[email protected] EL BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA COORDINACIÓ DE BATXILLERAT DE L’EASD DE VIC . Atenció, gent!!! A les aules hi ha penjats els calendaris de recuperacions de la primera avaluació. Preneu nota i, sobretot, parleu amb els professors de les matèries per saber de quina manera es farà cada recuperació. Si algú va deixar-se algun plat a col·le el dia de la festa (concurs de pastissos) hi ha una bossa al penjador de la sala de professors (darrere la porta) on van anar a parar alguns estris que van quedar damunt les taules. El pot recollir. FdR Sant Tornem-hi. Ens queda un llarg trimestre per davant i encara no tenim clar que el nou govern mantingui la setmana de vacances del segon trimestre. És moment de reflexionar, perquè no podem pas estar a classe de la mateixa manera que el primer dia del primer trimestre. D’entrada, se suposa que hi ha hagut un procés d’adaptació a l’escola, que podem donat per conclòs. Se suposa, així mateix, que la gent ja sap de què va això del batxillerat. I també hem de donar per suposat que, si bé ja va quedar clar que no s’espera de ningú que hagi de ser un artista o dissenyador pel fet d’estudiar batxillerat en aquesta escola, sí que ha de mostrar un cert interès pel fet creatiu, per l’art, l’artesania i/o el disseny. COMUNICAT POST BLASFÈMIA Som en Guiu Grau, en Xevi Oró, l’Alderic Mas i en Marc Arumí. En primer terme volem comunicar que emetem aquesta carta al Full de Ruta ja que ens hem assabentat que la nostra actuació durant el festival de Nadal de l’EART VIC ha creat cert malestar entre persones de la nostra escola i perquè plantejant d’una manera objectiva el monòleg que vam recitar ens hem adonat que el seu contingut podia ser mal interpretat o, si més no, la nostra intenció a l’hora de interpretar-lo no va quedar clara. A l’hora de voler participar en el festival de Nadal no volíem, en cap cas, ofendre ni ferir les sensibilitat de ningú, simplement participar d’aquesta jornada col·laborant-hi amb un monòleg per a poder fer riure al l’alumnat de l’escola i a la docència. Volíem posar, doncs, el nostre granet de sorra en aquell esdeveniment. Demanem, per tant, perdó a totes les persones que s’hagin sentit ofeses per la nostra actuació o decebudes envers la nostra personalitat, deixant clar que les nostres persones en cap cas no estan d’acord amb les explicacions que en els nostres monòlegs es parlaven, i que no xerraven a títol personal, sinó que tan sols interpretaven un paper. El guió del tal monòleg el va fer un membre del grup i ho va fer, com ja hem esmentat abans, sense cap ànim d’ofendre i amb la finalitat solament de col·laborar amb el festival de Nadal de l’escola d’art i superior de disseny de vic fent passar una bona estona a tots els seus membres. Intentarem, doncs, l’any que ve dur a terme la nostra actuació de la manera més respectuosa possible amb la resta de membres presents a la sala, o simplement ens limitarem a no actuar per tal que no errem a l’hora d’intentar-ho. Dit això, ens reiterem en les nostres disculpes esperant que tals siguin acceptades per tots vosaltres. La celebració de l’amic invisible a l’escola del matí suposava una bona ocasió per traspassar els límits que els cursos o la condició d’alumne o professor imposen. Era una bona oportunitat per i mirar de lluir-se secretament, per allò del què bonic que és veure com, de dins de meravellosos embolcalls, apareixen objectes interessantíssims fruit de l’enginy i de la voluntat de pujar nivell, etc, etc. Quin desengany, senyors meus! Quines cares de desencís entre companys i alumnes, en veure recompensat l’esforç d’hores de meditació i de treball amb les mans amb uns rònecs clauers més propis d’un treball d’infants de primària que d’alumnes de batxillers d’una escola d’art! 196 Què diu aquesta llei? Doncs que no es pot fumar gairebé enlloc. Quedava clar que fins ara