FdR16

el Full de Ruta
Gener
2006
BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA COORDINACIÓ DE BATXILLERAT DE L’EA DE VIC
Núm. 16
[email protected]
COMUNICACIONS GENERALS
EDITORIAL
CONTES BREUS
La professora d’aquesta escola Aurora Espín amenaça a fer seu
un dels dos paraigües que romanen des de fa mesos al
departament d’objectes trobats de la sala de professors.
Preguem als presumptes propietaris que es presentin a recollirlos presentant la respectiva funda de roba com a element
identificatiu. Gràcies.
Hem reprès el curs amb el nou any com a referent de partida i
un nou any que és una fita idònia per a la formulació de
compromisos (deixar de fumar, etc).
El trimestre passat va tancar-se amb el lliurament dels resultats
de l’avaluació de la trajectòria de cada alumne al llarg del
primer periode escolar. És cert que un canvi de curs (o
d’escola), de companys i de professors són prou motius per a
justificar la necessitat d’un temps d’adaptació, i un trimestre és
un bon període de prova. Era d’esperar, doncs, una proliferació
de bons propòsits per tal de seguir el curs amb l’empenta i
determinació necessàries, un redreçament de la situació de
disbauxa general que, al parer del professorat, regna a les
aules.
Però ha sorprès (negativament) que els primers dies seguís la
mateixa dinàmica que el mes passat: absències injustificades
dels qui més necessiten assistir a classe, actitud de desinterès,
aules brutes i sorolloses, dispersió de l’atenció i, un cop més,
grafittis.
Participants en el concurs de DES-Contes, envieu els vostres
escrits a [email protected] signats amb el vostre nom o amb
un seudònim, indicant en el assumpte: DESCONTES.
És evident que hi ha un desencontre entre el compromís que
adquireix la persona que tria estudiar i l’actitud general de molts
estudiants: estudiar en un centre públic és un compromís amb
la societat, un compromís d’acceptació dels beneficis d’un
ensenyament públic (amb els drets i deures que això implica);
la millora personal que la formació suposa repercuteix no
només en un mateix i a benefici propi, sinó que de retruc ho fa
en la societat mateixa. La contrapartida d’aquest benefici no ha
de ser altra que l’aprofitament dels recursos que són posats a la
nostra disposició. Matricular-se en un centre públic gratuït per
fer la comèdia d’asseure’s (de tant en tant) a classe per fer acte
de presència o bé fer-ho per limitar-se a una activitat mínima és
un engany; no només a un mateix sinó també envers tots
aquells contribuents i especialment envers els integrants de
l’escola que treballem per a un centre millor.
EL VAMPIR
El dia que, de bon matí, a l’anar a rentar-me les dents, vaig veure
que la meva imatge no sortia al mirall, vaig descobrir que jo era un
vampir. El problema és que sóc daltònic i sempre em donen gat per
llebre. Vull dir pippermint per sang. I surto a trompa diària. Així no
podem anar bé de cap manera. Si no ho adoben ben aviat dimitiré.
Què s’han cregut!
SETMANA CULTURAL: del 6 al 10 de febrer.
La setmana més suggerent per a l’alumne més intel.ligent!!
Se n’està preparant una de grossa, amb sortida a BCN, tallers,
espectacles, conferències i un dinar de germanor. El leitmotiv
de la setmana: Els heterònims (la creació de l’altre jo).
Això és per a que anueu fent boca. Ja us donarem més
informació.
EXPOSICIONS ORALS DELS TR: dins la setmana del 6 al 10
de febrer.
Si, com ho sentiu: la mateixa setmana cultural!
Es determinaran horaris que interfereixin el mínim possible el
desenvolupament de les activitats programades. Però, val a dir
que, per necessitats de creació de tribunals, alguns treballs es
presentaran la tarda de dimecres a partir de les 15 hores.
•
PROFESSORS
Professors tutors de treballs de recreca. Aneu-vos preparant
per a les presentacions! Recordeu que a la sala de professors
hi ha, a la vostra disposició, el treball original i la còpia perquè
pogueu llegir-lo abans de la presentació.
RECORDATORI. Llei de Buckminster-Decker: el nombre de
decisions resultat d’una reunió de treball és inversament
proporcional al nombre d’assistents a la reunió.
