre La
Plana i el litoral pot haver fins i tot 10 graus de temperatura.
Quan en Santi surt de casa seva ja nota del fred de la nit, però
a mida que s’acosta a la seva destinació, la temperatura baixa
significativament. Si a això se suma l’efecte del fred que
produeix l’aire en moviment, és normal que, a l’alçada de Malla
estigui a punt de perdre els dits per congelació.
Així que, sigueu comprensius amb ell si, en trobar-vos-el pel
passadís de bon matí, no us reconeix al creuar-vos.
NOTA AMB PREC DE PUBLICACIÓ
I jo em pregunto: tantes noves tecnologíes i el FdR encara no
el trobem actualitzat al web de l'escola. Per què?
En fi. Proposo la creació d'un grup a Facebook per millorar la
comunicació alumnat - professorat. Ja que no només és fàcil i
ràpid, tots i cadascun dels alumnes en tenen i el consulten
diàriament. Es podria penjar tota la informació i els
documents de l'escola i el fet de no consultar el correu no
influiria a assabentar-se o no dels canvis d'última hora.
HM
SELECCIÓ POÈTICA
Jordi Domènech (3)
Anem posant més poemes del llibre En comptes de la
revolució. Hi podem veure la rebel·lió que amara els seus
poemes, envers la societat, la moral, les condicions laborals,
l’oligarquia, el poder...
QUE BÉ !
Poema Patillero
Ara sí que mola tiu;
(riu per sota el nas)
Fes allò, va!
Trobar-se una dent als cereals
Matí i tarda fent nit.
Conversa dels mitjans terapèutics,
rebossant de plaer.
Mirant de trobar tres porcs.
S’ABRAÇAVEN DELINQUINT: LA NOIA (,)
S’abraçaven delinquint: la noia (,)
bruna, d’ulls fatigats per la llarga
vetlla, salmodiava la frívola
relació dels llibertinatges
familiars. Un aire banal.
El cauteri cruel. El cruel?
Degotaven mots d’ordre per les
suors i les banderes dreçades
amb coratge, remogudes amb
passió i amb inexperiència.
S’abraçaven delinquint. Cabina
de vaixell mal ventilada, des
d’on sospitar, fer marques obscenes
amb guixos a les planxes. Restar
-Digui?
-No.
Comenta les rates del desert
i controla les vàlvules.
(fixa’t que no som tres)
“quantes vegades ho has dit?”
Corre home que fas tard!
Si fos així no cantaria tant bé.
Fosc i desgraciat: escamarlà.
Els estruciformes tenim un orgull.
FdR
Espagat nanu
EL VERMUT NOMËS ELS ESCALFARÀ
El vermut només els escalfarà
l’estómac (gossos llepant la vorera)
(Bach o); deixaran els gots al taulell;
emprenyats del tot, rebotran (Rossini?)
el diari a l’empostissat de flandes
(nostàlgia del vint-i-cinc d’abril)
i s’agafaran al tabac (matern)
(llemosí). L’analfabetisme súper
dels cabrons fautors d’aquestes justícies.
La llum del migdia porta les proves
(la llum del migdia porta les proves
i les dents que es claven a l’engonal
i, abans també, al coll de la santa)
dels crims. I ja baixaran del tramvia,
a empentes, ja els engoliran les fàbriques
dels cabrons
EN COMPTES DE LA REVOLUCIÓ
L’aplec dels benignes botxins que encara
ignoren la sang (els patrons volien
per damunt dels barris un temps ben mut),
un petit parrac vermell, més enllà
d’on hi ha el pont del tren, tolera la pesta
mansueta, incendia els cabells
xops d’èter (vehicle insospitat d’altres
clemències) . Els amants van feliços
(feu la prova de ser dona només
per un dia) quan s’acaba l’hivern.
Puja per les cames la llarga llengua
prima i bifurcada: no crideu més,
no crideu més si encara els voleu sentir:
moderníssimes carlingues d’argent
en comptes de la revolució.
