FdR159

CINQUÈ ANY
NOVEMBRE de 2009
Núm.
EL BUTLLETÍ INFORMATIU DELS ALUMNES DE BATXILLERAT DE L’EASD DE VIC
COMUNICACIONS GENERALS
DONACIÓ DE LES SOBRES DEL MERCAT DE
ROBA DE SEGONA MÀ
Es fa saber que el dilluns proper, dia 30, es procedirà a l’acte de
lliurament de la roba sobrera del mercat de segona mà a Tapís,
organisme que recicla, revèn o regala roba.
Per tant, se suposa que tota la gent que no l’hagi vinguda a
buscar la cedeix de tot cor a aquesta institució que tant de be fa
a la nostra societat.
AMIC INVISIBLE
Volem recordar que tot això de l’amic invisible és per fer que la
gent s’esforci i es treballi el regalet. Que no val anar a la botiga i
comprar una coseta. Que es tracta de crear-se’l, que per això
estem a l’escola d’art. I hi val tot, mentre sigui bonic i fet amb el
cor (i les mans i el cervell)
I també cal dir que segurament us ha tocat algú que no
coneixeu. Millor: així abans de res us haureu d’esforçar a
conèixer-lo, a demanar als seus companys com és, què li
agrada, què li faria gràcia... També és una manera de conèixernos una mica més entre tots.
i...
i a veure què farem per la celebració del fi de trimestre!
DONUTS DÓNA’M
Dóna’m donuts,
dona,
dóna’m donuts.
Dóna-me’n un,
dóna-me’n deu,
dóna-me’n cent.
Dóna’m donuts,
dona,
dóna’m donuts.
Dóna-me’n mil,
o bé deu mil,
o només tres.
Però dóna’m donuts,
dona,
dóna’m donuts.
Que se’m fonen a la boca
amb tot el sucre
i el blanc tou.
Que se’m fonen a la boca
de xocolata
els trossets.
Dóna’m donuts,
dona,
dóna’m donuts.
Dóna’m donuts
amb forat,
dóna’m donuts
ensucrat,
dóna’m donuts
xocolat.
Però dóna’m donuts,
dona,
dona’m donuts.
Dóna-me’n un,
dóna-me’n deu,
dóna-me’n cent,
dóna-me’n mil
o bé deu mil
o només tres.
Però dóna’m donuts,
dona.
Dóna’m donuts,
dona.
FEET
EDITORIAL
Una de les notícies importants d’aquests dies (que ja fa dies
que cueja) és el referèndum per l’autodeterminació.
El fet que sigui una iniciativa sorgida de la societat i no de la
classe política el fa més interessant encara.
I més interessant encara que a l’Escola d’Art hi hagi una mesa
electoral de les votacions anticipades (el dia 2).
Des d’aquest Editorial volem incitar i estimular a la participació.
Creiem que no hi ha arguments per decidir no votar i que, en
canvi, n’hi ha molts per participar.
A tots aquells que creuen que la seva postura política i
ideològica és propera al “Sí”, els convé anar a votar per fer
sentir la seva veu, per fer veure públicament quanta gent hi ha
que combrega amb aquestes idees. I justament per això
mateix, a tots aquells que són partidaris del “No” també els
convé anar a dipositar el seu “No” a les urnes, perquè el
resultat del referèndum no sigui parcial o esbiaixat. No val a dir
que el referèndum és només per als partidaris del “Sí” si no
s’ha anat a votar. Els que creuen que cal votar “No” i que la
seva postura és majoritària, també tenen l’oportunitat de
demostrar-ho; l’oportunitat i fins i tot al obligació, ja que els
mateixos organitzadors del referèndum els posen en safata de
plata la possibilitat de demostrar les seves teories.
També els convé anar a votar a tots aquells que creuen en la
democràcia, que creuen que és lícit, legítim, bo i aconsellable
consultar a la població sobre el que pensa i el que vol. Al
capdavall, la democràcia és el govern del poble, i per exercir-lo
cal conèixer la voluntat i les idees del poble.