no es podia fumar en recintes escolars. Aquesta llei ha endurit les coses i ara diu: Està explícitament prohibit fumar a les proximitats de les escoles. O sia que els fumadors de l’Escola d’Art ho tenen fumut. On es pot fumar? A l’entrada de l’Escola? No Al davant de l’escola? No. A la vorera del davant? Vés a saber...! Al pàrquing, tampoc, perquè allà hi ha una escola. A la plaça de l’hospital vell? Potser sí, però no queda clar perquè encara que en aquesta part només hi ha oficines, a la part interior hi ha un hospital. Al parc? Segurament que sí. Cadascú a casa seva? Depèn. I una altra qüestió important és: Què se’n fa, de les burilles, puntes o llosques. A terra? NO! Allà on sigui, encara que hagi de ser a la butxaca. Però a terra no. Oi que és una Escola d’Art i Disseny això? Doncs que cadascú se les enginyi per dissenyar-se i construir-se un guardaburilles o cendrer portàtil, o cendrer de butxaca. A veure qui el fa més mono. I una altra cosa: L’Escola no es fa responsable ni res d’aquell que sigui multat per les autoritats (policia, inspectors de sanitat) per fumar en llocs prohibits. FdR ÀLBUM DE PINTADES – 11 Sort que els suposats amics invisibles eren això, invisibles. I diem suposats perquè, qui et regala una cosa així no sabem si és o no invisible, però ben segur que no pot ser anomenat amic. Val a dir que hi va haver casos excepcionals, d’una gran qualitat: regals treballadíssims ajustats al seu receptor; autèntiques mostres d’enginy que van connectar amb la sensibilitat dels seus destinataris (alumnes o professors) fets amb respecte o amb un toc d’ironia. Però, senyors, la resistència de la cadena es mesura pel seu punt més feble i hauríem de reflexionar per què, gent amb tant poques ganes de quedar bé, van apuntar-se a l’esdeveniment. Per no parlar de l’altre extrem! Aquells tan cofois de la seva obra que van decidir lliurar directament el regal al seu destinatari. En fi, l’any vinent, que cada col·lectiu es faci el seus regals; que cada grup s’entengui amb els seus membres. Punyeta! Atentament, FdR UNES QUANTES PILOTILLES, UNA MICA DE SUC I TINC SET TEATRE Guiu Grau, Xevi Oró, Alderic Mas i Marc Arumí. HAKIMA AGAIN Núm. LA NOVA LLEI ANITABAC EDITORIAL COMUNICACIONS GENERALS SISÈ ANY GENER de 2011 11 –”Adormit sobre els coixins de la immensitat”. Fotografiat a Bari, Itàlia, l’octubre de 2006. Doncs això. Que aquesta persona estava la mar de bé, adormida damunt la immensitat i no se li va acudir res més que escriure-ho en una paret. Al menys no va escriure cap xaronada ni cap insult ni cap rucada. Trobar-se amb això pel carrer està prou bé. MOTORISTES I HIVERN SIN TÍTULO - I “El tocadiscos sigue dando vueltas sin ningún vinilo. No podría levantarme de la cama ni aunque quisiera. Ya ni lo intento, no intento nada, he perdido las ganas ¿sabes? Pero no te culpo… ¿o si? Que más da, tampoco tengo fuerzas para cuestionarte. Me gustaría autoconvencerme de que hiciste bien en largarte, pero me has dejado hundido en la mierda que los dos acumulamos. Ahora me parece como si eso no fuera conmigo, soy un ajeno en mi propia pocilga, me falta algo. Ya no encajo. Te dejaste aquí tu ropa interior. Te dejaste tu recuerdo. Maldita sea, deberías habértelo llevado. Todo me trae a ti. De momento, me voy destruyendo cada día, poco a poco, raya a raya. No quiero parecer desesperado, no lo estoy. Ya ves, sigo como siempre. Ayer me encontré con Grace. Le pregunté por ti y no me respondió. Se me quedó mirando con cara de despreció. Lo vi en sus ojos, no ha dejado de odiarme. Me dijo: “¿Que es lo que te estas haciendo? ¿Es que no lo ves? Deja este mundo Etienne, ya lo has logrado, estas solo”. Textualmente. Creo que aun se preocupa por mí, después de tantos golpes. Pero ella fue lo suficientemente fuerte para seguir adelante, yo no. Tampoco veo ninguna razón para elegir una vida “mejor”. Me quedo con esos breves viajes al