Intersindical davant els processos electorals (pdf, 125kb)

!
Intersindical Valenciana
C/Juan de Mena, 18 Tel.963 91 91 47 Fax:963 92 43 34 CP 46008 València
correu-e:
[email protected]
http//:www.intersindical.org
!
La Intersindical valenciana davant els processos
electorals
!
L’any 2015 serà un temps de gran activitat electoral, al maig municipals i autonòmiques, a
la tardor generals. No poden ser unes eleccions més.
!
Els últims anys hem assistit a la descomposició del que podríem anomenar l’ordre establit,
caracteritzat per un progressiu empobriment d’importants capes de la societat que han
patit un augment de l’atur sense precedents, acompanyat d’una dràstica disminució
salarial i de brutals retallades en la despesa pública que han portat l’estat del benestar
al raquitisme i les persones a la misèria. A tot açò cal sumar l’espectacle d’unes
institucions opaques i infectes per la corrupció i en procés de desintegració.
!
El sistema polític que s’ha mantingut més o menys estable durant més de tres dècades va
cap a la fi, 2015 serà l’any en què el règim del 78 canviarà. Què aquest canvi siga en
benefici de la majoria social dependrà de la capacitat per a transformar el que ha sigut la
lluita, la mobilització i la resistència, en un canvi que invertisca les prioritats en favor de
la majoria de la població.
!
Els últims anys Intersindical Valenciana ha estat present en la majoria de les
mobilitzacions tant laborals com socials que s’han dut a terme arreu del tot el País
Valencià, les nostres seus han sigut espais de confluència de moviments socials i
destacada ha sigut la nostra participació activa en totes les iniciatives col·lectives de
resposta social que s’han articulat. Les marxes per la Dignitat, les mobilitzacions contra
el tancament de Canal Nou, la Primavera Valenciana, el moviment per a exigir
responsabilitats per les víctimes del metro, els moviments contra la violència
masclista i pel dret a l’avortament, han sigut, entre altres, moviments unitaris en els
quals Intersindical Valenciana ha participat.
!
Com és lògic Intersindical Valenciana ha estat compromesa amb tots els moviments en
contra de les retallades en els serveis públics i contra les privatitzacions en educació,
sanitat o transport, hem defés l’estabilitat en les ocupacions, com en el cas de l’acord de
precarització del professorat interí i ens hem oposat amb fermesa a les retallades de
plantilles.
!
Hem estat en aquestes lluites i seguirem estant-ho amb independència de qui gestione els
diferents nivells de govern, però açò no significa que siguem neutrals respecte a les
eleccions, puix entenem que la política ha de ser un instrument de canvi de les condicions
socioeconòmiques de la població i nosaltres com altres col·lectius tenim el dret i el deure
d’exigir un canvi polític que ha d’arreplegar com a eixos bàsics almenys el punts
següents:
!
!
1. Reestructuració del deute. Qualsevol dels governs que puguen resultar de les
pròximes eleccions haurien de tindre en compte que el que és més prioritari per a
aquest país és posar fi a la política de retallades que ha portat milions de ciutadans
i ciutadanes a la misèria i a l’exclusió social, raó per la qual és prioritari reduir
dràsticament l’import del deute tant públic com a privat de l’estat espanyol.
Igual que en 1953 en la Conferència de Londres, 22 països van acordar una
condonació a Alemanya del seu deute, entre ells Espanya i Grècia, la UE hauria de
convocar-ne una altra que exigira dels països creditors, bé una condonació de part
del deute, bé una mutualització o una altra forma de pagament que deixe
d’escanyar les economies de les persones més desfavorides en benefici de la
banca i el capital financer especulatiu. No pot haver-hi recuperació econòmica ni
plans de reindustrialització possibles sense aquesta condició prèvia. Si en la citada
Conferència de Londres es va poder condonar el deute alemany en més d’un 60%,
pensem que també és possible ara. En cap cas pot carregar-se sobre l’esquena de
les classes mitjanes i treballadores el cost d’una crisi que no han provocat.