RACÓ DE L’ART
Què en farem d’aquest? 1598
Estem molt i molt contents perquè aquest any els reis ens han
passat una colla de col·laboracions per al Full de Ruta. Per
primera vegada en moltes setmanes, a la bústia del correu hi
havia unes quantes col·laboracions, i totes elles les trobareu en
aquest Full.
Passa, però, que com que ja les hi hem posades totes, la bústia
torna a estar buida.
I ara ens demanem: I què hi posarem la setmana entrant? Què
publicarem al FdR que ve?
Per això demanem de nou als Reis que ens enviïn
col·laboracions per al proper número.
Ho demanem als Reis, i ja sabem que els Reis sou Vosaltres.
Amén
FdR
EL TREBALL DE RECERCA
Deus Meus.
Els alumnes de segon curs van lliurar la memòria del seu
treball de recerca abans de les festes de Nadal. Dintre de pocs
dies apareixerà la llista de treballs que poden passar a la
defensa oral i aquells que, per diferents motius, hauran de
elaborar-se de nou.
Malauradament, seran alguns els casos de treballs no
acceptats: l’escola va decidir fa anys no fer passar cap alumne
pel mal tràngol de defensar un projecte suspès.
Ubicació: el Full de Ruta n. 156
Estil artístic: Foto en blanc i negre reproduïda per fotocòpia
Tècnica: Fotocòpia (ja ho havíem dit!!)
Dimensions: Agafa un regle i mira-t’ho tu mateix
Autor: Un que passava per allí
Curiositats: Es veu que a aquestes senyores no els agradava
prou la cara del senyor. I la senyora gran li va dir a la jove:
“Mira si li pots canviar el cap, que el cos encara l’aprofitarem”. I
la filla va i mira d’arrencar el cap al paio. Estira que estiraràs, i
no hi havia manera. En aquestes passava per allí un pintor. I
els va dir: “Ep!! Espereu, que us faré un “retratu” ben maco”. I
ells tres, allí, ben quiets, esperant que el pintor pintés el quadre
(és que en aquell temps no hi havia fotografia encara). I tant i
tant es van esperar que el pintor acabés aquest coi de quadre,
que al final ja es van acostumar a la cara del senyor. I ja no li
van voler arrencar el cap, i tot es va acabar que van ser feliços
i van menjar perdissos. I això és una demostració que l’art i els
artistes fan un gran servei a la societat.
KaKaKa
D’alguna manera, la fi d’un cicle és indicatiu de l’inici d’un altre,
de manera que els alumnes de primer curs ja poden posar les
seves barbes en remull i predisposar-se a haver de reflexionar
sobre aquest treball que suposa, ni més ni menys, que un 10%
de la nota final d’expedient del batxillerat.
És molt important que els estudiants entenguin que superar el
treball amb èxit no es limita a la presentació d’un document
més o menys ben elaborat. El treball de recerca és un procés
d’investigació, de prendre camins a vegades equivocats, de
recollir informació de vegades inútil, d’aprofundir en un terreny
concret per poder parlar-ne posteriorment amb coneixement
de causa. L’ajut i orientació del tutor és indispensable.
És per això que el camí recorregut és tan o més important que
el resultat final; és per això que els alumnes han d’entendre
que si no hi ha una feina realitzada juntament amb el tutor, no
hi ha treball de recerca.
Abans d’ara els alumnes han passat per tres lliuraments
previs; la puntuació de tots ells s’acumulava per representar la
part de la nota referent al procés de treball. Tot alumne sap, a
hores d’ara, quines possibilitats té de finalitzar el procés de
treball amb l’exposició o de no poder fer-ho.
Tot i això, és fàcil que hi hagi qui llenci els braços al cel i
s’estranyi per no ser admès. Siguem coherents: el treball és,
ara per ara, un assumpte seriós i no es pot frivolitzar. Tothom
ha estat ben avisat de què calia fer. Els alumnes de primer ho
estaran ben aviat. Que no es despistin; encara falta un any
perquè ells lliurin el seu treball, però s’hauran de posar a
treballar des del primer dia.
I en les condicions marcades!!!
FdR
FALTEN 4 NÚMEROS
per arribar al
FULL DE RUTA 200