(2006)
•
ALUMNES
Setmana del 23 al 29 de gener: exàmens de dibuix tècnic de
primer corresponents a la Unitat Didàctica 8: El.lipses.
Dilluns 23: B1 i C
Dimarts 24: B2
Dimecres 25: A
El crèdit ja ha finalitzat ja i ara hem de posar-nos a treballar
seriosament. Si algú a hores d’ara encara assisteix a classe
amb la mentalitat d’un infant d’ESO escolaritzat obligatòriament,
que faci un exàmen de consciència, que es pregunti a si mateix
que carai està fent aquí i, si no troba resposta, que passi per
administració a sol.licitar la baixa i així no perdrà convocatòries.
Paloma Díaz-Mas
MAGRITTE
Aquella gota de agua se había pasado toda la tarde viendo una
exposición de Magritte. Cando salió a la calle, seguía lloviendo:
miles de señores con paraguas caían incesantemente del cielo.
Luis Mateo Díez
EL SUEÑO
Soñé que un niño me comia. Desperté sobresaltado. Mi madre me
estaba lamiendo. El rabo todavía me tembló durante un rato.
Josep Albanell (des-contes):
Lassi Solmido (Cròniques Escolars)
EL FORAT NEGRE
El dia havia anat desenvolupant-se amb normalitat i ell sentia
aquella eufòria que precedeix els grans esdeveniments quan,
sobtadament, tot va ensorrar-se: havia vist una taca fosca a dins
de l’inodor que anava a utilitzar.
FI DE CURS
El veia venir, però no va fer res per evitar-ho i el tercer trimestre li
va passar per sobre.
JOCS DE SOCIETAT. II
I si malgrat tot vol seguir ocupant plaça d’estudiant dense
estudiar, que es matriculi en un centre privat.
•
FdR
El joc del diccionari
Aquest joc demana disposar, a més a més de l’habitual set de
paper i llapis, d’un diccionari de tipus escolar. És per a grups
d’un mínim de cinc o sis persones (també per a grups majors).
Circumstàncies idònies: després d’un bon sopar degustant una
copa d’oporto o un malta de cinc anys en amunt.
Un jugador tria del diccionari una paraula, preferiblement de
significat desconegut. La diu en veu alta i escriu la seva
definició en un paper en disposició apaisada; ningú no ha de
llegir aquesta definició.
Els altres jugadors escriuen, sobre el seu paper, la paraula
triada i una definició que creguin addient. La redacció (atenció a
l’exercici d’estil!) ha d’estar d’acord amb el to general del
diccionari. Es tracta de fer creure que la definició autèntica és
una altra que la real.
És importantíssim que tothom escrigui amb el full en la mateixa
disposició (horitzontal) i amb lletra clara d’imprenta. Un cop
escrites totes les definicions, es recullen els fulls.
El jugador que ha triat la paraula del diccionari ha d’anar llegint,
una a una i sense errors de lectura, totes les definicions,
incloent-hi la seva (copiada del diccionari), que ha d’estar
barrejada entre les falses.
GRAN CONCURS QÜESTIONS A
RESPONDRE
La sextina és un gènere poètic d’origen medieval atribuit al
trobador Arnaud Daniel. La selecció poètica d’aquest número
del FdR presenta un exemple de sextina d’en Joan Brossa
dedicada a la seva pròpia persona.
QÜESTIÓ:
Quina és la regla que regula la forma la sextina?
Deduiu-lo de la lectura del poema i envieu les respostes a
l’adreça [email protected] indicant com a “ assumpte”:
QÜESTIONS.
Entre els guanyadors d’aquesta qüestió i de l’anterior
sortejarem un magnífic paquet de cinc-cents fulls A4.
FdR
CATARACTES INTEL.LECTUALS
A qui té cataractes als ulls, el tel translúcid que se li forma a
la còrnea li impedeix la correcta definició de la imatge: quan
llegeix un text, la visió de les lletres es perd pel camí i no
arriba a la retina.
Hi ha qui, sense cap tipus d’alteració a cap òrgan, té
cataractes intel.lectuals: tot i veure amb claredat els textos,
se’ls mira i se’ls mira i les idees no se li formen correctament
al cervell.