paraíso. Allí es donde tú sigues. Te sigue queriendo, Etienne” Laplace Anar a dalt de la moto no són tot flors i violes. Entre una de les múltiples facetes del nostre company Santi Erill hi a la de conductor de motocicleta de gran cilindrada. La cosa no acaba aquí, perquè, lluny de ser un rodador d’aquells eventuals, que només surten de cap de setmana si el temps ho permet i l’autoritat no li ho impedeix, en Santi sol agafar la seva màquina per atansar-se a la feina. I no viu a la Plana, precisament! Per als que sou d’aquí i us moveu poc, us direm que entre La Plana i el litoral pot haver fins i tot 10 graus de temperatura. Quan en Santi surt de casa seva ja nota del fred de la nit, però a mida que s’acosta a la seva destinació, la temperatura baixa significativament. Si a això se suma l’efecte del fred que produeix l’aire en moviment, és normal que, a l’alçada de Malla estigui a punt de perdre els dits per congelació. Així que, sigueu comprensius amb ell si, en trobar-vos-el pel passadís de bon matí, no us reconeix al creuar-vos. NOTA AMB PREC DE PUBLICACIÓ I jo em pregunto: tantes noves tecnologíes i el FdR encara no el trobem actualitzat al web de l'escola. Per què? En fi. Proposo la creació d'un grup a Facebook per millorar la comunicació alumnat - professorat. Ja que no només és fàcil i ràpid, tots i cadascun dels alumnes en tenen i el consulten diàriament. Es podria penjar tota la informació i els documents de l'escola i el fet de no consultar el correu no influiria a assabentar-se o no dels canvis d'última hora. HM SELECCIÓ POÈTICA Jordi Domènech (3) Anem posant més poemes del llibre En comptes de la revolució. Hi podem veure la rebel·lió que amara els seus poemes, envers la societat, la moral, les condicions laborals, l’oligarquia, el poder... QUE BÉ ! Poema Patillero Ara sí que mola tiu; (riu per sota el nas) Fes allò, va! Trobar-se una dent als cereals Matí i tarda fent nit. Conversa dels mitjans terapèutics, rebossant de plaer. Mirant de trobar tres porcs. S’ABRAÇAVEN DELINQUINT: LA NOIA (,) S’abraçaven delinquint: la noia (,) bruna, d’ulls fatigats per la llarga vetlla, salmodiava la frívola relació dels llibertinatges familiars. Un aire banal. El cauteri cruel. El cruel? Degotaven mots d’ordre per les suors i les banderes dreçades amb coratge, remogudes amb passió i amb inexperiència. S’abraçaven delinquint. Cabina de vaixell mal ventilada, des d’on sospitar, fer marques obscenes amb guixos a les planxes. Restar -Digui? -No. Comenta les rates del desert i controla les vàlvules. (fixa’t que no som tres) “quantes vegades ho has dit?” Corre home que fas tard! Si fos així no cantaria tant bé. Fosc i desgraciat: escamarlà. Els estruciformes tenim un orgull. FdR Espagat nanu EL VERMUT NOMËS ELS ESCALFARÀ El vermut només els escalfarà l’estómac (gossos llepant la vorera) (Bach o); deixaran els gots al taulell; emprenyats del tot, rebotran (Rossini?) el diari a l’empostissat de flandes (nostàlgia del vint-i-cinc d’abril) i s’agafaran al tabac (matern) (llemosí). L’analfabetisme súper dels cabrons fautors d’aquestes justícies. La llum del migdia porta les proves (la llum del migdia porta les proves i les dents que es claven a l’engonal i, abans també, al coll de la santa) dels crims. I ja baixaran del tramvia, a empentes, ja els engoliran les fàbriques dels cabrons EN COMPTES DE LA REVOLUCIÓ L’aplec dels benignes botxins que encara ignoren la sang (els patrons volien per damunt dels barris un temps ben mut), un petit parrac vermell, més enllà d’on hi ha el pont del tren, tolera la pesta mansueta, incendia els cabells xops d’èter (vehicle insospitat d’altres clemències) . Els amants van feliços (feu la prova de ser dona només per un dia) quan s’acaba l’hivern. Puja per les cames la llarga llengua prima i bifurcada: no crideu més, no crideu més si encara els voleu sentir: moderníssimes carlingues d’argent en comptes de la revolució. RACÓ DE L’ART Què en farem d’aquest? 