Ciències de la naturalesa

DOSSIER FINAL
CIÃ NCIES DE LA NATURALESA 1 ESO
2011-12
UNITAT 1: LA MATÃ RIA I ELS MATERIALS
ELS ESTATS DE LA MATÃ RIA
S'anomena substà ncia cada un dels diferents tipus de matèria que hi ha.
La matèria està formada per particules molt petites en continu moviment.
Els tres estats en què podem trobar la matèria són: Liquid , Sòlid i gasós.
• Els sòlids:
- Tenen forma pròpia.
- Tenen volum fix.
- Les partÃ−cules estan molt juntes
• Els lÃ−quids:
-No tenen forma propia. Adopten la forma del recipient que els conté.
- Tenen volum fix.
- Les partÃ−cules estan més separades que en els sòlids.
• Els gasos:
- No tenen forma pròpia.
- No tenen volum fix Ocupen tot l'espai de què disposen.
- Les partÃ−cules no estan juntes .; es troben més
Separades que les dels lÃ−quids i dels sòlids i es mouen parets lentament.
ELS CANVIS D'ESTAT
Els canvis d'estat tenen lloc principalment quan la matèria
s'evaporora o es solidifica.
LES SUBSTÕNCIES PURES I LES MESCLES
1
Una substà ncia pura està formada per substancies que són totes iguals
Les mescles estan formades per substancies diferents.
Les mescles poden ser:
• Mescles heterogènies. A ull no podem distingir les diferents substà ncies que les formen.
• Mescles homogènies. També s'anomenen dissolucions. Són aquelles en què a ull nu no es poden estan
formades per diversos components
distingir les diferents substà ncies que les formen.
UNITAT 2: LA MATÃ RIA: MASSA, VOLUM I DENSITAT
LA MATÃ RIA
Matèria és tot allò que tee volum i massa, tot allò que omple un espai.
Les propietats de la matèria poden ser:
· Generals. Són la massa i el volum
· EspecÃ−fiques. Pròpies de cada tipus de matèria.
Cada tipus diferent de matèria rep el nom de subtancia.
LA MESURA
Una magnitud és qualsevol caracterÃ−stica d'un cos que podem mesurar.
Les magnituds que s'utilitzen amb més freqüència són: la temperatura
La massa , el volum , la superficie
la longitud la dessitat .i el temps.
LA LONGITUD
La longitud és l'argaria d'un objecte.
El metre (m) és la unitat de mesura de longitud en el sistema internacional.
Exemples d'instruments de mesura de longitud són: regle i cinta metrica
LA SUPERFÃ CIE
La superfÃ−cie és l'area d'un objecte
El metre cuadrat .(m2) és la unitat de superfÃ−cie en el sistema internacional.
Es calcula utilitzant la corresponent à rea a la forma de l'objecte.
2
EL VOLUM
El volum mesura l'espai que ocupa un cos
El metre cúbic (m3) és la unitat de mesura del volum en el sistema internacional.
L'instrument principal de mesura del volum és la proveta.
LA MASSA
La massa mesura la cuantitat de materia que hi ha per una unitat de volum.
El quilogram (kg) és la unitat de mesura de la massa en el sistema internacional.
L'instrument de mesura de la massa és la balança.
LA DENSITAT
La densitat la cuantitat de la materia que hi ha per una unitat de volum.
La densitat s'obté dividint la massa entre el volum.
LA TEMPERATURA
La temperatura permet mesurar la calor i el fred dels cossos.
El kelvin .(K) és la unitat de mesura de la temperatura en el sistema internacional.
L'instrument que mesura la temperatura dels cossos és el termòmetre.
EL TEMPS
El temps permet mesurar la hora
El segons (s) és la unitat de mesura del temps en el sistema internacional.
UNITAT 3: L'UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR
L'UNIVERS
Els astres que el componen són:
•Estels. Són astres lluminosos.
• Planetes. Giren al voltant d'un estel.
• Satèl·lits Giren al voltant d'un planeta.