Cada dia hauria de ser el Dia Internacional de la Lluita
contra les Cataractes Intel.lectuals.
FdR
Després d’un parell de rondes de lectura (per tal de veure bé el
ventall de possibilitats), els jugadors han de descartar les
definicions més inversemblants fins que quedin, exclusivament,
les que són considerades, per algú o altre, com a bones. Cada
jugador pot emetre un sol vot.
Desvetllada la identitat de la definició real es consideraran les
següents puntuacions:
1.
2.
3.
Un punt per cada vot emès a cada definició falsa.
Dos punts per endevinar l’autèntica definició.
Tres punts (o els corresponents a la meitat dels
participants) per al jugador que ha triat la paraula si
ningú no ha encertat la verdadera definició.
Un cop immersos en l’estil particular del diccionari, no és difícil
escriure definicions que colin: localismes, estris de feinejar al
camp, plantes exòtiques i extranys barrets andins apareixen de
la imaginació dels jugadors per confondre la veritat que
s’amaga darrera d’una palabra inoïda!
Acadèmics de la llengua, tremoleu pel vostre llenguatge!
FdR
SELECCIÓ POÈTICA
JOAN BROSSA (Barcelona, 1919-1998)
Sextina del poeta barbabrut i la seva companya
A Pepa, que m'ha donat el tema i els mots-rima i ha
col·laborat en la composició dels versos
—Si du els botons cordats té les mans brutes,
si seu als balancins el cul li penja,
si el fas anar al barber mostra les ungles
i, si es dutxa amb sabó cada diumenge;
els pantalons li cauen i duu barba.
El seu estudi brut m'omple de pena.
Es creu que anar polit no val la pena
i sempre porta unes carpetes brutes;
la cara amb velles pigues, barbs i barba,
simpàtic i cofoi, quan tot li penja,
si per ell tots els dies són diumenge.
on posa els dits, hi deixa senyals d'ungles.
Si l'has besat perquè es talli les ungles,
t'escaldaràs i escopiràs amb pena.
No m'acompanya al cine cap diumenge.
N omés desitja anar amb les calces brutes,
Quan es treu el jersei mai no se'l penja
i només qui s'esmena mereix pena.
Privat per un destí de coses brutes,
dilluns allarga l'ombra fins diumenge.
Baten espesses mates en diumenge,
i el qui no guarda, mai no alça barba.
De pols i paperassa es tornen brutes
les copes d'un arbrat que creix tot d'ungles.
A banda i banda, al límit de la pena,
al costat d'un budell l'altre tot penja.
Amb en Joan, però, la vida penja
d'un calendari ras sense diumenge;
el crit es torna veu i no fan pena
les fruites que li creixen a la barba
quan, d'una sola arrel cabells i ungles,
dispersa amb quatre mots les aigües brutes.
No hi ha mans brutes si la salut penja
per dins; les ungles cauen en diumenge,
i fuig la barba, i viure val la pena.
Més informació sobre Joan Brossa i la seva obra a:
http://www.joanbrossa.org/presentacio/brossa_presentacio.htm
TRIBUS URBANES. II
Extractes d’Stadtnomaden in Katalonien seit der Einführung
der Demokratie de Julliette Schmitz. (Trad. Joan Vilabrufau)
Grunges (Horroribus stilus )
Els grunge presenten la forma més evident de rebot associat
a l’adolescència, amb la negació absoluta de qualsevol
referent estètic convencional en la manera de vestir dels seus
majors. Aspiren a mostrar un aspecte que repugni a la
mentalitat burgesa; si cal, distanciant al màxim les sessions
de neteja personal. L’aire de negligència que arriben a
mostrar és, però, tan sacrificat com seguir fil per randa
qualsevol altre estil d’indumentària. Val a dir que són gent
amb una marcada personalitat, així com pertinaços
experimentadors en l’art del qui la fa més grossa en el vestir.
•
Trets característics
Ells i elles: L’estètica grunge és marcadament unisex.
D’inspiració individual, aspira a la barreja d’elements de difícil
conciliació: superposició de pantalons de diferentes mides,
caçadores i peces de roba tretes del baúl de los recuerdos de
la Karina. S’estilen els mitjons llargs a ratlles de colors
variats, botes militars o sabatilles esportives necessitades
d’una jubilació in extremis.