1598 Estem molt i molt contents perquè aquest any els reis ens han passat una colla de col·laboracions per al Full de Ruta. Per primera vegada en moltes setmanes, a la bústia del correu hi havia unes quantes col·laboracions, i totes elles les trobareu en aquest Full. Passa, però, que com que ja les hi hem posades totes, la bústia torna a estar buida. I ara ens demanem: I què hi posarem la setmana entrant? Què publicarem al FdR que ve? Per això demanem de nou als Reis que ens enviïn col·laboracions per al proper número. Ho demanem als Reis, i ja sabem que els Reis sou Vosaltres. Amén FdR EL TREBALL DE RECERCA Deus Meus. Els alumnes de segon curs van lliurar la memòria del seu treball de recerca abans de les festes de Nadal. Dintre de pocs dies apareixerà la llista de treballs que poden passar a la defensa oral i aquells que, per diferents motius, hauran de elaborar-se de nou. Malauradament, seran alguns els casos de treballs no acceptats: l’escola va decidir fa anys no fer passar cap alumne pel mal tràngol de defensar un projecte suspès. Ubicació: el Full de Ruta n. 156 Estil artístic: Foto en blanc i negre reproduïda per fotocòpia Tècnica: Fotocòpia (ja ho havíem dit!!) Dimensions: Agafa un regle i mira-t’ho tu mateix Autor: Un que passava per allí Curiositats: Es veu que a aquestes senyores no els agradava prou la cara del senyor. I la senyora gran li va dir a la jove: “Mira si li pots canviar el cap, que el cos encara l’aprofitarem”. I la filla va i mira d’arrencar el cap al paio. Estira que estiraràs, i no hi havia manera. En aquestes passava per allí un pintor. I els va dir: “Ep!! Espereu, que us faré un “retratu” ben maco”. I ells tres, allí, ben quiets, esperant que el pintor pintés el quadre (és que en aquell temps no hi havia fotografia encara). I tant i tant es van esperar que el pintor acabés aquest coi de quadre, que al final ja es van acostumar a la cara del senyor. I ja no li van voler arrencar el cap, i tot es va acabar que van ser feliços i van menjar perdissos. I això és una demostració que l’art i els artistes fan un gran servei a la societat. KaKaKa D’alguna manera, la fi d’un cicle és indicatiu de l’inici d’un altre, de manera que els alumnes de primer curs ja poden posar les seves barbes en remull i predisposar-se a haver de reflexionar sobre aquest treball que suposa, ni més ni menys, que un 10% de la nota final d’expedient del batxillerat. És molt important que els estudiants entenguin que superar el treball amb èxit no es limita a la presentació d’un document més o menys ben elaborat. El treball de recerca és un procés d’investigació, de prendre camins a vegades equivocats, de recollir informació de vegades inútil, d’aprofundir en un terreny concret per poder parlar-ne posteriorment amb coneixement de causa. L’ajut i orientació del tutor és indispensable. És per això que el camí recorregut és tan o més important que el resultat final; és per això que els alumnes han d’entendre que si no hi ha una feina realitzada juntament amb el tutor, no hi ha treball de recerca. Abans d’ara els alumnes han passat per tres lliuraments previs; la puntuació de tots ells s’acumulava per representar la part de la nota referent al procés de treball. Tot alumne sap, a hores d’ara, quines possibilitats té de finalitzar el procés de treball amb l’exposició o de no poder fer-ho. Tot i això, és fàcil que hi hagi qui llenci els braços al cel i s’estranyi per no ser admès. Siguem coherents: el treball és, ara per ara, un assumpte seriós i no es pot frivolitzar. Tothom ha estat ben avisat de què calia fer. Els alumnes de primer ho estaran ben aviat. Que no es despistin; encara falta un any perquè ells lliurin el seu treball, però s’hauran de posar a treballar des del primer dia. I en les condicions marcades!!! FdR FALTEN 4 NÚMEROS per arribar al FULL DE RUTA 200