Hi ha veus que diuen que aquest referèndum és
anticonstitucional. Anticonstitucional? De què? Si un dels
articles més sagrats i celebrats de la Constitució parla de la
llibertat d’expressió i de la llibertat de pensament.
Anticonstitucional? Com pot ser anticonstitucional demanar a la
gent què és el que pensa? Com pot ser anticonstitucional voler
conèixer l’opinió del poble? Al capdavall l’únic que es fa és
consultar, demanar. Com es pot dir que no és legítim voler
saber el parer de la gent?
A qui li pot fer por o a qui li pot molestar una consulta que al
final només servirà per saber què pensa el poble?
Hi ha països, com el Quebec, on s’ha fet de manera oficial més
d’un referèndum per la independència. I no passa res. Tant els
partidaris de la independència com els seus detractors han vist
sempre amb normalitat aquestes consultes. Amb normalitat i
amb respecte. Potser ens hauríem de demanar què és el que
hi ha al darrere d’aquesta por al referèndum i d’aquesta
negativa a celebrar-lo.
FdR
VÍDEOS DE LA CASTANYADA
Si algú encara es recorda de la castanyada, potser recordarà
que hi va haver molta festa i moltes actuacions i una mica de
tot. I que algunes d’aquestes intervencions van ser
enregistrades en vídeo.
Doncs bé. Ja s’han pogut començar a penjar alguns d’aquests
vídeos al You-Tube. De moment hi ha penjats quatre vídeos:
Dos de la blues band, un de les elis i el de la cançó dels
profes.
Això és el començament. Tots els vídeos que siguin visibles i
publicables hi aniran pujant.
CIRERER PAPALLONENC
Una dona que tenia el cor malament, va anar al metge i aquest
li va dir que li quedaven dos mesos de vida.
La dona preocupada va anar a dir-ho al seu marit que va morir
d'un atac de cor. Ella, molt trista, va decidir anar a la muntanya
a viure els seus últims dies i allà, quan un dia anava a
recol·lectar menjar, va veure una papallona que sortia del capoll
i va quedar tan meravellada que decidí renovar la seva vida i no
pensar en el temps que li quedava per morir sinó en el temps
que li quedava per viure i va decidir tornar al poble perquè allí
podria ser feliç els dies que li quedaven.
Un cop instal·lada de nou al poble en una casa diferent on havia
viscut abans amb el seu marit, la dona va decidir buscar una
feina i passar els últims dies treballant com si no passés res.
foto: Jou* (o Sar^)
poema: Jeu”
159
Un bon dia en què la dona ja no treballava i estava enllitada, va
demanar al metge que la portés a la muntanya a veure una
papallona sortir del capoll i aquest li va dir que no era
temporada de que les papallones sortissin, però tot i això li va
acompanyar i allà on la dona havia viscut a la muntanya hi
havia crescut un enorme cirerer florit que va deixar anar
ràfegues de papallones de tots colors i mides que van envoltar
el cos de la dona i la van fer adormir per sempre sense que
sentis cap mena de dolor dels que patia.
Jérbert
Pisamos senderos a diario sin pensar porque lo hacemos.
Andamos sin motivo alguno, bailamos sintiendo el mundo...
Un aplauso para nuestros pies!
Jou*
La vida es una gran carretera llena de señales; así, cuando
viajes a través de las rutas, no compliques tu mente. Escapa del
odio, del agravio y de los celos. No entierres tus pensamientos,
abre los ojos a la realidad. Despierta y vive.
Bob Marley.
EEEEEEEEEEEEEEEEEEEEP!!!!
Aquest dissabte tothom al II Centelles Burning!
5 euros d'entrada i les actuacions de:
-DADDY MORY
-LBERTO GAMBINO & KUNGFUMETAS
-KALYMISTIC SOUND
SELECCIÓ POÈTICA
Maria Mercè Marçal (2)
L’any 1980 naixia Heura, la filla de Maria Mercè Marçal.