2. Fre a l’empobriment amb garanties universals per a tota la població. No és
possible acceptar l’exclusió per motius econòmics d’una part important de la
societat. El dret a un habitatge digne ha de garantir-se, els desnonaments de
primer habitatge han de supeditar-se a la garantia d’una alternativa digna. La
ciutadania ha de tindre garantida una renda bàsica que li assegure l’accés als béns
bàsics. Ha de garantir-se l’accés a l’energia i a l’aigua com a béns públics bàsics
dels quals no puga excloure’s a ningú per motius econòmics.
3. Eliminació de la corrupció i implantació de la transparència en la gestió
pública. Els pròxims governs hauran de sotmetre’s a un estricte control en les
seues actuacions i legislar per crear lleis més eficaces en contra del balafiament i la
corrupció política. Han d’esclarir-se tots els casos de corrupció i tràfic d’influències
amb castic per als culpables i restitució dels diners sostrets. No és acceptable cap
tipus de taula rasa ni indult; ha de modificar-se la legislació en el sentit de perseguir
els drets econòmics i agreujar les penes en el cas de connivència entre gestors
públics i interessos privats. S’ha d’avançar en un model de transparència de la
despesa pública; qualsevol despesa de representació ha de ser accessible a la
ciutadania. S’han d’acabar els privilegis que separen a qui es dedica a la política de
la resta de la ciutadania. La política ha de ser recuperada com un exercici de
responsabilitat social i participació democràtica.
4. Els béns comuns han de ser patrimoni públic. Rescat per al sector públic dels
béns i serveis públics privatitzats. Han de recuperar-se tant la gestió pública de
nombrosos serveis externalitzats especialment en aspectes bàsics com la sanitat i
l’educació i el medi ambient, com el caràcter públic d’empreses que gestionen
altres serveis com els transports, l’aigua o l’energia. L’Estat ha de disposar de
banca pública que li permeta intervindre en els processos econòmics i realitzar una
gestió financera sense ànim de lucre i en benefici de les persones i les petites
empreses, autèntics agents de l’economia real.
5. Rebuig del TTIP. Si aquest acord arriba a ser una realitat tal com s’està plantejant,
el capital financer adquirirà una cobertura legal que el situarà per damunt dels
governs nacionals i transnacionals, no ja en l’àmbit de l’economia real, sinó també
en l’àmbit jurídic. La signatura d’aquest acord no seria la claudicació del poder
polític davant el poder financer sinó la prova indubtable de l’aliança simbiòtica entre
les elits polítiques i financeres que ens governen.
6. Recuperació dels drets perduts, reversibilidad i revocació de la reforma
laboral. S’han de recuperar els drets salarials, laborals i socials perduts com a
conseqüència de les retallades. La reforma laboral ha de ser derogada i s’ha
d’adoptar un nou contracte social que pose en valor de treball, tant de l’assalariat
com del que procedeix de les empreses mitjanes i xicotetes i especialment del
sector agropecuari, i pal·lie els efectes devastadors del capital especulatiu i de
l’enginyeria financera que tant han contribuït a la situació en què ens trobem. La
legislació quant a pensions i jubilacions ha de ser revisada, ja que condemna
centenars de milers de persones a la dependència per tal com les condicions
imposades en l’última reforma impedeixen l’accés a una pensió digna, ja siga per
haver estat en l’atur els últims anys de la vida laboral o per haver treballat durant
anys en condicions de semiesclavitud en l’economia submergida, sent en aquest
cas especialment castigades les dones.
7. Regeneració democràtica de la vida sindical. S’ha de revisar la legislació que
regula la representació sindical, en el sentit de democratitzar-la, per evitar que els
denominats sindicats majoritaris tinguen situacions de privilegi en aquells àmbits en
què treballadors i treballadores no els han elegit, ja que així es converteixen agents
socials amb capacitat per a negociar en nom de tots amb la patronal i amb el
govern.
S’ha de regular un sistema de finançament sindical transparent i allunyat de
pràctiques que beneficien determinats tipus de sindicalisme sobre altres.
8. Marcs nacionals de relacions laborals. S’ha de regular un marc autonòmic de
relacions laborals que s’adapte a les peculiaritats de l’estructura sociolaboral del
nostre sistema productiu i que cree les institucions necessàries perquè des del
sector públic es puga intervindre en el mercat laboral per facilitar i agilitar la
incorporació de nous treballadors i treballadores al sistema, així com crear els
mecanismes que afavorisquen una ocupació de qualitat i un canvi modernizador en
el sistema productiu.