• cometes Són astres petits formats de glaç, pols i gasos.
EL SISTEMA SOLAR
3
Està format pels astres següents:
• Sol à s l'estel que dóna nom al sistema solar.
• Planetes Són astres de forma esfèrica que giren al voltant del Sol.
• Satèl·lits. Lluna
• Asteroides. Crater
• Cometes. Halley
Els astres tenen dos tipus de moviments:
• Trnslacio à s el desplaçament d'un astre que gira al voltant d'un altre.
• Rotacio à s el gir d'un astre sobre si mateix.
ELS PLANETES INTERIORS
Són els més pròxims al Sol:
• Mercuri à s el planeta més pròxim al Sol. No té satèl·lits ni atmosfera.
•Venus à s el segon planeta del sistema solar. No té satèl·lits.
• La Terra à s el tercer planeta des del Sol i és on vivim. El seu satèl·lit és la Lluna.
• Mart à s el quart planeta del sistema solar. Té dos satèl·lits.
ELS PLANETES EXTERIORS
Són els més allunyats del Sol. Estan formats per gas; per això són coneguts com a Gassos
• Júpiter à s el cinquè planeta des del Sol i el més gran de tots. Té més de seixanta satèl·lits.
• Saturn à s el sisè planeta del sistema solar i el segon més gran. Presenta, com a caracterÃ−stica
principal, un sistema d'anells molt vistós.
• à ra à s el setè planeta del sistema solar. Té més de vint-i-cinc satèl·lits. També té anells,
tot i que molt petits.
• Neptú à s l'últim dels planetes del sistema solar.
Té més de deu satèl·lits petits.
UNITAT 4: LA TERRA I LA LLUNA
EL PLANETA TERRA
Les caracterÃ−stiques són:Te un camp magnetic ,Te una atmofera .ite aigua liquida...
4
ELS MOVIMENTS DE LA TERRA
La Terra fa dos moviments:
•Rotació: la Terra gira al voltant de si mateixa.
•Translació: la Terra gira al voltant del Sol.
LES ESTACIONS
Al llarg de l'any se succeeixen quatre estacions:
•Pirmavera. • Estiu
•Tardor • Hibern
El pas d'una estació a l'altra té lloc en dates concretes, que són:
• Solstici d'estiu, comença 21 de juny
•23 setembre , comença la tardor.
• Solstici d'hivern, comença 22 de desembre
• 21 de març, comença la primavera.
LA TERRA I LA LLUNA
La Lluna .és el satèl·lit de la Terra.
El nostre satèl·lit té dos moviments principals:
• Rotació, en què gira sobre si mateixa.
• Translació, en què gira al voltant de la Terra.
Les quatre fases de la Lluna són:
• Lluna nova La Lluna no es veu al cel.
•Quart creixent La Lluna es veu com una franja en forma de C.
•Plena La Lluna es veu completa.
• Quart minvant La Lluna es veu com una franja en forma de D.
Els dos tipus d'eclipsis són:
• Eclipsi de Lluna Es produeix quan la Terra se situa entre el Sol i la Lluna.
• Eclipsi de sol Es produeix quan la Lluna se situa entre el Sol i la Terra.
5
UNITAT 5: L'ATMOSFERA
LA COMPOSICIÃ DE L'AIRE
L'aire està compost principalment per:
•Nitrogen à s el gas que més hi abunda.
• Oxigen à s imprescindible per a la respiració
dels éssers vius.
• Altres gasos Forma el 0,9 % de l'atmosfera.
• Ozó Filtra les radiacions ultraviolades,
que són nocives.
• Diòxid de carboniEl necessiten les plantes per fer la fotosÃ−ntesi. à s responsable de l'efecte d'hivernacle.
L'ESTRUCTURA DE L'ATMOSFERA
A l'atmosfera es distingeixen quatre capes:
•Troposfera
•Estratosfera
•Mesosfera
•Lonosfera
LA HUMITAT I ELS NÃ VOLS
La humitat de l'aire procedeix de dues fonts:
Evaporació i Activitat dels à ssers vius
LES PRECIPITACIONS
Les precipitacions poden ser: Aigua
neu o calamarsa
LA METEOROLOGIA
Les afirmacions següents són falses. Escriu-les correctament:
• El termòmetre mesura el volum d'aigua caigut.