Els cabells mostren qualsevol tipus d’intervenció a excepció
de la pinta (sembla que, ocasionalment, incorporen polls). Els
piercings es distribueixen per tot el cos, especialment pels
llocs que puguin provocar més angúnia.
•
Costums
Campen una mica per tot arreu. Són inquiets i molt amics
dels seus amics, amb qui comparteixen receptes per a la
destrucció de l’estètica burgesa.
Se’ls veu molt motivats en els concerts.
•
Àmbit de localització
Ciutats de tamany mitjà de zones rurals.
•
Un aspecte positiu.
Sota una estètica grunge s’hi amaga sempre una cara bonica.
•
Una anècdota particularment significativa
Una jove grunge entra en una botiga per a comprar-se uns
calçotets de noi. La dependenta, professional intuïtiva i
acostumada a gairebé tot, calcula de reüll la talla que li ha de
donar a la noia perquè pugui posar-se els slips damunt dels
dos pantalons que porta (unes bermudes sobre uns pirates
esparracats). Li dóna una talla 46.
La noia se’ls mira i diu que són massa grans per a ella.
Alleugerida, la dependenta li dóna una talla 32: que siguin
slips de noi és, a fi de comptes, un mal menor.
Quan la jove grunge torna satisfeta dels emprovadors duu els
calçotets als cap!
J.S. (Adapt. J.V.)
FRAGILIDAD
A los amantes de la música ligera y melódica, de sonido claro y
transparente como una mañana ventosa de primavera, quisiera
aconsejar la audición de la canción Fragilidad, del album Naves
ardiendo más allá de Orión, del cantautor madrileño Ismael
Serrano. Una pieza para bailarla agarrados sin salirse de una
baldosa.
Dejando de banda los prejuicios que pueda haber hacia algunos
cantautores, se trata de una pieza perfectamente elaborada y con
una instrumentación bien timbrada: saxofón, guitarra, bajo y
percusión van incorporándose al preludio inicial del órgano y
abrazan la voz sin protagonismos ni estridencias. No hay prisa en
el desarrollo del tema, no hay ritmo frenético; tan solo una línea
melódica compleja que Serrano canta con contención y maestria; el
registro grave de su voz da un aire de intimidad a la canción.
La letra, como es habitual en él, es un compendio de referencias
sutiles que demuestran una naturaleza sensible y solidaria.
Hay que destacar, sobre todo, el impecable ejercicio
contrapuntístico de dos voces, la de Serrano y una segunda voz
femenina, que cantan los cinco versos del estribillo: una escueta
pincelada de armonia, un punto de miel en los labios, un
hermanamiento perfecto que deja los brazos con piel de gallina:
toda una experiencia.
Una pieza para entrar en ella lentamente, para conocer y degustar,
como esos rostros aparentemente vulgares que, cuando los
aprendemos a amar, resultan ser los más bellos.
Lassi Solmido
arribat per e-mail; 15 de gener
Sepa si su hijo es Licantropo
La licantropía es una patología que se asocia, generalmente, a
la vida marginal y criminal. El afectado, durante las noches de
luna llena, vive una mutación: el cuerpo se le cubre de vello,
las extremidades se le afinan y estiran, mientras que otro tanto
ocurre con su maxilares y orejas. La transformación dura
hasta que el "enfermo" alcanza el aspecto de un Lobo. De ahí
que, popularmente, se llame a los afectados "hombres lobos".
La Francia del siglo XVI fue atravesada por una ola de
crímenes bestiales, sodomía y canibalismo, todos asociados a
esta afección. En los años siguientes, se registraron 30000
casos. Esa es considerada la era dorada de la Licantropía,
donde sobresalieron nombres como el de un Pascual Vermes,
que asesinó y devoró a unas 300 personas, o el de un Pierre
Jacquar, quien en una temporada hizo desaparecer al pueblo
de Toulogne, a fuerza de dentelladas y zarpazos.
En la actualidad, las estadísticas registran casos aislados y la
medicina dedica poca atención a esta enfermedad. Los
entendidos no dudan en hablar de una decadencia; señalan
como causa principal que los jóvenes y adolescentes de hoy
día han volcado su atención a otras prácticas prohibidas,
como es el consumo de drogas, el uso de Internet, el
satanismo, la devoción por Britney Spears y la masturbación
en ascensores.