9. Defensa de l’autogovern, la normalització lingüística i la cultura del País
València. Han de cessar els intents recentralitzadors de la gestió política, no han
sigut les competències autonòmiques les que han creat l’ambient propici per a
l’estat de corrupció en què vivim sinó la retroalimentació de les elits extractives dels
diferents àmbits territorials que ens han tractat com a súbdits i que han usat els
nostres territoris com a finques particulars. Més democratització i dret a decidir
sobre totes les qüestions que ens afecten són elements fonamentals del canvi que
no serà tal sinó considera la cultura i llengua pròpies com a elements bàsics de la
construcció d’un futur diferent.
10. Protecció integral del territori. S’ha de protegir el patrimoni natural, que no
solament està en perill per la pressió urbanitzadora i especuladora sobre les
nostres costes i pels abocaments que cada dia sembren la mort sobre els nostres
rius, sinó que ara afloren noves amenaces, les prospeccions petrolieres i la
fracturació hidràulica suposen la penúltima amenaça per als nostres territoris en
benefici d’interessos empresarials aliens i que no contribueixen gens al benestar de
la ciutadania ni a la construcció d’un sistema productiu sostenible. La desídia dels
últims governs es posa de manifest en un fet tan concret com és el procés de
destrucció del Palmerar d’Elx (Patrimoni de l’Humanitat) a què assistim davant el
desinterés i la passivitat.
11. Apostar per l’activitat investigadora. Fomentant des del sector públic el
finançament de projectes que no sols impedisquen l’expatriació de la nostra
joventut sinó que contribuïsquen a un canvi real en el sistema productiu en el qual
el control sobre les patents no residisca exclusivament en el sector privat.
12. Polítiques d’igualtat. S’ha d’eliminar la discriminació de gènere en tots els àmbits
de la vida pública i privada, assumint i potenciant la igualtat real i efectiva entre
dones i homes amb totes les accions i mesures transversals que siguen
necessàries per a aconseguir la plena incorporació i permanència de les dones en
tots els espais en igualtat de condicions que els homes. La coeducació ha de ser
implantada com a model educatiu basat en el respecte a la diversitat. S’ha de fer
desaparéixer la discriminació salarial horitzontal i vertical i la precarietat laboral de
les dones. Implantació de permisos per naixement i/o adopció iguals, intransferibles
i remunerats al 100% per als dos progenitors. Foment de l’educació en la
coresponsabilitat. Creació de xarxa pública d’escoles infantils i centres de dia. Les
quanties de les pensions no contributives, que reben majoritàriament les dones, per
raó d’haver hagut d’abandonar durant períodes de temps el mercat de treball per a
encarregar-se del treball domèstic i de cura de descendents i ascendents han de
ser augmentades.
13. Violència masclista. S’ha d’eradicar la violència contra les dones en totes les
seues formes. S’ha de considerar el terrorisme masclista com una qüestió d’Estat,
revertint totes les partides pressupostàries que s’han retallat i ampliant aquestes.
S’han d’implementar mesures urgents per a previndre, pal·liar, assistir, reparar. Els
serveis assistencials públics com cases d’acolliment, atenció mèdica, psicològica,
legal han de ser dotats de recursos per facilitar la reinserció laboral. S’han de
desenvolupar plans de formació per a tot el personal professional que intervé en el
procés. S’han de fer tots els esforços per adquirir un compromís real del govern i
l’oposició en aquest àmbit.
14. Explotació sexual. S’ha d’eradicar l’explotació sexual dels menors i dones; les
màfies i proxenetes han de ser perseguits. S’ha de fomentar la col·laboració
internacional per a persecució. Les diferents administracions públiques tenen el
deure d’oferir protecció, reparació i assistència integral a totes les víctimes sense
distinció de procedència o situació irregular.
15. Dret a decidir de les dones sobre els seus cossos. Avortament lliure, gratuït,
segur i dins del sistema de la sanitat pública. Sense restriccions d’edat ni
consentiment. Educació afectivosexual basada en el respecte a la diversitat.
!
País Valencià, 1 de març de 2015
!