La temperatura
6
• El pluviòmetre mesura la velocitat del vent.
El quilòmetre de pluja
• El baròmetre mesura el grau d'humitat de l'aire.
La pressio
• L'anemòmetre mesura la pressió atmosfèrica.
L'intensitat del vent
• L'higròmetre determina la direcció del vent.
La humitat
• El penell mesura la temperatura.
Direccio del ventUNITAT 6: LA HIDROSFERA
L'AIGUA DE LA TERRA
El 97 % de l'aigua de la Terra és aigua salada i només el3%. és aigua dolça. L'aigua dolça estÃ
repartida de la manera següent:
• El 79 % en forma glaç
• El 20% són aigües subterrà nies.
• L'1 % es troba SuperfÃ−cie
La hidrosfera està formada per tota l'aigua de la Terra en qualsevol dels tres estats:
• Solid : glaç i neu.
• Liquid.: mars, rius i llacs.
•Gas: humitat de l'aire.
Les propietats de l'aigua són:
• Ã s molt Disolvemt
• Absorbeix Gran cuantitat
• Mostra dilatacio
• Ã s una substancia
L'AIGUA DELS OCEANS
L'aigua dels oceans és salada
7
Conté gasos dissolts: nitrogen.,oxigen ,
dioxod de carboni i altres.
L'aigua dels oceans presenta tres tipus de moviments:
•Onades
•Corrents marins
•Marees
L'AIGUA DELS CONTINENTS
L'aigua dolça es troba en:
Llacs., rius . ,Torrents ., rieres, aigües subterranies ,zones .,Pantans. ,mars iaiguamolls .
EL CICLE DE L'AIGUA
El cicle de l'aigua és el conjunt de processos als quals està sotmesa
l'aigua de la Terra. Entre aquests processos destaquen:
• Evaporacio •Condencasio .
• Solidificacio • Infiltracio
L'AIGUA QUE NECESSITEM
Escriu tres mesures que puguem adoptar per estalviar aigua
*Dutxar-nos i no per banyar-nos
*Posant dispositius d'aixetes
*No deixa l'aigua oberta cuant ens rentem les mans
L'aigua potable és la que podem beure.
UNITAT 7: L'ESCORÃ A TERRESTRE
ELS MINERALS
Els minerals són cossos .Sòlids i .inorganics que es formen a la natura.
Tenen una condensació quÃ−mica definida.
Al seu interior, els components estan ordenats perfectament a l'espai.
LES PROPIETATS I LES APLICACIONS DELS MINERALS
8
• Tipus de llum que reflecteix el mineral quan és il·luminat
amb llum blanca.
• La lluïssor. à s la manera en què el mineral reflexen la llum.
• La duresa à s la resistència que ofereix el mineral quan el ratllem.
• La ratlla à s el color de la pols que es produeix quan ratllem un mineral.
• L'exfoliació. à s La precipitat per la fractura
ELS TIPUS DE ROQUES
• Roques sedimentà ries. Es formen per l'acumulació .i la compactacio de sediments.
• Roques Ã−gnies. Es formen pel refredament del magma.
• Roques metamòrfiques. Es formen a l'interior de l'escorça terrestre a partir d'altres roques, per fenòmens
deguts a les altes Presions i temperatures de l'interior.
LES ROQUES SEDIMENTÕRIES
Hi ha diversos tipus de roques sedimentà ries:
• Les roques Petriques Es formen per acumulació de fragments de diferents minerals i roques.
• Les roques Canonaries Es formen fonamentalment pel mineral calcita.
• Les roques Evaporitiques Es formen en llocs on el clima és sec i calorós i, a més, hi ha aigua salada.
• Les roques orgà niques Es formen per l'acumulació de matèria orgà nica.