Sin embargo, de manera informal, se conocen datos
aterradores. Supuestamente el incremento de los "Hombres
Lobos", en la nueva década, ha sido de un 400%, con lo cual
podemos hablar de una nueva epidemia. En nuestra sociedad,
por lo tanto, ningún adolescente está exento de caer en la
tentación del maligno. Para prevenirse, es importante que los
padres inculquen valores a sus hijos desde pequeños, pero,
sobre todo, que no dejen de escucharlos.
La licantropía viene acompañada de trastornos que afectan a
la persona en sí, a su familia y a la sociedad, deterioran
progresivamente la salud del enfermo, causan deserción
escolar, pérdida de trabajo, conductas antisociales y gastos
excesivos en peluquería.
Existen algunas señales para saber si su hijo es Hombre
Lobo. Aquí les presentamos algunos indicadores:
1. El joven pierde el interés por el deporte y otros
pasatiempos. Abandona su grupo habitual de amigos o hay un
cambio repentino de amigos.
2. Las noches de luna llena esta alterado y acostumbra a
aullarle a la Luna.
3. Para evitar que se descubran sus salidas, no utiliza la
puerta de calle sino ventanas, a pesar de vivir en
apartamentos altos.
4. Su cuerpo aparece cubierto de vello, sus dientes y uñas han
crecido, camina en cuatro patas y se comunica en una jerga
extraña.
5. Su ropa desaparece o aparece destrozada, y gasta dinero
en exceso en nuevas indumentarias.
6. Al registrar su cuarto, encontramos restos humanos, que
van desde extremidades a huesos difíciles de identificar,
generalmente roídos (con marcas de dientes).
Ahora, ¿Cómo podemos ayudar a nuestros hijos? Como
padres sabemos que lo peor que podemos hacer es negar el
problema. Debemos acercarnos a ellos y propiciar el diálogo y
brindarles o imponerles nuestra ayuda. Si bien no existe una
escuela que nos enseñe a criar hijos, escuchándolos ya los
estamos ayudando. Nuestros hijos deben ver en nosotros a un
amigo, un maestro, un sex-simbol, a alguien que quiere
ayudarlos, porque nosotros sabemos que es lo que ellos
quieren y lo que deben hacer, dado que somos adultos y ellos
apenas adolescentes, faltos de experiencia y más próximos a
la idiotez que al pensamiento reflexivo. Recuerde que usted es
adulto y que es su deber entrometerse en la vida de su hijo.
Arribat per e-mail: 12 de gener
SUGGERIMENT LITERARI
Cien años de soledad
ARRÀDIO
M'agradaria recomanar-vos un programa de ràdio. Es diu
"Cuando los perro cruzan el cielo"; el fan els diumenges de 7h a
8h del vespre al 103.1 de FM.
Per definir-vos l'estil de programa que és, us diré com el presenta
la noia: "un programa de arte, musica y más cosas...”
És una mica raro. Si algú hi té interès, espero que li agradi...
ADOLESCENTES DESVIADOS
La llavor del racisme i de la intolerància no germina en el
patiment per l’esforç dels qui, arribats de fora sense res,
lluiten per millorar la seva condició i fer-se un lloc en la
nostra societat, sinó en la indolència de qui, tenint-ho tot, es
desentén de les opotunitats que li son donades i malbarata
un patrimoni que ha arribat a les seves mans.
“Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el
coronel Aureliano Buendía había de recordar el día en que su
padre le llevó a conocer el hielo” ; escric de memòria l’inici d’un
dictat que vaig fer a col.legi als catorze anys i que va
impressionar-me tant que vaig còrrer a adquirir el llibre a la
llibreria més propera.
És l’inici de Cien años de soledad, el millor llibre de l’escriptor
colombià Gabriel García Marquez qui, mitjançant els
personatges de la familia Buendía i el seu poble Macondo,
relata una obra densa en històries d’ambicions i passions
humanes esquitxades amb els ingredients màgics habituals de la
literatura de l’Amèrica llatina.
Altament recomanat per a aquells que saben que un bon llibre, un
bon sofà i una tarda de pluja són tres elements bàsics en la
recerca de la felicitat .
FdR