L’experiència de la maternitat de (cercada voluntàriament anys
després d’assumida i manifestada públicament la seva
homosexualitat) fa que Maria Mercè Marçal es plantegi moltes
qüestions relatives a aquesta experiència.
Conceptes com la identitat i l’estranyesa amb la filla, l’amor
maternal, el paper de mare-repressora, són vistos des de les
seves idees d’esquerres i feministes; Qüestiona les actituds
maternals convencionals, producte d’una societat patriarcal, i
des de l’amor absolut a la filla aposta per un nou ordre i unes
noves relacions.
En el llibre La germana, l’estrangera (1981-1984, publicat el
1985) és on hi ha reunits la majoria de poemes on l’embaràs i la
relació amb la filla (germana i estrangera alhora) desencadenen
totes aquestes reflexions i actituds. Us en reproduïm dos dels
més significatius.
Heura,
victòria marçal,
germana
estrangera, de cop feta present:
Com desxifrar el teu llenguatge bàrbar
i violent que força els meus confins
fins a la sang, un repte que no em deixa
ni les cames tan sols per a fugir!
¿Quins ulls i quines mans −no pas les meves−
sabrien veure't com un tacte, sols,
com la bellesa feta carn, desclosa
sobre el meu ventre, sense interrogants?
No puc deixar d'enyorar les orelles
endevines que et caçaven la veu
quan només eres l'ombra d'un murmuri
de fulles altes, cos endins, desig,
senyals de fum de l'una a l'altra banda
del bosc, so de tabals, obert, llunyà,
colom amb bec en blanc, on jo inscrivia
l'alfabet vegetal del teu missatge,
poema viu que no urgia resposta
com ara aquesta que sé que no sé.
I malgrat tot t'anomeno victòria,
heura marçal, germana, l'estrangera.
Qui em dicta les paraules quan et parlo?
Qui m'incrusta de gestos i ganyotes?
Qui parla i fa per mi? És la Impostora.
M'habitava sense que jo ho sabés
fins que vingueres. Llavors va sorgir
de no sé quines golfes, com una ombra,
i em posseeix com un amant tirànic
i em mou com el titella d'una fira.
I sovint, al mirall, la veig a Ella
rescatada de no sé quina cendra.
No li facis cap cas quan Ella et parla,
encara que m'usurpi veu i rostre.
I si et barra la porta de sortida
amb el seu cos amorós i brutal
cal que la matis sense cap recança.
Fes-ho per mi també i en el meu nom:
Jo la tinc massa endins i no sabria
aturar-me al llindar del suïcidi.
És perquè et sé germana que puc dir-te estrangera.
Sense treva esbossada, sense treva abolida
aquesta guerra que m’uneix a tu
en un pacte de sang inestroncable.
És perquè et sé estrangera que puc dir-te germana.
FUTBOL
Com faig ocasionalment, aquell dissabte vaig decidir anar a
sopar al Garbí i vaig resultar sorprès per un agradable
esdeveniment: precisament havia ensopegat el dia de sort dels
bars, el dia on omplen la caixa, el dia del barça-madrid.
M’agrada el futbol i vaig decidir quedar-m’hi igualment. La
taberna s’omplia a marxes forçades i no paraven d’entrar joves
vestits de forma extravagant i poc original, tots amb colors
semblants i paraules exòtiques brodades a l’esquena de les
samarretes.
De sobte vaig veure entrar el meu vell amic Horaci, que molt
cordialment va acceptar el meu oferiment de compartir taula i
veure el partit plegats.
Els minuts passaven i la gent cridava, suava, menjava i bevia...
Arribà un moment en què la situació esdevingué tensa de tal
manera que tothom explotà en un crit massiu, inclòs l’Horaci:
“maricón, fill de puta!”
Em va semblar sorprenent el que acabava de dir.
No podia entendre com un noi de Vic de tota la vida que amb
prou feines havia sortit de la comarca conegués un futbolista
holandès que juga al Madrid fins a l’extrem de conèixer les
seves preferències sexuals i la professió de sa mare!