LES ROQUES Ã GNIES
Hi ha dos tipus de roques Ã−gnies:
• Les roques Pulmoniques Es formen quan el magma es refreda a gran profunditat a l'interior terrestre.
• Les roques Volcà niques Es formen quan el magma surt a la superfÃ−cie en forma de lava i se solidifica.
LES ROQUES METAMÃ RFIQUES
Hi ha dos tipus de roques metamòrfiques:
• Les roques ……………………………………………………... Se separen en là mines quan es trenquen.
• Les roques ………………………………………………….. Es trenquen de manera irregular i no se separen
en là mines.
UNITAT 8: LA DIVERSITAT DELS ESSERS VIUS
9
CARACTERÃ STIQUES DELS Ã SSERS VIUS
Tots els éssers vius vertebrats i invertebrats ,
tenen una composició quÃ−mica semblant, estan formats per Cel·lules i acompleixen tres funcions vitals:
Nutrició.., Relació i Reproducció.
Uneix amb fletxes les dues columnes, segons les caracterÃ−stiques del tipus de nutrició.
Autòtrofs • Fan la fotosÃ−ntesi.
Heteròtrofs • • S'alimenten d'altres éssers vius.
LA COMPOSICIÃ QUÃ MICA DELS Ã SSERS VIUS
Les substà ncies quÃ−miques dels éssers vius poden ser:
• Substà ncies inorgà niques. Les principals són:
L'aigua i sals minerals
• Substà ncies orgà niques Es classifiquen en: calocits,
LÃ−pids ., proteïnes i à cids nocels
LA Cà L·LULA
Completa l'oració amb les paraules següents:
cèl·lules - petites - éssers vius - vida pròpia
Tots els éssers vius. Estem formats per cèl·lules que són les unitats més petites amb vida pròpia
Totes les cèl·lules estan compostes per: membrana plasmà tica,
Citoplasmes .i
Les cèl·lules poden ser de dos tipus:
• Eucariotes : amb nucli.
• Procariotes sense nucli els organismes segons el nombre de cèl·lules poden ser:
• Unicel·lulars: Formats per una cèl·lula
•Pluricel·lulars : formats per moltes cèl·lules.
ELS CINC REGNES
Els éssers vius es classifiquen en cinc regnes: de les moneres,
, Protozous dels fongs, plantes i dels animals.
10
LA BIODIVERSITAT
S'anomena biodiversitat la varietat d'espècies
que viuen o han viscut a la Terra.
UNITAT 9: EL REGNE VEGETAL
EL REGNE DE LES PLANTES
• Les plantes es classifiquen en:
• Plantes Sense llavors Són: les molses, i les falgueres
• Plantes amb llavors Poden ser .gimnospermes
com el pi, i angiospermes, com arròs
• Escriu el nom de tres éssers vius que pertanyen al regne
de les plantes.
1.Pi
2.rosa
3.Roure
• Les afirmacions següents són falses, escriu-les correctament.
• Les plantes són éssers vius unicel·lulars.
Pluricel·lular
• Les plantes no posseeixen pigments.
si
• Les plantes no fabriquen la seva pròpia matèria.
si
• Completa l'esquema següent sobre la classificació de les plantes:
LES PLANTES SENSE FLORS
• Escriu si les caracterÃ−stiques següents són pròpies de les molses o de les falgueres.
a) Se subjecten al sòl per uns pèls petits anomenats rizoides.
b) Tenen vasos conductors.
11
c) La tija s'anomena rizoma.
d) Absorbeixen l'aigua per tota la superfÃ−cie del cos.
LES PLANTES AMB FLORS
• Completa el text amb les paraules següents:
angiospermes - llavors
gimnospermes - flors
Totes les plantes amb llavors es reprodueixen mitjançant .flors i es classifiquen en dos grups, angioespremes
i gimnospermes.
• Escriu, al costat, si és una planta gimnosperma (G) o si és una planta angiosperma (A):
Avet G Roser A Olivera A
Blat A Tulipa A Pi G
Xiprer G Alzina G Ginesta A
LA NUTRICIÃ DE LES PLANTES
• Uneix les dues columnes mitjançant fletxes.
Saba bruta •
• Ã s transportada per la tija a tota la planta
Saba elaborada •
• Està formada per l'aigua i les sals minerals del sòl.
UNITAT 10: EL REGNE ANIMAL(I): ELS INVERTEBRTAS
ELS ANIMALS
• Són éssers pluricel·lulars, és a dir, estan formats per mantes cel·lulars
• Segons l'alimentació poden ser herbÃ−vors , carnÃ−vors .o honibors
• Es classifiquen en:
- Vertebrats Tenen columna vertebral.
- inb¡vertebrats No tenen columna vertebral
ELS ANIMALS INVERTEBRATS
12
Els animals invetebrats no tenen columna vertebral.
Es classifiquen en diversos grups: esponges , anèl·lids , mol·lusc , celenterats , equinoderms ,
,.. nematodes i artròpodes.
ELS PORÃ FERS
Són porÃ−fers: les esponges El cos té forma de sac i està perforat per pous.
ELS CELENTERATS
Són celenterats: les meduses els coralls
i les . El cos és tou
Poden tenir forma de: sac o paraigua.
ELS PLATIHELMINTS, ELS NEMATODES I ELS ANà L·LIDS
Són platihelmints: la planaria .i la . terra
Tenen el cos pla.,prim ,
Tou ..i dividit en anelles.
Són nematodes: la traquia i els cucs intestinals .
El cos és cilÃ−ndric i tou. .
Són anèl·lids: el…………………………………….cuc de terra i la sangoneres Tenen el cos tou, massa
vertical i dividit en anelles.
ELS MOL·LUSCS
Són mol·luscs: el cargol i el pop El cos és tou i està dividit en tres parts: capmassa vertical i peus Es
classifiquen en:
• Gasteròpodes. Com el cargol i el llimac
• Bivalves. Com la ostra i la petxina
• Cefalòpodes. Com el pop i el calamar
ELS ARTRÃ PODES
Són artròpodes: l'aranya . i el centpeus Tenen el cos dividit en tres parts: cap
Tòrax i abdomen Es classifiquen en:
• Insectes. Com el salta Marti i l' abella
13
• Arà cnids. Com l'aranya i l'escorpÃ−
• Crustacis. Com el cranc .i la gamba
• Mirià podes. Com els centpeus i els milpeus
ELS EQUINODERMS
Són equinoderms: l'estrella de mar i l'eriço . El seu cos pot
tenir forma arrodonida ,cilÃ−ndrica o estrelladaUNITAT 11: EL REGNE ANIMAL(II): ELS
VERTEBRTAS
ELS ANIMALS VERTEBRATS
Els animals vertebrats tenen columna vertebral.
Es classifiquen en diversos grups: peixos ,anfibis , peixos aus i mamÃ−fers
ELS PEIXOS
Es divideixen en : ossis cartilaginosos
• Cos cobert d' .escates
• Extremitats en forma d'
• Respiració: braquial
• Reproducció: sexual
• Alimentació: .ovÃ−par
ELS AMFIBIS
Es divideixen en : anurs i urodels
• Pell .
• En adults, extremitats en forma de .
• Respiració: Capgrossos .
Adults .
• Reproducció: .
• Alimentació: Capgrossos .
Adults .
ELS RÃ PTILS
14
• Cos cobert d' .escates
• Extremitats en forma de
• Respiració: pulmonar
• Reproducció: sexual
• Alimentació:carnÃ−vora i herbÃ−vora
ELS OCELLS
• Cos cobert de .plomes
• Extremitats en forma d' ales i potes . .
• Respiració: pulmonar
• Reproducció: .sexual
• Alimentació: OvÃ−par
ELS MAMÃ FERS
• Cos cobert de .pel
• Extremitats en forma de potes , ales .o aletes .
• Alimentació: ovÃ−par
14
Generalitat de Catalunya
Departament d'Ensenyament
INS Baix EmpordÃ
15