−Com ho has sabut? Com saps que és maricón i fill de puta?
−Però que no has vist l’entrada que ha fet? És que noi, és ben
bé que no hi entens de futbol...
Doncs segurament tenia raó, des d’aquell dia que admiro
l’Horaci. No conec ningú que analitzi el futbol tan bé com ell... O
és que potser heu sentit mai cap famós locutor extraient unes
conclusions tan profundes d’una simple jugada?
HIC JACET
JOHN KEATS
John Keats (1795-1821), el gran poeta romàntic anglès, va
morir a Roma, on pocs mesos abans havia anat amb el seu
amic pintor Joseph Severn per refer-se del delicat estat de salut
que patia. I, com que Anglaterra és anglicana, va ser enterrat al
cementiri acatòlic, on s’enterren els no cristians.
Tal i com ell volia, a la tomba no hi ha el seu nom, sinó només
la inscripció: «This grave contains all that was mortal, of a
young english poet, who, on his death bed, in the bitternefs of
his heart, at the malicious power of this enemies, desired these
words to be engraven on his tomb stone: “Here lies one whose
name was writ in water”».
Tubercle Ultratòmic
AIXÒ
Me indigna ver que las cosas no salen como deseamos, ver
que la gente se queja de lo que tiene sin darse cuenta que hay
otros que lo necesitan.Me sorprende que la medicina
supuestamente avanza pero a la vez sigua siendo la de
siempre. Que la gente regale esperanzas cuando no las hay.
Que las sonrisas sean gratuitas y no se valoren lo suficiente.
Me da asco el pavimentode la ciudad, me da respeto la hierba
que sigue limpia. Me da miedo el futuro, veo que esta cerca el
fin del civismo y que esta lejos el mundo perfecto.
Jou*
Bocanadas de luna
Dos bocanadas de aire
son las que me quedan si te vas
El 1879, quan Joseph Severn va morir, va ser enterrat al costat
de Keats, amb una estela bessona on consta que és la tomba
de Joseph Severn, amic dilecte del gran poeta anglès John
Keats, que està enterrat al seu costat. Una bona manera de fer
saber a la posteritat que aquella tomba del “jove poeta anglès”
“el nom del qual va ser escrit sobre l’aigua” és la de Keats.
Direm, de passada, que el cementiri acatòlic de Roma és un
dels cementiris més bells del món i amb més tombes de
personatges interessants. Cal recordar que des dels inicis del
XIX Itàlia va ser lloc de residència d’artistes de tot Europa, i els
anglicans (com els anglesos) i protestants (com els alemanys o
nòrdics) eren enterrats allí, i també els italians ateus.
Pienso en ti todo el día
pues abrumas mi vida.
Y salvas mi amargura
con tu noble dulzura.
Me alimentas de amor
y de amor viviría si pudiera
Mas el amor es inmaterial
y aquí está la verdadera razón
por la que eres especial
¡Oh! bello espectro del día,
¡oh! Bella luna de plata,
ven conmigo a ser feliz.
Baja aquí y hazme vivir.
Fruco
OH!RIGINALS
Ja han aparegut els cartells anunciant la fira Oh!RIGINALS i
proposant a tothom de participar-hi.
Serà del 18 al 22 de desembre
És una fira on professors, alumnes i exalumnes posen a la
venda treballs seus, originals, de tota mena: dibuix, pintura,
escultura, ceràmica, fotografia, música, il·lustració, moda,
modelatge, joieria i objectes variats.
La condició és que siguin originals i a preus assequibles; és a
dir: baratets, o no molt cars.
Qui vulgui participar-hi, ho ha de dir a consergeria abans
de divendres 27 de novembre
Esperem que la gent dels matins hi participi. Però no només
portant creacions per a vendre, sinó també en la organització
i participació.
Mireu els cartells. Es demana gent per a col·laborar en
l’organització i a fer que tot funcioni la mar de bé.. La
col·laboració pot ser de moltes menes diferents.
.A N I M E U – V O S ,
COL·LABOREU–HI
I PARTICIPEU–HI